Repetint el gest tribal dels homes, passà les mans per l'entrecuix i s'olorà. La ferum d'almesc era escruixidora, es cargolà sobre les altres olors i les potencià, i totes plegades l'ompliren de passió per ella.
Es covà sota el
llençol fins que les olors, el mareig de sentir-les o el cansament el venceren.
L'havia vist
caminant, d'esquena. S'havia entaforat al cotxe riallera i només va encertar a
donar-li dos petons a les galtes, tant a prop com va poder de la boca. Ullava
el seu cos rotund mentre intentava mantenir la mirada en els seus ulls. Potser
va arribar a adonar-se'n.
Havien xerrat de
camins, rutes i caminades, mentre el dirigia pels revolts, fent rodar el cotxe
per la pista amb una velocitat moderada. Desprès, en el retorn, havia conduït
lentament, com intentant que aquella estona no tingués final.
Aturà el cotxe en
un petit prat, vora la tanca. Sortí, tancà i jugà neguitosament amb les claus,
sense saber ben bé que fer. Miraven a la llunyania quan li creuà el braç per
les espatlles. Intuí, més que copsà, els sentits en alerta. Cobrí les espatlles
d'ella amb el seu propi braç, i feu presa del seu cos. Li tornà un primer
senyal, silenciós.
Caminaren al
voltant de l'ermita, però en realitat no la miraren. Li parlà de camins, i ell
recordà una anècdota. L'únic que volia era abraçar-la. En un dels costats
amagats al camí, un banc de pedra es projectava des dels murs.
Sentí un dit fent
un dibuix tímid sobre el camall. Allargà la mà i la passà suaument pel seu
avantbraç. El borrissol sobre la seva pell li endegà una descàrrega que se l'hi
escampà pel cos, electritzant-lo. La besà als llavis, sentí la llengua trencant
el poc marge d'intimitat que havia guardat, i es deixà entrar, tancà els ulls
per a sentir-la i els tornà a obrir per a mirar-la.
D'alguna manera
va aconseguir treure-li els sostenidors. Ella es va deixar fer; la va agafar
per la cintura, li acaronà el ventre. Després li engrapà els pits, bonics,
grossos, que li reposaven a les mans deixant-les curulles de sensualitat. Premé
i sentí la seva carn voluptuosa entre el seus dits, el mugrons fregant-li els
palmells.
S’atansà al seu
coll des de darrera i espirà una alenada tèbia en un dels costats. El llepà
suaument i bufà per a refredar-lo. La tebior i la fredor desencadenarem la
resposta, i la sentí inspirar profundament i retenir l'aire. Mossegà la
clavícula dolçament, repetí la tebior i la fredor, i li endevinà un calfred a
l'espinada..
El record
següent, els seus dits explorant-ne el sexe. L'orgasme d'Ella fou inesperat. Baixà les mans cap el ventre i les passà per
sota dels pantalons. amb els polzes dibuixà sobre els llavis, dessota les
calces. Amb la resta de dits premé l'interior de les cuixes, carnoses. El tacte
li enviava foc des de les mans fins el més profund de la seva ment, i la seva
ment enviava el mateix foc al sexe, als testicles. Els ous li cremaven i
lubricà amb intensitat. Amb una mà començà a masturbar-la per sobre les calces,
mentre amb l'altra cercà el naixement dels cabells i començà a escabellar-la.
Es va vinclar cap
enrere, com un ressort, i sabé que la tenia. passà la mà pel costat de la
calça, molla, i entrà amb els dits. Continuà escabellant-la, li agafà els
cabells i obligant-la, la besà. La pell d'ella cremava; i el sexe, els llavis,
el clatell. Engrapà la base del crani, amb fermesa, i els gemecs li ompliren la
resta dels sentits. L’escabellà amb força, gemecs. Li clavà els dits fins el
fons del cony, gemecs. Li menjà la boca, gemecs, i llavors la va mossegar al
coll, i ella vinclà i arribà a l’orgasme, i sentí la mà molla mentre la
musculatura del sexe li atrapava els dits i palpitava per a impedir que
marxessin.
S'atansà la mà a
la boca i menjà la correguda, i n'hi oferí. Golafre, va envoltar els dits amb
la boca i va xuclar-los.. sentí la pressió dels ous, sentí el foc recorrent el
membre i deixà anar tot el lubricant possible, violentament, i fou millor que
un orgasme.
El tema havia
arribat a la conversa sense saber exactament com. Parlaven del rol dominant i
dominat d'una relació i va sorgir Ell.
Arraconant-la, prenent-li l’espai. Va començar a tremolar sense voler-ho.
