dissabte, 22 d’octubre del 2016

Oportunitats (Recepció de nit 3.1)

La trucada em va sorprendre camí de casa. En veure el seu nom a la pantalla vaig somriure: Feia molt que no parlàvem.

- Oh, el meu recepcionista predilecte! Quant temps! Què fas de bo?
- Doncs mira, no t’ho creuràs però estic a punt de convertir-me en emprenedor.
- Què dius ara?
- Sí, sí... I tu, què expliques de nou?
- He canviat de barri, estic al pis dels meus avis.
- Ja ho sé...
- Ah sí? Amb qui has parlat?
- Amb ningú. He vist la bústia i no m’ho podia creure... Però era molta coincidència.
- Què vols dir?
- Hi ha un àtic en lloguer del teu bloc?
- Sí...
- Ja està llogat. Som veïns!!
- Va, no m’enredis.
- Ets a casa?
- Estic arribant. 
- Molt bé, t’espero a davant de la porta i t’ho explico amb calma. Et sembla bé?
- Quin misteri... Sí, perfecte. 

Efectivament, el meu amic recepcionista ara era un nou veí del bloc. El vaig trobar esperant-me tal com havia dit, ensenyant-me tot content les claus del pis. Vaig obrir la porta del meu i el vaig convidar a entrar.

- Perdona el desordre. He sortit de bon matí i ja veus a quines hores arribo...
- Tranquil•la. Pitjor està el meu! 
- I com és que has anat a parar a l’altra punta de la ciutat?
- Recordes que m’havia apuntat a una escola de cuina, a fer un curs de pastisseria?
- Em sona, sí.
- Vaig fer les pràctiques a un bon lloc on vaig aprendre molt i em van fer adonar del meu potencial. Ho vaig comentar amb un cosí que l’any passat es va graduar en ADE i... Tatxan! Seré autònom! El meu cosí i jo ens hem associat per tirar endavant una botiga-obrador-taller de xocolata. 
- Ostres, caram! Quin canvi!
- Aquest és el motiu pel qual som veïns; el local és a dos carrers, així tenim la feina a prop de casa. I de pas els dos ens hem independitzat, que ja era hora...
- Em sembla molt bé!
- I res, així estem, fent obres, paperassa de permisos, etc.
- Enhorabona!
- Gràcies. Però no tot és tan bonic. Em temo que si el negoci funciona tal com ho tenim pensant ens caldrà ajuda. 
- Un conveni de pràctiques sempre pot anar bé...
- Sí, però ja veurem. Canviant de tema, tu no vivies aquí, oi?
- No, el pis va quedar buit i la família va preferir tenir una llogatera de confiança. Ara és dels meus tiets però ja tenien molt clar que no hi vindrien a viure i també els feia cosa llogar-lo a ves a saber qui...
- I la feina?
- Això no és tan bonic. De contracte temporal en contracte temporal i espavilant-me com puc... D’aquí dos mesos se m’acaba l’estabilitat econòmica. 

Mentre parlàvem anàvem fent glops de cervesa acompanyats de talls de formatge. Sabíem que teníem temes pendents; havia estat un temps de silenci llarg, de converses massa curtes pel nostre gust. Les veus comunicaven unes paraules, unes idees, però les mirades, els somriures i la curta distància demanaven a crits un retrobament pell a pell... Mitja hora després ens començaven a desfer de la roba entre apassionats petons, els que no havíem pogut  gaudir durant tot aquell temps sense veure’ns. Les mans recordaven perfectament a on i com tocar, les llengües sabien molt bé quins punts estimular. I ell no havia perdut la traça en descordar els sostenidors amb una mà...
 Mai un home (ni una dona) m’ha posat tan a cent com ell només tocant-me els pits. Comença suau, tímidament, i el seu gest s’accelera marcant l’excitació creixent. Després els engrapa, els mossega, els llepa i tortura. És en aquest moment quan m’assec a sobre seu i comencem el nostre joc. Mentre ell es distreu amb els pits, jugo amb el seu membre. Ens agrada complicar-ho, se’ns fa més estimulant i divertit. Posicions incomodes però que ens proporcionen un plaer extraordinari. És una cadena d’accions i reaccions. Ell es posa dur, jo em mullo. Em fa notar la seva erecció, jo li mostro la meva humitat. M’agrada refregar-m’hi, masturbar-me fent servir la seva cama, notar el seu genoll clavat al meu sexe, imaginant el moment que m’hi clavi quelcom més...

