darrera les muntanyes.
A la vall, la boira
segueix el transcurs del riu.
Fa fred.
Silenci de tardor.
Drac vagareja..
Els cors bateguen d'anhel,
crema la lava
a la sang.
S'encén,
s'enfurisma,
colpeja, trenca els arbres
que no vol trencar.
Desespera! Plora.
Reviu el tecte suau
de la pell,
sobre cos escatat.
Recorda els seus ulls de foc
blau,
en el fosc dels teus reflexats..
Cada nit alça el vol
sobre cos escatat.
Recorda els seus ulls de foc
blau,
en el fosc dels teus reflexats..
Cada nit alça el vol
i vola
fins el niu dels seus germans
adormits,
que retronen i volen despertar
de furia compartida.
La seva germana,
fins el niu dels seus germans
adormits,
que retronen i volen despertar
de furia compartida.
La seva germana,
atrapada
en aquella cruïlla de camins,
la recorda.
Sent la mossegada de la ment,
i el dolor que va tornar.
Les pedres ploren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada