divendres, 30 de setembre del 2016

Incívic castigat

Fa temps, un lector de La Garrotxa em va "regalar" aquest relat. Algun dia l'hauria d'acabar però, de moment, compartiré la seva part...

Estic de festa, festa major de Vic, principis de juliol, calor, xafogor, humitat. He vingut a la Plana sense buscar res d'especial, estic ratllat, amb unes cerveses faig. Molt gent, eufòria, criatures semi-etíliques, gent maca, però massa. Estic atabalat. Xarrupo l'escuma de la darrera birra i sento com la bufeta demana que la buidi. He perdut els companys i poca bateria al mòbil. No aguanto més, m’estic pixant!! Miro a dreta i esquerra... 
Com poden anar així vestides aquestes nenes? Gairebé conilles, suades; no sé què em passa giri on em giri veig carn, carn tendra, molt jove, massa jove, no m'acaba d'atraure. Busco els lavabos de carrer, aquells pudents, plens de cua... Passo de tot, m’estic pixant molt!! Surto per un carrer estret d'aquells del fons de la plaça i baixo un parell de graons. Veig un riuet d’orina. No m'agrada fer-ho, de fet ho he fet ben poques vegades, però vist com està la zona ja no vindrà d’aquí. Em descordo els pantalons i me la trec sense pensar. Surt un raig fort, potent, em sento lleuger, sospiro i tanco els ulls...
En aquest mateix moment de màgia i relaxació noto que em toquen l'espatlla. Merda, què volen? No puc ni pixar tranquil? Em giro amb una mica de mala hòstia. Quan vaig per engegar a la merda la persona que ha gosat trencar la meva pixera em quedo paralitzat, fins i tot se m'atura el raig.

Una noia, més o menys de la meva edat, a altes hores de la nit amb un bloc de notes, una armilla vermella amb el logotip de l’Ajuntament de Vic i una emissora a la butxaca. Té les faccions molt ben definides. Un ulls preciosos i alhora inquisitius em miren, interrogant-me amb un toc tendre. Els ulls se me’n van als seus llavis, a la boca... Quina boca, quins llavis!! Llàstima que estigui tant seria. Entre la foscor i la indumentària que vesteix no puc distingir gaire bé el seu físic però és ample de malucs, de bon agafar. M'he quedat tant paralitzat que no era conscient d’estar girat amb el meu sexe a l'aire, entre les meves mans. La situació és ben còmica. M'adono que passa gent i evidentment se’ns queden mirant, amb la mirada fixa en mi i una mica desviada cap avall...
Em giro ràpidament i em disposo a amagar la meva cosa amb rapidesa i amb tanta poca gràcia que m'enganxo l'ou dret amb la cremallera. Faig un crit ofegat, m'encongeixo i intento dissimular, però encara exagero més el que em passa. Quan finalment aconsegueixo guardar els meus atributs, sense poder ni espolsar-me, em giro i intento fer una cara d'aquelles de pòquer. 

Continua palplantada davant meu, en la mateixa posició, i aquells grans ulls de mel fixats en mi, amb autoritat.
Baixo el cap i no se m'acut res més que allargar la mà abans d'articular cap paraula. Ella no es mou. Burro!!! Penso de seguida, amb aquesta mà t'aguantaves la... Me la refrego al pantaló i li torno a allargar. Sembla que encara l'he cabrejat més...
Em sento molt inferior davant el seu aire d’autoritat... Què vol? Qui és? Per què va així vestida? Perquè collons m'he de trobar una mossa així en aquestes condicions?!... Quina mala sort... Quant més me la miro, més penso en el què li faria ...

Abans de poder escopir alguna paraula em deixa anar la frase que resol el misteri de la situació: 
- Sóc agent cívica; estava orinant?
Merda, què li podia dir jo a aquella preciositat? Com excusar-me?
- Què passaria si tothom fes el mateix que vostè? És més, fa estona que estem intentant enxampar a algú perquè la comunitat de veïns ja està farta de les pixarades al portal...


