Seda calenta, xocolata freda

Com els millors temps me'n vaig a dormir, més de dia que de nit. 
M'hauria volgut emportar amb mi l'ànima que no m'ha deixat marxar abans al llit... 

M'estiro nerviosa, et sento aquí. 
T'he promès que ho faria, tot i estar cansada. 
Em relaxo i em deixo dur pel record de les nostres calentes paraules. 
Acabo ràpid, m'has preparat bé. Orgasme solitari, amarat del teu enyor. 
M'adormo mullada i et trobo en un altra dimensió. 


Els llençols estan freds, seda suau, se m'endureixen els mugrons. 
No hi ets, t'has aixecat abans que jo? Ni t'he sentit!! 
Sempre tan delicat, sempre tan servicial... 

Entres amb un somriure. Portes l'esmorzar!! 
Hem d'agafar forces, la nit ha estat llarga i cansada. 
L'olor de la xocolata m'obre encara més la gana, 
però no me la deixes tastar. 

Agafes un melindro i el suques, l'acostes a la meva boca. 
L'apartes quan vaig per mossegar, tan tou que es trenca i em cau als pits. 
És fred, no m'esperava aquesta sensació. 
Sense dir res te'l menges i llepes la xocolata que ha quedat a la meva pell. 

Faig un petit gemec, ja saps com m'agrada aquest joc. 
Jo també vull sucar-ne un però no em deixes!! 
Treus una petita espàtula de silicona i comences a untar-me. 
Dolç, pervers, diabòlicament coneixedor dels meus íntims secrets... 

La fredor de la xocolata, l'humitat de la teva llengua. 
M'estàs matant. Amb la mà busques la mullena, ja saps que la trobaràs. 
Baixes poc a poc, com si fos la primera vegada que toques tot el meu cos. 
Em dius que avui seré més dolça que mai mentre em fas el primer petó... 

I tornem a fer l'amor. Aquesta vegada amb més passió, després del repòs. 
Em deixes fer, amb el teu somriure de nen dolent. 
Saps que m'has provocat, que m'has encès sense haver de dir res. 
M'has fet teva altre cop. Xocolata i suor. La dutxa ens espera als dos...

UOCalitzador de passions

Vaig acceptar participar a la prova pilot del UOCalitzador com a divertiment i per curiositat. En aquella primera fase els únics estudiants que en formàvem érem els d'Humanitats, per tant seria una bona manera de conèixer més companys i companyes d'estudi.

L’eina permet accedir, després de veure'n la localització en el mapa, directament al perfil del Campus Virtual on la majoria hi tenim una fotografia junt una fitxa amb informació professional i personal. I aquí va començar tot.

Em va cridar l’atenció un perfil molt surrealista, divertit, molt artístic i pluridisciplinari situat en una comarca veïna. Un home tastaolletes dels que m’agraden, una ment oberta, inquieta, sensible... Encara no havia coincidit amb ell a cap assignatura (potser perquè era estudiant de l’antiga llicenciatura) però amb la informació que tenia veia prou bé coincidíem en inquietuds, gustos, interessos, idees... Vaig redactar un missatge absolutament sincer, explicant que m’havia agradat i el motiu. Va respondre amb simpatia però amb certa desconfiança.

El temps i el fluid intercanvi d'informació (enllaços acadèmics inclosos) va ajudar a convertir-nos en amics i confidents. Com diria ell mesos més tard: “amistat a sang i foc”.

Costa molt relacionar-se virtualment amb algú sense sentir la curiositat de veure’l en persona, sobretot quan t’hi entens tan bé. I a la vegada, això, també fa certa por, por a que després d'haver estat cara a cara ja res sigui el mateix. Finalment ens hi varem atrevir i, perquè fos més d'acord amb la nostra manera de ser (i el menys tens possible) varem organitzar una jornada cultural.

Havíem quedat a les torres venecianes de Plaça Espanya per enfilar junts el camí cap a la seu de Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ell parlava del seu viatge pel Mediterrani Oriental i jo l’escoltava amb certa enveja i admiració; em fascinava estar amb algú tan apassionat per la Història, sobretot per la d'una civilització que ha donat tant a nivell de filosofia i tècnica. D’un tema passàvem a l’altre, com ja era habitual, sempre amb el nostre toc “dionisíac”, deixant sortir a la llum el nostre “jo ocult” que ja no ho era tant...

El lloc em portava molts records i va ser quan li vaig explicar la història de la meva ex parella. M’escoltava atentament, com immers en les meves paraules, empatitzant amb les meves emocions; al intuir que les llàgrimes afloraven em va aturar per abraçar-me en silenci, una reacció del tot inesperada. Aquell contacte em va reconfortar molt i em va permetre conèixer la seva olor. Em va agradar. Vaig notar com ell també aspirava el meu perfum.

El meu cos bullia, el cervell anava de bòlit, dubtava de si manifestar els meus pensaments, de si fer o dir res. Se’m va escapar un sospir i ell em va abraçar més fort. Va acostar el seus llavis a la meva orella amb un dolç “xxsst, tranquil·la, ja està, és el passat...” . Em sentia a punt de trencar en un plor angoixant fins que, com era típic en ell, va deixar anar un comentari divertit: “Si m’omples de mocs després m’hauràs de pagar la tintoreria!”

Era la primera vegada que ens veiem i també va ser la primera vegada que rèiem junts en persona, a ple pulmó, com dos bojos. Crec que el riure uneix molt a les persones.

Feia un dia preciós, amb aquell sol que tant ens agrada i, per recuperar-nos de les emocions, decidirem fer una pausa admirant la panoràmica. Vaig deixar caure el meu cap a la seva espatlla i ell va seguir parlant.

- Va, anem abans no t’adormis!! Si a la tarda fa aquest solet ja l’aprofitarem junts.

La veritat és que els jardins de l’entorn del museu conviden a passejar i perdre-s’hi.

Varem sortir del museu amb un estat eufòric brutal (altre cop parlant de Història, Filosofia, Antropologia, Psicologia...) normal i lògic en dos estudiants d'Humanitats. Havíem previst fer un pícnic sabent que hi havia una zona habilitada, així tindríem prou llibertat per seguir parlant sense pensar en rellotges ni formalismes de restaurant i, sobretot, a l’aire lliure, en plena natura.

