Saps, per molt que a estones t'hagi envejat m'he adonat que necessito una comunicació, una relació més sòlida.
Sóc incapaç d'estar fent equilibris en una corda fluixa. En canvi tu sempre voltes amunt i avall, sense tenir un demà. Però jo no puc estar sense un "demà" pel que lluitar, és la meva motivació. Si el perdo, què em queda? On trobo el sentit de la meva vida, de la meva existència? Potser és perquè, de cop i volta, m'importa massa allò que la vida m'ha regalat i, com que és poc però de molt valor, m'he proposat conservar-ho, fer-ho crèixer i no jugar-me-la per un plaer fugaç, més buit que ple, per alguna cosa que no és res.
Si fos més freda, més superficial, més bona actriu i menys honesta segur que podria ser com ets tu. Però sóc així, i no podria viure anant contra la meva natura. Et costarà d'entendre després de les incomptables nits de festa juntes en les que jo també saltava fent equilibris. Potser pensaràs que m'he fet "gran", que m'he tornat "avorrida", que m'he deixat "atrapar", que ja no tinc valor per fer com tu. Pensa el què vulguis, m'importa un rave la teva opinió perquè no és res per a mi, no forma part de la meva realitat sinó de la teva.
Podem continuar com amigues o dir que simplement ens coneixem des de fa temps. Només és qüestió de respecte i de saber valorar l'amistat. Si jo t'importo tant com tu a mi sé que no em giraràs la cara, i malgrat anar per un altre camí sempre formaràs part de mi i trobararem un dia, un moment, per recordar juntes i riure'ns del nostre passat compartit.
I ara vola com tu sempre has fet, amb gràcia, amb seducció. Quan se't cremin les ales jo estaré aquí per eixugar les teves llàgrimes i escoltar els teus planys. Però no em demanis que faci el mateix que tu, que visqui la vida com la vius tu, ja no puc ni ho vull. Sé que tampoc et puc fer veure el que he vist ni ensenyar-te tot el que sé... No ho entendries, seria parlar-te en un idioma desconegut.
Camina lliure fent el teu camí, només així es pot ser feliç. Viu la teva felicitat i no la abandonis per res ni per ningú.
Una abraçada i fins sempre.
Ooooh, i tant. Has donat en el clau. Lo pitxor que pot fer una persona es cambiar la seva manera de ser per amoldar-se a un altre. La llibertat de la persona mai es pot perdre i dos persones poden compartir una vida junts, pero per no trepitxar-se un al altre han de respectar la llibertat, tant d´un com de l´altre. Salutacions.
ResponElimina