Regust de cervesa (Nit de luxúria)

Feia estona que s'hi fixava. Entre canya i canya servida els ulls se li anaven cap a la parada del davant on una noia morena, amb una faldilla molt curta i una samarreta de tires, venia arracades, anells, joiers i mirallets. Se li havien anat els ulls quan, mentre endreçava l'aparador, s'havia posat a quatre grapes i la faldilla li havia ofert una visió esplendorosa de les seves cuixes. Ell s'havia hagut d'apujar les ulleres de pasta negres, gest que feia quan es posava nerviós.

Durant tota la tarda, mentre servia les cerveses (la de blat, la torrada i una de doble fermentació que era l'estrella de la casa) no es treia del cap la imatge de la noia a quatre grapes. Es veia apujant-li la faldilleta fins a deixar a la vista unes calcetes que s'imaginava minúscules, abaixant-les d'una estrebada i envestint-la. Era mirar-la i notar una erecció traïdora que li burxava els pantalons de lli. Prengué un glop de cervesa de blat i s'apujà les ulleres. Per un moment li va semblar copsar la mirada de la noia, reflectida en un mirall de darrere el mostrador que servia a les clientes per mirar-se les arracades. Va ser un instant molt breu però sota les ulleres de pasta, negres com les seves, uns ulls verds i vius se'l miraven, com a mínim amb curiositat.

La joiera anava enfeinada ensenyant anells i ajustant polseres però s’havia adonat de les mirades del noi de la parada de cerveses. Aprofitava el reflex dels miralls per controlar-lo. Al principi es va molestar. Au, un altre sortit! En mal moment havia agafat a corre cuita aquella faldilla tan curta. I a més, es va mossegar el llavi, les calcetes que s'havia posat eren aquelles... Uf!... Però una llambregada ràpida al mirall de motllures barroques que tenia dins la parada li va servir per comprovar que li quedava un culet la mar de maco. Va somriure. El mirall també va mostrar amb més bons ulls el noi de les cerveses. Potser se la mirava desvergonyidament però el trobava interessant. Prim, però no massa. Alt, cabells castanys deliciosament desendreçats, unes ulleres de pasta que li quedaven prou bé. I uns pantalons de lli molt xulos. Uns pantalons de lli que quan va haver de sortir de la parada per recollir un vas que havia caigut van mostrar-li una erecció molt generosa. Des d'aquell moment ja no va poder concentrar-se en les clientes i no feia més que veure, en tots els miralls, aquella tibantor tan apetitosa.

Aviat seria hora de recollir i la gentada anava minvant buscant on menjar. Va decidir fer el mateix. No tenia clar què soparia però si amb què voldria acompanyar el sopar…

-       Hola, sóc de la parada del davant. La fas tu, la cervesa?

-       I tant. La vols tastar?

-       Sí, però no sabria per on començar…

-       Com t’agraden?

-       M’agrada tota, no ho sé…

-       Mira, et proposo un maridatge. Tinc un amic que està en una parada de formatges. Recullo i anem a trobar-lo. Et sembla bé?

-       Perfecte. Aprofitaré per saludar a un conegut que fa pizzes.

-       Veus que bé, ja tindrem el sopar!

-       Però no em ve de gust menjar al carrer. Podem fer el maridatge al darrera de la meva furgona?

-       Per mi no hi ha cap problema. Serà un plaer - I va lamentar el comentari per si ella sospitava alguna intenció oculta...

Va obrir la porta i amb un somriure el va convidar a entrar en aquell espai reduït. El darrera de la furgoneta estava perfectament equipat. Un armari, una nevereta, una pica amb un mirall (que servia per rentar-se la cara o fregar els utensilis de cuina) i una tauleta on li va indicar que diposités aquella safata amb uns talls de formatge que feien salivar. Ell es va situar en un racó al costat de la tauleta per no fer-li nosa. Quan ella va anar per ficar les cerveses a la nevera, sense voler, li va refregar els seus pits generosos a l’esquena. Va ser un frec gairebé imperceptible però suficient perquè els notés i sentís un calfred d’excitació acompanyat d’un bony als seus pantalons. Ella es va disculpar i va riure en veure’l vermell com un tomàquet. En el fons li agradaven els nois amb un punt de timidesa. Van estar parlant de joies i cerveses durant una estona, fins que ell va treure dues ampolles de cervesa torrada.

-       Em sembla que aquesta és la que més t’agradarà, combina amb el formatge i diria que t’agraden les coses dures… Amb caràcter...- Es va posar vermell altre cop, el subconscient l’havia traït de manera descarada.

Ella no hi va veure cap mala intenció, al contrari, va dir que li agradava notar el regust al fons del paladar i aquella afirmació va provocar-li un augment de l’erecció que intentava amagar. Aquella noia el posava molt nerviós amb simples comentaris innocents però la combinació del seu somriure i la naturalitat de la seva actitud creaven una atmosfera molt sensual.

Entre la cervesa, els talls de pizza i el formatge es van anar animant. En cert moment ella va dir que tenia calor mentre es ventilava movent la samarreta de tires que duia i mostrant sense voler el naixement dels pits. Ell va maleir no haver-se posat aquella samarreta rosa tan fresca que tenia un toc gai però era ideal a l’estiu. Realment començava a fer calor allà dins. Ella va obrir la porta però no passava ni un bri d’aire; la xafogor la posava molt nerviosa.

-       M’estic morint de calor!! Et fa res si em trec la samarreta?

-       No, no i ara, no em molesta…

-       Posa’t còmode si vols, no tinguis vergonya!

I així van acabar, ella amb uns sostenidors negres gairebé transparents i ell amb tot el pit a l’aire, preguntant-se on era la trampa perquè allò semblava un somni. Per un moment li va semblar descobrir el secret, i si era lesbiana? Ella se’l mirava, riallera…

-       Ets molt tímid, oi?

-       Una mica… Sap greu… Em sento ridícul.

-       Per què?

-       Estic tancat dins una furgoneta amb una dona guapa, mig despullada i no m’atreveixo a tocar-te.

-       Et faig por? M’has estat mirant tot el dia…

-       Perdona, no era la meva intenció…

-       Haha, m’encantes! M’agraden els homes com tu! I a tu, què t’agrada?

Aquella conversa li va donar prou valor per respondre que li agradaven els seus pits, les seves cuixes, el cul, el somriure, els seus ulls... Poc més va poder afegir. El va empènyer contra la porta tancada i se li va tirar a sobre besant-lo amb lasciva passió. Ell va reaccionar buscant-li els pits, dubtant si alliberar-los o no. Ella va resoldre el dubte. El posava calent que fos una dona directa, decidida i amb les idees clares. Seguia els seus instints, sense por a ser jutjada. Ella va començar a descordar-li els pantalons. No el deixava respirar. Es besaven, es fotien mà, es llepaven… Ell li va treure la faldilla, admirant les calcetes que havia pogut intuir al llarg del dia. Va somriure en comprovar que estaven humides… Va fer lliscar un dit per sota la tela, buscant la humitat. Ella, com era d’esperar, no es va quedar quieta. El va fer canviar de posició; d’esquena a terra i ella de quatre grapes damunt seu, començant a devorar-li el sexe cada cop més dur. Sentia que estava a punt d’esclatar quan algú va trucar la porta pronunciant el nom de la noia. Ella no va respondre, només va acabar d’obrir les portes sense deixar de fer el que estava fent. El noi va reconèixer el pizzer artesà que els havia regalat part del sopar. La complicitat entre aquell parell de firaires era evident. El pizzer es va despullar després d’haver-li etzibat una plantofada al cul, gest que ella va respondre girant-se somrient i besant-lo. El cerveser al·lucinava molt més que abans. Aquell tio semblava no fer-li fàstics a res i ella encantada! Mentre assimilava la situació, l’altre paio va començar a penetrar a la joiera sense que aquesta abandones la seva piruleta. Allò era massa!! Un trio sense previ avís?

Als pocs minuts va reaccionar. Volia entaforar la llengua a l’entrecuix de la joiera i per fer-ho hauria de prendre-li el lloc al pizzer però no sabia com aconseguir el seu objectiu. Es va remoure, nerviós. Ella el va mirar i només amb aquell gest va entendre la situació.

-       Genís, atura’t un moment, rei.

-       Què passa, Diana? T’he fet mal?

-       No, és per ell… - I va senyalar al cerveser.

-       Oh, que descortès, cert. Genís… - El pizzer va allargar la mà al cerveser amb total naturalitat i aquest va anar a clavar els ulls al pitjor lloc. Allò el va acabar de destrempar… Com competir en aquelles condicions?

-       Lluc. Encantat. I sorprès… Això no m’havia passat mai…

-       Oh, tranquil, la Diana i jo ens trobem a moltes fires i… Bé, ja has vist… Perdona, la confiança…

La Diana volent fer sentir-lo més còmode el va besar mentre el pizzer li picava l’ullet i feia un gest al·ludint al volum dels pits de la noia. En Lluc va somriure agraint la complicitat masculina i va engrapar una de les generoses sines. En Genís, sense esperar permís, va començar a llepar l’altra. La Diana gemegava i alternava petons i llepades amb les dues boques masculines, ocupant les mans posant a to els membres del seus companys. Aviat el plaer va fer que en Lluc s’oblidés de certs tabús i es deixés dur.

En Genís el va fer estirar, al principi allò el va posar nerviós però de seguida va entendre la seva intenció, que no era cap altra que tornar al moment interromput… La Diana va començar a cavalcar en Lluc mentre en Genís llepava l’esquena i el cul de la noia. En Lluc s’excitava cada cop més, perdent la poca vergonya que li quedava. Quan es va afegir als gemecs de la Diana, en Genís va saber que era el seu torn. Va penetrar el cul de la joiera. En Lluc va experimentar una sensació estranya, diferent, però molt plaent. Tant que als pocs minuts va començar a cridar advertint que aviat arribaria al punt final… La Diana el va mirar, va somriure i el va besar mentre ell es deixava anar del tot, buidant-se dins aquella dona sensual i salvatge. Però encara no s’havia acabat...

En Genís va deixar de follar a la joiera per esquitxar-li l’esquena i, de rebot, el pit d’en Lluc. D’una revolada els dos estaven netejant a en Lluc, ella per baix i ell per dalt. El cerveser es deixava fer, sabent que mai més viuria res semblant. Un cop net va decidir prendre la iniciativa. Va fer seure a la Diana, li va obrir bé les cames i va començar a menjar-se-la amb devoció. Ella li acariciava els cabells a contra pèl provocant-li un calfred de gust. De cop va notar en Genís estirat al seu costat; li va clavar uns copets a l’abdomen i ell es va arquejar per deixar que el seu nou amic s’acomodés a sota, disposat a estimular el darrera de la noia. La Diana s’anava excitant per moments i aviat els va sorprendre una ruixada de plaer; el pizzer va somriure triomfant, en Lluc no s’ho creia. En Genís demostrava tenir molt coneixement dels gustos i debilitats de la Diana. Quants cops s’haurien vist? Quants anys feia que es veien?

Van acabar de passar la nit gaudint de la seva particular orgia. En el transcurs de la matinada en Lluc va descobrir que en Genís era bisexual i que, quan t’alliberes dels prejudicis i dels tabús, pots acabar despertant dins una furgoneta amb olor a sexe, pizza i formatge, mig abraçat a un altre home, amb una dona voluptuosa arrambada a tu i un regust de cervesa al paladar que sempre et recordarà aquella nit tan especial…

A la següent fira en Lluc presentava una cervesa nova: “Nit de luxúria”...

Coses que passen (3 de 3)

[Escrit a quatre mans. En normal ell, en cursiva ella]

Ve de Coses que passen (2 de 3)

Veia l'Ariadna sobre meu pujant i baixant, els seus pits ballaven al mateix compàs. Tot i que el lloc no era el més confortable s'ho havia empescat prou bé per tenir llibertat de moviments i cavalcar sobre meu com una autèntica amazona. Notava com amb els músculs de la seva vagina feia pressió entorn la meva polla i sentia que estava a punt de corre'm.

- Uf Ariadna, com continuïs pressionant-me-la així, em correré ja!

- Mmmm, d'això es tracta!! El segon sempre és millor que el primer. Així, mentre et recuperes, em pots seguir fotent canya amb la llengua i els dits. Què et sembla?

Aquelles paraules van ser com si pressionessin el gallet d'una escopeta. Vaig notar un calfred baixant des de l'esquena fins als meus ous. Després, un espasme em va sacsejar la pelvis per notar com un raig sortia de la punta del meu penis. Seguidament un altre espasme, i un de tercer, mentre l'Ariadna ajupia el cos per permetre'm menjar-li la boca.

Es va retirar de sobre meu i em va treure el preservatiu amb tendresa però fermesa. Ella tenia ganes de més. Tal com m'havia demanat, la vaig estirar al seient per afanyar-me a menjar-li de nou el cony i masturbar-la amb els dits. El sabor del seu sexe es barrejava amb el de la meva suor i el del làtex, però tot i la primera intenció de retirar-me vaig continuar llepant i ficant-li els dits fins al fons. El seu conyet ben convidava a ficar-hi un segon i inclús un tercer dit. Em delia amb els seus gemecs, sons que feien efecte en el meu membre flàccid, tornant-li la vida mica en mica.

La meva llengua continuava corrent amunt i avall lliurement. Tot d'una vaig notar les seves mans al meu cabell. M'agafava amb força i m'atreia cap a ella per tal que la meva llengua s'introduís més endins, vaig apartar els dits per poder ficar-la millor. Em costava respirar però m'agradava la sensació, volia complaure-la. Continuava sense parar. Ella pressionava més, la seva respiració i la intensitat dels gemecs es van accelerar. Després vaig notar com la mullena augmentava per moments. S'estava corrent i ho feia a la meva boca!

La llengua i els dits del Dani eren una meravella. M'estava excitant com feia temps que cap home m'excitava. Potser era la situació, la manera com estava passant tot… El cas és que m'agradava, molt. I en volia més. Molt més. No volia que parés. L'agafava dels cabells per notar la seva llengua encara més endins. Sentia els meus batecs, els del cor, els del sexe. Podia escoltar els meus propis gemecs. Notava com estava a punt de tenir un orgasme dels que es recorden durant dies. I així va ser, omplint-lo de mi, deixant-lo xop, moll, amarat. I ell seguia i seguia... El vaig aturar per por de fer-li mal sense voler amb un dels meus espasmes. Tornava a estar tan trempat o més que abans. I jo estava molt més calenta encara.

- Necessito una mica d'aire… Véns a fora?