El fet de poder compartir els nostres dinars va donar lloc a situacions divertides: forquilles que assaltaven la carmanyola de l’altre, roba que esquivava una taca per pocs centímetres...

Caminàvem sense rumb, deixant-nos dur per el nostre GPS interior, fins que va aparèixer un tros de gespa idíl·lic. En principi ens hi varem asseure però la soneta de la digestió i l'escalfor del sol demanaven posició horitzontal. Allí hi va haver un primer contacte molt innocent però que ho va encendre tot.

De cop estàvem jugant amb les mans, entrellaçant els dits, amb total naturalitat, mentre parlàvem de les sensacions que ens provocava aquell contacte gairebé infantil però que entre adults despertava tantes emocions. I va sortir una de les nostre bromes, un tema pendent. Per no haver contextualitzat correctament la Pesta Negra havia de pagar penyora fent-li un massatge.

No som de pedra i la meva habilitat va provocar que ell no pogués estar còmodament de panxa a terra però també va admetre que girar-se seria pitjor..... Altre cop rialles, què fàcil era riure amb ell!!

Asseguda al seu costat el contemplava a tot ell estirat, admirant el contrast del color dels seus llargs cabells amb el verd que ens rodejava; podia notar el seu benestar, la placidesa de la seva ànima, la calma que encomanava. Vaig apartar els cabells buscant el seu clatell i li vaig regalar un dolç petó. Respongué amb un sorollet de satisfacció divertit i assenyalà amb el dit un altre punt que rebé un altre petó, i un altre, i un altre; ell assenyalava i jo besava. Va girar el cap just per posar-se el dit sobre els llavis, vaig somriure recordant unes paraules seves, i sense dubtar gens vaig fondre els meus llavis amb els seus.

Es va acabar de girar per embolcallar-me amb el seu braç i seguint-me besant, amb tendresa i passió. Els cervells i els cors brunzien, podia sentir la sang en el meu pols, podia notar com creixa la humitat del meu sexe i en aquella posició la seva erecció era més que evident. Estàvem disposats a endinsar-nos en un terreny perillós però que ens venia molt de gust explorar.

Una de les seves mans va començar a resseguir el meu contorn, baixant cap a les cuixes, el cul, tornant a pujar per acabar el seu recorregut en un dels meus pits, trobant un mugró endurit. Una de les meves mans també es va dedicar a passejar per aquell cos desconegut, buscant els racons més sensibles, atenta a totes les reaccions.

Notar l’escalfor d'una mà al pubis em va fer estremir, em sentia terriblement excitada, la meva roba interior es començava a humitejar i ell ho va notar amb un “oooh, uuuuf, que mulladeta, déu meu.... Com pots estar tan molla ja?” Jo només pensava en com acabarien els meus pantalons i que necessitaria una estona perquè s’eixuguessin... Em deixava dur pel plaer naixent oblidant que “no estava bé”, que no era el més correcte, però era massa bo com per aturar-ho. Així doncs em vaig abandonar sense oposar resistència i vaig decidir prendre part del festí.

La meva mà resseguia el contorn del seu cul, buscant com escapar-se cap a sota els pantalons. Ell se'ls va descordar per facilitar-me la feina, acceptant la intromissió. Ens besàvem i acariciàvem com si fos la primera (que ho era) i última vegada (millor no pensar-hi) que ho fèiem, com si ens hi anés la vida. Tocar la seva pell va ser increïble; volia regalar-li plaer, portar-lo al cel... Vaig començar a resseguir el seu darrera fent relliscar un dit entre les seves natges, dubtant de si dirigir-me o no al forat, però tal com estàvem poc més podia fer.

Sentia el seu cor accelerat, la respiració agitada. Es va separar una mica com demanant que portés la meva mà de darrera a davant. Tenia el seu membre a l’abast, erecte, palpitant. Vaig acomodar-hi la meva mà, acostumant-me al seu diàmetre i llargada, bona mida, m’agafaven ganes de menjar-me’l sencer, fins al fons, però amb ell no es pot ser brusca.

El vaig començar a masturbar lentament mentre a cau d'orella li recitava tota la llista de perversions que em passaven pel cap, tal qual.

-       No saps pas com m’agradaria menjar-te fins fer-te cridar de plaer.... Fer-te abandonar el món, fer-te oblidar qui ets, on ets, conduir-te al nirvana absolut, assegurar-me que mai oblides això....

-       Dimonieta .... Que dolenta ets!! Saps perfectament que voldria fer-te el mateix......

Ens masturbàvem mútuament, sentint els nostres gemecs, els esbufecs, notant com els cossos s’estremien; ens arrapàvem un a l’altre, estirant-nos la roba, mossegant-nos. A la merda la racionalitat!! A prendre pel sac la moral!!  Expressàvem el que sentíem, amb veu entretallada. Ens començava a embolcallar l’olor dels nostres sexes, el so dels fluids. Em feia nosa la roba, tenia ganes de despullar-me, de despullar-lo, de llepar-lo, de tastar-lo.... No volia parar... Més, per favor, més, et vull .... Pren-me.... per favor ....

Vaig notar que estava molt a punt d'inundar-me la mà, li vaig dir que no es tallés, que es deixés dur, que no es preocupés i així ho va fer. Amb la mà lliure vaig abaixar-li els pantalons per la part de davant, just per poder arribar a llepar-lo. Mmmmmmm, ambrosia. Rodolant em va fer quedar sota el seu cos, em mirava mossegant-se el llavi, clavant el seus ulls lluents i penetrants.

-       Jo també et vull tastar....

I així ho va fer. Poc li va costar trobar el punt, la seva sensibilitat ajudava a que entengués a la perfecció les meves reaccions; la velocitat era dolça, em feia embogir, no tenia pressa. Sabia molt bé el que es feia, s’ajudava amb els dits, pujava a besar-me, a llepar-me l’orella i, amb un art semblant al meu, deixava anar el que passava pel seu cap. Sí, ja m’havia dit que els seus pensaments podien tenir aquest efecte...

Sentia el meu propi raig mullant-me les cuixes, regalimant cap al cul. Estava quedant extenuada, amb la gola seca, els ulls capgirats, la mandíbula adolorida, tot el cos garratibat d'espasmes. Vaig perdre la noció del tot. Només vaig recuperar-me al notar el seu cos paral·lel al meu, sentint el seu membre altre cop erecte contra el meu cul. En un atac de frenesí em vaig abaixar els pantalons més avall. M’engrapava les galtes molles, clavant-me suaus plantofades amb eco d'humitat. Va començar a refregar el seu sexe mig empresonat per la roba, agafant-me un pit, mossegant-me el coll. M’encantava, m’embogia. Empenyia el meu cos contra el seu, buscant la màxima pressió.

