dissabte, 29 de novembre del 2014

Contenció

No era la primera cita i es coneixien feia prou temps com perquè entre els dos existís una complicitat molt especial. Es veien poc, però es tenien molta confiança; havien rigut i havien plorat, s'havien dit de tot i s'havien perdonat. I allí estaven, altre cop compartint àpat. Havien dinat a ritme lent a causa de la fluïdesa de la conversa. A l'Elisa li agradava la companyia d'en Martí, no era el típic home que només pensava en endur-se-la al llit; a en Martí li agradava l'Elisa, una dona capaç d'entendre'l i que mai li exigia res. S'havien posat calents mútuament a la mínima ocasió i amb qualsevol excusa havien compartit fantasies, però mai havien tingut cap contacte sexual. Fins aquell dia.

L'Elisa es llepava els dits, bruts de xocolata; postres llamineres. Aquell gest li va despertar el record d'una vella juguesca que potser el Martí ja no recordava. Més que una juguesca, era un desafiament, una gamberrada. Els tallats fumejaven, seguien parlant tranquil·lament. Just quan en Martí es va aixecar per pagar, l'Elisa va dir que anava al lavabo.
Va tancar la porta amb el cor accelerat, seria capaç de fer-ho? Ignorava què podia passar després. Sempre ho podien aturar a temps. Es va asseure a la tassa, es va abaixar les calcetes; la companyia d'en Martí li resultava tan agradable que sempre s'acabava mullant. Es va masturbar ràpid, no el volia fer esperar. Va sortir del lavabo per anar directe a la barra. En Martí mirava el mòbil. Se li va costar per darrera, li va acariciar la galta amb el dit moll per l'orgasme. Ell es va girar de cop, sorprès, mirant-la seriosament, sense acabar-s'ho de creure. No va pronunciar paraula, la va agafar de la mà i van sortir direcció el parc més proper. Amb el ulls ho deia tot. Somreia.

Es van asseure a un banc, en un racó discret. Començava a plovisquejar; la gent va desaparèixer. Per primer cop, es van besar. Sentir la humitat de les llengües els encenia. Es mossegaven els llavis. En Martí va agafar el dit de l'Elisa i el va començar a llepar, xuclant-lo amb ganes. L'Elisa tremolava, excitada per la reacció totalment inesperada. Tancà els ulls, gaudint de la sensació. Notà una mà esmunyint-se sota la faldilla, sota les mitges. La mà apartà la roba per començar a masturbar-la. L'Elisa gemegava, mossegava l'orella d'en Martí. Ell també va començar a gemegar. Lentament, el dit d'ell acariciava el detonant de tot, causant més humitat encara. Quan el va tenir ben moll, el va acostar a la boca de la seva amiga.

- Llepa, llepa la teva mel...


Ella va correspondre el seu desig. Es lleparen mútuament, de manera lasciva. Tan sols era un dit, però en els ulls es podia llegir la luxúria continguda durant anys...


Tan l'Elisa com el Martí, passen hores teclejant. A cada tecla que s'enfonsa sota la pressió dels seus dits, els torna el gust de sexe a la boca, la mirada de desig clavada al cervell, i l'orgull d'haver-se aturat a temps, prou a temps perquè ningú prengués mal. 


Foto: Mornai Èrtios 


6 comentaris:

  1. Mmm... ;). Barreja entre innocència i perversió, timidesa i descontrol..... i amb les mans ocupades és difícil utilitzar el fre de mà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari. M'alegra comprovar que, com a mínim, algú ha captat l'essència d'aquest relat ..... L'has clavat! ;-)

      Elimina
    2. Fantàstic: perfecta expressió del sexe com divertiment, com font de goig i alegria mentre la vida segueix el seu curs, mantenint-lo en aquest pla paral.lel divertit i joiós. I com ha de ser, amb complicitat. Reitere: fantàstic.

      Elimina
    3. Tetragràcies, Nelo!! ;-))
      M'alegra molt que t'agradi!! Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Això em passa a mi i m'empasso el dit mullat a la mateixa barra. Per començar!

    Coses de dracs.. No tenim paciència..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ves per on, fa pocs dies allò escrit va passar...
      Coses de bruixes. Tenim visions i poderoses raons ;-)) I molta paciència per esperar els fruits.

      Elimina