La lluna reflecteix la llum del sol sobre el mar. Són aquelles coses que veiem sense acabar de veure,
que sentim sense saber d'on ens arriben. Com quan et creues pel teu camí amb un rostre desconegut, d'ulls vius i bonic somriure....
Una cara agradable que et fa somiar, imaginar... com segons quines paraules que desperten mil fantasies, entre il·lusió i encís.
Complicitats que creixen amb el temps, malgrat la distància. Ànimes que s'acosten (i es llegeixen) malgrat no poder tocar-se...
Però en el fons voldries tocar-les, ni que fos un únic cop, només per capritx, només per ... desig.