Va apartar les calces i vaig sentir el contacte calent i carnós de la seva erecció directe al meu cul.  Lliscava entre les galtes, tanta era la humitat que va entrar a dins sense gairebé esforç. Es movia a poc a poc, intentant aguantar. Altre cop aquella marea de plaer, la seva mà buscant el meu tresor. Ja no m’importava res.......

Es va separar de mi bruscament amb urgència, deixant anar un gemec profund.

Amb els ulls tancats vaig notar com regirava la motxilla buscant les tovalloletes humides que una estona abans ens havien fet tant servei durant el dinar. Em va netejar, es va netejar, es va posar bé la roba, em va tapar amb el seu cos calent, abraçant-me fort, mentre cantava a cau d'orella “Don't stand, don't stand so, don't stand so close to me.......”

No demanis que no m’acosti quan el que no voldria és haver d'estar lluny de tu!!

Per sort encara ara puc recordar el seu tacte, la seva veu, la seva olor, el gust dels seus petons; el nostre moment, el nostre secret.... 

Retrobament inesperat

Sempre és agradable canviar de paisatge i treballar en bona companyia, lluny d'allò quotidià. M’havien enviat a un acte cultural a la capital del Baix Camp. M’acompanyava un dels altres redactors, ens coneixíem poc però últimament ens enviaven junts a tot arreu, deien que fèiem un bon equip. Per a nosaltres perfecte, ens enteníem prou bé i podíem treballar còmodament. Havíem escollit un hotel amb ubicació estratègica, sabíem que tindríem poc temps lliure però volíem aprofitar el viatge per fer cultura i conèixer la ciutat.

Tot va anar perfecte, sense cap contratemps (excepte haver-nos perdut només arribar ...) però al tornar a l’hotel, després de la gala, vaig tenir un sobresalt. Les habitacions ens comunicaven indirectament a través de la finestra del lavabo i es podia sentir perfectament qui hi havia a l’habitació veïna... Gairebé hauria preferit sentir una parella gaudint del sexe que no pas aquella cançó, bé, el problema no va ser la cançó, sinó reconèixer la veu que la cantava. El cor em va fer un salt, no podia ser que fos ell.

Vaig sortir del lavabo molt seriosa, tant que el meu company va preguntar si em trobava bé. La confiança va fer que li expliqués el meu descobriment. Ell, tot maliciós, em va suggerir que anés a fer-li una visita al nostre veí, segurament pensava que no en seria capaç. Dubtava però la temptació de recuperar el contacte amb un músic, amic i antic amant va ser superior a mi. Els pocs metres que separaven les habitacions es van fer eterns.

Un parell de tocs a la porta. No responia. Vaig acostar l’orella, el sentia parlant per telèfon. Després d'esperar uns minuts vaig tornar a enganxar l’orella a la porta; silenci. Dos tocs més a la porta i aquesta vegada un “Sí? Qui ha?”. Vaig respondre fent servir el seu sobrenom i demanant que m’obrís. Va aparèixer sense samarreta i amb cara d'incrèdul.

-          Però, què fas tu aquí? D’on surts?

-          De l’habitació del costat. T’he sentit des del lavabo, t’he reconegut i fa tant que ...

-          Ppfffff, em deixes fred i mira que mai m’havia passat això amb tu!! Estàs sola?

-          No, he vingut per feina, estic amb un company.

-          Mmmm, compartiu habitació? Caram, poc treballareu!!

-          Havent de pagar nosaltres no estem per gaires despeses. És una relació estrictament professional, no t’imaginis res.

-          Mmmm, saps què passa? Més que imaginar ara de cop i volta m’he recordat de l’últim cop que vam estar junts.

-          Últim i únic, voldràs dir. Vas desaparèixer sense deixar rastre. No sabia que pensar..

-          Té una explicació, segur que ja t’ho imagines i ho entens.

-          Sí, em vas dir que volies canviar d'estil de vida, que volies fer bondat, allunyar-te de les temptacions. T’hauria deixat tranquil, no calia ser tan radical.

-          Era pel meu bé, o et penses que és fàcil oblidar i no voler repetir?

Silenci llarg, incòmode.

-          Començo a pensar que no hauria d'haver vingut, perdona’m.

-          No dona, no. Si m’alegro molt de veure’t, m’encanta la casualitat i no puc evitar pensar que per algun motiu serà... Tens pressa?

-          Bé, pressa, pressa no, però hauria de parlar amb l’Eloi, el meu company, no el vull deixar tirat sense motiu.

-          Aaaiiss, tan bona noia ella. Digues-li que un vell amic et segresta un parell d'horetes, acceptes?

-          D’acord, ara torno.

L’Eloi m’esperava llegint estirat sobre el llit. Em va interrogar amb la mirada.

-          Et molesta si et deixo sol un parell d'hores?

-          Només un parell d’hores? Ei, ja hem fet la feina, no hi ha pressa. Això sí, recorda que hem pactat aprofitar el matí demà o sigui que tu mateixa.

-          Què insinues?

-          Que si vols no cal que dormis a aquesta habitació, tonta!

-     Ep, ep, frena, frena!! No he dit  res de ...

-          No has de dir res però ho portes escrit a la cara. Ves, va, passa-t’ho bé i no cridis gaire que sinó et sentiré i després et farà vergonya!

-          Animalot! Dues hores i torno o et dic on dormo, entesos?

-          Entesos, vinga ves!

Quan vaig tornar a l’habitació veïna la porta era oberta. El fet de tenir només un llit feia que semblés més gran que la nostra. S’estava cordant les sabates. Això volia dir que no ens quedaríem allí. Vaig respirar alleujada.

-          Anem a prendre alguna cosa, et sembla bé? Conec un lloc que t’agradarà.

Pel camí em parlava de la seva nova vida. Havia estat pare, se’l veia molt feliç però també podia llegir-li un punt de tristesa als ulls. Enyorava la “mala vida”, li costava domar a la bèstia. Aviat vam arribar al lloc, un casal independentista, m’ho hauria d'haver imaginat venint d'ell. Despertaferro.