Em vaig posar de quatre grapes per obrir la porta, oferint-li el meu cul. Em va dedicar una sonora plantofada mentre em seguia cap a l'exterior. Va treure una manta del maleter i, com qui para taula, la va posar a terra per esperar-me assegut, a l'expectativa del meu proper moviment. Em vaig acostar gatejant com una gata en zel i, després d'una descarada llepada als llavis, em vaig girar oferint-li el meu cul per segon cop…

Per segona vegada va rebre una plantofada al cul, em vaig aixecar i vaig tornar al cotxe. A la guantera guardava els meus preservatius; en vaig agafar un parell per tornar ràpidament amb ella. Em vaig col·locar darrera seu, tot posant-me la goma, per apuntar el meu penis cap a la seva vagina. Va passar una mà per sota les cames i em va guiar cap a un lloc totalment inesperat. Va aturar-se al forat del seu cul i va arrambar el seu cos contra el meu, fent que la meva polla s'introduís per aquell exòtic indret . Va costar una mica, però l'Ariadna s'hi esforçava amb cor i ànima. Després la seva mà no va tornar a terra, es va quedar masturbant-se el clítoris. Els seus gemecs i els meus trencaven el silenci de la nit. Aviat el ritme va augmentar i podíem escoltar el so dels nostres cossos entrexocar. La meva suor es barrejava amb la seva; el fred de la matinada no ens aturava.

Estava gaudint com una bèstia salvatge quan, de sobte, vaig començar a notar un dolor familiar. No, ara no!! Una rampa, no!!

- Para, para, per favor, para!!!!

- Què passa? T'he fet mal? –Es va aturar en sec i va treure la cigala-. Estàs bé?

- Una rampa, se m'ha enrampat la cama. Deixa'm seure, per favor, ho sento!! Perdona… -I vaig començar a plorar de dolor i de ràbia, fregant-me la cama.

- Tranquil·la, t'ajudo? –Es va acostar sentint, impotent, com baixava la trempera després de l'ensurt, i em va començar a fer un massatge als bessons-. Millor?

- Mmm, molt millor, gràcies. No paris, m'agrada molt… -Li vaig fer un petó, aquesta vegada tendre, amb gratitud. El petó es va allargar, guanyant intensitat per moments. Ens vam fondre en una càlida abraçada-. Et desitjo, Dani…

Aquelles paraules van recuperar la intensitat dels petons i l'erecció. Petons que es van anar desplaçant pel seu cos. L'anava estirant poc a poc, recorrent el coll i els pits amb petons. Quan es va estirar del tot, em vaig posar al seu costat. Sort d'haver agafat dos preservatius! Es va girar donant-me l'esquena i li vaig apujar la cama tendrament. Altre cop la seva mà experta va guiar de nou la meva polla cap a on ella volia. En un moment la tornava a tenir al seu cony i la mà que aixecava la seva cama s'havia estirat per arribar a acariciar els seus pits.

La penetració era rítmica i profunda, entrava i sortia, i de cop entrava més fort. Va mantenir aquest ritme una bona estona. Sentia com s'acostava l'orgasme, hi arribaríem junts? Vaig començar a moure els malucs per accelerar el clímax i aconseguir el meu objectiu. El canvi de ritme en la penetració, la respiració i com em pessigava els pits em van indicar que ho havia fet bé, arribaríem junts!! I així va ser. Em va abraçar abatut, agafat a mi, sense forces.

- Uuffff, quina passada, genial!! Estàs bé, bonic?

Em faltava l'alè per respondre. L'esforç realitzat i els seus moviments m'havien deixat baldat, només vaig arribar a contestar amb un so gutural.

- Hmmmmffff.

- Ha, ha, ha!! He d'entendre que això és un “sí”?

- Gràcies! Gràcies, de veritat, ha estat fenomenal. -Vaig agafar una punta de la manta i la vaig passar per sobre nostre, embolicant-nos com un caneló.

- I ara! Gràcies a tu! M'he sentit molt a gust, ets terriblement excitant!! M'encantes…

- I tu a mi; m'has embogit. I pensar que per poc t'engego quan m'has tirat la cervesa a sobre!

I els dos vam riure a ple pulmó, com si ens coneguéssim de tota la vida. Durant aquelles hores junts havíem teixit una bonica complicitat, inesperada però molt “profunda”.  Així, com un caneló humà, vam quedar-nos mig endormiscats, abraçats, suats i satisfets.

El fred em va despertar. Ens havíem adormit arraulits amb la manta però ara tenia el cul destapat. La vaig despertar amb un petó als llavis.

- Ariadna, desperta maca. Potser hauríem d'anar tirant.

- Mmmffhggmmnss, què?

- Ens hem adormit. -Em vaig aixecar i vaig anar cap al cotxe; li vaig acostar la seva roba abans de començar a vestir-me, curiosament, donant-li l'esquena, com avergonyit perquè em veiés nu. A bona hora apareixia la vergonya-. On vius? T'acosto directament a casa si vols.

- Doncs sí, em faràs un favor, un altre, vull dir -Vaig somriure amb malícia-. Per anar a casa hauria de travessar mitja ciutat i a aquestes hores, amb el fred i cansada com estic, t'ho agrairé. Anem?

Vam pujar al cotxe i em va tornar a guiar, aquest cop fins on vivia. Davant de casa seva, després d'un petó de comiat, no em vaig poder estar de buscar una segona oportunitat per estar amb ella.

- Saps que d'aquí una setmana hi ha un altre concert?

- Sí, havia pensat anar-hi. Que m'hi vols acompanyar, potser? Prometo no beure cervesa…

- Tranquil·la, ja se sap, són coses que passen. 

Coses que passen (2 de 3)

[ Ve de Coses que passen 1 . En cursiva, ella. En normal, ell.]

Aquell somriure ho va accelerar tot; ens abraçàvem i ens grapejàvem mentre ens acostàvem a l'escenari. Allà ja no vaig aguantar més, la mirava als ulls arrambant-me a ella. El petó va ser elèctric. La meva excitació es va disparar, la proximitat dels nostres cossos impedien que pogués dissimular-ho. Ella havia de notar per força la meva polla ben dura. Després d’aquell petó en van venir més, molts més. Ja no sentia la gent, no escoltava el grup, només notava la música dels nostres llavis.

Els meus braços l'encerclaven i, entre la gent amuntegada, no tenia problemes per magrejar-la una mica més. La vaig posar davant meu i la meva mà va aprofitar la foscor del recinte per fer-se lloc entre els seus pantalons.

Notava la seva polla dura contra el meu cul i, a més, la seva mà havia començat a explorar sota la roba, acostant-se al meu sexe. Era més espavilat del que m'havia imaginat! De seguida em va començar a masturbar. Semblava que em conegués de sempre, ho feia tal i com m'agrada. M'agafava a ell, em sentia flotant, amb por de perdre l'equilibri. Els pensaments passaven ràpid per la meva ment i ell seguia fent, tornant-me boja per moments. Una mà a l'entrecuix, l'altra ja per sota la meva samarreta, sota els sostenidors, buscant el mugró. Era de bogeria… Desitjava més, necessitava sentir-lo més. Volia tocar, llepar i excitar molt més encara. De cop vaig sentir la seva veu a cau d'orella, com si m'hagués llegit el pensament.

El grup ja no m'interessava per res, l'excitació em superava.

- Vols acabar de veure el concert? O vols que marxem?

- No crec que falti gaire perquè acabi… El concert vull dir… Anem?

Havia desitjat sentir aquelles paraules. Vaig apartar les meves mans a contracor i vaig deixar que es posés bé la roba per, després, estirar-la ràpidament direcció a la sortida. Teníem pressa, no jugàvem com a l'anada. Quan sortíem ens van preguntar si voldríem tornar a entrar, ens vam mirar i vam riure. -No, no tornarem a entrar!

La vaig guiar cap al cotxe. No hi havia rastre de la gent de feia una hora, els carrers estaven buits.

- Anem a algun lloc?

- Sé d'un racó a on estarem tranquils. No és gaire lluny.

M'esperava la direcció de casa seva com a resposta, però un lloc a l'aire lliure no feia gens de mala pinta després de la xafogor passada entre tanta gent.

