Eterns

En entrar els va saludar una dolça olor de canyella. Havia ficat la clau al pany amb cert nerviosisme. Feia molts anys que no portava una dona a casa i ella no era una dona qualsevol. Era especial. Va obrir deixant-la entrar primera.

- Endavant. Benvinguda.

Ella va entrar, aspirant l'aroma de l'encens. Es van somriure. Acabava de travessar la porta d'una llar desconeguda però si sentia com a casa. Des del principi amb ell tot se li havia fet familiar, proper. Sempre havia desitjat tenir-lo molt més a prop, tant com en aquell moment.

Van penjar jaquetes, bosses de mà i bufandes abans de fondre's en una profunda abraçada. Les mans resseguiren el cos aliè gaudint del tacte, de les reaccions. Es tenien les orelles i el coll a mercè, sentien palpitar la temptació. Els dos esperaven un primer moviment, dubtaven de si l'altre ho acceptaria. Es van separar uns segons per mirar-se als ulls, interrogant, transmetent desig. Els somriures van catalitzar l'acció.

En estranya sincronia es van buscar els colls amb mossegades petites, suaus, alternant llepades i petons. Es van resseguir les clavícules fins arribar a l'espatlla. Les respiracions havien canviat, a cau d'orella sentien una simfonia de gemecs i sospirs que provocava la reacció dels respectius sexes. Parlaven sense ser-ne massa conscients. Ella va demanar anar al sofà. Ell la va guiar sense deixar d'assaborir la pell que tan havia desitjat i que no es creia capaç de gaudir com ho estava fent. Ella caminava d'esquena, confiada, sentint com perdia la raó per moments, tement perdre-la del tot. Ell la va ajudar a seure agafant-la per la cintura. Ella es va estirar, atraient-lo. Necessitava sentir els seus llavis, la seva llengua. Es va atrevir a buscar-los i ell la va correspondre. Les mans van palpar la pell sota la roba. Necessitaven tocar-se, acariciar-se. El bes va créixer en passió. S'estrenyien mútuament, com volent entrar un dins l'altre. Separaven les boques per verbalitzar les sensacions, els sentiments.

Durant molts anys ho havien estat evitant conscients que, mentre es tinguessin tal amor, acabaria passant. Havien aguantat per ètica, per principis, per velles promeses que no volien trencar; però la vida semblava haver-se entossudit en conduir-los cap aquí, fins i tot un cop morts.

Per fi s'havien fos...