Fa temps, un lector de La Garrotxa em va "regalar" aquest relat. Algun dia l'hauria d'acabar però, de moment, compartiré la seva part...
Estic de festa, festa major de Vic, principis de juliol, calor, xafogor,
humitat. He vingut a la Plana sense buscar res d'especial, estic ratllat, amb
unes cerveses faig. Molt gent, eufòria, criatures semi-etíliques, gent maca, però
massa. Estic atabalat. Xarrupo l'escuma de la darrera birra i sento com la
bufeta demana que la buidi. He perdut els companys i poca bateria al mòbil. No
aguanto més, m’estic pixant!! Miro a dreta i esquerra...
Com poden anar així vestides aquestes nenes? Gairebé conilles, suades; no
sé què em passa giri on em giri veig carn, carn tendra, molt jove, massa jove,
no m'acaba d'atraure. Busco els lavabos de carrer, aquells pudents, plens de
cua... Passo de tot, m’estic pixant molt!! Surto per un carrer estret d'aquells
del fons de la plaça i baixo un parell de graons. Veig un riuet d’orina. No
m'agrada fer-ho, de fet ho he fet ben poques vegades, però vist com està la
zona ja no vindrà d’aquí. Em descordo els pantalons i me la trec sense pensar.
Surt un raig fort, potent, em sento lleuger, sospiro i tanco els ulls...
En aquest mateix moment de màgia i relaxació noto que em toquen l'espatlla.
Merda, què volen? No puc ni pixar tranquil? Em giro amb una mica de mala
hòstia. Quan vaig per engegar a la merda la persona que ha gosat trencar la
meva pixera em quedo paralitzat, fins i tot se m'atura el raig.
Una noia, més o menys de la meva edat, a altes hores de la nit amb un bloc
de notes, una armilla vermella amb el logotip de l’Ajuntament de Vic i una
emissora a la butxaca. Té les faccions molt ben definides. Un ulls preciosos i
alhora inquisitius em miren, interrogant-me amb un toc tendre. Els ulls se me’n
van als seus llavis, a la boca... Quina boca, quins llavis!! Llàstima que
estigui tant seria. Entre la foscor i la indumentària que vesteix no puc
distingir gaire bé el seu físic però és ample de malucs, de bon agafar. M'he
quedat tant paralitzat que no era conscient d’estar girat amb el meu sexe a
l'aire, entre les meves mans. La situació és ben còmica. M'adono que passa gent
i evidentment se’ns queden mirant, amb la mirada fixa en mi i una mica desviada
cap avall...
Em giro ràpidament i em disposo a amagar la meva cosa amb rapidesa i amb
tanta poca gràcia que m'enganxo l'ou dret amb la cremallera. Faig un crit
ofegat, m'encongeixo i intento dissimular, però encara exagero més el que em
passa. Quan finalment aconsegueixo guardar els meus atributs, sense poder
ni espolsar-me, em giro i intento fer una cara d'aquelles de pòquer.
Continua palplantada davant meu, en la mateixa posició, i aquells grans ulls
de mel fixats en mi, amb autoritat.
Baixo el cap i no se m'acut res més que allargar la mà abans d'articular
cap paraula. Ella no es mou. Burro!!! Penso de seguida, amb aquesta mà
t'aguantaves la... Me la refrego al pantaló i li torno a allargar. Sembla que
encara l'he cabrejat més...
Em sento molt inferior davant el seu aire d’autoritat... Què vol? Qui és?
Per què va així vestida? Perquè collons m'he de trobar una mossa així en
aquestes condicions?!... Quina mala sort... Quant més me la miro, més penso en
el què li faria ...
Abans de poder escopir alguna paraula em deixa anar la frase que resol el
misteri de la situació:
- Sóc agent cívica; estava orinant?
Merda, què li podia dir jo a aquella preciositat? Com excusar-me?
- Què passaria si tothom fes el mateix que vostè? És més, fa estona que
estem intentant enxampar a algú perquè la comunitat de veïns ja està farta de
les pixarades al portal...