L'abraçava, així que va estrènyer-la amb fermesa. No tenia nom, i per tant no
tenia rostre. Tenia una edat, i hi havia una paraula. Tot allò s’havia esvaït
en el temps, però encara tremolava i la paraula sortia escopida de la seva
ment. Sentí el cos cargolant-se sobre ell mateix, una nova alerta. Li tornà un
segon senyal.
Recorregueren el
perímetre i trobaren un esbarzer amb mores. En menjaren unes poques, ell en
prengué sense ocultar-ho, al mateix temps sense mostrar-ho. Continuaren
caminant fins a trobar un bon lloc. Estengué la manta mentre ella es treia els
pantalons i les calces, mullades, i la convidà a seure. Mentre ho feia li estirà
la samarreta i els seus pits foren el més bonic que mai havia vist. Uns pits
plens, generosos, lleugerament caiguts, amb mugrons bells, amb arèoles tendres
que volgué besar sense control. Mamelles plenes que l’emplenaren de luxúria;
les agafà amb força, les queixalà i les pressionà, les separà i besà entre les
dues. Les arèoles, escandalosament atractives; les llepà i mossegà i estirà els mugrons amb els
llavis i les dents, i llavors recordà que tenia un present per a ella. Accedí
divertida i calenta.
Ajustà la pinça
amb cura, va rebre el vistiplau. Passà a la segona, l’ajustà de la mateixa
manera. La tancà encara més, va sentir-la respirar profundament. Tancà la primera.
Respirava amb força. La besà moltes vegades, li tornà. Estirà de la cadena. La
pell cremava. Féu un gemec quan el dolor es va tornar plaer, i va baixar fins
el sexe.
El cony preciós,
de llavis carnuts. Entaforà la llengua i els besà, i llepà els llavis interns i
els mossegà, tot aquell precum el sadollà, pogué empassar-lo amb delit. Empassà
tant com pogué, i amb dits tremolosos va amagar la mora entre els llavis. Amb
la llengua jugà a caçar-la; va devorar amb desig. Amagà i engolí una segona
mora. Quan caçà la tercera va sentir l’espasme, el gemec sostingut i el raig li
omplí la boca, entrà pel nas, profundament per la gola. Eufòric, begué.
Pujà a besar-la,
a compartir el seu tast. Mentre feia, tocà la cadena, ella vinclà i tornà a
gemegar. Conduí la mà a la xona i començà a acaronar i fregar els dos parells
de llavis, mentre amb els dits la penetrà i encara li follà l’anus amb el dit
petit. La girà amb determinació i amb la mà lliure tornà a escabellar-la,
prement els dits contra el crani, dibuixant cercles sobre el cuir. El gemec fou
més intens, animal, i un nou orgasme li omplí la mà de llet.
Lleparen la llet
entre els dos, rigueren, s’abraçaren, parlaren. Parlaren molta estona.
El que restava
amagat anà prenent forma. Primer se li eriçaren els cabells, i els llavis
començaren a tremolar. Feia fred? Potser no. Ulls vidriosos, empal·lidí.
L’agafà per la cintura, des del costat. Tornà a sentir aquell cos en alerta..
Finalment la forma es transformà en paraules..
Desprès d’aquell va haver-ne un altre. Tòxic. Enduent-se-la. Enduent-se les energies, la voluntat, l’ésser.
Buidant-la i convertint-la en una clova perduda, com les cloves on els ermitans
s'encasten i nien fins que troben una clova millor.
Les dificultats
per a escapar-ne. La lluita amb ella mateixa, contra la manca de força, la
covardia de la impotència. Sortir. Sortir-ne.
L’abraçà amb tot
el seu cos. Li tornà un nou senyal. La besà al coll i darrera l’orella. La
conversa es trencà, aprofità per a besar-li la boca. Besà les galtes i els
ulls, begué les llàgrimes. Besa el nas i la barbeta, les espatlles, l’avantbraç
i el braç fins els dits de la mà. Besà el braç per l’interior fins a l’aixella
i el pit. D’un pit a l’altre i tornà a pujar fins a la boca. L’escabellà i la
sentí vinclar-se com un jonc, la tornava a tenir, baixà l’altra mà al sexe i
l’acaronà entre els llavis. Sentí la vagina polsant amb violència, el gland
omplint tot l’humit interior. Un altre. Dóna-me’n un altre, amor. Queda’t dalt,
no vulguis baixar.
No els comptaren,
però en fruïren fins que ella sentí que no podia més, fins que el sexe li digué
prou, fins que el plaer es transformà en una punta de dolor dolç. Tot era moll,
però entre gemecs i respiracions ella tornava a riure, a ser feliç.
Li dedicà prou
temps. El menjà, hi jugà, s’embrutà. Es netejaren i vestiren, tenia fred.
Recolliren tot.
La portà prop de casa i la veié
marxar, i en veure-la d’esquena va saber que l’estimava, d’aquella forma irreal
però respectuosa. Sí que l’estimava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada