dissabte, 29 de novembre del 2014

Contenció

No era la primera cita i es coneixien feia prou temps com perquè entre els dos existís una complicitat molt especial. Es veien poc, però es tenien molta confiança; havien rigut i havien plorat, s'havien dit de tot i s'havien perdonat. I allí estaven, altre cop compartint àpat. Havien dinat a ritme lent a causa de la fluïdesa de la conversa. A l'Elisa li agradava la companyia d'en Martí, no era el típic home que només pensava en endur-se-la al llit; a en Martí li agradava l'Elisa, una dona capaç d'entendre'l i que mai li exigia res. S'havien posat calents mútuament a la mínima ocasió i amb qualsevol excusa havien compartit fantasies, però mai havien tingut cap contacte sexual. Fins aquell dia.

L'Elisa es llepava els dits, bruts de xocolata; postres llamineres. Aquell gest li va despertar el record d'una vella juguesca que potser el Martí ja no recordava. Més que una juguesca, era un desafiament, una gamberrada. Els tallats fumejaven, seguien parlant tranquil·lament. Just quan en Martí es va aixecar per pagar, l'Elisa va dir que anava al lavabo.
Va tancar la porta amb el cor accelerat, seria capaç de fer-ho? Ignorava què podia passar després. Sempre ho podien aturar a temps. Es va asseure a la tassa, es va abaixar les calcetes; la companyia d'en Martí li resultava tan agradable que sempre s'acabava mullant. Es va masturbar ràpid, no el volia fer esperar. Va sortir del lavabo per anar directe a la barra. En Martí mirava el mòbil. Se li va costar per darrera, li va acariciar la galta amb el dit moll per l'orgasme. Ell es va girar de cop, sorprès, mirant-la seriosament, sense acabar-s'ho de creure. No va pronunciar paraula, la va agafar de la mà i van sortir direcció el parc més proper. Amb el ulls ho deia tot. Somreia.

Es van asseure a un banc, en un racó discret. Començava a plovisquejar; la gent va desaparèixer. Per primer cop, es van besar. Sentir la humitat de les llengües els encenia. Es mossegaven els llavis. En Martí va agafar el dit de l'Elisa i el va començar a llepar, xuclant-lo amb ganes. L'Elisa tremolava, excitada per la reacció totalment inesperada. Tancà els ulls, gaudint de la sensació. Notà una mà esmunyint-se sota la faldilla, sota les mitges. La mà apartà la roba per començar a masturbar-la. L'Elisa gemegava, mossegava l'orella d'en Martí. Ell també va començar a gemegar. Lentament, el dit d'ell acariciava el detonant de tot, causant més humitat encara. Quan el va tenir ben moll, el va acostar a la boca de la seva amiga.

- Llepa, llepa la teva mel...


Ella va correspondre el seu desig. Es lleparen mútuament, de manera lasciva. Tan sols era un dit, però en els ulls es podia llegir la luxúria continguda durant anys...


Tan l'Elisa com el Martí, passen hores teclejant. A cada tecla que s'enfonsa sota la pressió dels seus dits, els torna el gust de sexe a la boca, la mirada de desig clavada al cervell, i l'orgull d'haver-se aturat a temps, prou a temps perquè ningú prengués mal. 


Foto: Mornai Èrtios 


dijous, 30 d’octubre del 2014

Ella

Mai havia conegut una dona com Ella i sabia que mai la coneixeria. De fet encara em pregunto a qui o què vaig conèixer aquell estiu. Perquè, tot i que no ho pugui semblar, va ser real.

Estava estancat, en un moment de crisi creativa, i a sobre havia acceptat una feina només per ajudar a un amic. Sóc un tou, ho sé. L'encàrrec era aparentment senzill, consistia en fer el de sempre: animar a un personatge. La peculiaritat? Era per una sèrie de pornografia en 3D. El motiu pel qual l'havia acceptat? Estar distret, fugir dels meus pensaments...
Al principi les ganes eren molt minses però poc a poc, a mida que Ella prenia forma (i quines formes!!) m'anava animant, en més d'un sentit. Tant, que sovint acabava anant a dormir massa tard. Treballar tantes hores i sense descansar, era normal que acabés passant factura.

Ella ja havia pres forma. Una dona de carns generoses i ben proporcionades, de caràcter salvatge, indomable, a qui agradava imposar la seva voluntat. Tan podia ser una Mestressa implacable com una dolça companyia, però sempre quan Ella volia. Podia existir una dona així? Cabellera llarga, fosca, a conjunt amb el seu caràcter. Vestint amb poca roba i molt cenyida, ressaltant els seus pits, els seus malucs.
Me la mirava i pensava en quan feia que no agafava una dona pels malucs mentre la penetrava. Com seria fer-s'ho amb una dona com Ella? I pensant, pensant, l'erecció s'anava fent més evident; l'excitació també. Seria molt “cutre” masturbar-se amb la teva pròpia creació? Què caram, no podia més!!
M'imaginava Ella, lligant-me els canells amb un mocador de seda dels que portava penjant de la seva cuirassa. Era hàbil, els sabia convertir en armes letals... Seria un plaer entregar-me als seus capricis.


Foto cedida per Mornai Èrtios.


Em vaig despertar de sobte. Plovia i la finestra estava oberta. La vaig tancar. Al tornar a seure vaig prendre consciència del què havia fet. Al acabar de masturbar-me m'havia quedat profundament adormit. L'ordinador feia pampallugues reclamant la meva atenció. Un dolç perfum flotava en l'habitació; em sentia esgotat malgrat haver dormit qui sap quantes hores. Els canells em coïen; en rascar-me'ls vaig observar unes marques. Innocent de mi, creia que era de fer servir el braç de coixí!

Fets com aquests es van anar repetint durant les setmanes treballant amb Ella. Quan més vida prenia, més esgotat em sentia. Tothom ho atribuïa a la meva obsessió; les estones que passava amb Ella eren plaents, excitants, m'oblidava dels meus problemes. Però acabava sense forces, com absorbit per aquell desfici. No era per menys, des de que estava amb Ella, encara que fos en somnis, havia viscut situacions i plaers que no hauria pogut imaginar.

Moltes nits m'era impossible deixar la feina, em sentia especialment inspirat i seguia davant la pantalla fins quedar-me adormit. Aleshores començava tot. Ella apareixia del no res, em besava sense pronunciar paraula, amb mirada lasciva, llepant-me tot el cos. Sense temps per deixar-me reaccionar s'abraonava al meu sexe, l'engolia fins posar-lo dur. Acte seguit em despullava i em lligava a la cadira. No la podia tocar, no podia fer res, només restar captiu del seu desig. M'abandonava als seus capricis, em deixava utilitzar; gaudia mirant-la, sentint-me absorbit per aquells ulls foscos, el somriure vermell carmí. Mai parlava, però podia entendre perfectament que em desitjava. Era inesgotable, mai en tenia prou. S'asseia damunt el meu sexe, es penetrava al seu gust, mossegant-me el coll, llepant-me les orelles. Mai la podia tocar, només la podia gaudir. M'agradava... Però també m'angoixava no poder prendre cap iniciativa ni negar-me a les seves atencions. Sempre manava ella, no importava la meva voluntat.

