Vaig acceptar participar a la prova pilot del
UOCalitzador com a divertiment i per curiositat. En aquella primera fase els
únics estudiants que en formàvem érem els d'Humanitats, per tant seria una bona
manera de conèixer més companys i companyes d'estudi.
L’eina permet accedir, després de veure'n la localització
en el mapa, directament al perfil del Campus Virtual on la majoria hi tenim una
fotografia junt una fitxa amb informació professional i personal. I aquí va
començar tot.
Em va cridar l’atenció un perfil molt surrealista,
divertit, molt artístic i pluridisciplinari situat en una comarca veïna. Un
home tastaolletes dels que m’agraden, una ment oberta, inquieta, sensible... Encara
no havia coincidit amb ell a cap assignatura (potser perquè era estudiant de l’antiga
llicenciatura) però amb la informació que tenia veia prou bé coincidíem en
inquietuds, gustos, interessos, idees... Vaig redactar un missatge absolutament
sincer, explicant que m’havia agradat i el motiu. Va respondre amb simpatia
però amb certa desconfiança.
El temps i el fluid intercanvi d'informació (enllaços
acadèmics inclosos) va ajudar a convertir-nos en amics i confidents. Com diria
ell mesos més tard: “amistat a sang i foc”.
Costa molt relacionar-se virtualment amb algú sense
sentir la curiositat de veure’l en persona, sobretot quan t’hi entens tan bé. I
a la vegada, això, també fa certa por, por a que després d'haver estat cara a
cara ja res sigui el mateix. Finalment ens hi varem atrevir i, perquè fos més
d'acord amb la nostra manera de ser (i el menys tens possible) varem organitzar
una jornada cultural.
Havíem quedat a les torres venecianes de Plaça Espanya
per enfilar junts el camí cap a la seu de Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ell
parlava del seu viatge pel Mediterrani Oriental i jo l’escoltava amb certa
enveja i admiració; em fascinava estar amb algú tan apassionat per la Història , sobretot per la
d'una civilització que ha donat tant a nivell de filosofia i tècnica. D’un tema
passàvem a l’altre, com ja era habitual, sempre amb el nostre toc “dionisíac”,
deixant sortir a la llum el nostre “jo ocult” que ja no ho era tant...
El lloc em portava molts records i va ser quan li vaig
explicar la història de la meva ex parella. M’escoltava atentament, com immers
en les meves paraules, empatitzant amb les meves emocions; al intuir que les
llàgrimes afloraven em va aturar per abraçar-me en silenci, una reacció del tot
inesperada. Aquell contacte em va reconfortar molt i em va permetre conèixer la
seva olor. Em va agradar. Vaig notar com ell també aspirava el meu perfum.
El meu cos bullia, el cervell anava de bòlit, dubtava de
si manifestar els meus pensaments, de si fer o dir res. Se’m va escapar un
sospir i ell em va abraçar més fort. Va acostar el seus llavis a la meva orella
amb un dolç “xxsst, tranquil·la, ja està, és el passat...” . Em sentia a punt
de trencar en un plor angoixant fins que, com era típic en ell, va deixar anar
un comentari divertit: “Si m’omples de mocs després m’hauràs de pagar la
tintoreria!”
Era la primera vegada que ens veiem i també va ser la
primera vegada que rèiem junts en persona, a ple pulmó, com dos bojos. Crec que
el riure uneix molt a les persones.
Feia un dia preciós, amb aquell sol que tant ens agrada i,
per recuperar-nos de les emocions, decidirem fer una pausa admirant la
panoràmica. Vaig deixar caure el meu cap a la seva espatlla i ell va seguir
parlant.
- Va, anem abans no t’adormis!! Si a la tarda fa aquest
solet ja l’aprofitarem junts.
La veritat és que els jardins de l’entorn del museu
conviden a passejar i perdre-s’hi.
Varem sortir del museu amb un estat eufòric brutal (altre
cop parlant de Història, Filosofia, Antropologia, Psicologia...) normal i lògic
en dos estudiants d'Humanitats. Havíem previst fer un pícnic sabent que hi
havia una zona habilitada, així tindríem prou llibertat per seguir parlant
sense pensar en rellotges ni formalismes de restaurant i, sobretot, a l’aire
lliure, en plena natura.
