dimarts, 20 de juliol del 2010

Orgasmes (monòleg per a la Sònia)


Estem de festa major i aquest vespre m’he trobat amb la Sònia, una vella amiga del poble. El cas és que no ens veiem sovint i tot fent broma hem acabat parlant de l’orgasme femení, però no de si és clitorià, vaginal, anal o bucal no, no, hem fet un estudi sobre les onomatopeies de l’orgasme, sobre què diem les dones quan estem arribant al clímax de l’acte. I els hem classificat per grups.

Els més habituals acostumen a ser l’orgasme positiu de tota la vida (“síiiiiiii síiiiii”) però també tenim els simples o vocàlics tipus (“aaaaaaaaaah ahhhhhh” “ooooooooh ooooooooh”) que si s’ha de fornicar en silenci ens converteixen per art de màgia en consonàntics (“mmmmmmmmmh” “mmmmmmmmmmh” “ffffffffffffff” “ffffffffff”)

 Després hi ha un grup que són els sagrats o divins (“oooh deu meeeuuuu” “oooh senyor” “deeeeeeeeeu deuuuuuuu” “hòstia santa”) Altres els hem anomenats indicatius, que són els tipus “aquí, aquí” per si veus que la parella perd el fil i els indicatius de lloc que li assenyalen que ja ha trobat el lloc exacte que ens dóna gustet (“així, així”). Clar que a vegades costa trobar el punt i l’orgasme es converteix en un concurs de gossos d’atura (“esqueerraa esqueraaaa, para para, ràpid ràpid, dreta dreta, amunt amunt”) que no ens n’adonem però per la parella ha de ser un mareig, només ens falta dir-li “quieeeeeeet, jau aquí!!” .

Total, hem arribat a la conclusió que l’orgasme diu molt d’una persona, per exemple, si és golafre sentirem un “méeeesss méeeeessss”, si és autoritària deixarà anar un “no paris, no paris”... Ara, les millors som les dones generoses que animem als nostres estimats amb un “que booooooo que booooo”, això els puja molt..... l’autoestima i els manté la cosa ben ferma, com ens agrada.

Ara que també ens hem adonat que som soses, poc originals i repetitives, vaja que gairebé sempre diem el mateix perquè clar mentre estàs allà amb tot l’èxtasi dubto que et plantegis que diràs i com ho diràs...

Sabent això, dones amigues, pensem en els veïns: haver de sentir sempre el mateix, pobres... Arriba un punt que ja saben fins i tot en qui moment de l’acte estàs, si et falta molt o no per acabar... Per tant, fem un esforç  i procurem innovar, no per nosaltres sinó per ells, pels veïns, que ja que ens han d’aguantar i envejar com a mínim que la funció sigui variada i entretinguda. Amb una mica de sort ens acabaran aplaudint  i tot!

dimarts, 6 de juliol del 2010

Recuperant el meu jo enterrat

Novembre de 2004...

Estant amb tu la meva bèstia es desferma. És alliberar tots els dimonis, donar sortida a una inofensiva perversió creixent. De dia una fada plena de bondat i virtuts, de nit una bruixa cruel que juga amb la teva valentia. Alimentant-me dels teus gemecs, nodrint-me de la teva passió, saciant la meva set amb els teus fluids... Amb tu seria capaç de traspassar la meva pròpia frontera, oblidar-me de la correcció i les bones maneres... Tenint-te a tu no seria humana..

Com xarrupant gotes de matinal rosada, enmig de tifons i huracans de luxúria; com deixant-me transportar a un altre món, sentint com tot el meu cos s'estremeix de plaer... Un calfred que sembla no acabar, fondejant les profunditats d'un veritable orgasme; felicitat silenciada, mesurant el descontrol. Por de sentir com el desig és real.



Em condueixes per camins foscos però agradables, per senders terrorífics als ulls humans però practicables. M'arribes al fons, fins i tot abans d'haver entrat... M'agafen anhels de bogeria, de transformació irracional. Mesurant la desmesura, saber que l'altre ja controlarà... Esperant que sàpigues aturar-me en el moment que vulgui abandonar-me a la bestialitat. No deixar que em faci mal...

Passió creixent, ganes de fer-te meu. Encadenar-te a mi, alimentant-te dels millors dolços, oferint-te els nèctars més suculents. Deixar que se'm mengis per postres, ser la teva pitjor embriaguesa. Festí de carn desitjable, oferint-me després de la resistència. Amb rampells de violència controlada, fent-te participar de la meva ruborització secreta.

Em transformes, rescates allò que sempre he amagat per temor. Enfonsaria les meves dents fins destrossar-te de plaer, recorreria cada centímetre de la teva pell mil dies seguits i encara no tindria prou...

Graó a graó, una escala que em condueix al teu interior. Provocant des de la distància, innocent criatura juganera. Al teu davant ser-ne la víctima, salvaguardada voler alimentar el teu foc...

Deixa'm ser cruel i perversa, deixa'm ser dolça com la mel, deixa'm ser fugaç com una estrella, deixa'm ser persistent com el dolor. Deixa'm ser lluna plena, deixa'm ser el teu sol, deixa'm ser la teva donzella, deixa'm ser desconsol. Deixa'm ser una fera, deixa'm ser la teva petita companyia. Deixa'm ser tranquil•la i serena, deixa'm ser un torbellí de desenfrè i agonia. Deixa'm ser àcida i amarga, deixa'm ser picant. Deixa'm ser lliure i atura'm quan voli massa alt...

Ets la meva droga perfecte.