Les meves llargues nits amb Ella eren visibles en forma d'ulleres; tenia els ulls inflats, vermells, cansats. Però era feliç, o això creia. Recuperava els anys perduts estimant a una dona “de debò”, que a l'hora de la veritat havia traït la meva confiança. I Ella m'era fidel, apareixia cada nit. Setmana a setmana, tres mesos de passió absoluta. Començava a ser obsessiu, gairebé em passava tot el dia dormint per estar ben despert a la nit, però sempre acabava sucumbint a un estrany son.
Ella era com una ombra, passejant per la meva habitació, rondant-me, alimentant-se de mi. Em començava a coure el sexe de tant fer-lo servir!! Sense adonar-me'n, tot el plaer s'havia convertit en dolor i frustració. Els gemecs eren plors de desesperació, volia desfer-me d'Ella, d'aquell malson, encara que això signifiqués tornar a sentint-me miserable i sol...
Estava acabant l'encàrrec i gairebé me n'alegrava. La situació m'estava esgotant, des de feia setmanes no tenia una nit de descans. Sortia de casa i em sentia abatut. Era fer un parell de cerveses i cap a dormir. I aquella ombra, que no podia tocar però que s'alimentava del meu plaer, fent-se més gran i jo sentint-me més i més cansat. Res desitjava tant com perdre-la de vista, tenir-la lluny de mi.
Vaig entregar la feina a principis de setembre, havien estat gairebé tres mesos ocupat, absent, atrapat en un malson que per fi s'havia acabat. Començava a refrescar, les nits eren més suaus, de bon dormir. Desitjava poder descansar de debò, ara que Ella havia marxat.
I hauria estat així, si fos més endreçat. Durant quinze dies més, un esbós d'Ella va resistir a la paperera. Era com si sabés que tot havia acabat. Els malsons es van fer més angoixants, la seva mirada més exigent. Em demanava seguir vivint de mi, amb mi, per mi.

Vaig buidar la paperera, vaig revisar que no hi hagués cap rastre d'Ella dins l'ordinador. Gairebé em feia por l'arribada de la nit, ara que s'enfosquia abans. La seguia somiant, amb menys intensitat i sense trobar-me estranyes marques i esgarrapades de bon matí. Però enyorava les seves formes, la seva sensualitat. La buscava en cada dona que em creuava pel carrer.


En un rampell de desesperació, vaig trucar al meu amic per explicar-li la història, amb el risc que em prengués per boig. Per sorpresa meva, després d'escoltar-me, em va citar immediatament a casa seva. Havia passat pel mateix i no era l'únic. Ella s'havia propagat per cada llar com un virus. Calia aturar-la del tot, esborrar-ne qualsevol rastre.

Des d'aquell estiu vaig deixar de mirar pornografia i fugia del videojocs on apareixien personatges femenins esculturals. Des d'aquell estiu, vaig preferir les dones de veritat, les de debò, amb manies i imperfeccions. Qualsevol em semblava més dolça que Ella i, sobretot, més inofensiva. Des d'aquell estiu vaig començar a sortir cada nit, buscant amb qui gaudir de la passió sense patir.


dimecres, 24 de setembre del 2014

Ai, Marquès!

S'havia fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb l'espai.

Després del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé ocupava tot l'estança.

  • La teva és més gran...
  • Com? Perdó?
  • La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
  • Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
  • Quants llibres... Quina passada...
  • Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
  • I tant, endavant!

Per sorpresa meva, el fragment escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi tenia experiència...
Al acabar de llegir, el seu “Què et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.

  • Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
  • Gràcies.

Es va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant aquell moment.
Va buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis, abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre amb un “Fes, endavant...”

De l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me humida.

Sense deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons, besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.

  • Xsssstt, quieta, no cal ...
  • Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
  • No pateixis, deixa'm fer, confia...

I li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt estimulant.

Malgrat la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt de la seva esquena.
Em va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no l'aturava...

Em vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al seu davant.

  • Puc? Em deixes?
  • Ja trigaves.

Va somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del tot.

  • Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
  • De debò vols que pari?
  • No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
  • Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
  • Ets tan dolenta...
  • Mira qui parla!

I ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins deixar-lo net del tot.

  • Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
  • Quedarà tot xop...
  • Més ben igual!

D'una revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O espiar-nos?)

El primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.

  • Ostres, quina mullena, nena!
  • Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
  • Sí, sí, ja prendré mesures ...


El segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces, va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins la matinada.
Els detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós, seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes de plaer que amaga al calaix.

L'endemà vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!), parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i els dos ens vam fondre en una rialla.

Sempre és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...


Conservo, encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.” 

Foto: El Marquès de la Lluna

dimecres, 20 d’agost del 2014

Molt molla

La situació era estranya però no estava nerviosa, al contrari. Em sentia curiosament relaxada. N'havíem parlat aquell dia que vam quedar per dinar i veure'ns per fi en persona. Per segons què som molt iguals, això ajuda a la compenetració; per segons què som molt diferents i això ens havia despertat certa fascinació.

M'anava despullant lentament, tu em miraves unes passes enllà, enfundat en un impermeable. Em sentia poderosa, enmig de la natura, xopa però serena. La predicció meteorològica no havia fallat, saber que ningú s'atreviria a sortir amb aquell xàfec ens donava confiança i tranquil·litat. Ens miràvem i somrèiem incrèduls, perquè ningú s'ho creuria, si mai ho explicàvem...

Recollies la meva roba, deixant-me fer. No em tocaves, gaudies d'anar descobrint per primer cop tot el meu cos nu, amarat de pluja. Em costava tenir els ulls oberts, els cabells se m'arrapaven al rostre. L'excitació creixia. Tu també et vas anar despullant, em tenies enveja. Érem dos cossos de porcellana enmig la fúria de la natura, protegits pel nostre element. Aleshores va arribar el primer contacte.
Et vas acostar a pas tranquil, prudent, en alerta per no relliscar. Ens vam abraçar i ens vam dir el primer que ens va passar pel cap, directe del cor. Després una abraçada llarga, palpant-nos tota l'esquena, baixant fins el cul, tornant a pujar, buscant besar els llavis. Arribats a aquest punt, la nostra natura luxuriosa va fer la seva primera aparició a través de la llengua. Ens llepàvem les gotes, de baix a dalt, recollint-les. Et vas aturar als meus pits per jugar amb els mugrons, conscient del meu desig i debilitat.
Em vaig abraçar a tu, aixecant el cap al cel i trobant-me amb la pluja, just al mateix moment que sentia els primers regalims escapolint-se del meu sexe. Els vas netejar amb la mà, et vas agafar al meu cos per agenollar-te davant meu, per dir-me com n'estava de bonica tan salvatge i lliure. Vas separar una mica més les meves cames, buscant les restes dels regalims. Cada llepada em feia tremolar, notava com t'aferraves fort al meu cul, no sé si per aguantar-te o per aguantar-me. La teva llengua em penetrava, recorrent tota la meva íntima cavitat. Sospirava, gemegava. Sospiraves, gemegaves. Abaixava la mirada per trobar-me amb els teus ulls, lluents de satisfacció, plens de desig i excitació.

