dissabte, 28 d’abril del 2012

Divendres Sant


Davant un llarg trajecte en tren hi ha qui opta per escoltar música, altres per llegir o conversar amb els acompanyants. Ella, en canvi, s’asseu sempre que pot al costat de la finestra amb intenció de contemplar el paisatge i deixar volar els seus pensaments.
Es dirigia cap a una cita amb dues persones que només coneixia a través de la pantalla; paraules escrites i fotografies. En altres ocasions semblants sentia un lleuger pessigolleig de nerviosisme però havia tingut tants dies per mentalitzar-se, després de molts més dies meditant la decisió, que es sentia estranyament serena, convençuda i decidida.

El sol acompanyava el seu viatge quan va rebre el missatge, a la seva destinació hi plovia des de bon matí. Havia marxat de casa sense paraigües però els amables amfitrions li n’oferirien un. Va somriure, sentia que estava en bones mans.
La pluja va ser el seu comitè de recepció. Al seu lloc potser algú altre s’hauria molestat pels pocs metres caminats sota el ruixat, però estava allà, exactament al mateix lloc on tants cops havia abraçat al seu “millor amic” i allò era com un bon auguri. Altre cop sentia la seva presència... De fet ell ho sabia tot, sabia on havia anat i perquè.


Els amfitrions van aparèixer exhibint alegria i felicitat, sensacions agradables que sempre ajuden. En el mateix moment ella va desconnectar una part de la seva persona per deixar-se dur per l’altra part, més adient a la situació. A aquestes alçades hauríeu de notar que estem parlant d’una trobada entre tres persones, dues noies i un noi, situació aparentment innocent i sense res d’estrany, però potser la vostra opinió canviarà d’aquí a poques línies.
Després d’un dinar que va servir per trencar el gel i una divertida visita a la farmàcia per prendre les degudes precaucions (mai se sap com pot acabar), estaven a punt per una imminent primera experiència sexual compartida a tres bandes, sí, un trio. La gràcia és que era una novetat per tots tres, per tant, la igualtat de condicions ajudava molt. Les dues noies potser semblaven més emocionades que el noi, doncs per elles també seria la seva primera experiència lèsbica....


El lloc escollit acompanyava, s’hi respirava un ambient familiar i la tranquil·litat de saber que estaven en un espai privat. Era un local atípic, meitat espai laborable, meitat espai domèstic, però el disseny i la distribució el feia molt confortable i acollidor. Ja he dit abans que els va costar arrencar i tot va començar gràcies a un famós joc de cartes amb números i colors. Qui guanyés cinc cops rebria un massatge per part dels qui perdessin. Sis partides després, en vistes que el joc s’allargava massa, van decidir un “tot o res”, la partida definitiva. Per alegria dels tres va guanyar la convidada que, precisament era qui anava perdent...

Tothom sap que per rebre un bon massatge cal despullar-se, així doncs l’afortunada, en una provocativa i coqueta mostra de fals pudor, només va conservar les seves calcetes negres semitransparents. Es va acomodar en l’esponjosa superfície del sofà llit que havien desplegat una estona abans entre rialles; la tènue llum acompanyava a relaxar-se, hi havia la claror justa per distingir somriures i mirades, per delectar-se la vista contemplant la pell. Ella es va deixar fer, perquè res li agrada tant com els massatges i aquest era a quatre mans. Gairebé mig adormida va notar que les quatre mans canviaven per dues llengües juganeres, allò es posava interessant. La sensació de relaxació va canviar a sensació d’excitació i la humitat va començar a créixer. Quan l’entremaliada parella li va demanar que es girés, va aprofitar per desfer-se de les calcetes i, així, salvar-les de la imminent inundació. Ara hi havia contacte visual directe, fet que augmentava encara més l’excitació. Es podien explorar i comunicar visualment. Les mans d’ells es movien pel cos d’ella, i mentrestant ella dedicava una mà a cadascú dels dos. En aquell moment el cervell havia de fer una notable adaptació al fet de repartir carícies, petons i llepades entre dues persones, sensació inicialment aclaparadora però que aviat van integrar. I amb aquesta integració, engegats els motors del desig, la festa va començar al trobar-se tres cossos nus.

S’havien proposar deixar-la extenuada a base de llepadetes íntimes, ditets savis, mossegadetes sensuals. I ella rajava, i rajava, abandonada al plaer regalat, despreocupada pels efectes de la seva humitat. Però mai ha estat una dona submisa i de deixar-se fer, també tenia ganes de jugar i, sobretot, ganes d’explorar un cos del mateix gènere. Aviat va trobar gust i gràcia al fet de rellepar i pessigar uns mugrons femenins mentre ell rellepava una altra part erògena de l’anatomia femenina. El treball en equip era divertit i excitant. Ell la va desafiar a tastar el nèctar de la seva companya i ella va davallar a degustar el seu primer conyet. Allí estaven els dos, llepant junts, entre petons amb regust de fluxe.
La convidada va confessar estar rendida i esgotada de plaer, doncs ell (tot i ser home) podia satisfer-les perfectament a la vegada; ella preferia dedicar-se al cos de la seva companya després d’haver perdut el compte multiorgàsmic viscut. Els dos desconeguts, que ara ja no ho eren tant, van anar per feina, concentrats en el plaer de l’altre noia. Un per baix, l’altre per dalt, jugant amb les paraules adequades, acariciant, llepant, mossegant... L’objectiu era que la segona noia també arribés a l’èxtasi.

Quan finalment hi va arribar, en un espasme magnífic, les dues noies es van mirar amb cara de molt molt molt dolentotes. Enceses com estaven, van anunciar que era el torn d’ell. Es van estirar amb el noi al mig, que va confessar sentir-se al paradís, i van començar a jugar des dels laterals. Les dues gaudien de l’excitació d’ell, de fer-lo patir sense pressa. El cos humà està molt ben dissenyat; un mugró per a tu, un per a mi. Un cantó del coll per a tu, un per a mi. Un petó per a tu, un per a mi.

La propietària legítima va baixar cap al sexe d’ell per devorar-lo amb passió, la convidada la va seguir buscant-li l’escrot. Combinaven la masturbació i el sexe oral. Era divertit fer-ho amb una mà cada una, així els quedava una altra mà lliure per seguir jugant amb els seus mugrons i els sexes amarats de plaer. I a cada petó de les dues, amb llengua lasciva i descarada, el membre d’ell saltava de joia i s’inflava, gemegant de gust, de plaer, gaudint de l’espectacle de ser el subjecte desitjat per dues dones atrevides i perverses. Augmentaven la velocitat, multiplicaven els estímuls, volien la seva llet. La seva companya el masturbava amb passió mentre un dit de la convidada es dirigia a buscar el punt sublim que ell va acceptar i permetre trobar. La seva ejaculació va ser explosiva, el dit expert havia fet bona feina. Els tres van quedar ruixats i feliços.

Però el rellotge no s’atura i la nit ja era el teló de fons. Calia tornar a la realitat, tornar cadascú a casa seva, sense haver sopat però saciats d’una altra fam. La primera trobada havia estat tan plaent i satisfactòria que no descartaven repetir tan aviat com les obligacions ho fessin possible.  De fet, diuen que hi ha una possible nova data, però ja no tindrà la mateixa gràcia de ser un Divendres Sant...