Més que les seves paraules, era la seva mirada i la boca seriosa allò que
em va doldre més. M’havia quedat sense arguments. Una agent cívica? Mira que és
mala llet, no me'n havia trobat mai i a sobre de nit, i pixant al carrer!! I
ara què? Em podia sancionar? Avisaria a la guàrdia urbana? Em venien ganes de
fugir corrents, de fet estava molt a punt de fer-ho, però em vaig tranquil·litzar.
Vaig respirar a fons i la vaig mirar directe als ulls.
- Em sap greu, tens tota la raó- Em vaig rebaixar i la seva mirada
inquisitiva va afluixar una mica, fins hi tot em va alliberar una mica de la
tensió acumulada.
- Et sap greu? Està bé. Però como ho solucionem? T’ho hauria de fer
netejar...-
Collons! No sabia què dir ni què fer, però sota aquell posat dominador i la
cara de mala hòstia vaig veure una llumeta, potser al fons dels seus ulls, una
llumeta de tendresa, com quan una mare mira al fill després de comprovar que
està avergonyit. Em vaig omplir de valor i sense conèixer-la de res vaig
intentar aprofitar aquell moment de feblesa.
- Vine amb mi i t'ho compensaré. Ningú sabrà res.
Va quedar sorpresa. Li va desaparèixer la cara de seguretat i el posat d’autoritat.
Vaig veure com acostava la mà a l’emissora.
- Vine, agent cívica, m'he portat malament; accepto les conseqüències i el
càstig que em vulguis imposar.
- No et puc castigar- va dir rient.
- I si t'obligo?
- Què vols dir? Estàs malament del cap?
- Sí, estic boig perquè em castiguis, preciositat.
De sobte vaig tenir un impuls. Mai hauria pensat que fos capaç d’actuar
així, però em va sortir. No podia ni volia obligar-la, però veia que ho
desitjava...
Li vaig posar un dit als llavis, amb l'altra mà li vaig agafar la cintura i
la vaig acostar cap a mi amb una mica de força però sense violència. Volia
veure si s'hi resistia o em rebutjava.
Encara va quedar més sorpresa. Vaig veure com se li accelerava la respiració.
Feia poc amb aquells mateixos dits acabava d’amagar el meu sexe, l’olor havia
de ser molt evident. Vaig notar com se li tensava el cos. Sentia els seus pits,
generosos, amb els mugrons erectes. La mà de la cintura va lliscar fins el cul
i el vaig engrapar. Quina sensació. Notava com em tibaven els pantalons, desitjava
a aquella desconeguda.
Vaig treure el dit de la boca i em vaig separar. Es mossegava lleugerament
el llavi, gest que encara em va encendre més...
- Què et penses que fas? Vols que et denunciï ara mateix?
- Denuncia el que vulguis, però primer castiga'm! Per favor...
Armant-me de valor vaig passar la mà per la seva panxa i la vaig abaixar
entre els pantalons tensats, per sota les calces. Em mirava entre estranyada i
excitada. Mmmm, anava depilada, ja m'imaginava la llengua tastant el seu sabor,
absorbint-ne els seus fluids... Vaig abaixar una mica més i estava molla, molt
humida. Els pantalons m’estaven a punt d'explotar.
- Si vols que et castigui, haurà de ser seguint les meves condicions. La
primera és que em treguis les mans de sobre o en 10 minuts tindràs a la guàrdia
urbana detenint-te per abús.
Vaig treure la mà i sense apartar la seva mirada em vaig xuclar els dits...
-
Entesos. Vostè mana, agent.
Va riure sorollosament. I va assentir amb el cap.
- El meu torn acaba d’aquí mitja hora. Si tant vols que et castigui, el teu
càstig començarà per acompanyar-me durant aquesta estona.
Em va agafar de la mà i se’m va emportar carrer avall. No em va costar gens deixar-la fer. Em
divertia el gir de la situació.
Vam baixar un parell de carrers sense dir res, l'excitació era màxima, si
més no per part meva. Durant mitja hora vaig ser un tercer agent d’aquella
parella rondant per carrerons. Va dir que era un amic amb qui s’havia trobat de
casualitat i que aniria amb ells fins a final de torn perquè marxaríem junts. Es
va acomiadar del seu company i vam baixar per un carrer estret, fred i humit. Al
girar la cantonada em vaig aturar en sec. No hi havia ningú. Se’m va quedar
mirant i, sense donar-li temps per a reaccionar, la vaig posar contra la paret
agafant-la per la nuca i mirant-la als ulls. Estàvem molt a prop, els nassos
gairebé es tocaven. Sentia la seva respiració. Forta, accelerada. Em mirava
somrient, sense dir res. Com demanant-se quina una en faria ara. Amb el dit
índex de l'altra mà vaig recórrer els seus llavis, calents, secs, tenia ganes
de mossegar-los. Vaig anar baixant suaument pel coll. Primer amb els dits,
després amb la llengua i rematant amb petons. Després vaig buscar-li els pits,
generosos, de pell fina i freda. Poc a poc vaig seguir pel ventre, la
cintura... Ella continuava muda, tensa, i això em posava més.
- Bé, agent cívica, és hora que em castiguis; sanciona'm...
- Ara? Només puc aixecar acta en el moment de la infracció i no ho he fet...
- Ah si? N'estàs segura? Doncs mira, tornaré a infringir la llei.
Em vaig descordar els pantalons i me la vaig tornar a treure. Encara no
havia saciat les meves ganes d'orinar. Vaig tornar a pixar, ara davant d'ella,
amb l'avantatge que em donava no haver-hi ningú més...
- Però què fas? Ets un porc...
- Com m'agrada sentir això de la teva boqueta. Porc? No ho saps prou, haha!
Tot i això la seva vista havia quedat fixada en el meu sexe, flàccid, però
gaudint del fet de poder buidar la bufeta. No deia res i continuava mirant, amb
els ulls ben oberts i rient.
Estava ben despistada i... Em vaig girar de cop, orientant el meu raig de
líquid groc en la seva direcció, volia veure com reaccionava. Saltà enrere amb
agilitat i em mirà mig somrient.
- T’has passat. Ara sí que t'hauré de castigar!
- Així m'agrada princesa; estic a la teva disposició. Endavant!
Em vaig sacsejar el membre i em vaig cordar els pantalons.
- Què em farà, agent?
Gairebé sense deixar-me acabar la frase em va agafar bruscament pel cap i
un braç. Sense saber com, em vaig trobar de genolls a terra. No deia res, només
em mantenia la mà al cap impedint que m’aixequés. Així ajupit, en posició de
submissió, no em sentia tant malament. Vaig intentar mirar-la però em va fer
baixar el cap, no deixava que la mirés als ulls. Vaig omplir-me de valor.
D'una revolada li vaig abaixar els pantalons i les calces, tot de cop,
bruscament. Li vaig treure un camal per poder separar una mica les cuixes...
Ella seguia sense deixar-me alçar el cap. Em vaig quedar a prop del seu
entrecuix... Merda per què havia triat un carrer tant estret, gairebé no podia
distingir el tresor que tenia davant els meus ulls! No podia utilitzar la vista
però l'olfacte estava en glòria, notava la seva olor i salivava. Ella
continuava fent força damunt el meu cap, imposant la seva voluntat. Vaig treure
la llengua, la meva millor arma, àgil, flexible, juganera, incansable... La
vaig acostar mentre amb les mans separava els seus llavis superiors. Vaig
acostar-me a poc a poc. El contacte va ser tendre però va reaccionar tot el
cos. Gairebé sense tocar-la aquella humitat salada va ocupar totes les meves
glàndules gustatives. Ella també va reaccionar amb un calfred, omplint-me el
rostre de plaer.
No donava a l’abast d’assaborir tot el nèctar que m’estava regalant...
