El recepcionista d’aquella nit em va cridar molt l’atenció, no només per tenir uns llavis carnosos i sensuals que no podia deixar de mirar mentre intentava resoldre el meu problema tècnic, sinó per la seva frondosa cabellera, gairebé tan llarga com la meva. De fons vaig sentir que tenia el reproductor de l’ordinador engegat i vaig reconèixer al grup i així va començar una segona fase de la conversa, gràcies a la música. Malgrat això ell estava “treballant” i jo era una clienta, però les guàrdies nocturnes com a recepcionista acostumaven a ser molt tranquil·les i avorrides (segons em va dir) i sense Internet a la meva habitació ja m’anava bé fer-li companyia des de la zona WiFi.
Poc a poc va créixer la confiança i es va atrevir a demanar quina era la feina que em tenia tan ocupada. Es tractava d’una crònica, la jornada d’obertura d’una fira, bé, d’un saló, el Saló Eròtic per ser exactes. Es va sorprendre que en parlés tan lliurement i aleshores li vaig apuntar en un tros de paper les adreces dels blogs on publico els meus relats. Cadascú va seguir amb la seva tasca, però de tan en tan les nostres mirades es trobaven...
L’endemà vaig llegir un comentari en el meu blog i un missatge privat:
“M’ha agradat el que he llegit i m’agradaria parlar-ne... Et convido a una cervesa al bar de l’hotel abans no comenci el meu torn, acceptes?”
Evidentment vaig acceptar. Just acabar de sopar vaig sortir cap al bar. Ell ja m’hi esperava, sense vestir encara el seu uniforme, però la samarreta negra del grup que havíem estat escoltant li quedava igual de bé; per a mi era tan o més sexy.
- Mmmm, bonica samarreta? És la de la última gira, veritat?
- Caram, ets un pou de sorpreses tu!!
- No t’ho pots ni imaginar.... Però més m’ha sorprès el teu missatge. Així doncs, què?
- Va, seu que et demano la birra i parlem.
Es va aixecar per anar a la barra i gràcies als pantalons estrets vaig poder admirar el seu culet mentre em mossegava el llavi en un gest de desig mig dissimulat. Era un bombonet, mare meva!! Aleshores em vaig adonar que ignorava la seva edat, se’l veia madur però amb un punt molt juvenil, quants anys devia tenir? Més tard sabria que era nascut al 1971, gairebé ens portàvem 10 anys però semblàvem de la mateixa dècada.
Anava comentant detalls dels meus relats i jo l’escoltava mig absent en els meus pensaments o més aviat hauria de dir posseïda per la meva imaginació. Com era d’esperar va aparèixer el relat per l’amic heavy:
- Ja m’agradaria estar al seu lloc!!.
Somrient amb malícia el vaig mirar fixament per dir, abans de fer un glop de la meva gerra:
- Mai se sap, alerta amb el que demanes, es podria fer realitat.
D’un tema passàvem a un altre, començava a haver-hi cert feeling malgrat féssim veure que no ho notàvem però la meva intensa jornada passava factura i tenia massa son. Li vaig dir quina era la meva habitació just abans de fer-li dos petons i xiuxiuejar-li “bona nit” a cau d’orella. Per resposta un “que descansis, somnia amb dimoniets...”
Al matí vaig trobar un sobre a sota la porta amb un número de telèfon, el vers d’un dels meus poemes eròtics i el seu nom. El trucaria a l’hora de dinar, m’esperava una altre dia de tallers i xerrades al saló.
Durant la pausa per dinar li vaig enviar un missatge preguntant si estava lliure a la tarda. Em va trucar al moment i va acceptar la meva invitació; seria el meu acompanyant al saló, només un lleó podia ser tan valent.
Passejàvem tot comentant les obres de l’exposició d’art quan algú em va clavar una empenta que em va desequilibrar. Em vaig recolzar al seu pit, per evitar caure, i vaig notar el que semblava un pírcing al mugró.
- Estàs bé?
- Sí, perdona... Portes un pírcing?
- Caram nena, quin tacte que tens!!
- Ui, sóc molt sensible jo.
I vaig començar a jugar per sobre la roba amb aquella anella metàl·lica que tants bons moments ens portaria més endavant...
- Doncs vigila què fas, jo també ho sóc, molt... I entre els quadres i els teus ditets m’estic posant malaltó.
Va clavar la seva mirada al meu escot per després dirigir-la a la meva mà juganera i acabar passant dels ulls als llavis. Era un home de comunicació visual, deia més amb el seu cos que amb les paraules. La veritat és que jo també m’estava posant a to i el lloc acompanyava.
Posant a prova el seu atreviment vaig demanar-li ajuda, necessitava una parella per poder entrar a l’àrea swinger .
- Em vols ajudar a fer un reportatge?
- Jo?! Pobre de mi...
- Només m’has d’acompanyar i divertir-te.
- Acompanyar-te, on? Divertir-me? Ai, ai, ai quina por em fas!!
- Tens parella?
- No... I tu?
- Doncs perfecte, avui seràs la meva parella!
- Però en tens o no?!
- Sí, ara tu ets la meva parella...
Agafats de la mà vam anar cap al recinte swinger. Pel camí li vaig confessar que no l’involucraria en cap pràctica, que només era per seguir les normes i poder entrar a fer un parell d’entrevistes ràpides a alguna parella que ho acceptés. Però un cop a dins tot es va desfermar...
Per aparentar el que no érem, però sí en que ens estàvem a punt de convertir, vaig posar la seva mà a la butxaca del darrera, engrapant aquell deliciós culet. Em va mirar sorprès, el meu somriure l’autoritzava a fer el mateix. Em va agafar de la cintura i em va apretar contra ell, mentre em feia un llarg petó; sentència d’amor.
A dins la sala vaig anar per feina, parlant amb els responsables i una parella molt simpàtica; tothom va respondre les meves preguntes amb molta amabilitat. Ell no es separava de mi ni un moment. De cop es va acostar a la meva orella:
- M’estic posant molt calent...
- Tranquil, ja marxem – i mentre reia per sota el nas vaig afegir – aguanta una mica més, va!
- Uuuff, no puc, no vull trempar ara, aquí, així ...
Ho va dir amb una carona de pena tan graciosa i amb una mirada que era per riure!!
No em pregunteu com ni perquè, de cop ens vam trobar fotent-nos mà i menjant-nos els morros amb passió, donant per resolta la tensió sexual acumulada. Es va llençar al meu coll dient que era molt dolenta per fer-lo patir d’aquella manera, que m’havia avisat però no podia més. Li vaig tornar les mossegades i llepades confessant que em tornava boja el seu cul, els seus llavis, la seva mirada, el seu somriure, aquells cabells tan llargs, llisos i suaus.
Ens havíem fet passar per parella però ara érem una més de les que s’estava estimant en aquella sala habilitada precisament per això. Sense cap mania el vaig despullar de cintura amunt, no em podia treure del cap aquell pírcing maleït, em moria de ganes de jugar-hi amb la meva llengua. I així ho vaig fer... Pels seus gemecs i esbufecs era evident que li estava agradant tant com a mi.
Vaig deixar que aconseguís la igualtat de condicions; calenta com estava poc m’importava el que passés al meu voltant, per mi només existíem ell i jo, fins que vaig notar unes altres mans.
Em vaig aturar violentada per aquell contacte tant inesperat però el somriure d’una noia que havia entrevistat poc abans em va deixar fora de joc.
- Mmmm, jo també vull jugar, puc?
Ens vam mirar tots tres i ell va prendre la iniciativa, dient que seria un plaer. Em va assaltar un petit sentiment de possessió, no esperava haver-lo de compartir (tot i que m’ho podria haver imaginat) i de fet ell i jo no érem res més que amics, no podia exigir-li cap tipus d’exclusivitat. També vaig pensar que, havent-me acompanyat, si a ell li venia de gust, no tenia perquè privar-lo. Així doncs, vaig compartir el “meu” recepcionista amb aquella semi desconeguda.
Va ser estrany, era la primera vegada que feia un trio, va ser el meu primer contacte amb una altra dona, i a més en públic. Més tard que al ser conscient de tot plegat m’agafaria una infantil vergonya... I encara quedaven 2 dies de saló i altres nits a l’hotel!!
Malgrat tot va ser molt agradable. Ella en cap moment va intentar res amb mi i aviat vam sintonitzar per fer-li veure les estrelles al recepcionista. Em va sorprendre molt que es pogués establir tanta bona entesa amb algú que acabaves de conèixer i més tenint en compte el context. No va ser només amb ella, amb ell també vaig notar com tot fluïa. Simplement, acabava de ser jo mateixa, per fi m’havia alliberat del tot, deixant-me anar sense pensar en conseqüències.
Només tenia contacte amb ella per coordinar els nostres moviments; jo em vaig centrar en la part superior, ella molt més atrevida va adjudicar-se la inferior. I ell gaudia i es desfeia de gust... I a mi em tornava boja veure’l així!! Va explotar abraçant-se a mi i donant-me les gràcies a cau d’orella, quan havia estat ella qui s’havia dedicat al seu sexe!
La nostra companya va desaparèixer tal i com havia aparegut. Al haver-la entrevistat em seria fàcil localitzar-la, m’havia donat algunes dades de contacte per si necessitava més ajuda però no m’esperava que fos tan generosa!!
Sols de nou, vam seguir voltant pel saló evitant parlar de la situació però mirant-nos de reüll, esperant qui treia el tema. Em costava creure el que havia passat una estona abans i encara ho estava processant.
Continuarà...