Et vas aixecar per posar-me les mans sobre les espatlles i fer-me baixar. La catifa de molsa estava molla i relliscosa, tota una metàfora. La fresca olor ens va acollir en un llit sense llençols. El contrast de temperatures em va posar la pell de gallina. Em vas abraçar per donar-me més escalfor, besant-me, mossegant-me, recorrent el coll, jugant amb els llavis, masturbant-me, torturant-me els mugrons. Jo també gaudia de l'oportunitat d'assaborir el teu cos, de gaudir la seva curiosa olor alterada per la situació. Reia, se'm feia molt curiós veure un home com tu, sempre tan elegant i refinat, tirat pel terra del bosc, tot nu i xop. Vas riure amb el meu comentari, recordant-me que també ets un home segur de si mateix, juganer i amb molta curiositat. Recordaries per sempre les sensacions d'aquest dia, ho sabies, ho sabíem. I ningú s'ho creuria... Ningú ho diria...

Ens rebolcàvem en el nostre llit de molsa, embrutant-nos en la seva suavitat, amarant-nos de la seva característica olor de tardor... Vaig buscar el teu sexe, dur, erecte, palpitant. Et subjectava pels canells, fingies oposició, jugàvem. Et vaig mirar als ulls, dels ulls vaig baixar més avall. “Fes-ho”. No et va caldre repetir-ho, tenia ganes de devorar-te, de fer-te cridar, d'allargar el moment de l'orgasme, sentir-te a les meves mans, apoderar-me del teu ésser, robar-te l'alè.
Em vas deixar fer, concentrat en el teu plaer, en gaudir d'aquella situació com si no fos real. Sentia la pluja picant-me l'esquena, resseguint la meva columna, baixant avall fins el cul. Increïblement excitant... Vam rodolar un cop més, intercanviant-nos els papers. Et vas esmerçar en apoderar-te de tota la meva humitat. Avui els bassals passarien desapercebuts, fusionant-se amb l'ambient...

Et vas aixecar, tot brut i suat, salvatge com un Déu pagà. Et vas posar dret amb una cama a cada costat del meu cap. “Quieta, deixa'm embrutar-te” L'escalfor de la teva ejaculació damunt els meus pits i panxa contrastava amb la fredor de la meva pell. Estava a punt de perdre la poca raó que em pogués quedar. I me la vas fer perdre del tot quan vam començar a refregant-nos cos amb cos, situant-nos en posició de 69... Quedaríem embetumats de tots els nostres fluids corporals. Trobaríem la solució fent servir la molsa com una esponja gegant. Ens oloraríem com dos animals i acabaríem fent l'amor fins l'esgotament.

Estirats de costat, encara damunt la catifa humida, ens acariciàvem de manera suau, recuperant la normalitat, notant com la respiració i el cor tornaven al seu ritme habitual. Vas treure un parell de tovalloles per eixugar-nos, per tapar-nos i recuperar temperatura corporal. El ruixat minvava, imitant el nostre ritme. Ens vam mig vestir per anar cap al cotxe. Vas engegar la calefacció per eixugar-nos millor. Mai més tornaríem a sentir aquella indescriptible atmosfera. Embriagadora, excitant.



Passat un temps, vas confessar que encara hi somiaves, amb l'olor, el tacte. Que cada cop que plovia tenies una erecció espontània i un terrible desig de despullar-te al mig del bosc per fer-me l'amor sota la pluja, altre cop... Però que optaves per omplir la banyera i submergir-te en el sabó, recordant com d'agradable és sentir-se tant salvatge com un animal.



I sempre que m'ho expliques acabo molt molla... Desitjant estar junts, de nou sota la pluja.


dimarts, 29 de juliol del 2014

Com un collar

T'havia anat despullant, una vegada més. Primer la part de dalt, gaudint del teu tors, sobretot dels teus mugrons. Després la part de baix, sense treure't la roba interior. Això feia més evident la teva humitat i excitació. Ignoraves que aquell dia tenia un regal per tu.

Vaig demanar que et relaxessis, et faria un massatge. M'encanta gaudir del tacte de la teva pell, de les teves reaccions, de com el contacte et fa estremir...
Vas somriure amb complicitat al veure el mocador de castells. Vaig demanar que aixequessis el cap i, sense dir res més, vaig privar-te del sentit de la vista.

Et deixaves fer, sempre t'han agradat els nostres jocs i molts cops has admès confiar en mi, sense por. Cert, saps que t'aprecio i seria incapaç de fer-te mal.
Em distreia recorrent la geografia del teu cos, dels pits al melic, passant per l'entrecuix i seguir baixant, jugant a fer créixer la teva incertesa, el teu desig.

La vibració et va fer somriure de nou. El petit aparell va repetir el mateix recorregut que havien fet les meves mans, però la teva reacció es va accentuar. Buscava induir-te a un estat d'incertesa i nerviosisme; lluny d'això semblaves estar entrant en un profund benestar, gairebé un son. Vaig preguntar si dormies, evidentment no. Vam riure, ens vam besar.
La vibració va centrar-se en la zona púbica, rodejant el teu sexe, ballant per les cuixes, per les natges, buscant les galtes del cul i fent intenció de dirigir-me al teu anus. Hi entraria? El teu cos s'arquejava cada cop que m'hi acostava. M'excitaven els teus canvis de respiració, tant que podia notar la meva pròpia humitat deixant-me xop el sexe, baixant cuixes avall... Però era dia d'anar a poc a poc, de gaudir de la sensualitat, d'alimentar la perversa passió que compartim.

Em vaig despullar, no ho podies veure però descaradament deixava que ho poguessis intuir. Faig refregar el meu cos contra el teu, pits i mans es van saludar. Una llepada, un altre petó, una mossegada. Era follia tenir-te a la meva disposició, amb total entrega, com una vulgar nina.

Un batec em va saludar al acostar els meus llavis al teu sexe; com m'agrada llepar-te'l quan està en el seu màxim punt d'excitació, omplint-me la boca dels teus regalims... Ets un vici!