- Tu guies. -Li vaig tornar la picada d'ullet.

Durant el trajecte no sabíem gaire de què parlar, ens acabàvem de conèixer.

- Per cert, com et dius?

- Ariadna. I tu?

- Dani. Ara se suposa que ens hem de fer dos petons a les galtes…?

- Condueix. Ja ens farem petons quan arribem, i alguna cosa més...

Tal com havia dit l'Ariadna, vam arribar força ràpid, sense tenir en compte com havia pitjat l'accelerador. Era un racó apartat de mirades curioses, perfecte per a poder expressar el nostre desig sense patir per interrupcions.

- Ens quedem dins del cotxe o sortim?

- Quedem-nos aquí un moment. Si després vols sortir tinc una manta al maleter.

Acte seguit els meus llavis van buscar els seus mentre les meves mans lluitaven per descordar el seu sostenidor, lliurant així els seus pits del confinament. Un cop resolt, la meva boca va anar baixant dels seus llavis al coll i, aleshores, apujant-li la samarreta, em vaig llençar a devorar aquells pits que m'havien hipnotitzat hores abans.

Primer llepava fent cercles cada cop més petits al voltant del mugró fins arribar-hi. Podia notar que li agradava per la duresa d'aquests i pels seus gemecs. Després vaig passar a l'altre pit mentre li acaronava el cul.

Els mugrons, havia anat gairebé directe als meus mugrons!! Una de les meves zones més sensibles. Tot eren sorpreses inesperades… Què més amagava en Dani?

La seva respiració s'accelerava per moments. La mà que tenia al seu cul va començar a baixar-li el pantaló. Ella, en lloc de resistir-se, apujava les cames ajudant-me. Els pantalons van anar a parar al seient del darrera, juntament amb les calces que havien sortit en el mateix moment. Camisa i sostenidor no van trigar en fer-los companyia.

El cos de l'Ariadna se'm presentava nu, sencer, al seient del costat. Em mirava amb un somriure d'orella a orella. Sabia que em tenia ben excitat i ho gaudia a cada moviment de cintura que feia per provocar-me més. Em fascinava.

M'havia despullat d'una revolada, gairebé sense temps per a reaccionar. Estava encantada, em sentia atrapada per la seva mirada i el somriure, no me'n podia desfer. Però volia arribar a una igualtat de condicions o sigui que vaig començar a descordar-li els pantalons. Rèiem nerviosos, fent broma. La cremallera de la bragueta no va oposar resistència, més aviat va cedir amb molt de gust, de manera que aviat vaig tenir el seu sexe dur a les meves mans. No sabia si seguir despullant-lo, i fer-lo patir una mica més, o si llençar-me a menjar allò que tenia ganes de tastar... El vaig mirar. La seva expressió era de súplica. Vaig entendre el missatge. Amb cada llepada, un batec. El sentia endurint-se dins la meva boca. No sabria dir qui dels dos estava més calent.

Em vaig aturar per suggerir d'anar al darrera i posar-nos més còmodes. Mentre hi anava, ell mateix es va treure la samarreta. Just al trobar-nos a la part posterior el vaig acabar de despullar. Resseguia el seu contorn amb la punta de les ungles, esgarrapant suaument, veient com reaccionava la pell. Del coll vaig baixar als mugrons per pessigar-los. Els meus llavis ocupaven l'espai que deixaven lliures les mans, així fins arribar al melic. Vaig tornar a pujar a queixalar-li els mugrons, les mans van baixar per a masturbar-lo. M'encantava com es deixava fer, submís i obedient.

Mare meva, l'Ariadna m'havia portat a l'èxtasi en un moment, el tacte de la seva llengua i els seus llavis a la meva pell em captivaven. Aquesta noia sabia el que es feia, m'havia llepat la polla com mai cap altra ho havia fet.

Quan em va dir d'anar al darrera se'm van il·luminar els ulls, aquell suggeriment implicava molt més del que esperava de la nit quan vaig sortir de casa. A la part posterior del cotxe em va acabar de treure la roba i va continuar jugant amb el meu cos. M'embogia. Quan les seves mans em van començar a masturbar no vaig ser capaç de fer res més. Em vaig deixar portar.

Estava deliciosament dur, no volia esperar més per continuar fent-li una bona mamada, me'n moria de ganes. Vaig començar a llepar-lo lascivament, com si fos una piruleta. Unes quantes llepades de diferent intensitat i durada abans d'engolir-lo del tot, fins al fons de la gola.

La seva boca tornava a ser al meu penis, notava la seva saliva i escalfor. Agafant-li el cap li vaig fer entendre que em mirés. Llavors la vaig convidar a estirar-nos perquè em permetés fer-li el mateix que feia ella. No n'estava gaire convençuda, no volia deixar perdre el trofeu que tenia entre les mans. Només va acceptar quan li vaig indicar que podíem llepar tots dos. L’Ariadna es va estirar sobre meu, deixant el seu conillet ben retallat a l'alçada dels meus llavis. La meva llengua no es va fer esperar per beure la mel que m'estava oferint. Llepava amunt i avall, sense deixar-me cap racó. Després la vaig introduir una mica endins, estirant-la tant com podia, fins arrancar-li un gemec. Gemec correspost amb un altre de superior intensitat al notar com s'empassava altre cop la seva joguina, que no era cap altre que la meva polla.

Feia cercles al voltant del clítoris, tal i com havia fet abans en els mugrons. Les meves mans no s'havien aturat, havien repassat tot el seu cul i ara, mentre la feia gemegar per les meves llepades i xuclades, un dit tafaner es ficava sense impediment on poc abans havia estat la llengua.

La meva boca anava pujant i baixant, fent més o menys pressió, alternant llepades i xuclades, buscant el ritme que més l'excitava. Volia aprendre tots els seus secrets per deixar-li un molt bon record, tal com ell estava fent amb mi. Sentia els meus regalims relliscant, em notava molla, molt molla. De cop vaig recordar que estàvem al seu cotxe, potser li deixava el seient xop!! Però no volia aturar-me, i menys en aquell moment. A més, no seria tan greu tenint en compte que ell s'estava emportant la pitjor part del desastre… Vaig seguir amb la meva maniobra disposada a obtenir el meu premi en forma de lleterada.

Era increïble la mamada que m'estava fent, i més increïble encara la quantitat de flux que sortia d'aquella vagina. M'estava posant les botes. Ella no s'aturava. Havia començat a augmentar el ritme i jo ja patia per les conseqüències...

- Para un moment, para. Em faràs escórrer.

- Perdona, ja paro, però és que m'estaves fent tornar boja!!

- No és pas que no vulgui que continuïs, però potser et ve de gust alguna cosa més, com a mi, i si no t'atures tindré problemes després.

- Mmmm, però que dolentot ets, sembla que em llegeixis la ment. Així doncs, em deixes canviar de posició? T'importa si et quedes a sota igualment?

- Posa't còmoda. No dubtis.

Va fer un moviment ràpid i, buscant dins la motxilla, em va llençar un condó. Me'l vaig posar d'una revolada.

Mentre em girava i buscava la posició, es va anar posant el preservatiu, bona manera de no perdre temps! El vaig trobar llest per muntar. No em va costar gens sentir-lo entrar. M'havia excitat i mullat tant que semblava tenir el cony de mantega. Va obrir uns ulls com dues taronges, potser m'havia passat començant tan bèstia? El vaig agafar de les mans, els nostres dits es van entrellaçar. El vaig besar mentre començava a moure els malucs lentament per anar pujant el ritme a mesura que el cos m'ho demanava. Ens miràvem a estones, somrient, jugant a caçar-nos les boques. Ell intentava llepar-me els pits, buscant els mugrons.

