diumenge, 18 d’octubre de 2009

Torna la Olaia!!

Hello!!La Olaia ha tornat...

Un SMS breu però molt concís. La nostra viatgera, la nostra aventurera, la nostra exploradora sexual acabava de tornar d’una de les seves escapades a ves a saber on!! Sabia que tindria un mail de benvinguda, serà com és, però mima a la seva gent.

Hola, com pots comprovar ja he tornat!!

I per estrany que et pugui semblar, venint de mi, aquesta vegada he conegut un home però no m’hi he embolicat

[coi Olaia, no sembles tu, què ha passat?]

He conegut un home dels d’abans: educat, correcte, galant, detallista, sincer, divertit.... i ara et preguntaràs perquè no me l’he repassat oi? Doncs mira, sincerament, l’he trobat súper bufó, molt cuco, és una cabra boja però amb molt de seny. És persona de vida sana i per estrany que et sembli durant aquests dies mai hem parlat de sexe. Sí noia, em dec estar fent gran o estaré cansada de borinots bocamolls amb poc cervell. És un historiador, sí, una home de cultura, amb mil històries per explicar. Un apassionat de l’art, animal de concerts i d’exposicions. He après molt, sobretot de temes que mai cap home m’havia mostrat abans. Per tant, he decidit ser passiva, escoltar, observar i gaudir d’una gran lliçó... El coneixia tothom allà on anàvem, a cada moment saludava algú, la gent ens parava pel carrer!! Suposo que la seva bondat l’ha convertit en un personatge estimat, que es fa estimar, però no desitjar. Ni una insinuació, ni una broma, ni un comentari picant, res, zero, nul, out.

[Ja,segur que és gay...]

Si no fos perquè em parlava de dones pensaria el mateix que tothom... no, no és homosexual. Però no és llatí ni mediterrani i potser per això és més fred, més pausat, més prudent, més formal. Em vaig sentir com una reina, amunt i avall amb ell fent-me de guia, presentant-me mil amics, ensenyant-me mil racons, botigues, carrers... una meravella. Potser he tornat abans del que és normal, però no pas perquè m’avorrís al seu costat. És un home molt “naïf”, per anomenar-lo d’alguna manera. No m’hi veig despullada a sobre (o sota) seu, simplement. Té molt d’encant però sabria greu perdre aquesta visió tan innocent que tinc d’ell, em diverteix massa i seria com espatllar un encanteri, com embrutar un conte de fades, com profanar un lloc sagrat, com pervertir un àngel.

[Olaia, te n’has penjat i per això no vols ...]

Potser m’he penjat de la seva innocència, és molt graciós trobar un home que no et mira amb desig, que no et baveja l’escot, que no intenta seduir-te per tastar el filet... M’ha ofert una habitació a casa seva, però tenia l’hotel pagat i com que em conec també he volgut evitar el que hauria intentat amb més hores d’intimitat...

Em va acompanyar fins a l’aeroport i allí em va donar la seva targeta per si mai tornava a aquelles terres. Qui sap, volar fins allà no és ni pesat ni car. A més, m’agrada molt el paisatge i té l’oceà a 4 passes.


[Definitivament tanta pluja i tant dia gris li han apagat la libido!! Sinó no hi trobo cap altra explicació!! Saps què, vaig a trucar-la, per quedar i fer un cafè dels nostres, l’he de veure amb els meus propis ulls, no sigui que m’hagin canviat l’amiga!!]

Sembla mentida que encara quedin homes com ell. Quina diferència comparat amb els que ja coneixes!! Gaudir de la seva innocent i inofensiva companyia ja ha estat un gran plaer en si, no calia res més...

Deixa'm desfer l'equipatge i recuperar-me del canvi d'hora. Ja et trucaré per ensenyar-te les fotos.

Petonets,

Olaia

[Quina decepció s'emportaran els qui s’esperaven la història de sempre!! Ets única, Olaia!!]

1 comentari:

  1. jeje...molt bona la experiencia de Olaia. Hi han gustos per tot i homes de tota mena, pero entenc a la perfecció a Olaia, ja que es com si "a un menjar que no esta prou gustos, no li fiquesis sal". El ser una persona culta i refinada, no treu que pugui ser picant i seductora...i es el que li faltaba al home de la historia. Salutacions.

    ResponElimina