Vaig pujar a llepar-te el coll, buscant les orelles i passant per aquell punt que tant t'agrada, per arrencar-te un parell de gemecs. Fingia voler besar-te i tu mostraves disposició a correspondre'm, com sempre, però agafant-te pels cabells et vaig allunyar del teu desig. No hi hauria bes, només lleparia els teus llavis. Somreies amb satisfacció davant la meva brutalitat. Sé que t'agrada fer-me perdre el control...

Intentant excitar-te, qui més s'excitava era jo. Volia la teva mirada, sentir els teus ulls clavats al meu cos, llegir-hi el desig, la follia, el descontrol. Et vaig posar la mà al front i bruscament vaig tirar cap avall el mocador. Quedà mig encallat al teu coll, talment com un collar.



Per un moment vaig tenir una visió que ja no marxaria del meu cap.
Vull follar-te, a quatre grapes.

dilluns, 2 de juny del 2014

El mur

Després d'unes hores de conversa, noves confidències i més rialles, just quan el sol començava a amagar-se, em va llençar una pregunta, al pur estil coach.

- Quan temps fa que no et diverteixes de debò, com quan eres adolescent?

La meva cara va respondre per si sola. Rient, va dir que calia posar-hi remei i va pagar mentre jo m'acabava d'abrigar. Va preguntar si confiava prou en ell com per deixar-me dur. Evidentment! Potser ens veiem poc però parlàvem molt, i amb total franquesa.

Vaig començar a caminar, seguint-lo. No em va donar cap pista, ignorava què estava a punt de passar i a hores d'ara crec que no va ser una decisió massa espontània.
La llum del dia estava desapareixent. Es va aturar davant un mur d'uns 2 metres. Sense dir res va agafar embranzida i s'hi va enfilar.





Des de dalt, i abans de desaparèixer a l'altra banda de l'obstacle, em va demanar que fes el mateix. Sentir-lo sense veure'l em va impulsar a deixar enrere qualsevol dubte. Vaig seguir el seu exemple, amb menys traça. Un cop dalt el mur, la qüestió era com baixar sense prendre mal.

- Despenja't, deixa't caure; jo t'agafo abans no toquis a terra.

I així va ser. Vaig notar les seves mans agafant-me fort els malucs, lliscant cap a la cintura i de la cintura als pits. Els va engrapar descaradament mentre em pressionava contra la paret amb tot el seu cos, clavant-me el principi d'una erecció, refregant-se al meu cul. A cau d'orella va preguntar si m'agradava. Vaig riure. Em va tapar la boca amb una mà, moviment que va aprofitar per fer-me decantar el cap, deixant el coll exposat a la seva mossegada suau, excitant, lasciva; em llepava com un gos, em besava buscant la meva llengua amb la seva. I tot sense deixar de magrejar-me els pits. En un altre context m'hauria semblat un tracte vexatori i humiliant; era talment una teràpia de xoc. Va tornar a demanar si estava a gust. Vaig respondre engrapant-li el cul i va riure; la resposta era evident.

Em vaig girar, més ben dit, va deixar que em girés. Em va aixecar els braços contra el mur, subjectant-me pels canells, seguint amb els mateixos estímuls d'abans. Em va agafar les dues mans entre una de les seves. Em va recordar la seva habilitat amb els dits mentre començava a ficar la mà sota la roba. Sabia que notaria la meva humitat i no va dissimular la satisfacció. Va començar a masturbar-me apartant les calcetes. La meva excitació seguia creixent per moments, oblidant-me de tot. Només ell i jo.
Les cames em començaven a tremolar, els gemecs s'escapaven amb total llibertat. Va dir que li agradava molt, que em volia més calenta, més excitada, més molla encara. Em va començar a follar amb els dits. Sabia com fer-ho i ho sabia fer molt bé. Sentia que aviat perdria l'equilibri. Gentilment em va fer seure a terra, mentre m'abaixava calces i pantalons. Sentia el mur a la meva esquena i la seva llengua afamada clavant-se al meu sexe, incansable, experta.

El bassal evidenciava com m'havia agradat, ignorava quants cops m'havia mort per moments. Em va mirar als ulls, va somriure, va mirar cap a la seva bragueta, em va tornar a mirar. Missatge rebut. Vaig descordar la cremallera. Ho havia estat desitjant tant com ell. Vaig buscar el seu sexe. Estava molt més dur que abans però no prou. Em vaig impulsar aprofitant el mur per saltar damunt seu, tirant-lo a terra i llençar-me com una fera sobre la meva presa. Llepava, succionava, sentia els batecs, els seus gemecs. M'animava a seguir, agafant-me del cap. Més, folla'm més, més fort. Vaig obeir. El moment estava a prop. Em va aturar amb el temps just per posar-se el preservatiu. No vaig demanar permís per asseure'm i fer-lo servir com un vulgar consolador humà. Meu, era meu; tot meu, per mi sola. M'importava una merda amb quantes havia estat o amb quantes estaria després.

Jugava amb els canvis de ritme, l'estava tornant boig. Ell es dedicava amb golafreria als pits, després d'haver-me'ls tret del sostenidor. A estones l'estirava dels cabells per clavar-me més fort dins seu. Es va incorporar, vigilant de no perdre la penetració. Vam canviar de posició, ara dominava ell. Fort, més fort. Més endins, fins al fons. Un, dos, tres i es va deixar caure, abraçant-me, besant-nos. Mirant-nos...

El segon sempre és millor que el primer. A quatre grapes, jugant amb els meus mugrons mentre jo m'anava masturbant. Sentíem el fred del capvespre sobre la nostra pell suada però l'escalfor que despreníem era superior a nosaltres mateixos.




Aquella tarda es van fer realitat moltes hores de conversa, de secrets, fantasies i confidències. La gràcia va ser tornar a saltar el mur cansats i esgotats. Aquesta vegada ell em va ajudar a pujar, empenyent-me del cul. Cul que va jurar follar-se a la propera oportunitat; i era un home de paraula...



diumenge, 11 de maig del 2014

En bones mans

Primer relat de la sèrie "Reptes"

L'havia deixat que es despullés amb tota intimitat mentre ell anava a posar-se roba còmoda per tenir prou llibertat de moviments. L'habitació feia bona olor, la temperatura era agradable i la música convidava a relaxar-se. L'esperava nua, estirada de bocaterrosa sobre la camilla. La va saludar amb veu suau, per no sobresaltar-la. Li va demanar si estava a punt. No havia de fer res més que deixar-lo fer. I així va ser.

