Has marxat, ens has deixat,
has començat un nou viatge sense nosaltres, els teus amics.
Però vas tenir temps per ajuntar-nos, per presentar-nos...
Sense tu som un menys, però gràcies a tu hem conegut més d'una bona amistat.
Sempre estaràs entre nosaltres, entre els teus amics, en el nostre record.
Quin dia aquell que ens vam reunir tots per fer fotos! Que divertit!! Que ple de vida estava, no m'ho podia creure quan em vas dir el que havia passat. Encara miro les seves fotos i és com si estigués aquí. Em quedo amb el seu record, amb les seves lliçons de fotografia, amb els seus consells... Continues aquí Joan, no t'oblidarem!
ResponEliminaTens tota la raó, sempre hi serà... El seus consells, el seu record, el seu entusiasme, ja forma part de nosaltres. Trobo a faltar quan "m'esbroncava" per les meves menjades de tarro, per entossudir-me a "patir" la vida en comptes de "gaudir-la"...
ResponEliminaEra un mestre de la senzillesa i del bon humor.