Cada vegada que quedo amb la Olaia és una sotragada emocional que em desperta i m'activa. Estava preparada pel de sempre, escoltar les seves batalles sexuals, els seus jocs, les seves aventures. Però va ser ella qui em va fer parlar a mi. De fet és una de les poques persones amb qui puc parlar de tot, sense tabús ni judicis morals... La conversa, per molt que fos jo qui parlés, era sobre el de sempre: homes, amor i sexe.
A mig cafè em vaig adonar que compartir amb la Olaia els meus mals de caps era donar-los-hi la volta, reduir-los a la mínima expressió. No necessitava psicòlegs. Ella s’ho passava bé veient com em complicava la vida preocupant-me pels pitjors moments en comptes de viure gaudint dels millors moments. Era com recuperar allò que havia oblidat per culpa de preocupacions supèrflues, tornar-me a descobrir, en definitivament, recuperar el meu poder....
Ho confesso, si la Olaia i jo som tan amigues és perquè, en el fons, no som tan diferents com sembla a simple vista I això és el que li vaig dir al acabar de parlar.
Em va agafar la mà, em va mirar fixament amb expressió molt seriosa i només va dir una paraula: VIU. Vaig entendre de seguida què volia dir. Les dues compartíem els secrets d’un submón que no tothom pot comprendre i no em va costar gens interpretar tot el que significava aquella simple paraula.
Viu i atreveix-te a gaudir de la vida...
Sublim...que hi ha millor que viure. Prou barreres i preocupacions ens crea la fotuda societat en la que vivim, sempre limitats i sense explicacions raonables. Viu, perque la vida terrenal, no es més que la nostra energia concentrada en un cos de carn i ossos...per tant experimenta i juga amb el món dels sentits i les sensacions, perque no sabem si ho tornarém a experimentar en el més enllà. Salutacions.
ResponElimina