El fet de poder compartir els nostres dinars va donar lloc
a situacions divertides: forquilles que assaltaven la carmanyola de l’altre,
roba que esquivava una taca per pocs centímetres...
Caminàvem sense rumb, deixant-nos dur per el nostre GPS
interior, fins que va aparèixer un tros de gespa idíl·lic. En principi ens hi
varem asseure però la soneta de la digestió i l'escalfor del sol demanaven
posició horitzontal. Allí hi va haver un primer contacte molt innocent però que
ho va encendre tot.
De cop estàvem jugant amb les mans, entrellaçant els
dits, amb total naturalitat, mentre parlàvem de les sensacions que ens
provocava aquell contacte gairebé infantil però que entre adults despertava
tantes emocions. I va sortir una de les nostre bromes, un tema pendent. Per no
haver contextualitzat correctament la Pesta Negra havia de pagar penyora fent-li un
massatge.
No som de pedra i la meva habilitat va provocar que ell
no pogués estar còmodament de panxa a terra però també va admetre que girar-se
seria pitjor..... Altre cop rialles, què fàcil era riure amb ell!!
Asseguda al seu costat el contemplava a tot ell estirat,
admirant el contrast del color dels seus llargs cabells amb el verd que ens
rodejava; podia notar el seu benestar, la placidesa de la seva ànima, la calma
que encomanava. Vaig apartar els cabells buscant el seu clatell i li vaig
regalar un dolç petó. Respongué amb un sorollet de satisfacció divertit i
assenyalà amb el dit un altre punt que rebé un altre petó, i un altre, i un
altre; ell assenyalava i jo besava. Va girar el cap just per posar-se el dit
sobre els llavis, vaig somriure recordant unes paraules seves, i sense dubtar
gens vaig fondre els meus llavis amb els seus.
Es va acabar de girar per embolcallar-me amb el seu braç
i seguint-me besant, amb tendresa i passió. Els cervells i els cors brunzien,
podia sentir la sang en el meu pols, podia notar com creixa la humitat del meu
sexe i en aquella posició la seva erecció era més que evident. Estàvem disposats
a endinsar-nos en un terreny perillós però que ens venia molt de gust explorar.
Una de les seves mans va començar a resseguir el meu
contorn, baixant cap a les cuixes, el cul, tornant a pujar per acabar el seu
recorregut en un dels meus pits, trobant un mugró endurit. Una de les meves
mans també es va dedicar a passejar per aquell cos desconegut, buscant els
racons més sensibles, atenta a totes les reaccions.
Notar l’escalfor d'una mà al pubis em va fer estremir, em
sentia terriblement excitada, la meva roba interior es començava a humitejar i
ell ho va notar amb un “oooh, uuuuf, que mulladeta, déu meu.... Com pots estar
tan molla ja?” Jo només pensava en com acabarien els meus pantalons i que
necessitaria una estona perquè s’eixuguessin... Em deixava dur pel plaer
naixent oblidant que “no estava bé”, que no era el més correcte, però era massa
bo com per aturar-ho. Així doncs em vaig abandonar sense oposar resistència i
vaig decidir prendre part del festí.
La meva mà resseguia el contorn del seu cul, buscant com
escapar-se cap a sota els pantalons. Ell se'ls va descordar per facilitar-me la
feina, acceptant la intromissió. Ens besàvem i acariciàvem com si fos la
primera (que ho era) i última vegada (millor no pensar-hi) que ho fèiem, com si
ens hi anés la vida. Tocar la seva pell va ser increïble; volia regalar-li
plaer, portar-lo al cel... Vaig començar a resseguir el seu darrera fent
relliscar un dit entre les seves natges, dubtant de si dirigir-me o no al forat,
però tal com estàvem poc més podia fer.