Més que les seves paraules, era la seva mirada i la boca seriosa allò que em va doldre més. M’havia quedat sense arguments. Una agent cívica? Mira que és mala llet, no me'n havia trobat mai i a sobre de nit, i pixant al carrer!! I ara què? Em podia sancionar? Avisaria a la guàrdia urbana? Em venien ganes de fugir corrents, de fet estava molt a punt de fer-ho, però em vaig tranquil·litzar. Vaig respirar a fons i la vaig mirar directe als ulls. 
- Em sap greu, tens tota la raó- Em vaig rebaixar i la seva mirada inquisitiva va afluixar una mica, fins hi tot em va alliberar una mica de la tensió acumulada. 
- Et sap greu? Està bé. Però como ho solucionem? T’ho hauria de fer netejar...-

Collons! No sabia què dir ni què fer, però sota aquell posat dominador i la cara de mala hòstia vaig veure una llumeta, potser al fons dels seus ulls, una llumeta de tendresa, com quan una mare mira al fill després de comprovar que està avergonyit. Em vaig omplir de valor i sense conèixer-la de res vaig intentar aprofitar aquell moment de feblesa.
- Vine amb mi i t'ho compensaré. Ningú sabrà res.
Va quedar sorpresa. Li va desaparèixer la cara de seguretat i el posat d’autoritat. Vaig veure com acostava la mà a l’emissora.
- Vine, agent cívica, m'he portat malament; accepto les conseqüències i el càstig que em vulguis imposar.
- No et puc castigar- va dir rient.
- I si t'obligo?
- Què vols dir? Estàs malament del cap?
- Sí, estic boig perquè em castiguis, preciositat.
De sobte vaig tenir un impuls. Mai hauria pensat que fos capaç d’actuar així, però em va sortir. No podia ni volia obligar-la, però veia que ho desitjava...

Li vaig posar un dit als llavis, amb l'altra mà li vaig agafar la cintura i la vaig acostar cap a mi amb una mica de força però sense violència. Volia veure si s'hi resistia o em rebutjava.
Encara va quedar més sorpresa. Vaig veure com se li accelerava la respiració. Feia poc amb aquells mateixos dits acabava d’amagar el meu sexe, l’olor havia de ser molt evident. Vaig notar com se li tensava el cos. Sentia els seus pits, generosos, amb els mugrons erectes. La mà de la cintura va lliscar fins el cul i el vaig engrapar. Quina sensació. Notava com em tibaven els pantalons, desitjava a aquella desconeguda.
Vaig treure el dit de la boca i em vaig separar. Es mossegava lleugerament el llavi, gest que encara em va encendre més...
- Què et penses que fas? Vols que et denunciï ara mateix? 
- Denuncia el que vulguis, però primer castiga'm! Per favor...
Armant-me de valor vaig passar la mà per la seva panxa i la vaig abaixar entre els pantalons tensats, per sota les calces. Em mirava entre estranyada i excitada. Mmmm, anava depilada, ja m'imaginava la llengua tastant el seu sabor, absorbint-ne els seus fluids... Vaig abaixar una mica més i estava molla, molt humida. Els pantalons m’estaven a punt d'explotar.

-    Si vols que et castigui, haurà de ser seguint les meves condicions. La primera és que em treguis les mans de sobre o en 10 minuts tindràs a la guàrdia urbana detenint-te per abús.

Vaig treure la mà i sense apartar la seva mirada em vaig xuclar els dits...

-       Entesos. Vostè mana, agent.

Va riure sorollosament. I va assentir amb el cap.

-   El meu torn acaba d’aquí mitja hora. Si tant vols que et castigui, el teu càstig començarà per acompanyar-me durant aquesta estona.

Em va agafar de la mà i se’m va emportar carrer avall.  No em va costar gens deixar-la fer. Em divertia el gir de la situació.