Continuarà...

Coses que passen (1 de 3)

Aquesta és la 1a part d'un relat que un dia van escriure dos amics a quatre mans... En cursiva, ella; en normal, ell.

Era nit de concert, tornaria a anar sol, ja que no havia aconseguit enredar a ningú per a la ocasió. Em vaig dutxar i vaig agafar les primeres peces de roba que vaig trobar. Total, ningú s’hi fixaria. Vaig engegar el cotxe per anar cap al pavelló esportiu. Els carrers pròxims ja estaven plens, hi havia molt moviment de gent. Vaig aparcar un tros més enllà. Sort de tenir entrada anticipada, la cua per comprar-ne era més llarga que la de per entrar.

Poques vegades puc anar de concert sense haver d’agafar transport públic, això sí, em tocava travessar mitja ciutat, però tenint entrada anticipada no hi havia motiu per córrer. La zona del pavelló, sempre tan solitària, bullia d’activitat de cotxes i de gent. Segur que trobaria algú conegut, o això esperava, per no sentir-me tan sola. La cua per accedir a l’interior era llarga, però la de comprar entrada ho era el doble, havia fet bé d’agafar-la anticipada.  Per “cutre” que pugui semblar, li vaig comprar una llauna de cervesa a un venedor ambulant; si havia de fer cua sola, millor estar distreta.

Vaig anar cap a la cua per entrar, sempre que vaig a un concert m’agrada estar tan endavant com puc; ja que pago, que ho pugui veure de ben a prop. Aquesta vegada però, al haver sortit just de temps, no podia assegurar-me el lloc. Ja començava a haver-hi els anomenats llauners, literalment, ja que venen llaunes. Només portaven cervesa. Com l’odio, no en suporto l’olor. Sembla que als concerts només es visqui d’alcohol. Per tant, em vaig resignar a esperar. Cada cop anava arribant més gent; la marea humana es començava a aglutinar i els espais buits s’anaven reduint. Mòbil en mà, consultava quanta estona faltava perquè obrissin les portes i poder recuperar espai vital. Tot d’una, vaig sentir una melodia al davant. Seguidament un cop de motxilla a les mans que gairebé em tira el telèfon i, per a rematar-ho… un bany de cervesa! La noia del davant va empal·lidir per la mirada que li vaig dedicar. Només em faltava això!

No em pregunteu com va passar, perquè va anar tot molt ràpid. Vaig sentir el mòbil, una trucada?! Ho vaig trobar estrany però, al haver comentat que aniria al concert, potser algú s’havia animat a últim moment i em buscava. Esverada, em vaig despenjar una de les nanses de la motxilla, amb tanta mala sort que vaig colpejar a la persona de darrera. Em vaig girar per demanar perdó, sense deixar de buscar el mòbil que sonava amb insistència. Per si era poc, atabalada, a part de l’agressió amb la motxilla vaig acabar tirant mitja llauna de cervesa a sobre del noi de darrera meu. La mirada assassina que em va clavar no augurava una bona nit; començàvem bé...

-Vigila!

- Ho sento, perdona!! T’he mullat el mòbil? És que tenia una mà ocupada i …

- No, no l’has mullat, per sort. Però la camisa ja no té remei…

- Espero que s’eixugui ràpid, em sap greu. No és gens agradable que et dutxin d’alcohol, ho sé perquè m’ha passat en algun concert.

- No esperaré pas que s’eixugui, no suporto l’olor -Em vaig treure la camisa ràpidament, vigilant que el líquid no toqués la meva pell-. Espero que la samarreta de sota no s’hagi mullat també.

- Eh, em molen molt les camises però la samarreta que portes encara m’agrada més!! On l’has comprat?

- Gràcies, la vaig comprar l’última vegada que els vaig veure, és de la gira passada. Pensava lluir-la a dins, aquí fora encara fa fred per anar només amb màniga curta, però què hi farem…

- Has vingut sol?

- Sí. L’amic que va venir amb mi l’any passat, quan li vaig dir que tocaven aquí, em va dir que ni de broma… No li agrada gaire la música i em va acompanyar per compromís. Avui ha estat impossible enganyar-lo, ara ja els coneix. Perquè vingués a l’altre concert, li vaig dir que era un grup de pop.

- Ha, ha, ha mala persona, mira que enredar-lo així!! Quin morro!! Jo també he vingut sola, en principi. Suposo que trobaré algú conegut a dins, però de moment… Ens podem fer companyia? Així passa més ràpid l’estona i no serà tan pesat.

Aquella noia, que m’havia emmerdat fins a dalt, em demanava de fer-nos companyia? La primera reacció va ser etzibar-li un moc però, ben mirat, havia estat un accident. I a més, se li intuïen uns pits abundants que em neguitejaven.

- Clar, per què no? Tampoc marxarem gaire lluny, oi? Si trobes als teus amics ja m’ho diràs.

- Em sap molt de greu el què ha passat, de debò. Quina manera de començar la nit. Si per culpa meva et refredes, em recordaràs durant dies!!

- No et preocupis, encara que no em refredi et recordaré durant dies… Sobretot si no marxen les taques de birra. –(També pels pits, però això no em vaig atrevir a dir-li-ho).

- Per compensar et pago una consumició, fet?

- Accepto, normalment sóc jo qui ha d’anar convidant. Però haurem d’esperar a dins, aquests llauners d’aquí només tenen cervesa, i jo vull cola.

- Doncs només entrar et pago el què et vingui de gust. Així estem en paus.

El que em vingui de gust deia ella. Jo no podia deixar de pensar que el que em vindria de gust seria enfonsar la meva cara entre aquelles mamelles.

Notava que, quant més parlàvem, menys em mirava als ulls… Només em faltava això, havia anat a ensopegar amb el típic sortit de tots els concerts? De cop tenia ganes d’entrar, pagar-li la consumició i desaparèixer entre la multitud. Però, en el fons, la seva mirada i la seva amabilitat em van donar certa confiança. I confesso que, si ell em mirava als pits, jo m’havia distret mirant la seva bragueta.

Em vaig treure la idea del cap, quines possibilitats hi havia? Parlant, vam descobrir que compartíem gustos musicals, a part del grup del concert. Aleshores van obrir les portes i la gent va començar a empentar. Distrets com estàvem, vaig perdre l’equilibri i les meves mans van buscar un lloc on aferrar-se per mitigar el cop de la inevitable caiguda. Vaig topar amb els pits d’ella; les meves mans ben obertes sobre el seu pitram! Ara qui es va posar blanc vaig ser jo, per tot just després, notar una gran escalfor en el meu cos i sentir com em pujaven els colors.

- Perdona! Juro que no ha estat intencionat! -La gent del nostre voltant ja ens estava avançant.

- Estàs bé? T’has fet mal? No passa res, ens hem aguantat un amb l’altre… Entrem, va!!

- Estic bé, gràcies. Anem, que tothom ens passa al davant.

Sort que no m’havia fet res; no sabia si ella havia près mal al caure damunt seu, però no va mostrar-ne cap signe. Tampoc vaig rebre la plantofada que m’esperava. Ara, no podia treure’m la sensació dels seus pits ferms a les meves mans.

Havia estat sense voler però notava que aquell accident no l’havia disgustat. I a mi tampoc. La situació, la seva cara, havia resultat divertida, còmica. Mmm, i si era una mica dolenta amb ell?

La cua de l’entrada es va convertir en cua per comprar tiquets de beguda. Vaig pensar que era bon moment per intentar jugar. Ara sabia que era un bon noi o, si més no, prou educat.