La cervesa, la música, la nit i l’ambient fan anar minvant les defenses. Ens costava estar tant a prop i no tocar-nos; cadascú tenia una mà a sobre la cama de l’altre i tot parlant vam començar a jugar a fer-les córrer, pujant cap a l’entrecuix, a veure qui dels dos s’aturava abans. Ens desafiàvem amb la mirada, somrèiem. Estàvem jugant com havíem fet anys enrere. Passejàvem els dits per la part interna de les cuixes, ens estàvem excitant per moments, el cor desbocat, la respiració accelerada; o ho aturàvem ara o ja no hi hauria remei. Vaig pensar que anar al lavabo seria una bona manera d'acabar-ho però en aixecar-me ell també es va posar dret i em va besar apassionadament.

-          He estat amb moltes dones, ja ho saps. Però també has de saber que no t’he oblidat. Va ser només una vegada, una única vegada, però no se me'n va del cap. Et desitjo, vull repetir. Et vull tenir altre cop, necessito tornar a estar dins teu.

I em va tornar a besar sense deixar-me respondre.

-          Desapareixes durant anys, et trobo a l’habitació del costat després d'estar temps sense saber res de tu, acceptant les teves normes, entenent la situació i ara .... He de dir que sí perquè a tu et ve de gust?

-          No, si no vols no cal que diguis que sí. Però només si no vols; segur que no vols?

Moments després tornàvem cap a l’hotel, amb urgència, directes a la seva habitació. Vam obrir la porta entrelligats amb petons i llepades, com dues bèsties en zel. Em va empènyer cap al llit. Petit. Els dos ens vam mirar pensant que hi estaríem incòmodes.

-          Si aquí al costat sou dos, això vol dir que el llit és ample, no?

-          Són dos llits petits com aquest.

-          Però són dos llits, més espai, sabem que necessitarem espai...

-          Què vols dir?

-          Hi ha confiança amb el teu col·lega, oi? Fem un canvi d'habitació?

-          Em sembla una mica abusiu però...

-          Però te'n morts de ganes, va, que ens coneixem ...

Vaig tornar a la meva habitació per explicar-li la situació a l’Eloi, amb certa vergonya i pensant si ara em tindria per una fresca qualsevol.

-          Ah, molt maco. Primer em deixes aquí tirat, ara em vols fer fora de l’habitació; molt de morro no?

-          Ja ho sé, perdona.... Però és que...

-          Sí clar, només hi ha un llit i és petit. I com que jo sóc un pobre mort de gana...

-          Apa, no et passis!!

-          I, escolta, he de marxar per força?

-          Què vols dir?

-          Ets una noia molt oberta, hem parlat de moltes fantasies. Encara no t’he confessat una de les meves i ara és el millor moment. Em deixaríeu mirar?

-          Què? Estàs boig? No fotem!!

-          Fem una cosa, digues-li al teu amiguet que vingui i en parlem els tres.

M’ho havia d'imaginar, a en Gorka li va encantar la idea de tenir l’Eloi mirant-nos. A mi se’m feia estrany barrejar un company de feina, per qui creia no sentir cap mena d'atracció sexual, amb un ex amant. Però també he de confessar que l’idea m’atreia, tenia curiositat.

L’Eloi només volia mirar, en principi no tenia intenció de participar. Em va semblar bé, m’excitava pensar que seria observada mentre gaudia. L’Eloi es va acomodar en l’única cadira que hi havia a l’habitació. En Gorka i jo vam seure un damunt cada llit; ens despullàvem mútuament, sense pressa, besant-nos la pell, llepant-nos. Per damunt l’espatlla veia l’Eloi descordant-se els pantalons. Les nostres mirades es van creuar, em va picar l’ullet mentre somreia i es tirava enrere, tot ficant la mà dins dels pantalons. En Gorka em va demanar si recordava el nostre joc: masturbant-nos un davant de l’altre. Ens vam posar de manera que l’Eloi ho pogués veure tot sense perdre detall i vam començar a gaudir del plaer individualment. El meu cervell bullia en mil sensacions, m’estava masturbant davant de dos homes i tenia dos homes, completament diferents, per no dir oposats, masturbant-se davant meu.

Va ser el Gorka qui va trencar el silenci, xiuxiuejant que necessitava tocar-me. Mentre s’acostava, em vaig mirar l’Eloi, mai l’havia vist d'aquella manera, excitat, gaudint del plaer. Ens vam somriure. La nostra bona entesa no necessitava paraules. El Gorka m’havia fet estirar al llit, em masturbava amb delicadesa, amb cara de fascinació davant la meva humitat. L’Eloi també se n'havia adonat.

-          Company, això és una delícia. Segur que no em vols donar un cop de mà?  Que et sembla, bonica, vols una altra maneta donant-te plaer?

El meu “sí” entre gemecs va fer que l’Eloi s’acabés de despullar a la velocitat de la llum... Estava tan calenta que necessitava més i l’Eloi semblava no saber com començar, o sigui que li vaig demanar que s’acostés. Mentre en Gorka seguia masturbant-me amb excel·lent destresa vaig començar a llepar el membre de l’Eloi; mai m’hauria pogut imaginar una situació semblant! Em passaven mil idees per la ment però el plaer era superior a qualsevol pensament moralitzador.

En Gorka va allargar un braç cap als seus pantalons buscant un preservatiu que es fa enfundar amb notable habilitat. Estàvem mig de lateral, no va deixar de masturbar-me mentre em penetrava i amb cada empenta seva jo engolia més profundament el penis ja ben dur de l’Eloi. El sentia bategar dins la meva boca, sentia els meus propis batecs al clítoris i gairebé podia sentir el cor d'en Gorka. Tot es va accelerar. Va ser un moment explosiu. Amb una penetració profunda en Gorka va arribar a l’orgasme, vaig sentir el penis de l’Eloi contra la meva gola i al enretirar-me vaig donar gràcies de tenir els ulls tancats en notar l’escalfor del semen directe a la cara, fins als pits; sense tallar-se gens ni mica en Gorka me'ls va rellepar per després besar-me. Aleshores vaig veure la cara de l’Eloi, semblava demanar-me perdó. Vaig somriure, el vaig agafar per darrera del genoll fent-lo ajupir i li vaig acostar els meus llavis, molls d'ell, per besar-lo tendrament.