Sentia i percebia els seus moviments. El moment de destapar el pot d'oli. Ametlles amb taronja i canyella; només sentir-ne l'olor ja es va excitar. Ho hauria notat? Impossible dissimular les seves reaccions orgàniques. Va començar a les espatlles, moviments ferms però sense dolor, destensant els tendons carregats de tantes hores asseguda davant l'ordinador. Va seguir baixant, les lumbars també agraïen aquella dedicació. Començà a untar-li les cames, de les cuixes avall, de manera tubular, envoltant-li tota l'extremitat. Notava com la circulació fluïa millor. Si fos home, va pensar, segur que ja tindria una bona erecció. Quan les cames s'havien relaxat, se li va acostar a l'orella i, amb to maliciós, li va demanar permís per un massatge de glutis sense censures.

Sentia les seves mans engrapant-li les galtes del cul, amb els polzes a la part interior, perillosament a prop del forat. L'acariciava subtilment, s'hi acostava sense acabar-hi d'arribar. I ella s'anava mullant i mullant... Va fer lliscar una mà cap a davant, buscant el seu pubis, fent pressió. Aleshores va realitzar aquella maniobra tan sensacional, de plaer total. Un dit a cada forat i un altre al clítoris. Instintivament ella aixecava el cul per facilitar-li la feina. Li va fer obrir les cames, una mica més. Es va enfilar a la camilla mentre s'acabava de despullar. Els cossos relliscaven un amb l'altre, li refregava el sexe pel cul sense deixar de masturbar-la. Ella respirava més fort, el volia sentir dins seu, desitjava que la penetrés. Per sort no es va fer pregar. Va començar suau, rítmicament, fent-li petons al clatell, buscant-li els pits.

Va indicar que es girés, la part de davant també tenia dret al seu temps de relaxació. Ja seguirien jugant... Va començar destensant clavícules, posant-li la pell de gallina. Es va dedicar als braços, als dits, destensant tota la musculatura. Va tornar als seus pits. Una dosi extra d'oli. Als dos els agradava. Va baixar al ventre, mimant des de fora tot el seu aparell reproductor, sacralitzant la seva divinitat femenina, amb cura, respecte i devoció. La punta dels dits arribava just a on havia d'arribar, acariciant l'inici del pubis. Va acabar d'arribar molt lentament allà on ella el volia sentir. Els dits es van obrir pas entre els seus llavis, jugant amb ells. Es començava a remoure nerviosa i ell va tenir pietat. La llengua va saludar a un clítoris dur, ple de sang, sensibilitzat. Li va buscar les mans per avocar-li una mica d'oli. Ella va saber què havia de fer davant el generós gest; s'untava els pits amb moviments circulars, agafant-los fort, estirant-se els mugrons. I ell seguia llepant, masturbant, com si res passés a la part de dalt. Minuts després, orgasmes després, van intercanviar posicions. Es va untar de nou les mans, després d'haver-li donat una tovallola perquè s'eixugués les seves i pogués donar-se plaer lliurement.

La boca es va apoderar del mugró esquerre, desenfrenament, sense pietat, provocant un lleu dolor. Mentrestant uns dits pessigaven el mugró dret, alternant petits copets a la base del pit. No només sabia com fer anar les mans, sinó també la llengua; i ella n'estava gaudint d'allò més, tal com li havia promès. Les convulsions de plaer feien evident l'èxit d'aquell treball en equip. Atent a les seves reaccions, la va acomodar bé a la camilla per fer-li l'amor de manera salvatge, passional; però els petons i les mirades transmetien dolçor, complicitat.
En un rampell, van deixar la camilla per acabar al terra. Ella volia dominar la situació, prendre-li el control. Volia gaudir manant, fent-lo obeir sense pronunciar cap paraula. Ell va somriure, no li importava deixar-se fer, és més, sabia que en gaudiria molt, es coneixien prou bé. Només recordar l'últim cop que havia sentit aquell alè al sexe, aquest va reaccionar simpàticament, salutació que ella li va tornar amb una llepada de la base a la punta, abans de dedicar-se a l'escrot i l'anus. Ara qui gemegava i es movia convulsivament era ell.

Es va untar bé les mans. Amb una anava buscant fer-se lloc a l'interior del forat, mentre l'altra el masturbava, sense deixar de besar-lo amb llengua lasciva i juganera, atrapant-li el llavis entre les seves dents. Va dirigir-se cap avall, acomiadant-se amb una mirada i un somriure. Ell es mossegava el llavi, conscient del què estava a punt de passar. El tornava boig quan li feia allò, d'aquella manera. Sabia que s'acabaria escorrent a la boca d'ella o potser seria tant dolenta de deixar-lo rajar escandalosament sobre el seu propi cos (amb la possibilitat que, estimulada la pròstata, s'arribés a esquitxar la cara) per després netejar-lo amb la llengua, descaradament.

Va devorar la primera glopada però, com havia imaginat, va deixar que les següents cobrissin la seva pell. En el fons l'excitava notar el seu propi semen, calent, colpejant furiosament. Però aquell cop ella va reaccionar de manera inesperada i, en comptes de netejar-lo com era costum, el va abraçar, empastifant-se els dos. Els cossos tornaven a relliscar. Refregaven el semen i els fluids femenins. L'olor els va fer embogir. Sobretot a ell. Davant la novetat, l'instint animal va despertar i, en un moment, la va posar de quatre grapes. Ell també volia estimular-li el cul, tot, del tot. I així ho va fer, acompanyant la penetració amb furioses carícies a aquell sexe completament xop i relliscós.

S'havien dutxat, els dos feien bona olor; una agradable aroma a essències, fresca i relaxant. Ella va somriure, estirada al llit, allargant-li les mans. Ell li va tornar el somriure, omplint-les d'oli. Altre cop començava el joc, però aquesta vegada no buscarien saciar el desig, sinó donar plaer als seus sentits.

L'endemà els llençols conservarien durant tot el dia una dolça olor, la mateixa que impregnava aquells cossos nus abandonats al son profund, al descans absolut, al benestar de la plenitud compartida.


Foto gentilesa de MiuqdeSedlac
Moltes gràcies!

dilluns, 7 d’abril del 2014

Xurro, nata i xocolata

Avui en Marcel s'ha llevat content i molt d'hora, per ser diumenge. L'Àngels, la seva dona, encara dorm; ahir nit va sortir amb unes amigues. En arribar a casa, entre l'alcohol i l'eufòria, portava una alegria que acompanyava al frenesí sexual. Ho recordava perfectament mentre la mirava. Adormida, amb cara de felicitat, rendida, esgotada. Baixant les escales va trobar restes de la seva particular festa. No havien esperat a arribar al llit com era habitual. De fet havien començat al pis de baix, tontejant, desafiant-se, jugant.