- M’has dit una cola, oi? Sola? Només una? No vols res més, segur? - I li vaig picar l’ullet a veure què passava…

Havia vist el que em semblava? M’havia picat l’ullet o només havia estat un acte reflex? A què es referia en “no voler res més”?

- Sí, una cola. Si tu vols res més, tu mateixa, la meitat de la teva beguda se l’ha endut la meva roba.

- De moment una altra cervesa.

Les consumicions de dins ja eren totes amb got de plàstic o sigui que li vaig passar la seva allargant el braç.

Vaig entomar el got que m’oferia, i els nostres dits es van tocar. Se’m va escapar un somrís que segurament ella havia copsat. Què em passava?

S’estava començant a posar nerviós i jo a sentir-me malament pel fet de com estava jugant amb ell. Però si m’havia fixat en els llavis i la mirada, el somriure ja em va desfer… El trobava interessant, tenia quelcom atractiu, sensual. De cop me’l mirava d’una manera diferent. Com seria veure’l nu? Tenia ganes de sentir la seva pell, de gaudir i fer-lo gaudir.

Vaig perdre de vista l’escenari, la seva mirada estava fixa en la meva; llavors ho vaig tornar a veure, no podia ser involuntari, m’havia tornat a picar l’ullet. Era evident, m’estava observant, m’analitzava.

La vaig ajudar a sortir de l’aglomeració de les begudes oferint-li la meva mà lliure, i vaig aprofitar per atansar-la cap a mi.

- Des d’on t’agradaria veure el concert? Lluitem per posar-nos a primera fila? O ens quedem per aquí al darrere?

- Ah no, ni pensar-ho, cap a davant s’ha dit!! Va, ho intentem? -I vaig riure davant el desafiament, esperant la seva resposta afirmativa.

- Aviso que no porto més samarretes! Va vinga. -Li vaig agafar la mà i vaig començar a driblar gent, avançant poc a poc.

Mentre compràvem les begudes, el pavelló s’havia omplert de gom a gom i el concert ja havia començat. Tothom cridava i cantava, i nosaltres dos avançàvem. De tant en tant em semblava notar una mà al meu cul, fins que vaig notar un pessic, i al girar-me em vaig trobar el somriure còmplice d’ella.

Driblàvem gent i begudes, sense deixar de cantar. M’agafava de la cintura quan em quedava encallada. Aleshores aprofitava el moviment per recolzar-me sobre el seu pit i buscar el seu cul. O no ho notava o no li importava massa que li fotés mà, o sigui que vaig passar de fotre mà a pessigar. Ens abraçàvem rient, jugant. Així uns quants metres, fins arribar al davant. Ens vam mirar. Em sentia feliç, em trobava a gust al seu costat. Vaig buscar els seus llavis en un bes correspost. La nostra cursa per la primera fila havia fet créixer certa tensió. Amb el petó va créixer la seva erecció i la meva mullena. Sabia besar, m’agradava com ho feia, no podia separar-me d’ell; era un petó darrere l’altre, llepant-nos els llavis, jugant amb les llengües.

Una història de passió

[Escrit a quatre mans; mèrit compartit]

Era un dia d'estiu com qualsevol, o això li semblava. Estava de vacances i s'avorria terriblement. Va decidir sortir de casa per anar a la cafeteria del davant, a veure si trobava algú conegut. No hi va trobar a ningú, però aquell home que tantes vegades l'havia mirat amb desig i passió era allí, amb el seu cafè amb llet i un esguard que feia trontollar el seu desig sexual. Tenia quelcom en la mirada que despertava interès, curiositat. Semblava un home solitari, de posat misteriós. Mirava per la finestra, tot fent un glop de la tassa i, de tant en tant, escrivia en una petita llibreta, com posseït per una estranya força. Allò la feia embogir; tot i la diferència d'edat que els separava li feia notar en el sexe aquella sensació d'humitat que li feia saber que quelcom o algú li estava agradant, molt.

Es va aixecar per anar a buscar un diari, l'excusa perfecta per passar a prop d'on seia ell. Va mirar dissimuladament  la llibreta i després les seves mirades es van trobar. En sentir-se descoberta va somriure avergonyida. Ell va somriure satisfet per haver despertat la curiositat d'una dona com ella. La seua mirada el va excitar. Mai havia notat allò per una dona que semblava prou més major que ell però que el mirava amb passió desenfrenada i juvenil.

El cambrer va intervenir a favor seu. Els va explicar que tenien una passió en comú: els dos escrivien. Sense perdre temps va traslladar la consumició d'ella a la taula d'ell, situada en un racó més discret, i els va demanar si necessitaven res més.

Una vegada van seure junts el peu d'ella va començar a tocar la seua cama per sota de la taula pujant amunt, amunt, amunt mentre ell notava com l'excitació creixia dins del seu pantaló. Va seguir pujant fins arribar a tocar el seu penis. Ell no esperava aquesta reacció. Sense dir res, però sense deixar de mirar-la amb somriure de nen trapella, li va escriure quelcom a la llibreta i li va ensenyar: "M'estàs posant molt calent".

No s'ho va pensar gaire; el va agafar de la mà i se'l va emportar al bany. Va passar el pastell i la seua imaginació va donar pas a consumar fets. En un primer moment, ell es va quedar tan sorprès pel que estava passant que no reaccionava. Però aviat va passar a l'acció buscant aquells pits que des del primer cop d'ull havien captat la seva atenció i despertat el desig de gaudir-los.

Li va llevar la blusa i el sostenidor i van caure dos grans pits que va començar a mossegar a poc a poc, fent-la cridar de plaer. Ella el deixava fer, gaudint del moment, agafant-lo dels cabells, acariciant-li el clatell. No va poder resistir la temptació de buscar-li el lòbul de l'orella i començar a llepar-lo, mossegar-lo... Ell també va començar a gemegar de plaer. Amb la mà per sobre la roba va confirmar l'evident excitació: Ella estava molla, ell estava dur. La va penetrar, primer suaument, de manera tendra i delicada, per després deixar-se dur per la passió. Suaven de plaer i d’èxtasi tancats en aquell petit bany.

Just quan estaven arribant al clímax algú va picar a la porta. El cambrer còmplice els va avisar que aviat seria hora de tancar... Ella va obrir la porta, nua, suada. Sense dir res va fer entrar el cambrer al lavabo. Els dos homes es van mirar un a l'altre, incrèduls, sorpresos. Sense donar-los temps va començar a besar al primer mentre despullava al segon.

El jove es va despertar en notar com algú li tocava l'espatlla. S'havia adormit escrivint un nou relat. En aixecar-se de la cadira veié com una dona sortia del lavabo. Tenia la sensació de conèixer-la tot i no saber de què; va veure com ella i el cambrer es saludaven amb un somriure còmplice. En arribar a casa, de dins la llibreta en va caure un tros de paper amb un nom de dona estrany, com de conte de fades o de mite nòrdic.

Una vegada més el somni havia descobert el lloc per a dibuixar erotismes dionisíacs...

Sabia a on la trobaria.

Ruixat

-       

- Això que ha passat no es pot tornar a repetir, em sents?

- Au va, ara diràs que no t'ha agradat!

- Massa, precisament per això ho dic!!

- Segur? De debò no vols que es repeteixi?

El petó fou llarg, apassionat, amb algun gemec mig ofegat...

Tot havia començat de bon matí. Era un preciós dia de primavera, un cop més estàvem a punt de començar una de les nostres habituals excursions. Ens agradava compartir rutes, camins, senders. Era una metàfora de la nostra amistat. El moment ideal per posar-nos al dia de les nostres vides. I aquella hauria estat una jornada com tantes si no fos perquè a mig camí de tornada es va començar a ennuvolar. Vam accelerar el pas amb l'esperança que la pluja no ens enxampés, però va ser més ràpida que nosaltres.