En Gorka i jo ens vam abraçar fort, molt fort, més fort que mai. Era un nou comiat, qui sap fins quan. L’Eloi va desaparèixer cap a la dutxa. Jo vaig seguir-lo mentre el basc tancava la porta amb els ulls altre cops plens de vida i alguna llàgrima clandestina; no volia allargar més el moment de dir-li adéu a un home que tant havia marcat la meva vida.

A la dutxa, els dos sols, ens vam fondre en petons, ensabonant-nos, acariciant-nos. Un cop nets, havent superat una barrera important i significativa, l’Eloi semblava un altre.

-           T’he explicat mai que vaig fer un curs de massatge tàntric?

Sortida eXXXcursionista

Tot just clarejava. Ens havíem aturat a pocs quilòmetres de la nostra destinació per fer un “esmorzar de forquilla” i acabar de despertar. També ajudaria a trencar el gel i la tensió provocats pel fet d'haver quedat, per fi, en persona. Cita atípica, calçats amb xiruques, equipats amb motxilla i bastons de trekking. Per davant 26 km de sender circular entre boscos i carenes, desnivell suau i predicció meteorològica prou favorable.

Durant l’esmorzar m’explicaves les meravelles naturals i arquitectòniques que ens trobaríem: monuments megalítics, ermites, cabanes de pastors, salts d’aigua i gorgs amb llegenda inclosa, molt en la nostra línia. Per a la meva tranquil·litat em vas ensenyar la ruta sobre mapa, demostrant coneixement de la zona i confirmant el seny que et caracteritza, malgrat a vegades siguis tan trapella.

En acabar d’esmorzar el dia ja era menys nit. Refrescava una mica però estava convençuda que la dessuadora faria nosa, en canvi, tu la vas endreçar a dins de la motxilla i més tard ho acabaria agraint. El cel no estava del tot serè però tampoc calia espantar-se per quatre nuvolets. Arribats a l’aparcament es feia evident la popularitat de la ruta. Quan descansa la muntanya? Els primers quilometres van ser un debat sobre l’ètica i el respecte per la natura; els dos l’estimàvem i respectàvem, per això ens indignava trobar-hi deixalles o senyals de poca sensibilitat. Creiem i volíem creure que en els boscos hi ha vida més enllà dels nostres sentits, per tant, calia endinsar-s’hi amb actitud respectuosa i agraïda.

Potser era per suggestió però ens sentíem estranyament acompanyats d’un silenci curiós. El nostre to de veu era prou suau per ser conscients dels sorolls que, en teoria, ens havien d’envoltar en aquesta època de l’any. Per acabar-ho d’arrodonir t’havies preparat a consciència un repertori de llegendes i històries locals que no deixaven indiferent. Gaudies caminant enmig d’aquella atmosfera de misteri. Em vas preguntar si tot anava bé, no hi havia motiu per dir el contrari. Ho portes a la sang, els temps de campaments marquen molt; ets expert en històries de por davant la foguera.

Enrere deixàvem refugis artificials, alguns més antics que altres, mentre el paisatge s’anava fent més feréstec. El meu nerviosisme no era tan sols per les teves històries sinó per la vida que es respirava allí, el moviment. Sentia calfreds, em semblava topar amb teranyines que apartava a cops de mà com qui espanta mosques. Em trobaves massa callada i em vas cedir la paraula canviant estratègicament de tema, gest que vaig agrair, doncs així desconnectava d’aquelles sensacions.  

Els ànims es van relaxar gràcies a la conversa més aviat “gamberra” i desenfadada. El grau de distensió va ser tal que, al cap d’un parell de quilometres, t’aturaves bruscament; ens havíem passat el trencant, calia tornar enrere. No era un error greu o això pensàvem. Metres avall havíem de trobar un sender que s’enfilava per l’esquerra; no hi havia manera, la malesa esborra els corriols. Amb camí ho sense calia enfilar la carena i, com que els dos som bosquerols,  tiraríem pel dret apartant el bardissar amb els bastons, tu obrint camí, jo seguint la teva traça i, de pas, gaudint d’una genial panoràmica del teu preciós i rodonet cul. Em distreia tant amb tal meravella davant dels meus ulls que no em fixava massa on posava els peus.

En relliscar em vaig aferrar a tu en un acte reflex però un dels meus bastons et va fer perdre l’equilibri i també vas caure. Relliscàvem pendent avall, ens bufetejaven les herbotes que estona abans havíem apartat, eren fuetades sense pietat. La pitjor part se la van emportar els braços al no portar-los coberts.  Esgarrinxades, rascades, res greu però coïa...

El millor de fer ruta amb un muntanyenc de debò és que vas preparat. En treure la petita farmaciola vas comentar els anys que tenia i el servei que t’havia fet. Em curaves amb delicadesa intentant calmar la meva explosiva mala llet, em sentia culpable perquè m’havia dedicat a mirar-te el cul en comptes de concentrar-me en el camí. Vaig acabar confessant la causa de l’accident i vas somriure tot cofoi, content perquè el teu cul m’havia fet perdre el camí de vista. La situació era graciosa però la ràbia m’havia negat els ulls. Vas apartar una llàgrima naixent i, al sentir el teu tacte, la carícia em va fer tancar els ulls i mossegar-me el llavi. Abans d’obrir-los ens havíem fos en un petó que va fer aflorar altres humitats més íntimes.

No ens vàrem aixecar, sinó tot el contrari, ja estàvem bruts, empolsinats, mig enfangats, ens acabàvem de fotre una bona patacada i l’adrenalina s’havia disparat. M’agafava a tu per no deixar-te fugir, tornant-te el petó amb una lleu mossegada. Les llengües van prendre vida i les mans també recorrien els nostres cossos de manera descarada. Vas posar la dessuadora a terra i m’hi vas fer estirar, detall que m’estalviava acabar amb els cabells plens de fulles i pinassa. Ens miràvem en silenci i desig contingut. Et vas treure la samarreta i vaig saludar aquell cos naturalment sa amb una ràfega de petons i llepades. Em vas treure la samarreta, vas admirar els meus pits i vas demanar si els podies alliberar de la seva presó. Ho havia estat desitjant des de la nostra primera conversa, me’n moria de ganes!!