L'Àngels s'havia mostrat sorprenentment desinhibida, insinuant que calia fugir de la rutina sexual en la qual estaven encallats. En Marcel, davant un miracle com aquell, no es va fer pregar. Li va estirar el mocador del coll i li va lligar les mans darrera l'esquena. La va empentar contra el sofà per despullar-la de cintura en avall. Ella simulava resistència, tenia ganes de jugar, però no estava en condicions de dominar la situació. Els pantalons van servir per acabar de reduir la mobilitat a favor de l'estratègia del seu marit, que situat entre els camals, jugava amb la goma de les calcetes, provocant encara més humitat a un sexe que presentava evidents símptomes de voler gresca.

La tenia amb el cul en pompa, lligada de mans i amb els pantalons mig abaixats. Se sentia calenta com mai, tant que, davant la tortura a la qual estava essent sotmesa, va expressar el desig de ser penetrada analment. En Marcel no s'ho podia creure, sempre l'havia atret molt aquesta idea però ella mai havia volgut i ara, de cop, li ho estava demanant. Sense pensar-s'ho va apartar les calcetes i lubricà el forat amb els propis fluids femenins, iniciant una penetració curosa, delicada però ferma. Ella gemegava, cridava com mai. Ell sentia que duraria poc, la situació era massa excitant. Va augmentar la velocitat de l'envestida, amorrant-la al sofà, agafant-la dels cabells i estirant per penetrar-la més profundament. En el moment de l'esclat es van unir els dos crits. Se li acostà a cau d'orella per dir-li que l'estimava, que havia estat fantàstic. Ella va respondre que allò no podia quedar així, encara no havien acabat. El tornava a desafiar.

La va aixecar agafant-la pels cabells; ella somreia, suada i panteixant. La va fer seure a la butaca, per acabar de treure-li els pantalons i posar-li una cama a cada braç del moble. Sabia com ho havia de fer per tornar-la boja de plaer, els anys d'experiència i el bon coneixement de l'anatomia de la parella són sempre un grau a favor. Sentia com a cada llepada ella lubricava més abundantment.
Després d'un parell de bons orgasmes, la va penetrar de nou. Aquesta vegada vaginalment, mentre li anava descordant amb violència la camisa que portava, fent saltar algun botó (l'endemà ell mateix els cosiria). Va engrapar-li els pits per treure'ls del sostenidor, mossegant-los, llepant-los, sense deixar de bombejar. Només es va aturar just abans de l'ejaculació i, en un rampell, va deixar-se anar a la cara de l'Àngels que, per sort, tancava els ulls des de feia minuts posseïda totalment per la luxúria. En notar el semen els va obrir sorpresa i excitada, com també va obrir la boca per rebre la cigala del seu marit i deixar-la ben neta.

En Marcel, conscient que l'Àngels estava fora de sí, va decidir aprofitar per seguir fent realitat alguna fantasia més. La va fer aixecar per dur-la cap a la taula de la cuina. Va treure una cullera de fusta i va començar a castigar aquell cul xop i viciós. Ella cridava, i a cada crit ell li feia obrir més les cames picant entre les natges. Alternava cops a les galtes del cul i a la part interna de les cuixes.

Recordava tot això entrant a la cuina. La nit havia estat llarga, havien dormit poc, amb raó ella encara no s'havia despertat! Va pensar que la bona predisposició de la seva dona mereixia un premi, potser per motivar-la a repetir una sessió semblant. A l'armari hi havia un brick de xocolata desfeta. Va obrir el congelador, comprovant amb alegria que encara quedaven xurros. A la nevera un esprai de nata. Perfecte, ideal.

Es va posar el davantal, sense res més a sota; li encantava anar nu, es veia encara atractiu i desitjable. Estava acabant de fregir els xurros quan va sentir la cisterna del lavabo. Per fi la bella dorment havia despertat del seu eròtic son... Va posar a escalfar dues tasses de xocolata. Les passes van delatar la presència de la seva dona.


Baixava mig nua, vestint només la camisa desbotonada, arrugada i amb olor a sexe. El va abraçar per darrera, mossegant-li l'orella, fent-li petons al coll, llepant-li els llavis lascivament, dient-li bon dia abans de fer-li un llarg i humit petó, amb llengua juganera. El va mirar amb cara divertida. Va agafar l'esprai de nata tot aixecant-li el davantal.

Avui tinc ganes de menjar-me un bon xurro amb nata... La xocolata la deixarem per després, quan s'hagi refredat prou com per untar-nos d'ella.


En Marcel va pensar que l'Àngels hauria de sortir a sopar amb les amigues molt més sovint.


diumenge, 2 de març del 2014

Vellut blau


Em vaig despertar, sobresaltada, en un llit foraster i sentint-me observada. El vaig poder distingir en la penombra, assegut en una butaca. El soroll del disparador el va acabar de delatar.

  • Bon dia, preciosa. La llum justa per mostrar la teva bellesa i la sensualitat. Espero que no t'hagi molestat, he fet guàrdia esperant aquest moment.

El cervell m'anava a mil per hora, intentant situar-me. A on era i amb qui estava? Havia passat la nit a fora de casa, per tant, ell no era qui hauria de ser...

  • Bon dia, perdona, estic ...
  • Confosa? Tranquil·la, no passa res, no ha passat res.

Es va acostar cap al llit, poc a poc. Somreia, anava nu, erecte. Va seure al meu costat, sense apartar el llençol, aquesta frontera em feia sentir còmoda. Amagada dins el llit només conservava les calcetes, estrany doncs sempre dormo nua, això em va calmar.

  • He intentat dormir però no he pogut. Bé sí, he dormit una estona però estava nerviós i tenia ganes de mirar-te. Tan en pau, tan a gust, tan relaxada. Hauria pagat per entrar en el teu somni. Has dormit bé?
  • Sí, gràcies.

Havent-lo reconegut la tensió va minvar, només en cert grau. Ara ja sabia amb qui estava però no a on, ni si havia passat res que no hauria d'haver passat... Altre cop el disparador, a traïció.

  • M'agrada enxampar-te així, al natural. És quan ets qui realment ets... Et molesta?
  • No, em sorprèn. M'ajudes a recordar què ha passat, com he arribat aquí, on som?

Som en un lloc on ningú ni res ens pot fer mal. No hi ha pressa per marxar. És el meu estudi, te'n recordes?

  • Ah sí, la sessió...
  • Sí, no hi ha ningú més, tothom va anar marxant. Estaves cansada, era tard i et vaig oferir quedar-te a dormir.
  • Me'n recordo. Estava tan esgotada que només volia descansar. Pensava llevar-me d'hora i marxar aviat...
  • Per això he volgut fer guàrdia!

Es va aixecar per pujar la persiana. Començava el dia, la llum era suau però la claror em va sobtar després de tanta estona de penombra.

