dimecres, 24 de setembre del 2014

Ai, Marquès!

S'havia fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb l'espai.

Després del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé ocupava tot l'estança.

  • La teva és més gran...
  • Com? Perdó?
  • La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
  • Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
  • Quants llibres... Quina passada...
  • Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
  • I tant, endavant!

Per sorpresa meva, el fragment escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi tenia experiència...
Al acabar de llegir, el seu “Què et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.

  • Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
  • Gràcies.

Es va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant aquell moment.
Va buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis, abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre amb un “Fes, endavant...”

De l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me humida.

Sense deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons, besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.

  • Xsssstt, quieta, no cal ...
  • Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
  • No pateixis, deixa'm fer, confia...

I li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt estimulant.

Malgrat la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt de la seva esquena.
Em va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no l'aturava...

Em vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al seu davant.

  • Puc? Em deixes?
  • Ja trigaves.

Va somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del tot.

  • Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
  • De debò vols que pari?
  • No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
  • Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
  • Ets tan dolenta...
  • Mira qui parla!

I ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins deixar-lo net del tot.

  • Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
  • Quedarà tot xop...
  • Més ben igual!

D'una revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O espiar-nos?)

El primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.

  • Ostres, quina mullena, nena!
  • Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
  • Sí, sí, ja prendré mesures ...


El segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces, va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins la matinada.
Els detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós, seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes de plaer que amaga al calaix.

L'endemà vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!), parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i els dos ens vam fondre en una rialla.

Sempre és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...


Conservo, encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.” 

Foto: El Marquès de la Lluna