Allí, perduts al mig del bosc, lluny de tot i de tothom, ens entregàvem a gaudir del plaer, oblidant-nos del rellotge i dels plans fets. Vaig demanar que em deixessis treure’m els pantalons, em vas ajudar amablement i, en abaixar-me les calcetes, vas comprovar la magnitud de la mullena. Primer hi vas passar un dit, el vas rellepar com si fos una piruleta; t’agradava el gust, la teva erecció ho deixava molt clar. Vas començar a masturbar-me delicadament, em volies fer patir i m’agradava, no hi havia pressa, em disposava a gaudir de la teva traça.

Notava com el meu cos es tensava i retorçava de plaer, sentia les nostres pells en contacte, els dos mig nus; volia igualtat de condicions i ens vam desempallegar dels teus pantalons. Vaig riure en reconèixer el tanga de la fotografia que em vas enviar quan el vas estrenar. T’apretava molt o això semblava. Em vaig incorporar per queixalar el teu massís i adorable cul, vas respondre amb una mossegada al coll per després passar la llengua pels meus mugrons i baixar melic avall. Em rellepaves amb golafreria, xarrupaves tot el líquid i jo feia esforços per no gemegar, patint per si algú ens descobria. De cop vaig recordar que ens trobàvem fora de qualsevol ruta senyalitzada, havíem ascendit entre bardissars, només algú prou desesperat passaria per allí. Això va fer que comencés a gemegar i a cada gemec tu insisties, més ràpid, més profund, més ràpid, més profund, més pressió, fins que em vaig córrer notant els regalims per tota la zona púbica. La teva barba havia quedat empastifada, em vas oferir la mà que t’havies passat per netejar-te i la vaig llepar, xuclant dit per dit.

Em tocava a mi, era el meu torn, una vegada em vas dir que et deixaries fer i ho volia comprovar. Vaig començar com sempre t’havia dit, passant la llengua per les teves orelles, refregant-te els pits suats sobre el teu cos; els acariciaves i intentaves capturar els mugrons amb els teus llavis, els tenia com dos diamants. Vaig baixar passant una llengua molla i serpentejant pel teu coll, mossegant-te un mugró i després l’altre. Gemegaves sense vergonya i allò em va posar a mil. Vaig jugar amb els teus mugrons mentre una mà buscava el teu sexe per començar a masturbar-te. Bategava, estava dur, el volia, el desitjava. La llengua va seguir baixant fins al pubis i la mà es va desplaçar per deixar lloc a la boca. Vaig acomodar els teus testicles sobre el meu palmell i el meu dit cor va buscar aquell raconet que tants homes encara no han descobert... Et menjava i t’estimulava notant les contraccions de plaer. Entre això i els teus crits podia saber que si seguia així acabaries aviat. Vaig fer una pausa per besar-te i deixar-te tastar el teu gust. Sempre t’he dit que et trobo atractiu però en aquell moment estaves diví.

La meva boqueta va tornar per feina anunciant que et deixava escollir el lloc a on descarregar. Vas somriure triomfant i reclamant el meu cul. El teu penis relliscava entre les galtes com si fos al mig d’una terrina de mantega, per si no hi havia prou humitat allò en creava més. Me’l vas clavar per damunt l’anus, notant com la teva llet relliscava cap al forat. Al incorporar-me una barreja de fluids penjaven avall, et vas estirar entre les meves cames, agafant-me pels turmells, i vas jugar a capturar-los mentre jo em masturbava damunt teu. Sentia falta d’equilibri, em vaig asseure amb l’esquena contra un pi, vas agafar-me per les cuixes i vas seguir llepant. Quan no vas poder més els teus dits van continuar donant-me plaer. L’excitació acumulada, la situació, la posició, la confiança que ens tenim i la teva evident experiència van aconseguir fer-me rajar en el sentit més literal: un rajolí va sortir directe a la teva panxa. Ens vam mirar, tu feies cara de sorprès i content, jo feia cara de demanar perdó mig avergonyida. Em vas abraçar i a cau d’orella em vas preguntar si portava preservatius. No m’havia imaginat que passaria res de tot això, no en portava, greu error. Tu els havies deixat al cotxe.

Ens vam estar besant durant una estona, refregaves el teu penis per la part interna de les cuixes, encara dur, humit, demanant més guerra. El sol brillava però no ens podíem exposar a quedar-nos sense llum al mig del bosc. Les tovalloletes ens van ajudar a sentir-nos més nets i còmodes. Un cop vestits tocava desfer el recorregut. Arribats al sender principal, només caminant uns 10 minuts, descobríem passat un revolt i perfectament indicat, el corriol que havíem estat incapaços de trobar. Ens vam abraçar rient com bojos i vam seguir avall, agafats de la mà, dedicant-nos mirades còmplices, somrient, pensant en el que ens esperava quan arribéssim al teu tot terreny...

En peu i de peu

Després d’anys sense veure’ns un seguit de casualitats havien propiciat la trobada ideal per a recordar vells temps. Tot i que cap dels dos ja no era la mateixa persona tampoc havíem deixat de ser qui érem, no podíem oblidar les experiències compartides ni els moments viscuts... I sense voler van acabar esdevenint part de la conversa durant aquell sopar pendent.

Em vas comentar que recordaves les meves “dots de bruixa” i, amb certa picardia, vas preguntar si podia intuir els teus pensaments. Per resposta et vaig mirar fixament mentre un dels meus peus nus anava pujant per la teva cama fins a escapolir-se sota els amples pantalons curts i seguir direcció l’entrecuix. La teva cara de sorpresa va deixar clar que no esperaves aquesta reacció però aviat em fas facilitar les coses perquè arribés allà on els dos volíem arribar. Podia sentir la duresa del teu membre i veia la teva mirada plena de desig contingut. T’estava agradant que fos tan descarada...

M’hi vaig estar una estona, amunt i avall, parlant com si res. Amb prou feines et podies concentrar en la conversa i respondre’m coherentment. Estàvem acabant les postres i encara seguia la tortura, aquesta vegada passant només la punta dels dits, fent pessigolles... Em miraves amb cara de plaer i patiment.

Mentre t’acabaves el tallat vaig enunciar que anava a la barra a pagar de camí al lavabo. Vas fer un últim glop amb urgència per aixecar-te i córrer darrera meu. Just acabava d’obrir la porta del lavabo de dones quan vaig notar-te enganxat a mi, empenyent-me cap a dins de la primera porta oberta. Vas tacar el pestell i et vas quedar mig avergonyit de la teva acció.

-          Em penso que tenim un problema ... I l’haurem de solucionar aquí dins entre els dos. Però si has vingut serà que has pensat en algun remei, no?

Vaig riure per sota el nas abans de desafiar-te a sorprendre’m. I sí, la teva reacció va ser del tot inesperada, venint de tu...

Em vas arrambar contra la paret agafant-me per les natges i morrejant-me amb desfici. Em va agradar però no era el millor lloc per fer el que tenies ganes de fer... Et vaig aturar apartant-te cap a la paret contraria mentre t’obsequiava un llarg i lasciu petó. Una de les meves mans havia baixat cap al teu paquet... El notava dur i desbocat. Vaig descordar-te els pantalons sense deixar de besar-te mentre tu jugaves amb els meus pits i em mossegaves el coll. Et vaig abaixar els calçotets i vaig desaparèixer entre les teves cames. Ens miràvem cara a cara, somrient. Vaig començar a masturbar-te. Només es va perdre el contacte visual quan la meva llengua juganera va començar a llepar-te el gland, resseguint-lo lentament sense deixar de masturbar-te. Agafant-me el cap em vas empènyer més cap a tu. La vaig engolir tota, sencera, fins al fons, xarrupant una estona, sentint els batecs. Parant, just quan intuïa el moment final, vaig iniciar un massatget al amb la punta dels dits.

Mig hipnotitzat miraves les meves ungles pintades movent-se al voltant del teu gland i, gairebé amb els ulls en blanc, em vas demanar que ho acabés ràpid... Et vaig tornar a atrapar amb els meus llavis per fer-te entrar altre cop tot sencer a la meva boca i no parar fins notar el teu sobresalt orgàsmic. Em vaig apartar just perquè veiessis com el teu nèctar s’escapava per les meves comissures abans de rellepar-te com un xupa-xup i acabar llepant-te els llavis per oferint-te el teu propi gust... Em besaves amb passió, amb luxúria. Finalment vas parlar, em volies tornar el favor.

Em vas fer seure a la cisterna del vàter, sentia la fredor de la ceràmica a la meva pell i el contrast amb la calor que s’havia despertat dins meu. Vas posar-me una cama a sobre la teva espatlla i et vas desfer de la roba que et molestava per començar a llepar-me l’engonal, la part interna de les cuixes.... M’estaves fent patir de la mateixa manera que t’havia fer patir una estona abans. Quin dolç turment! Notava la humitat del meu sexe, sentia aquells regalims que et tornen boig recorrent la pell. Els llepaves amb devoció, amb intenció de superar la menjada que t’havia explicat durant el sopar... I anaves per molt bon camí, sobretot perquè era la primera vegada que tenia sexe en uns lavabos públics!!

Sentia com estava a punt d’arribar a l’orgasme quan de cop algú va intentar obrir la porta. Vaig cridar “ocupaaaaaaaaaaaaat” entre gemecs. Ens arribava el soroll del lavabo del costat, l’aigua de la cisterna veïna, l’aixeta, una porta que es tancava i de nou el silenci. Feia cara de patiment, estava tota xopa, suada, excitada. Em miraves amb cara de felicitat al haver aconseguit el teu objectiu però no estaves del tot content. Ho podies millorar si trobàvem un lloc més ample i tranquil...

M’eixugo, ens eixuguem, eixuguem el lavabo. Et faig un petó, surto jo primer; via lliure perquè surtis tranquil·lament.

No agafem el teu cotxe, anirem d’excursió aprofitant que és nit de lluna plena. Quan, camí del bosc deixem enrere la claror de l’enllumenat públic, els mòbils fan un altre servei per arribar sense prendre cap mal fins a un raconet de la infància on, després d’esquivar la malesa de la natura en estat salvatge, trobem un petit gorg sense aigua a recer de qualsevol mirada humana. Les altres mirades no ens molesten ni ens incomoden, fins i tot és agradable notar la presència de la fauna nocturna i sentir que ens protegeixen. Un cop allí, ens desfem de tota la roba per estar més còmodes i poder gaudir millor dels nostres cossos, pell amb pell ........ 

Divendres Sant

Davant un llarg trajecte en tren hi ha qui opta per escoltar música, altres per llegir o conversar amb els acompanyants. Ella, en canvi, s’asseu sempre que pot al costat de la finestra amb intenció de contemplar el paisatge i deixar volar els seus pensaments.

Es dirigia cap a una cita amb dues persones que només coneixia a través de la pantalla; paraules escrites i fotografies. En altres ocasions semblants sentia un lleuger pessigolleig de nerviosisme però havia tingut tants dies per mentalitzar-se, després de molts més dies meditant la decisió, que es sentia estranyament serena, convençuda i decidida.

El sol acompanyava el seu viatge quan va rebre el missatge, a la seva destinació hi plovia des de bon matí. Havia marxat de casa sense paraigües però els amables amfitrions li n’oferirien un. Va somriure, sentia que estava en bones mans.

La pluja va ser el seu comitè de recepció. Al seu lloc potser algú altre s’hauria molestat pels pocs metres caminats sota el ruixat, però estava allà, exactament al mateix lloc on tants cops havia abraçat al seu “millor amic” i allò era com un bon auguri. Altre cop sentia la seva presència... De fet ell ho sabia tot, sabia on havia anat i perquè.

Els amfitrions van aparèixer exhibint alegria i felicitat, sensacions agradables que sempre ajuden. En el mateix moment ella va desconnectar una part de la seva persona per deixar-se dur per l’altra part, més adient a la situació. A aquestes alçades hauríeu de notar que estem parlant d’una trobada entre tres persones, dues noies i un noi, situació aparentment innocent i sense res d’estrany, però potser la vostra opinió canviarà d’aquí a poques línies.

Després d’un dinar que va servir per trencar el gel i una divertida visita a la farmàcia per prendre les degudes precaucions (mai se sap com pot acabar), estaven a punt per una imminent primera experiència sexual compartida a tres bandes, sí, un trio. La gràcia és que era una novetat per tots tres, per tant, la igualtat de condicions ajudava molt. Les dues noies potser semblaven més emocionades que el noi, doncs per elles també seria la seva primera experiència lèsbica....