  • La deixo així? Està bé?
  • Sí, m'agrada veure com es fa de dia.
  • A mi també, les vistes des d'aquí dalt són espectaculars. Mar i muntanya. La ciutat als nostres peus. Avui, en teoria, no ha de venir ningú. De fet vaig avisar que faria hores extres i necessitava concentració. Estàs còmoda?

Em vaig incorporar tapant-me púdicament amb el llençol, gest una mica ridícul. Ell va somriure i es va girar d'esquena, mirant el paisatge. Li veia el cul, tot el seu tors nu. Vaig recordar les fotos del seu penis. La situació em resultava còmica. Estava amagant els pits a un home que ho sabia tot de mi, fins i tot allò que encara no li havia explicat o no sabia com explicar-li. Ben mirat, potser tampoc calia explicar tant, i menys quan semblava saber prou.

El vaig anar a trobar deixant enrere les inseguretats. L'agafava per la cintura. No ens vam dir res, només miràvem endavant, gaudint de l'espectacle, de la màgia de la natura enmig de la ciutat. Em va fregar l'esquena nua en un càlid gest, tendre i innocent.

  • Vols dir que no agafaràs fred? Et vols vestir?
  • Més aviat voldria una dutxa...
  • Ah, doncs pots, eh! Això és petit però està habilitat per passar-s'hi hores! L'únic que la dutxa no està al lavabo, vull dir que és un annex. Vine.

Em va agafar de la mà, ell nu, jo només amb calcetes. Pel camí va recollir un parell de tovalloles. Parlava de tot i res en concret, m'explicava la història del lloguer del petit estudi compartit, els seus durs inicis professionals de gairebé pidolar i agrair tenir feina.

Després de demanar què em venia de gust, se'n va anar a buscar esmorzar mentre em dutxava. M'havia deixat sola, amb la llibertat de sempre... Vaig sortir, em vaig vestir i vaig fer el llit per cortesia. Preparant la taula per esmorzar, no vaig poder evitar la temptació de fer el tafaner al trobar la càmera. Hi havia les fotos d'ahir, fotos de la nit, fotos meves dormint, fotos seves masturbant-se. S'havia masturbant mentre jo dormia?! Vaig afegir unes quantes fotos més, em divertia deixar-li aquella sorpresa.

El local era agradable, càlid. Tenia una atmosfera molt acollidora, preparat per fer-t'hi sentir còmode i d'això es tractava. M'imaginava els i les models, els focus... Després vaig recordar que normalment treballava en exteriors o fora de l'estudi. Aquell era el lloc a on tractar la imatge i millorar-la, editar-la. Ho podia fer des de casa però no es concentrava prou i així podia dedicar-se a totes les modalitats possibles, oferint un ample ventall de serveis. A la paret una pissarra amb un calendari i horaris. Em va enxampar tafanejant llibres.

  • Ja sóc aquí! Mira-la, ja m'ho imaginava! Has trobat res interessant? Després t'ensenyaré un que t'agradarà! Esmorzem? Oh, has preparat la taula i tot! Què bé!

L'esmorzar va ser llarg, agradable, amb molta conversa, sense entrar massa en el terreny personal. De la cultura a l'art, dels seus estudis als meus. S'acostaven núvols de tempesta, ell va dir que això li suposava un canvi de plans, li hauria fet il·lusió fer-me fotos a l'exterior, passejant. El primer tro ens va agafar per sorpresa. De cop va engegar un diluvi torrencial. L'aigua picava amb fúria al vidres de la finestra. Veiem els arbres sacsejats pel vent, en qualsevol moment es podien trencar. El dia es va tornar a enfosquir, només il·luminat pels llamps. No recordava haver viscut una tempesta així a la ciutat. M'agraden les tempestes però quan estic a casa o en un lloc familiar. Malgrat sentir-me a gust, el meu cos s'havia posat de nou en una estranya tensió.

  • Vols que anem al sofà? Em sap greu però amb el temps que fa millor no sortir...
  • Tens raó.
  • Estàs bé, segur? Et noto tensa.
  • Les tempestes...
  • La desperten “a ella”, oi? Vol sortir... Deixa-la sortir.

Vaig somriure davant el comentari. Com algú tan distant pot esdevenir tan proper en qüestió de moments? Va desplegar una suau manta, com de vellut blau, i ens hi vam refugiar. Vaig repenjar el cap al seu pit. Ell em va començar a acariciar el cabell i a xiuxiuejar el meu segon nom, cantant la cançó, com una invocació. Em vaig estremir. Aleshores va començar amb els petons, del front cap a l'orella i al coll, amb tendresa, com qui besa una criatura, sense lasciva.

  • Xssst, relaxa't, tranquil·la. No hi ha perill, no passa res. No passarà res que tu no vulguis que passi, entesos? No estàs obligada a que passi res, no cal que passi res. Gaudeix la sensació, flota. No pensis, deixa't anar. Si vols fer, fes. I si et vols estar així, ens quedem així.

La música de fons ajudava. Primer la meva mà va lliscar pel seu pit; els dits jugaven amb el lòbul de l'orella. Tenia els ulls tancats i feia cara de satisfacció. Semblava absent. Vaig aixecar una mica el cul del sofà, gairebé de manera imperceptible, però ell ho va notar i va posar-hi la mà. M'acariciava per sobre dels pantalons. Vaig començar a llepar-lo, orella, coll... Li vaig buscar els llavis. Va correspondre el petó, sense obrir els ulls, somrient.
Sentia com el meu sexe es començava a mullar. Els petons anaven creixent d'intensitat, les mans també feien la seva feina. Em vaig asseure a la seva falda, de cara a ell, notant la duresa de la seva excitació. Les peces de roba van començar a desaparèixer per fases, per capes. La nuesa de la seva pell em va acabar d'excitar; el despullava entre petons i es deixava fer, donant-me seguretat i confiança, entre sorprès i expectant.

  • N'estàs segura del que passarà?
  • En tinc tantes ganes com tu, no ho notes?

Va acostar una mà al meu sexe, comentant que les ganes eren prou evidents per part dels dos. Els seus dits van començar a bellugar-se sotes les calcetes, apartant-les fins trobar el que volia trobar. Em va estirar al sofà i va desaparèixer entre les cames, llepant-me sense descans. El vaig aturar en notar que la humitat començava a prendre proporcions de catàstrofe.

  • El sofà, te'l deixaré xop, no vull...