El xàfec era prou violent com per necessitar més protecció que la capellina. Coneixia prou la zona com per recordar un vell pont que ens podria servir d'aixopluc. El riu, sovint sec, començava a baixar amb un cabal considerable. Ens vam ajudar mútuament per enfilar-nos dins un dels tallamars del pont; ens faria de cova artificial. Només calia esperar que el nivell del riu no pugés gaire més...

-      Que emocionant! M'encanten les aventures.

- Sí, ja em conec el teu esperit aventurer però no les tinc totes. I si puja el nivell?

- Saps nedar, oi? 

- No tinc ganes de mullar-me! 

I va riure, segurament donant una altra interpretació a les meves paraules.

- Relaxa't, gaudeix de l'espectacle!

- Com vols que em relaxi enmig d'una situació com aquesta?

- Mmm, saps? Hi ha una cosa que sempre he tingut ganes de provar i segur que et relaxa           molt...

El petit espai afavoria la proximitat. Per no embrutar-nos de pols i teranyines ens havíem assegut cara a cara, evitant repenjar-nos al mur. Sense afegir cap altra paraula va posar la seva motxilla darrera el meu cul i em va fer estirar al mateix moment que em començava a descordar els pantalons per acabar abocant-se al meu sexe. Ho va fer amb gest decidit i certa violència continguda. Hauria d'haver protestat però em va agafar tant per sorpresa que no vaig ser capaç d'oposar-m'hi, de fet vaig cedir a la seva voluntat. 

Tancant els ulls em vaig entregar al plaer. Sentia la pluja picant fort a les pedres, algun tro. La tempesta semblava una metàfora de meu interior. Una electricitat salvatge em començava a pujar des del final del cul fins a la gola. No vaig poder ni vaig saber com ofegar el crit de l'orgasme. Em vaig incorporar. Ens miràvem. Em va tornar a besar i vaig notar el meu gust al seus llavis. No entenia com havia pogut passar. Acabava de sentir plaer amb algú del meu mateix gènere i m'havia agradat. 

Només sabia que no es podia repetir perquè sinó seria la meva perdició; en voldria més. Dins meu es va instal·lar un dilema: Havia de renunciar a aquells moments compartits que tant em feien sentir l'emoció de viure?

Pètals

Un vespre més era l'últim en abandonar el lloc de feina. Cansat i desanimat va pensar que tornar a casa a peu seria una bona idea per oxigenar el cervell. Notà la primera ràfega de vent quan intentava tancar la porta. L'aire li fuetejà la pell, el fred se li clavà com un ganivet. Es protegí el coll, ficà les mans a les butxaques i començà a caminar. Queia una fina cortina d'aigua, gairebé imperceptible; semblava que el vent l'escombrés abans no arribés a terra. L'aire era cada cop més fort i, de tant en tant, el vent udolava. Els carrers havien anat quedant deserts. La pluja guanyà intensitat, com si de cop algú hagués obert una aixeta. La caputxa de la jaqueta servia de ben poc. Aviat estaria xop de dalt a baix i les ràfegues de vent accentuaven la sensació de fred.

Aquell era un carrer ple de grans portals on refugiar-se, hi havia entrat més d'un cop, només per meravellar-se en la contemplació del luxe burgès. Tan de bo en trobés un d'obert... Amb prou feines podia caminar tenint el vent en contra. Girava el cap a cada portal fent una ullada ràpida, sense aturar-se. Una ràfega l'empenyé contra la paret. Davant seu la porta es movia, obrint-se i tancant-se uns pocs centímetres. Hagué de fer força per vèncer la resistència de l'aire. Un cop dins respirà alleugerit; per fi un recer, un descans. Els pocs metres caminant contra la força de la natura l'havien acabat d'esgotar. S'estava relaxant quan el llum començà a fallar. Es va sobresaltar. Arrambà l'esquena contra la paret; si marxava la llum, com a mínim no estaria al mig del pas. La situació li portà al cap els mals pensaments de sempre, idees de solitud, de desorientació, de no trobar sentit a la seva vida... Si com a mínim estigués ben acompanyat, tot seria tan diferent! Tancà els ulls recordant moments alegres, moments bonics, però sempre acabava arribant a moments de llàgrimes. Espolsà el cap volent espantar els fantasmes d'un passat massa recent com per haver-lo oblidat. S'agafà les mans, al canell hi duia un regal simbòlic que l'ancorava a sensacions agradables. Les acostà al cor buscant la calidesa de qui li havia regalat. Es tranquil·litzà, tancà els ulls, somrient.

Un espetec el tornà a la realitat. Mirà cap al carrer, completament fosc, sense enllumenat públic. Donà gràcies de ser en un portal amb llum d'emergència. La poca claror amb prou feines permetia distingir un pam enllà, res més. A fora la tempesta s'havia fet violenta. Els llamps il·luminaven la foscor i la pluja picava violentament contra el finestral de la porta. Recordà la relació entre l'aigua i els esperits. Gairebé hauria preferit seguir tenint pensaments pessimistes i no pas esotèrics. Es començà a sentir observat. En entrar aviat observat que la garita del conserge estava buida i, amb els sentits en alerta com tenia, n'hauria escoltat les passos. Si no hi havia ningú, per què tenia aquella sensació? S'agafà les espatlles abraçant-se a si mateix, tancà els ulls ben fort, esperant desfer-se de l'estranya por que creixia en el seu interior.

De sobte sentí com una força l'empenyia contra la paret, pressionant-li el pit. Volgué desfer l'abraçada però no podia. Ara sabia que no estava sol però tampoc era capaç de distingir qui o què intentava ofegar-lo. Pensà que potser només era un atac d'angoixa, producte del cansament o del pànic. No s'atrevia a obrir els ulls. Sentia com s'anava quedant sense aire; pel seu cervell passaven pensaments relacionats amb tot allò pendent per aconseguir. S'adonà de les immenses ganes de viure que tenia. Tornà a pensar en ella. Intentà desfer-se de l'estranya força i aleshores li arribà una olor dolça que ho embolcallà tot. La força deixà lloc a una nova sensació, menys violenta però igual d'inexplicable.

Alguna cosa se li estava entortolligant al coll, com una carícia que havia pujat del pit cap a les orelles i el clatell. La pressió era més lleu, semblant a una abraçada, i el pànic passà a ser a una calma que s'anà convertint en excitació. La carícia continuà pujant per darrera el clatell, embolcallant-li el cap, i tornà a baixar per les galtes, el pit, pels laterals del cos. Sentí una escalfor al pubis, el sexe en erecció, dur, a punt d'esclatar. Respirava excitat, mig gemegant. Fos el que fos, li acabaria provocant un orgasme. Ejaculà i es deixà caure, notant com la caiguda semblava sostinguda. En cap moment havia deixat de sentir la dolça olor de flors. Li recordava els geranis florits, l'estiu. S'estava recuperant, encara plovia però el vent havia afluixat. Tornà la llum. El vestíbul aparegué davant seu, completament buit però ple d'aquella olor que l'acompanyaria fins a casa.

