dilluns, 13 de juliol del 2009

[Converses] De Pamplona a Mont-rodon..........

No intentis negar-ho, saps que no em pots enganyar, sé que t’agrada.
Sí, no posis aquesta cara de sorpresa, qualsevol prou observador ho pot notar. Suposo que et preocupa pensar que, precisament ell, ho hagi pogut notar. Tampoc cal amoïnar-s’hi, amb tants quilòmetres pel mig no té sentit dedicar-li tantes atencions ni preocupar-se.
Oh, sí, ja sé que per poc que puguis t’encanta estar al seu costat i no és perquè l’estimis ni res de tot això, però quan esteu junts et sents molt a gust, no t’arrencarien de prop seu... I veient-vos tan poc tots els segons compten, veritat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::- :::::::::::::::::::::::::::::::::

Tranquil, t’ho dic jo, sé que no busca res. Simplement li agrades, però sense cap intenció sexual, vull dir que no intentarà seduir-te ni aconseguir res de tu; només gaudir de la teva companyia, de l'agradable sensació que sent estant al teu costat.
Li costa entendre el perquè d'aquest sentiment, com a mínim sap que no és amor però és incapaç de posar-li un nom. Li passarà, ja ho saps. Són uns quants dies i desprès “puf”, tot es desinfla, tot es fon....

Com una ventada que apaga una flama, si no l'encens queda oblidada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada