S'havia
fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació
conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant
a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per
evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada
benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company
felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només
entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que
l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb
l'espai.
Després
del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de
treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé
ocupava tot l'estança.
- La teva és més gran...
- Com? Perdó?
- La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
- Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
- Quants llibres... Quina passada...
- Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
- I tant, endavant!
Per sorpresa meva, el fragment
escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva
veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com
aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que
gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi
tenia experiència...
Al acabar de llegir, el seu “Què
et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat
hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.
- Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
- Gràcies.
Es
va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La
bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no
vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva
espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el
moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia
còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant
aquell moment.
Va
buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis,
abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva
respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre
amb un “Fes, endavant...”
De
l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em
subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els
sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell
blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un
tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer
broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el
mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es
van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me
humida.
Sense
deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els
llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons,
besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va
desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los
baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el
gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.
- Xsssstt, quieta, no cal ...
- Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
- No pateixis, deixa'm fer, confia...
I
li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a
la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà
completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a
llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres
glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb
els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia
cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em
costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt
estimulant.
Malgrat
la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant
del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no
dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la
samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el
que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues
coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt
de la seva esquena.
Em
va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la
taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre
em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el
van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no
l'aturava...
Em
vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia
aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va
afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per
començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al
baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al
seu davant.
- Puc? Em deixes?
- Ja trigaves.
Va
somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es
perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les
fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del
tot.
- Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
- De debò vols que pari?
- No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
- Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
- Ets tan dolenta...
- Mira qui parla!
I
ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va
empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins
deixar-lo net del tot.
- Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
- Quedarà tot xop...
- Més ben igual!
D'una
revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar
a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta
l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O
espiar-nos?)
El
primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal
com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions
diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants
cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.
- Ostres, quina mullena, nena!
- Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
- Sí, sí, ja prendré mesures ...
El
segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces,
va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la
situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí
gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins
la matinada.
Els
detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós,
seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el
temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com
ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes
de plaer que amaga al calaix.
L'endemà
vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant
tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!),
parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va
deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig
tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i
els dos ens vam fondre en una rialla.
Sempre
és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...
Conservo,
encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a
casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula
impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una
temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.”
Foto: El Marquès de la Lluna