dilluns, 2 de juny del 2014

El mur

Després d'unes hores de conversa, noves confidències i més rialles, just quan el sol començava a amagar-se, em va llençar una pregunta, al pur estil coach.

- Quan temps fa que no et diverteixes de debò, com quan eres adolescent?

La meva cara va respondre per si sola. Rient, va dir que calia posar-hi remei i va pagar mentre jo m'acabava d'abrigar. Va preguntar si confiava prou en ell com per deixar-me dur. Evidentment! Potser ens veiem poc però parlàvem molt, i amb total franquesa.

Vaig començar a caminar, seguint-lo. No em va donar cap pista, ignorava què estava a punt de passar i a hores d'ara crec que no va ser una decisió massa espontània.
La llum del dia estava desapareixent. Es va aturar davant un mur d'uns 2 metres. Sense dir res va agafar embranzida i s'hi va enfilar.





Des de dalt, i abans de desaparèixer a l'altra banda de l'obstacle, em va demanar que fes el mateix. Sentir-lo sense veure'l em va impulsar a deixar enrere qualsevol dubte. Vaig seguir el seu exemple, amb menys traça. Un cop dalt el mur, la qüestió era com baixar sense prendre mal.

- Despenja't, deixa't caure; jo t'agafo abans no toquis a terra.

I així va ser. Vaig notar les seves mans agafant-me fort els malucs, lliscant cap a la cintura i de la cintura als pits. Els va engrapar descaradament mentre em pressionava contra la paret amb tot el seu cos, clavant-me el principi d'una erecció, refregant-se al meu cul. A cau d'orella va preguntar si m'agradava. Vaig riure. Em va tapar la boca amb una mà, moviment que va aprofitar per fer-me decantar el cap, deixant el coll exposat a la seva mossegada suau, excitant, lasciva; em llepava com un gos, em besava buscant la meva llengua amb la seva. I tot sense deixar de magrejar-me els pits. En un altre context m'hauria semblat un tracte vexatori i humiliant; era talment una teràpia de xoc. Va tornar a demanar si estava a gust. Vaig respondre engrapant-li el cul i va riure; la resposta era evident.

Em vaig girar, més ben dit, va deixar que em girés. Em va aixecar els braços contra el mur, subjectant-me pels canells, seguint amb els mateixos estímuls d'abans. Em va agafar les dues mans entre una de les seves. Em va recordar la seva habilitat amb els dits mentre començava a ficar la mà sota la roba. Sabia que notaria la meva humitat i no va dissimular la satisfacció. Va començar a masturbar-me apartant les calcetes. La meva excitació seguia creixent per moments, oblidant-me de tot. Només ell i jo.
Les cames em començaven a tremolar, els gemecs s'escapaven amb total llibertat. Va dir que li agradava molt, que em volia més calenta, més excitada, més molla encara. Em va començar a follar amb els dits. Sabia com fer-ho i ho sabia fer molt bé. Sentia que aviat perdria l'equilibri. Gentilment em va fer seure a terra, mentre m'abaixava calces i pantalons. Sentia el mur a la meva esquena i la seva llengua afamada clavant-se al meu sexe, incansable, experta.

El bassal evidenciava com m'havia agradat, ignorava quants cops m'havia mort per moments. Em va mirar als ulls, va somriure, va mirar cap a la seva bragueta, em va tornar a mirar. Missatge rebut. Vaig descordar la cremallera. Ho havia estat desitjant tant com ell. Vaig buscar el seu sexe. Estava molt més dur que abans però no prou. Em vaig impulsar aprofitant el mur per saltar damunt seu, tirant-lo a terra i llençar-me com una fera sobre la meva presa. Llepava, succionava, sentia els batecs, els seus gemecs. M'animava a seguir, agafant-me del cap. Més, folla'm més, més fort. Vaig obeir. El moment estava a prop. Em va aturar amb el temps just per posar-se el preservatiu. No vaig demanar permís per asseure'm i fer-lo servir com un vulgar consolador humà. Meu, era meu; tot meu, per mi sola. M'importava una merda amb quantes havia estat o amb quantes estaria després.

Jugava amb els canvis de ritme, l'estava tornant boig. Ell es dedicava amb golafreria als pits, després d'haver-me'ls tret del sostenidor. A estones l'estirava dels cabells per clavar-me més fort dins seu. Es va incorporar, vigilant de no perdre la penetració. Vam canviar de posició, ara dominava ell. Fort, més fort. Més endins, fins al fons. Un, dos, tres i es va deixar caure, abraçant-me, besant-nos. Mirant-nos...

El segon sempre és millor que el primer. A quatre grapes, jugant amb els meus mugrons mentre jo m'anava masturbant. Sentíem el fred del capvespre sobre la nostra pell suada però l'escalfor que despreníem era superior a nosaltres mateixos.




Aquella tarda es van fer realitat moltes hores de conversa, de secrets, fantasies i confidències. La gràcia va ser tornar a saltar el mur cansats i esgotats. Aquesta vegada ell em va ajudar a pujar, empenyent-me del cul. Cul que va jurar follar-se a la propera oportunitat; i era un home de paraula...



4 comentaris:

  1. Benvolguda Dênit...

    Tant sols volia dir-te que el relat em sembla excel•lent...intens, sensual, sexual i amb una dosi magnífica d’escalfor. Una escalfor que prové de les teves paraules i de la situació relatada per tu mateixa.

    En llegir-ho, un pot deixar-se portar per aquells misteris de la ment, que aconsegueixen transportar-nos en un lloc i moments diferents als que hi som, i gaudir de l’experiència.
    Jo mateix t’he sentit dintre meu.

    He gaudit des teus ulls decidits a rebre i donar plaer.
    He gaudit de la teva escalfor contra el meu cos.
    He sentit els teus gemecs incontrolats de plaer.
    M’he aprofitat de les teves mans lliscant pel meu cos.
    He sentit la humitat de la teva llengua al meu sexe.
    M’he aprofitat de les teves passions.

    Aquell mur no desapareixerà mai, com tampoc deixarà d’existir aquell inborrable moment.
    Les teves embrancides a sobre meu sense pietat i aquells mugrons ferms i carnosos entre les meves mans han fet que el teu plaer em donessin una escalfor indescriptible, i no he pogut fer una altra cosa que embestir-te sense pietat dominant jo la situació...perquè volia gaudir més...encara més... volia follar-te...

    T’he de confessar que encara vull acaronar-te, tocar-te, fer-te petons a tot el cos, llepar-te, mossegar-te...i sé que ho farem junts....
    Hi estic convençut.... ho he estat des-de que et guardaves el teu cul amb aquelles calces, i jo em repetia a mi mateix que l’havia de testar. Un cul que s’ha amagat, però que el trobaré....i tant que el trobaré, perquè com tu has ben dit...Sóc home de paraula.

    Als teus peus...I a les teves mans.

    Mussolet15

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Mussolet15, el comentari més llarg que algú ha escrit i el que més m'ha deixat sense paraules (doble mèrit)

      Gràcies!!

      Elimina
  2. Gràcies a tu... i no deixis de fer-nos gaudir amb els teus relats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixaré de fer-ho, mentre ho pugui fer (Filosofia de vida). Gràcies pel suport!! :D

      Elimina