(10 de maig / 20 de juny 2004)
1.- Sucosos regalims ressegueixen les seves cuixes... Estirada de cara al coixí es disposa a ser sorpresa pel seu membre... Està tensa, es gira vers ell suplicant que la faci volar molt lluny i molt alt... La penetració és profunda però plàcida, no hi ha dolor, no hi ha molèstia.... Sent com entra dins seu, suaument, li besa al coll, busca els seus pits amb ambdues mans. Amb un gest violent però controlat fa que es giri oferint-li el seu deliciós coll.
Cada penetració va seguida d'una mossegada. Els seus gemecs queden muts... Ell comença a llepar-li tot el cos, encara sobre seu. Ella s'aparta. Cara a cara segueixen explorant-se. Li besa el pit, succionant la seva pell com si fos l’apat més deliciós... Vol fer-lo encongir de plaer...
Per sorpresa el cavalca, asseguda sobre seu. El cap enrera. Ell li acarona l'esquena, acompanya el seu cos i l'apreta contra seu per fer-la entrar... Són dues bèsties dolces amanyagades per l’amor i entregades al plaer. És un moment que havíen desitjat secretament.
2.- Avui sembla un dia com qualsevol altre, però ella sap que no serà així. Vol deslliurar-se de la seva buidor, saciar la set. Es fa convidar. La foscor neixent l’acompanya i li dóna forces per fer-ho realitat. Demana ser portada a un lloc tranquil, a recer de mirades que la puguin incomodar. S’endinsen caminant per un bosc, a la llum del sol ponent. És una imatge innocent que recorda altres moments. Ell ja s’ha adonat que no és la mateixa de sempre...
S’atura després de molt caminar. Potser cansada perquè fèia pujada i el terreny era més aviat pedregós, és esgotador arribar a aquesta alçada on la natura delata que no tothom té la voluntat d’arribar fins allà... Inicien el seu joc de sempre però aquesta vegada la roba la molesta i es comença a despullar...
3.- S’ha promés que aquesta vegada serà més atrevida i no l’aturarà. El fred hivernal ha espantat qualsevol ésser humà possible. Ja és de nit. Estan còmodes, l’exterior no els pot agredir. Ella sent com crema el desig, el vol encendre al saber que avui té permís. Se li ofereix sencera, sense límits, entregada amb amor. Només així la pot ajudar. És quan s’acaba de convèncer que ell no ha mentit mai, que no fanfarronejava com tants altres...
Se sent satisfeta, molt feliç. No sap quan de temps han estat estimant-se, no li importa. Per segona vegada s’ha sentit completament extasiada, arribant amb ell fins al final. Els records de la seva mítica nit única rebroten més que mai... Ha sigut tant dolç, tant tendre, tant semblant....
Esplendit relat. M´ha fet volar la imaginació a la vegada que m´exitaba amb la seva lectura. Salutacions.
ResponElimina