Entrà al pis. Es sentia molt més cansat que de costum; havia perdut la noció del temps. Es despullà. Tenia l'olor enganxada a la pell, a la roba. Posà una rentadora i se n'anà a la dutxa. Es mirà la banyera. S'imposà la idea d'omplir-la d'aigua calenta i submergir-s'hi. Per fi l'esperat moment de relax. Tancà els ulls... L'olor de flors flotava per damunt l'olor del gel de bany. Tornà a sentir una fiblada d'excitació. Un calfred li pujà per la columna, del sexe fins a les cervicals. Feia molts anys que no sentia res semblant. Tancà els ulls. Pensà que una olor tan dolça només podia ser d'una dona sensible i afectuosa. Se l'imaginà: voluptuosa, generosa, entregant-se-li, donant-li plaer. De nou tornà a sentir la presència, les carícies. Estava tan esgotat que no va fer ni l'esforç de pensar. Si abans no li havia fet mal (al contrari, sentia que l'havia salvat) no tenia perquè fer-n'hi ara. L'aigua es bellugava en petits remolins entre les seves cames, semblava una banyera d'hidromassatge. Deixà caure els braços dins l'aigua i començà a jugar, movent els dits, notant com el líquid passava entremig. Tingué por de quedar-se adormit. S'esclarí i se n'anà directe al llit.

En apartar el cobrellit i el llençol el saludà de nou la dolça olor. Somrigué. Pensà que també era una dona juganera. S'estirà, derrotat, submís. Posà els braços en creu i, abans de quedar-se adormit, murmurejà “t'estimo” sense saber perquè ni a qui.

L'endemà el matí es despertà ben abrigat. L'olor dolça persistia en els llençols. Els aspirà profundament, rebent l'aroma del plaer. En moure les cames descobrí que necessitaria una altra dutxa i, també, canviar els llençols. Se sentia profundament satisfet, com quan s'adormia després d'haver fet l'amor. Es girà cap al costat buit del llit. Passà la mà buscant una escalfor que ja no hi era des de feia temps, massa temps... En trobar aquell tacte palpà millor. Obrí els ulls. Pètals? Apartà el llençol. Un mantell de pètals cobria l'altre meitat del llit. N'engrapà uns quants i, instintivament, se'ls acostà al nas. Aspirà fort. Mai oblidaria aquella olor. Ara només quedava l'esperança que tingués propietària i no es rendiria fins trobar-la.

Per això, quan coneix a una noia i s'hi acosta per fer-li dos petons tanca els ulls i aspira a fons... 

Foto: Silvana L. Merino 

Eterns

En entrar els va saludar una dolça olor de canyella. Havia ficat la clau al pany amb cert nerviosisme. Feia molts anys que no portava una dona a casa i ella no era una dona qualsevol. Era especial. Va obrir deixant-la entrar primera.

- Endavant. Benvinguda.

Ella va entrar, aspirant l'aroma de l'encens. Es van somriure. Acabava de travessar la porta d'una llar desconeguda però si sentia com a casa. Des del principi amb ell tot se li havia fet familiar, proper. Sempre havia desitjat tenir-lo molt més a prop, tant com en aquell moment.

Van penjar jaquetes, bosses de mà i bufandes abans de fondre's en una profunda abraçada. Les mans resseguiren el cos aliè gaudint del tacte, de les reaccions. Es tenien les orelles i el coll a mercè, sentien palpitar la temptació. Els dos esperaven un primer moviment, dubtaven de si l'altre ho acceptaria. Es van separar uns segons per mirar-se als ulls, interrogant, transmetent desig. Els somriures van catalitzar l'acció.

En estranya sincronia es van buscar els colls amb mossegades petites, suaus, alternant llepades i petons. Es van resseguir les clavícules fins arribar a l'espatlla. Les respiracions havien canviat, a cau d'orella sentien una simfonia de gemecs i sospirs que provocava la reacció dels respectius sexes. Parlaven sense ser-ne massa conscients. Ella va demanar anar al sofà. Ell la va guiar sense deixar d'assaborir la pell que tan havia desitjat i que no es creia capaç de gaudir com ho estava fent. Ella caminava d'esquena, confiada, sentint com perdia la raó per moments, tement perdre-la del tot. Ell la va ajudar a seure agafant-la per la cintura. Ella es va estirar, atraient-lo. Necessitava sentir els seus llavis, la seva llengua. Es va atrevir a buscar-los i ell la va correspondre. Les mans van palpar la pell sota la roba. Necessitaven tocar-se, acariciar-se. El bes va créixer en passió. S'estrenyien mútuament, com volent entrar un dins l'altre. Separaven les boques per verbalitzar les sensacions, els sentiments.

Durant molts anys ho havien estat evitant conscients que, mentre es tinguessin tal amor, acabaria passant. Havien aguantat per ètica, per principis, per velles promeses que no volien trencar; però la vida semblava haver-se entossudit en conduir-los cap aquí, fins i tot un cop morts.

Per fi s'havien fos...

Contenció

No era la primera cita i es coneixien feia prou temps com perquè entre els dos existís una complicitat molt especial. Es veien poc, però es tenien molta confiança; havien rigut i havien plorat, s'havien dit de tot i s'havien perdonat. I allí estaven, altre cop compartint àpat. Havien dinat a ritme lent a causa de la fluïdesa de la conversa. A l'Elisa li agradava la companyia d'en Martí, no era el típic home que només pensava en endur-se-la al llit; a en Martí li agradava l'Elisa, una dona capaç d'entendre'l i que mai li exigia res. S'havien posat calents mútuament a la mínima ocasió i amb qualsevol excusa havien compartit fantasies, però mai havien tingut cap contacte sexual. Fins aquell dia.

L'Elisa es llepava els dits, bruts de xocolata; postres llamineres. Aquell gest li va despertar el record d'una vella juguesca que potser el Martí ja no recordava. Més que una juguesca, era un desafiament, una gamberrada. Els tallats fumejaven, seguien parlant tranquil·lament. Just quan en Martí es va aixecar per pagar, l'Elisa va dir que anava al lavabo.

Va tancar la porta amb el cor accelerat, seria capaç de fer-ho? Ignorava què podia passar després. Sempre ho podien aturar a temps. Es va asseure a la tassa, es va abaixar les calcetes; la companyia d'en Martí li resultava tan agradable que sempre s'acabava mullant. Es va masturbar ràpid, no el volia fer esperar. Va sortir del lavabo per anar directe a la barra. En Martí mirava el mòbil. Se li va costar per darrera, li va acariciar la galta amb el dit moll per l'orgasme. Ell es va girar de cop, sorprès, mirant-la seriosament, sense acabar-s'ho de creure. No va pronunciar paraula, la va agafar de la mà i van sortir direcció el parc més proper. Amb el ulls ho deia tot. Somreia.

Es van asseure a un banc, en un racó discret. Començava a plovisquejar; la gent va desaparèixer. Per primer cop, es van besar. Sentir la humitat de les llengües els encenia. Es mossegaven els llavis. En Martí va agafar el dit de l'Elisa i el va començar a llepar, xuclant-lo amb ganes. L'Elisa tremolava, excitada per la reacció totalment inesperada. Tancà els ulls, gaudint de la sensació. Notà una mà esmunyint-se sota la faldilla, sota les mitges. La mà apartà la roba per començar a masturbar-la. L'Elisa gemegava, mossegava l'orella d'en Martí. Ell també va començar a gemegar. Lentament, el dit d'ell acariciava el detonant de tot, causant més humitat encara. Quan el va tenir ben moll, el va acostar a la boca de la seva amiga.

- Llepa, llepa la teva mel...

Ella va correspondre el seu desig. Es lleparen mútuament, de manera lasciva. Tan sols era un dit, però en els ulls es podia llegir la luxúria continguda durant anys...

Tan l'Elisa com el Martí, passen hores teclejant. A cada tecla que s'enfonsa sota la pressió dels seus dits, els torna el gust de sexe a la boca, la mirada de desig clavada al cervell, i l'orgull d'haver-se aturat a temps, prou a temps perquè ningú prengués mal. 

Foto: Mornai Èrtios