Boira

[Adaptació d'un relat original de @plaerescrit, publicat amb el seu permís]

Malgrat ser diumenge, es va llevar quan encara era fosc. Després d'unes setmanes de molta feina havia aconseguit dormir dotze hores d'una tirada. Va esmorzar mirant per la finestra. Era tan d'hora que la boira encara no s'havia aixecat. Tot i així, va decidir calçar-se les botes i anar a fer una passejada pel bosc.

En sortir de casa va notar que la temperatura era agradable, malgrat la intensa boira. Es va endinsar al bosc sense destí, seguint un rumb inconscientment. Va arribar fins al vell roure on tantes estones havia passat acompanyat d'un bon llibre. La boira era tan espessa que no aconseguia veure el tronc a un metre de distància. Tot caminant, va decidir arribar-se fins el riu. Era a prop i de seguida va sentir la remor de l'aigua. Va quedar-se quiet, escoltant. Li va semblar que aquell matí el riu sonava diferent, més musical. Una melodia acompanyava la remor del riu. S’hi va apropar i la melodia li va arribar més clara. De sobte, un dolç perfum a fruites li va despertar els sentits.

Li va semblar intuir una silueta. Estava segur que la vista l'enganyava, però va avançar un parell de passes més. El perfum i la melodia li arribaven nítidament. Amb el cor accelerat, va decidir allargar la mà. La respiració se li va tallar quan els seus dits van acariciar una pell deliciosament suau. La melodia es va interrompre i va maleir haver trencat aquell moment màgic. Va tancar els ulls i amb un delicat moviment de la mà va començar a acariciar aquella pell nua i sedosa. Tal com desitjava, la dolça melodia va tornar a embolcallar aquell dolç moment.

Va gosar fer una passa més i va acariciar amb les dues mans. Ara n'estava segur. Era l'esquena d'una noia, de pell suau com el vellut. Li va semblar que la sentia tremolar i s'hi va acostar més, recolzant aquella esquena invisible contra el seu cos i rodejant-la per la cintura. Un cabell delicadament perfumat li va fer pessigolles al nas. El va apartar una mica i va anar a trobar l'origen d'aquell perfum encisador. El va localitzar en un coll lleugerament inclinat i receptiu. El va olorar, extasiat, durant uns segons en els quals li va semblar que el món s'havia aturat. Quan finalment els seus llavis van fregar aquella pell fina, la melodia es va transformar en un subtil gemec. La seva boca va començar a recórrer el coll lenta però imparablement. Dins el pit li bategava amb força el desig de trobar aquells llavis que la boira ni tan sols li permetia intuir.

Embriagat pel plaer, s'hi anà acostant. El primer que li va arribar va ser un alè dolç i càlid. El sentia anar i venir, fregant els seus llavis, com les onades del mar. De sobte, un desig gairebé animal el va envair. La seva boca desesperada va buscar aquells llavis. Només fregar-se, les llengües es van buscar amb una fam salvatge. Es fregaven i es retorçaven, descobrint-se, assaborint-se. La va agafar suaument dels cabells per tal que li oferís millor la seva boca.

Com llegint-li el pensament, ella va fer arribar una delicada mà fins el seu sexe. La va rebre excitat, dur i roent. En sentir aquella suau pressió li va gemegar a la boca. La noia es va deixar anar dels seus braços i va fer la volta, traient-li la samarreta amb un lleuger moviment. La tenia a un pam però la boira no li permetia veure-li la cara.

Uns segons després, va sentir els hàbils moviments d'una llengua estimulant un dels seus mugrons. El plaer era tan intens que no se'n va adonar: ella li havia baixat els pantalons a l'alçada dels turmells. Va tornar en si quan va sentir un petó delicat a la punta del sexe. Les cames li van tremolar. Estava convençut que cauria quan, aquella boca que encara no havia vist, va engolir el seu sexe, sencer, de cop. El gemec va ser tan intens que potser va ser més un crit que un gemec. Sentia el seu sexe créixer dins aquella boca que sabia molt bé el que es feia.

Quan es va sentir excitat com mai, la boca abandonà el sexe per anar a retrobar-se amb els llavis. Va ser llavors quan va sentir la primera i única paraula pronunciada per la noia de la boira:

-Folla'm.

El va agafar de la mà i el va portar al peu del vell roure imponent. Ella va recolzar l'esquena sobre el tronc i es va oferir, oberta i humida. Ell es va apropar i no la va fer esperar. Centímetre a centímetre, la noia de la boira va notar com aquell sexe dur, aquella polla roent que ella mateixa havia excitat amb la seva boca, la penetrava ben endins. Un cop es va sentir ben lubricat, va començar a envestir-la de forma potent i regular, arrencant-li un crit de plaer amb cada moviment. Els gemecs de la noia anaven pujant d'intensitat, i ell va saber que estava a punt de regalar-li el primer orgasme. Va augmentar el ritme, sentint com ella li clavava les ungles a l'esquena. Finalment, la noia de la boira es va deixar anar. Va notar cada contracció d'ella al seu sexe i això el va excitar encara més.

La va col·locar de quatre grapes a terra i la va tornar a penetrar, muntant-la amb la fúria d'un animal en zel. Ja no hi havia res més al món que aquell plaer foll. Cada cop que la noia de la boira s'escorria, els instints d'ell bategaven amb més força. Les envestides eren brutals. Sabia que l'estava follant d'una manera salvatge, però no podia parar. Sentia les esquitxades del sexe d'ella regalimant-li per les cuixes.

De sobte, després d'un orgasme especialment intens, ella es va esfondrar. S'havia quedat buida i les extremitats ja no l'aguantaven. Es va estirar al costat d'ella, esgotat, i va notar que la seva boca buscava fer-lo acabar. L’excitació era tan forta que es va entregar. No va voler resistir més; un potent raig de semen va omplir la boca entre gemecs i crits de plaer. No tenia cap dubte que aquell era el moment de plaer més sublim de la seva vida. Un plaer tan immens que dubtava poder repetir-lo. Entre la boira, va allargar la mà. Volia tocar-la, sentir la seva pell, abraçar-la amb força. Però ella ja no hi era. S'havia esvaït amb la boira. Estirat a l'herba, totalment nu i amb el sexe encara palpitant, va dubtar si tot aquell plaer havia estat real.

Setmanes més tard, passejava per la plaça del mercat. Cada diumenge al matí recordava la noia de la boira, el seu somni més intens. Va decidir tornar a casa. Pel camí es va creuar amb una munió de gent que venia del carrer Major. De sobte, una fiblada el va travessar de cap a peus. Aquella dolça olor, que mai oblidaria, va tornar a acariciar-li el nas. Va ser incapaç d'endevinar qui podia ser entre aquell riu de gent, però per fi sabia que la noia de la boira era real.

I l’acabaria trobant.

Boira...