Foscor (experimental1)

No m’espanta la foscor sinó la confusió de no veure la realitat. Privada de la vista els altres sentits s’aguditzen i és aleshores quan puc percebre la teva essència, anar més enllà de la dimensió visual. Veure com ets en realitat.

M’arriba la teva olor multiplicada, la teva respiració agitada. Puc sentir-te sense necessitat de veure’t. No et tinc por, no n’he de tenir sabent que mai em faries mal, doncs tu ets com jo.

M’assereno, oferint-te la meva vulnerabilitat com a prova de confiança. Estic en bones mans, res em preocupa. Completament relaxada espero les teves accions, les teves paraules. Però no t’equivoquis, no abaixaré la guàrdia. Impedint-me de la visió m’has fet un favor, has obert tots els altres sentits. Si no perdo la concentració puc percebre les teves intencions; no estic immobilitzada, sabré com reaccionar si fas res que no m’agrada. Ignoro si ets prou llest per haver deduït tots aquests pensaments sense necessitat de paraula. Però el teu comportament em donarà la resposta.

Sento l’escalfor del sol, la velocitat de l’aire. Sento el teu tacte quan rebo una carícia que m’agrada. Saps com i on tocar. Ets subtil. Delicat però contundent. Els teus dits m’ofereixen un plaer lleu, resseguint la meva pell. M’estàs estudiant, busques la meva reacció, la confirmació d’allò que m’agrada. Vols saber com i on has de tocar. M’estàs descobrint, gaudint de la meva aparent passivitat.

Passes la teva llengua pel meu coll, la passeges fent petits tocs, amunt i avall. T’atures al lòbul de l’orella. M’estremeixo, m’excites, em mullo. Apartes la roba que et molesta i baixes cap a l’espatlla fent petits petons. Petó, llepada, petó, llepada... Quan arribes al final de l’espatlla una suau mossegada. M’aixeques els cabells, olores el meu clatell. Aspires profundament. Pots veure com la meva pell reacciona al teu alè. Passes a l’altre meitat del meu cos i fas el mateix que abans. Sense pressa, sense pausa. No sé qui gaudeix més dels dos.

T’acostes més, t’arrapes a la meva esquena, presentant-me la teva erecció. Palpes els meus pits, em busques els mugrons. M’arquejo endavant en un calfred de passió, em mossego la llengua, se m’escapa un petit gemec. Puc notar com somrius quan acostes els teus llavis als meus. Et beso amb ganes. La meva llengua convida la teva a un ball humit. Em xiuxiueges a l’orella. Recites un profà poema, qui sap si la lletra d’alguna cançó. Estic a punt de perdre el cap i deixar sortir la bèstia que dorm en mi. M’està esgarrapant des de dins, et vol posseir. Vull menjar-te, mossegar-te, veure com et retorces de plaer, sentir els teus gemecs, la teva veu demanant-me més...

Vull regalar-te un moment, teu i meu, de ningú més. Oferir-te un record que reviurà en les teves nits, entre la nostra foscor, gràcies als teus dits.