Ella

Mai havia conegut una dona com Ella i sabia que mai la coneixeria. De fet encara em pregunto a qui o què vaig conèixer aquell estiu. Perquè, tot i que no ho pugui semblar, va ser real.

Estava estancat, en un moment de crisi creativa, i a sobre havia acceptat una feina només per ajudar a un amic. Sóc un tou, ho sé. L'encàrrec era aparentment senzill, consistia en fer el de sempre: animar a un personatge. La peculiaritat? Era per una sèrie de pornografia en 3D. El motiu pel qual l'havia acceptat? Estar distret, fugir dels meus pensaments...

Al principi les ganes eren molt minses però poc a poc, a mida que Ella prenia forma (i quines formes!!) m'anava animant, en més d'un sentit. Tant, que sovint acabava anant a dormir massa tard. Treballar tantes hores i sense descansar, era normal que acabés passant factura.

Ella ja havia pres forma. Una dona de carns generoses i ben proporcionades, de caràcter salvatge, indomable, a qui agradava imposar la seva voluntat. Tan podia ser una Mestressa implacable com una dolça companyia, però sempre quan Ella volia. Podia existir una dona així? Cabellera llarga, fosca, a conjunt amb el seu caràcter. Vestint amb poca roba i molt cenyida, ressaltant els seus pits, els seus malucs.

Me la mirava i pensava en quan feia que no agafava una dona pels malucs mentre la penetrava. Com seria fer-s'ho amb una dona com Ella? I pensant, pensant, l'erecció s'anava fent més evident; l'excitació també. Seria molt “cutre” masturbar-se amb la teva pròpia creació? Què caram, no podia més!!

M'imaginava Ella, lligant-me els canells amb un mocador de seda dels que portava penjant de la seva cuirassa. Era hàbil, els sabia convertir en armes letals... Seria un plaer entregar-me als seus capricis.

Foto cedida per Mornai Èrtios.

Em vaig despertar de sobte. Plovia i la finestra estava oberta. La vaig tancar. Al tornar a seure vaig prendre consciència del què havia fet. Al acabar de masturbar-me m'havia quedat profundament adormit. L'ordinador feia pampallugues reclamant la meva atenció. Un dolç perfum flotava en l'habitació; em sentia esgotat malgrat haver dormit qui sap quantes hores. Els canells em coïen; en rascar-me'ls vaig observar unes marques. Innocent de mi, creia que era de fer servir el braç de coixí!

Fets com aquests es van anar repetint durant les setmanes treballant amb Ella. Quan més vida prenia, més esgotat em sentia. Tothom ho atribuïa a la meva obsessió; les estones que passava amb Ella eren plaents, excitants, m'oblidava dels meus problemes. Però acabava sense forces, com absorbit per aquell desfici. No era per menys, des de que estava amb Ella, encara que fos en somnis, havia viscut situacions i plaers que no hauria pogut imaginar.

Moltes nits m'era impossible deixar la feina, em sentia especialment inspirat i seguia davant la pantalla fins quedar-me adormit. Aleshores començava tot. Ella apareixia del no res, em besava sense pronunciar paraula, amb mirada lasciva, llepant-me tot el cos. Sense temps per deixar-me reaccionar s'abraonava al meu sexe, l'engolia fins posar-lo dur. Acte seguit em despullava i em lligava a la cadira. No la podia tocar, no podia fer res, només restar captiu del seu desig. M'abandonava als seus capricis, em deixava utilitzar; gaudia mirant-la, sentint-me absorbit per aquells ulls foscos, el somriure vermell carmí. Mai parlava, però podia entendre perfectament que em desitjava. Era inesgotable, mai en tenia prou. S'asseia damunt el meu sexe, es penetrava al seu gust, mossegant-me el coll, llepant-me les orelles. Mai la podia tocar, només la podia gaudir. M'agradava... Però també m'angoixava no poder prendre cap iniciativa ni negar-me a les seves atencions. Sempre manava ella, no importava la meva voluntat.

Les meves llargues nits amb Ella eren visibles en forma d'ulleres; tenia els ulls inflats, vermells, cansats. Però era feliç, o això creia. Recuperava els anys perduts estimant a una dona “de debò”, que a l'hora de la veritat havia traït la meva confiança. I Ella m'era fidel, apareixia cada nit. Setmana a setmana, tres mesos de passió absoluta. Començava a ser obsessiu, gairebé em passava tot el dia dormint per estar ben despert a la nit, però sempre acabava sucumbint a un estrany son.

Ella era com una ombra, passejant per la meva habitació, rondant-me, alimentant-se de mi. Em començava a coure el sexe de tant fer-lo servir!! Sense adonar-me'n, tot el plaer s'havia convertit en dolor i frustració. Els gemecs eren plors de desesperació, volia desfer-me d'Ella, d'aquell malson, encara que això signifiqués tornar a sentint-me miserable i sol...

Estava acabant l'encàrrec i gairebé me n'alegrava. La situació m'estava esgotant, des de feia setmanes no tenia una nit de descans. Sortia de casa i em sentia abatut. Era fer un parell de cerveses i cap a dormir. I aquella ombra, que no podia tocar però que s'alimentava del meu plaer, fent-se més gran i jo sentint-me més i més cansat. Res desitjava tant com perdre-la de vista, tenir-la lluny de mi.

Vaig entregar la feina a principis de setembre, havien estat gairebé tres mesos ocupat, absent, atrapat en un malson que per fi s'havia acabat. Començava a refrescar, les nits eren més suaus, de bon dormir. Desitjava poder descansar de debò, ara que Ella havia marxat.

I hauria estat així, si fos més endreçat. Durant quinze dies més, un esbós d'Ella va resistir a la paperera. Era com si sabés que tot havia acabat. Els malsons es van fer més angoixants, la seva mirada més exigent. Em demanava seguir vivint de mi, amb mi, per mi.

Vaig buidar la paperera, vaig revisar que no hi hagués cap rastre d'Ella dins l'ordinador. Gairebé em feia por l'arribada de la nit, ara que s'enfosquia abans. La seguia somiant, amb menys intensitat i sense trobar-me estranyes marques i esgarrapades de bon matí. Però enyorava les seves formes, la seva sensualitat. La buscava en cada dona que em creuava pel carrer.

En un rampell de desesperació, vaig trucar al meu amic per explicar-li la història, amb el risc que em prengués per boig. Per sorpresa meva, després d'escoltar-me, em va citar immediatament a casa seva. Havia passat pel mateix i no era l'únic. Ella s'havia propagat per cada llar com un virus. Calia aturar-la del tot, esborrar-ne qualsevol rastre.

Des d'aquell estiu vaig deixar de mirar pornografia i fugia del videojocs on apareixien personatges femenins esculturals. Des d'aquell estiu, vaig preferir les dones de veritat, les de debò, amb manies i imperfeccions. Qualsevol em semblava més dolça que Ella i, sobretot, més inofensiva. Des d'aquell estiu vaig començar a sortir cada nit, buscant amb qui gaudir de la passió sense patir.