Vam baixar un parell de carrers sense dir res, l'excitació era màxima, si més no per part meva. Durant mitja hora vaig ser un tercer agent d’aquella parella rondant per carrerons. Va dir que era un amic amb qui s’havia trobat de casualitat i que aniria amb ells fins a final de torn perquè marxaríem junts. Es va acomiadar del seu company i vam baixar per un carrer estret, fred i humit. Al girar la cantonada em vaig aturar en sec. No hi havia ningú. Se’m va quedar mirant i, sense donar-li temps per a reaccionar, la vaig posar contra la paret agafant-la per la nuca i mirant-la als ulls. Estàvem molt a prop, els nassos gairebé es tocaven. Sentia la seva respiració. Forta, accelerada. Em mirava somrient, sense dir res. Com demanant-se quina una en faria ara. Amb el dit índex de l'altra mà vaig recórrer els seus llavis, calents, secs, tenia ganes de mossegar-los. Vaig anar baixant suaument pel coll. Primer amb els dits, després amb la llengua i rematant amb petons. Després vaig buscar-li els pits, generosos, de pell fina i freda. Poc a poc vaig seguir pel ventre, la cintura... Ella continuava muda, tensa, i això em posava més.   

- Bé, agent cívica, és hora que em castiguis; sanciona'm...
- Ara? Només puc aixecar acta en el moment de la infracció i no ho he fet...
- Ah si? N'estàs segura? Doncs mira, tornaré a infringir la llei.

Em vaig descordar els pantalons i me la vaig tornar a treure. Encara no havia saciat les meves ganes d'orinar. Vaig tornar a pixar, ara davant d'ella, amb l'avantatge que em donava no haver-hi ningú més...

- Però què fas? Ets un porc...
- Com m'agrada sentir això de la teva boqueta. Porc? No ho saps prou, haha!
Tot i això la seva vista havia quedat fixada en el meu sexe, flàccid, però gaudint del fet de poder buidar la bufeta. No deia res i continuava mirant, amb els ulls ben oberts i rient.
Estava ben despistada i... Em vaig girar de cop, orientant el meu raig de líquid groc en la seva direcció, volia veure com reaccionava. Saltà enrere amb agilitat i em mirà mig somrient.
- T’has passat. Ara sí que t'hauré de castigar!
- Així m'agrada princesa; estic a la teva disposició. Endavant!

Em vaig sacsejar el membre i em vaig cordar els pantalons. 
- Què em farà, agent?

Gairebé sense deixar-me acabar la frase em va agafar bruscament pel cap i un braç. Sense saber com, em vaig trobar de genolls a terra. No deia res, només em mantenia la mà al cap impedint que m’aixequés. Així ajupit, en posició de submissió, no em sentia tant malament. Vaig intentar mirar-la però em va fer baixar el cap, no deixava que la mirés als ulls.  Vaig omplir-me de valor. D'una revolada li vaig abaixar els pantalons i les calces, tot de cop, bruscament. Li vaig treure un camal per poder separar una mica les cuixes...
Ella seguia sense deixar-me alçar el cap. Em vaig quedar a prop del seu entrecuix... Merda per què havia triat un carrer tant estret, gairebé no podia distingir el tresor que tenia davant els meus ulls! No podia utilitzar la vista però l'olfacte estava en glòria, notava la seva olor i salivava. Ella continuava fent força damunt el meu cap, imposant la seva voluntat. Vaig treure la llengua, la meva millor arma, àgil, flexible, juganera, incansable... La vaig acostar mentre amb les mans separava els seus llavis superiors. Vaig acostar-me a poc a poc. El contacte va ser tendre però va reaccionar tot el cos. Gairebé sense tocar-la aquella humitat salada va ocupar totes les meves glàndules gustatives. Ella també va reaccionar amb un calfred, omplint-me el rostre de plaer. 

No donava a l’abast d’assaborir tot el nèctar que m’estava regalant...