Jugant, jugant, va ser ell qui es va aturar amb un “no rebrà, el sofà?”. Vaig reaccionar com un llamp: no tenia ganes de tacar-lo i haver de donar explicacions! Massa tard. Una taca ens saludava impertinentment. En veure la meva cara de preocupació va dir que si la netejava aviat amb aigua i sabó no s’hauria de notar. I així ho vaig fer. Nua i regalimant. Ell reia mirant com m’esforçava més del que calia i, per relaxar-me, em va etzibar una sonora plantofada al cul. Me’l vaig mirar, lascivament. Ens vam abraçar. Vaig notar les ganes que tenia de mi, li vaig fer entendre les ganes que tenia d’ell i, sense haver d’afegir res més, el vaig portar de la mà cap al dormitori. El vaig empentar amb urgència damunt el llit, només deixant-li l’espai de temps necessari pel preservatiu, i el vaig muntar al meu gust, al meu ritme, dient-li com l’havia trobat a faltar.

Ell parlava dels cops que s’havia masturbat recordant moments o imaginant-los; les seves mans resseguien les meves corbes suaument, dels malucs als pits i al revés. Començava a notar el cansament acumulat i anava perdent ritme. Me’l vaig mirar i li vaig recordar, per enèsima vegada, que amb ell sempre noto la diferència d’edat quan arribem a aquest moment, sentint-me gran i cansada. Em va besar amb tendresa i em va dir que hauria de pensar més en la meva habilitat per posar-lo a cent fins i tot a distància, en el desig que li feia sentir com a dona pocs anys més gran però molt més experta, amb la qual havia compartit situacions molt morboses que no creia arribar a experimentar.
Vam rodolar sobre el llit i es va situar damunt meu. Em penetrava a cops secs, cada cop més accelerat. Tenia ganes d’arribar a l’orgasme. Va desplaçar una mà buscant el meu clítoris, evidència que també em volia fer orgasmar. L’esgarrapava i es queixava, però cap dels dos es volia aturar. Malgrat els anys d’amistat potser només havíem tingut aquest tipus de relacions en un parell o tres d’ocasions (i algunes compartides amb altres persones...). 

Estirats, mig abraçats, vam recuperar la conversa. Sempre ens ha agradat molt explicar-nos la vida, compartir pensaments, reflexions i preocupacions.

- T’adones que, si som veïns, la temptació serà molt forta?
- No hi havia pensat...
- Mentidera... Em posarà molt a cent saber que t’estàs masturbant pensant en mi uns pisos més avall!
- Burro!! I no seria millor deixar de pensar tant i baixar els pisos que ens separen?
- Escolta, tu també els pots pujar, eh!
- Ja, però i el teu cosí?
- Mmmm, te’l vaig presentar una vegada, recordes?. Et va trobar molt interessant...
- Oh, serà possible! Com t’has tornat!
- De qui n’hauré après?

Un altre petó dels llargs, dels que transmeten complicitat, dels que posen la pell de gallina, dels que semblen aturar el temps... Em vaig escapolir dels seus braços per baixar avall, a saludar el seu membre encara erecte. És el que té conèixer a les persones, saber què els agrada i com fer-les tornar boges. 
Pujava i baixava. La meva boca anava del seu sexe als seus llavis, refregant-me luxuriosament, atrapant la duresa entre els meus pits, jugant a posar-lo més calent. Just en arribar l’esquitxada final va sonar el seu mòbil. Un missatge. Dos. Tres. Algú insistia molt. Ens vam aturar, bruts i suats. El cosí el reclamava.

- Escolta, veïna, puc abusar una mica més de tu i passar ràpid per la dutxa? Si pujo fent aquesta olor encara acabarem baixant els dos altre cop...
- T’acompanyo.

Una ensabonada conjunta, ràpida però juganera. Mentre ens vestíem, junts davant del mirall, em va fer la pregunta que ho canviaria tot.

- Estava pensant... D’aquí 2 mesos et quedes sense feina, oi?
- Sí...
- I t’agradaria treballar en alguna cosa creativa, suposo...
- Ja saps que sí!
- És que si el negoci tira endavant necessitarem algú que organitzi el tema dels tallers i les visites, a part d’ajudar-nos a vendre i portar al dia el tema de xarxes socials, etc. T’agradaria?
- M’encantaria!
- Mmmm, tu, jo i xocolata...
- Mare meva!! Res de barrejar feina i plaer!
- Com que no? La nostra feina serà un plaer...

Un altre bes, amb engrapada al cul...

- El teu cosí t’espera, va.
- Fas res aquest cap de setmana?
- En principi no. 
- T’agradaria veure el local? I així parlem del tema, els tres?
- Perfecte.
- Dissabte o diumenge?
- Dissabte.
- A les 10, va bé? Et convidem a dinar i així també t’ensenyem el pis, perquè el teu ja me’l conec...
- Que trapella ets! Dissabte a les 10. Em passeu a buscar i baixem junts?
- Fet!

(Continuarà)