El lloc escollit acompanyava, s’hi respirava un ambient familiar i la tranquil·litat de saber que estaven en un espai privat. Era un local atípic, meitat espai laborable, meitat espai domèstic, però el disseny i la distribució el feia molt confortable i acollidor. Ja he dit abans que els va costar arrencar i tot va començar gràcies a un famós joc de cartes amb números i colors. Qui guanyés cinc cops rebria un massatge per part dels qui perdessin. Sis partides després, en vistes que el joc s’allargava massa, van decidir un “tot o res”, la partida definitiva. Per alegria dels tres va guanyar la convidada que, precisament era qui anava perdent...

Tothom sap que per rebre un bon massatge cal despullar-se, així doncs l’afortunada, en una provocativa i coqueta mostra de fals pudor, només va conservar les seves calcetes negres semitransparents. Es va acomodar en l’esponjosa superfície del sofà llit que havien desplegat una estona abans entre rialles; la tènue llum acompanyava a relaxar-se, hi havia la claror justa per distingir somriures i mirades, per delectar-se la vista contemplant la pell. Ella es va deixar fer, perquè res li agrada tant com els massatges i aquest era a quatre mans. Gairebé mig adormida va notar que les quatre mans canviaven per dues llengües juganeres, allò es posava interessant. La sensació de relaxació va canviar a sensació d’excitació i la humitat va començar a créixer. Quan l’entremaliada parella li va demanar que es girés, va aprofitar per desfer-se de les calcetes i, així, salvar-les de la imminent inundació. Ara hi havia contacte visual directe, fet que augmentava encara més l’excitació. Es podien explorar i comunicar visualment. Les mans d’ells es movien pel cos d’ella, i mentrestant ella dedicava una mà a cadascú dels dos. En aquell moment el cervell havia de fer una notable adaptació al fet de repartir carícies, petons i llepades entre dues persones, sensació inicialment aclaparadora però que aviat van integrar. I amb aquesta integració, engegats els motors del desig, la festa va començar al trobar-se tres cossos nus.

S’havien proposar deixar-la extenuada a base de llepadetes íntimes, ditets savis, mossegadetes sensuals. I ella rajava, i rajava, abandonada al plaer regalat, despreocupada pels efectes de la seva humitat. Però mai ha estat una dona submisa i de deixar-se fer, també tenia ganes de jugar i, sobretot, ganes d’explorar un cos del mateix gènere. Aviat va trobar gust i gràcia al fet de rellepar i pessigar uns mugrons femenins mentre ell rellepava una altra part erògena de l’anatomia femenina. El treball en equip era divertit i excitant. Ell la va desafiar a tastar el nèctar de la seva companya i ella va davallar a degustar el seu primer conyet. Allí estaven els dos, llepant junts, entre petons amb regust de fluxe.

La convidada va confessar estar rendida i esgotada de plaer, doncs ell (tot i ser home) podia satisfer-les perfectament a la vegada; ella preferia dedicar-se al cos de la seva companya després d’haver perdut el compte multiorgàsmic viscut. Els dos desconeguts, que ara ja no ho eren tant, van anar per feina, concentrats en el plaer de l’altre noia. Un per baix, l’altre per dalt, jugant amb les paraules adequades, acariciant, llepant, mossegant... L’objectiu era que la segona noia també arribés a l’èxtasi.

Quan finalment hi va arribar, en un espasme magnífic, les dues noies es van mirar amb cara de molt molt molt dolentotes. Enceses com estaven, van anunciar que era el torn d’ell. Es van estirar amb el noi al mig, que va confessar sentir-se al paradís, i van començar a jugar des dels laterals. Les dues gaudien de l’excitació d’ell, de fer-lo patir sense pressa. El cos humà està molt ben dissenyat; un mugró per a tu, un per a mi. Un cantó del coll per a tu, un per a mi. Un petó per a tu, un per a mi.

La propietària legítima va baixar cap al sexe d’ell per devorar-lo amb passió, la convidada la va seguir buscant-li l’escrot. Combinaven la masturbació i el sexe oral. Era divertit fer-ho amb una mà cada una, així els quedava una altra mà lliure per seguir jugant amb els seus mugrons i els sexes amarats de plaer. I a cada petó de les dues, amb llengua lasciva i descarada, el membre d’ell saltava de joia i s’inflava, gemegant de gust, de plaer, gaudint de l’espectacle de ser el subjecte desitjat per dues dones atrevides i perverses. Augmentaven la velocitat, multiplicaven els estímuls, volien la seva llet. La seva companya el masturbava amb passió mentre un dit de la convidada es dirigia a buscar el punt sublim que ell va acceptar i permetre trobar. La seva ejaculació va ser explosiva, el dit expert havia fet bona feina. Els tres van quedar ruixats i feliços.

Però el rellotge no s’atura i la nit ja era el teló de fons. Calia tornar a la realitat, tornar cadascú a casa seva, sense haver sopat però saciats d’una altra fam. La primera trobada havia estat tan plaent i satisfactòria que no descartaven repetir tan aviat com les obligacions ho fessin possible.  De fet, diuen que hi ha una possible nova data, però ja no tindrà la mateixa gràcia de ser un Divendres Sant...  

Desig sense fronteres

Aquelles paraules l’encenien de desig i li portaven dolços records. Els convidaven a crear un món de fantasia, només per a ells dos.

Era dur acceptar que per la distància i les circumstàncies no podrien gaudir tan sovint com els agradaria del cos de l’altre, de la presència i la companyia física, però cada moment que havien passat junts, per breu que hagués estat, es convertia en un oceà de sensacions, una muntanya russa d’emocions indescriptibles, innumerables ...

Podien evocar el rostre, el somriure sincer, aquella mirada tan intensa, les olors, tot allò contingut en l’interior del seu ésser i que els agradaria exorcitzar per sentir-se millor; per regalar-se una estona de glòria entre petons i carícies, per passejar les llengües per tots els racons de l’altre, per ser dues criatures dolces i salvatges, per descobrir junts nous plaers, per recordar-ne o compartir-ne de millors.

Hi pensen sovint, just abans d’adormir-se i somien un amb l’altre, trobant-se a través de la distància i malgrat les circumstàncies.

El desig no té fronteres ni tampoc les seves fantasies.  Que arribin a realitzar-se és el motiu d’aquest viatge ...