Es coneixien d'haver
coincidit en algunes sortides de senderisme i, malgrat la diferencia d'edat,
poc a poc s'havien anat fent bons amics. Compartien molts quilometres d'animades
converses entre bromes, confessions i confidències. De manera natural, fruit de
la confiança i la comoditat, havien anat apareixent bromes, frases amb doble
sentit, insinuacions però mai res més enllà, fins aquell dia.
La sortida programada
s'havia anul·lat i ella va comentar que era una llàstima, no coneixia el lloc i
li feia molta il·lusió. Ell, decidit com és, va suggerir anar-hi els dos sols,
coneixia perfectament el camí i li venia de gust fer-li de guia, a més el dia
es presentava ideal. De bon matí la va recollir al punt que ja era habitual.
Com sempre, mirades i somriures sincers, quan estaven junts tot els semblava
bonic, divertit, agradable, excitant... Que poc els costava fer broma de
qualsevol situació!!
Van iniciar el sender
en aquell poble que ella tampoc coneixia. Li encantava descobrir nous racons al
costat d'aquell home, d'un home de debò, madur, que no per això deixava de
sorprendre-la i fascinar-la simplement pel fet de mostrar-se tal com és. Per
sort el sol acompanyava, doncs l'aire encara era prou fred com per convidar a
abrigar-se bé. El sender pujava planer, convidava a parlar sense ofec;
aprofitant que avui estaven sols s'explicaven algunes aventures “censurables”
com qui parla del temps o del futbol. I de cop, sense saber ben bé com, es van
adonar que caminaven agafats de la mà. Van seguir la conversa tranquil·lament;
els dits entrellaçats jugaven subtilment, acariciant la pell. Es miraven,
somreien, parlaven, però els seus ulls deien molt més.
El temps passava
ràpid, els estomacs els reclamaven una parada. Ell sabia que més endavant hi
havia un indret on menjar còmodament. Van arribar-hi al cap de pocs minuts, una
font coberta amb el cartell “aigua natural sense garantia sanitària” però amb
taula i bancs de pedra. S'hi estava bé, a gust, arrecerats i frescos; segur que
era un lloc molt agraït a l’estiu però van trobar-hi massa humitat i aquest
comentari els va dur a un primer contacte. Es van fondre en una abraçada,
llarga, sentida, amb les mans recorrent tot el cos. Instintivament ell va pujar
una mà al seu clatell i ella es va estremir, li acabava de descobrir un dels
seus punts febles.
-
Uuff, oooh, com m'agrada....
-
Perdó?
- M'agrada molt que em toquin
aquí... De fet m'agrada molt que em toquin, en general, però aquí... aquí és...
brutal...
-
Mmmm, gateta, t'agrada així?
-
Sí, molt .... No paris.... Quina
traça que tens....
-
Ja saps, mans de pianista
retirat ...
-
Mmmm, això vol dir dits
flexibles...
-
Estàs pensant en el que
m'imagino? Mira que n'arribes a ser de marranota!!
La
va besar mentre una mà baixava avall, buscant el seu sexe. La tela dels
pantalons ja començava a estar humida.
-
Dona d'aigua, si sabessis les
ganes que tinc de tastar-te!!
-
Per mi no te n'estiguis pas,
tinc ganes de tenir-te allí baix...
Un
bes llarg en el silenci del bosc.
De
camí a la font havien passat per una clariana amb un pi inclinat. Van decidir
fer marxa enrere i acomodar-se allà. Sentia l'escorça a la seva esquena i els
dits d'ell per sobre les calcetes. Patia pels pantalons, ja els notava prou
molls, de manera que va decidir abaixar-se'ls, oferint-li tot el seu sexe sense
limitacions. Ell es va agenollar davant seu per mirar sense perdre detall. Li
va confessar que el trobava preciós, que l'havia somiat, que era una meravella
anatòmica. S'hi va amorrar, llepant-lo amb delicadesa i delit, amb ganes. Ella
s'ho mirava, incrèdula, semblava impossible que allò estigués passant. Li
agradava molt, molt més que amb cap altre abans. Des de sempre havia admirat
l'habilitat d'aquell home per fer-la sentir bé, feliç, satisfeta i desitjada,
fent servir només les paraules i mirades. Existia una estranya connexió, era
evident, però mai s'hauria imaginat que arribessin a aquell punt.
Les
cames li començaven a fer figa, tota ella tremolava. El tronc era prou ample
per servir-li d'hamaca improvisada i així va acabar, sentint l'escorça entre
les seves cames nues, directe al seu sexe, acompanyant la llengua i els dits
d'ell. En un moment d'èxtasi va alçar la vista al cel trobant una lluna lluent,
astre mare, que ja despuntava. Tan tard era ja?! Quantes hores havien passat?
Havia perdut completament la noció del temps entregada totalment al plaer.
Sortint
del seu estat hipnòtic es va activar, començant a descordar-li els botons de la
bragueta amb una sola mà. Ni ella mateixa sabia com però ho estava aconseguint!!
Ell l'ajudava, sense deixar de masturbar-la. Finalment tenien les mans un en el
sexe de l'altre i podien gaudir d'aquell delit tan secretament desitjat.
Verbalitzaven les sensacions d'una forma sorprenentment natural, com si aquell
moment tan especial fos el més normal.
L'esclat
li va regalar un raig que ell va admirar amb un dolç “que bonic, com m'agrada”.
Ella va somriure entre avergonyida i complaguda. Acabaven d'establir un nou i
alt nivell de confiança que convidava a fer un pas més endavant. En un rampell
de desig ella es va apoderar del sexe del seu amic, volia degustar-lo amb el mateix delit, volia
tornar-li tot el plaer que aviat sentit gràcies a ell. Era tal el desig que ni
va buscar una posició més còmode, tan sols es va incorporar; seguia sentint el
contacte amb l'arbre, l'estava regant, el marcava amb la seva olor, com un
animal... I també començava a notar una nova olor, la de l'excitació d'ell.
Tot
plegat els estava posant molt calents i xops però el temps no s'aturava i
començava a fosquejar, calia emprendre el camí de tornada abans de trobar-se
enmig d'una foscor que no convidava.
Caminaven
intercanviant mirades, somriures, petons i abraçades, declarant inaugurat un
nou estatus d'amistat, batejat amb un neguit que els acompanyaria al llarg de
molts més dies, alguns mesos enllà...