Sentia el seu cor accelerat, la respiració agitada. Es va
separar una mica com demanant que portés la meva mà de darrera a davant. Tenia
el seu membre a l’abast, erecte, palpitant. Vaig acomodar-hi la meva mà,
acostumant-me al seu diàmetre i llargada, bona mida, m’agafaven ganes de
menjar-me’l sencer, fins al fons, però amb ell no es pot ser brusca.
El vaig començar a masturbar lentament mentre a cau
d'orella li recitava tota la llista de perversions que em passaven pel cap, tal
qual.
-
No
saps pas com m’agradaria menjar-te fins fer-te cridar de plaer.... Fer-te
abandonar el món, fer-te oblidar qui ets, on ets, conduir-te al nirvana
absolut, assegurar-me que mai oblides això....
-
Dimonieta
.... Que dolenta ets!! Saps perfectament que voldria fer-te el mateix......
Ens masturbàvem mútuament, sentint els nostres gemecs,
els esbufecs, notant com els cossos s’estremien; ens arrapàvem un a l’altre,
estirant-nos la roba, mossegant-nos. A la merda la racionalitat!! A prendre pel
sac la moral!! Expressàvem el que
sentíem, amb veu entretallada. Ens començava a embolcallar l’olor dels nostres
sexes, el so dels fluids. Em feia nosa la roba, tenia ganes de despullar-me, de
despullar-lo, de llepar-lo, de tastar-lo.... No volia parar... Més, per favor,
més, et vull .... Pren-me.... per favor ....
Vaig notar que estava molt a punt d'inundar-me la mà, li
vaig dir que no es tallés, que es deixés dur, que no es preocupés i així ho va
fer. Amb la mà lliure vaig abaixar-li els pantalons per la part de davant, just
per poder arribar a llepar-lo. Mmmmmmm, ambrosia. Rodolant em va fer
quedar sota el seu cos, em mirava mossegant-se el llavi, clavant el seus ulls
lluents i penetrants.
-
Jo
també et vull tastar....
I així ho va fer. Poc li va costar trobar el punt, la
seva sensibilitat ajudava a que entengués a la perfecció les meves reaccions;
la velocitat era dolça, em feia embogir, no tenia pressa. Sabia molt bé el que
es feia, s’ajudava amb els dits, pujava a besar-me, a llepar-me l’orella i, amb
un art semblant al meu, deixava anar el que passava pel seu cap. Sí, ja m’havia
dit que els seus pensaments podien tenir aquest efecte...
Sentia el meu propi raig mullant-me les cuixes,
regalimant cap al cul. Estava quedant extenuada, amb la gola seca, els ulls
capgirats, la mandíbula adolorida, tot el cos garratibat d'espasmes. Vaig
perdre la noció del tot. Només vaig recuperar-me al notar el seu cos paral·lel
al meu, sentint el seu membre altre cop erecte contra el meu cul. En un atac de
frenesí em vaig abaixar els pantalons més avall. M’engrapava les galtes molles,
clavant-me suaus plantofades amb eco d'humitat. Va començar a refregar el seu sexe
mig empresonat per la roba, agafant-me un pit, mossegant-me el coll. M’encantava,
m’embogia. Empenyia el meu cos contra el seu, buscant la màxima pressió.
Va apartar les calces i vaig sentir el contacte calent i
carnós de la seva erecció directe al meu cul. Lliscava entre les galtes, tanta era la
humitat que va entrar a dins sense gairebé esforç. Es movia a poc a poc,
intentant aguantar. Altre cop aquella marea de plaer, la seva mà buscant el meu
tresor. Ja no m’importava res.......
Es va separar de mi bruscament amb urgència, deixant anar
un gemec profund.
Amb els ulls tancats vaig notar com regirava la motxilla
buscant les tovalloletes humides que una estona abans ens havien fet tant
servei durant el dinar. Em va netejar, es va netejar, es va posar bé la roba,
em va tapar amb el seu cos calent, abraçant-me fort, mentre cantava a cau
d'orella “Don't stand, don't stand so, don't
stand so close to me.......”
No demanis que no m’acosti quan el que no voldria és haver
d'estar lluny de tu!!