Se'm va emportar d'una revolada cap al llit, dient que no em preocupés per res, que em limités a gaudir. Com oposar-m'hi si en tenia ganes des de feia tant? Vaig obeir. Minuts després em trobava flotant en la més plaent de les sensacions. Ens anàvem animant i, després d'alguna esgarrapada involuntària, va dir que potser m'hauria de lligar per la seva seguretat. Vaig respondre que si em deixava lligar després li tocaria a ell. Va riure acceptant les condicions.
Es va dirigir al sofà, va treure el cinturó dels seus pantalons i va tornar tot jugant amb ell. Rèiem, nerviosos, excitats, conscients de la complicitat. Va fer una nova ullada al sofà. Es va aixecar per prendre el meu cinturó i el meu inseparable buf. Un cinturó a cada turmell i el buf a mode de manilles. Per còmic que resultés, un drap de cuina va servir per tapar-me els ulls. Em sentia a gust, reiem. Ignorava les seves intencions però sabia que m'agradaria.

Alternava llepades amb mossegades, dedicant especial atenció als meus mugrons. Va baixar buscant de nou la meva humitat, podia sentir els meus propis regalims a les cuixes i com els recollia amb la llengua. De cop va parar. Primer va ser un dit, potser dos, estimulant-me el clítoris i penetrant-me, després en va afegir un altre a l'entrada de l'anus. Finalment vaig notar quelcom més dur. S'havia posat un preservatiu i jugava a fingir que em penetrava. M'estava tornant boja per moments, el volia sentir a dins, ja, ara! Arquejava la pelvis i els malucs per trobar-lo, per notar-lo més. Va entrar amb un cop tant sec i potent que em va fer cridar. I ja no es va aturar fins buidar-se. Suats, amb la respiració accelerada, em va preguntar si estava bé. Amb prou feines vaig poder respondre que sí. Em va deslligar i destapar els ulls. Es va aixecar per agafar la càmera; volia immortalitzar el meu derrotat gest de plaer absolut. Em sentia flotar. S'hi va recrear una estona, donant-me temps de descans. Entre foto i foto algun petó, una mossegada, una pessigada, una carícia, una llepada.

Quan va tornar del lavabo, em va trobar de genolls sobre el llit, amb un cinturó a cada mà i un somriure que li recordava la promesa de deixar-se lligar. Es va estirar mostrant mitja erecció. Com més tensava el cuir sobre la seva pell, més es tensava el seu sexe, clarament disposat a satisfer el meu desig més pervers. I així va ser...




Un fort tro em va fer tornar a la realitat. M'havia quedat adormida al sofà, embolicada amb la nova manta de vellut blau. En mirar l'hora al mòbil va ser quan vaig llegir el seu missatge; em convidava a una sessió molt especial.


  

divendres, 7 de febrer del 2014

Intercanvis lingüístics

Després d’haver-se escrit durant mesos per fi arribava el moment tan esperat. Tot va començar amb una broma, ell entenia el català però va dir que el volia aprendre a parlar. Per comprovar si realment havia integrat la nova llengua van decidir passar uns dies junts en certa històrica capital catalana que, si fa no fa, els quedava a mig camí, zona neutral. No s’havien vist mai, seria una cita a cegues emparada per la confiança.

Allí estaven, buscant-se entre la gent de l’andana. El senyal era un mocador vermell. Ella el portava com a diadema, ell lligat al seu canell.

“Ja he arribat, t’estic buscant”
“El porto al cap”
“El porte al... muñeca es diu ‘canell’, oi?”

Ella va riure per dins i el va començar a buscar amb la mirada. El va localitzar al mateix moment que ell avançava cap a ella, somrient, saludant alçant la mà, mostrant el mocador. Es van abraçar plens de felicitat: “Per fi”! Per fi es tocaven, per fi s’oloraven, per fi eren del tot reals. Van sortir de l’estació, ella coneixia la ciutat d’haver-hi estat abans però no sabia a on havien d’anar, doncs ell havia escollit l’hotel. Es va deixar guiar, ja li arribaria el seu torn.

L’excel·lent ubicació els oferia la vista d’un bonic paisatge on història i natura es donaven la mà. Des de l’habitació veien el mar, allò la va fer molt feliç. Ell va piular: “Et regalo el mateix mar que miro cada dia pensant en tu, somiant amb la teva humitat, desitjant besar-la ben aviat.” Ella, en canvi, va penjar una foto de les vistes “Aquí estem, comença l’aventura. Viatge de final de curs, ensenya’m que has après”.
Van somriure com dos criatures trapelles. Com passarien aquells dies junts, compartint llit? Volien tots dos el mateix? No ho havien parlat o potser havien esquivat el tema pensant que mai arribaria el moment... L’aigua de la dutxa la va fer tornar a la realitat, la porta del lavabo estava entreoberta, era una invitació? S’hi va arriscar. Va saludar-lo nua des de l’altre cantó de la mampara de bany, ell li va fer un gest d’aprovació.
“Pensava que no te’n donaries cuenta” Ella va riure davant la barreja de llengües i va decidir barrejar les seves amb un llarg petó. L’aigua els queia a sobre amb una agradable pressió. Van començar a explorar-se la pell, amb carícies, llepades i ensabonant-se mútuament. Ell reaccionava amb una erecció; ella sentia l’entrecuix moll, gairebé regalimant.

“Te quiero comer, te deseo, ya lo sabes”
“En català, hem vingut a practicar, no?”
“Vaaaleee! Et vull menjar, en tinc moltes ganes....”

Minuts més tard la pell s’eixugava tot començant a suar. La llengua li recorria tots els racons de la seva anatomia amb tendresa, passió i luxúria. Eren les ganes acumulades durant tants i tants dies, setmanes, mesos, missatges, fotos....

“Mmmm, me encantan tus pezones, ui perdó, els teus .... Com es diuen?”
“Mmmm, mugrons, mmmff es diuen mugrons....”
“Pués eso, que me encanten els teus mugrons, en tenia tantes ganes....”
“Ho noto, ho noto....mmmff”

Després d’una segona dutxa, més divertida que la primera, era hora de dinar tot planificant l’estada. La resta del dia seria més relaxat, passejant per la zona cèntrica de la ciutat.

La sorpresa va arribar dos dies després quan ell li va dir que havia localitzat a un amic d’ella i li va proposar viure una jornada de somni fent realitat algunes de les seves fantasies. Els esperaven al port. Una barca amb dos nois: l’Àlex i l’Otger, el seu vell amic.
  • Sorpreeeeesaaaa!! Molt malament venir a la meva ciutat i no dir-me res! Sort del teu simpàtic acompanyant!! Et presento l’Àlex, el nostre capità.
  • Benvinguda a bord, senyoreta. Avui serà la nostra reina...
I va rebre un petó a cada galta mentre l’ajudaven a embarcar. El Jose somreia triomfalment. Havien matinat i el mar en calma oferia una preciosa estampa de barques pesqueres. Era tan d’hora que no hi havia cap altre rastre d’activitat humana. Quan es van aturar amb prou feines podia distingir la costa. L’Otger li va explicar el pla del dia.
  • Portem tot el que cal per no haver de tornar fins tard. Estem a punt d’arribar a una cala només accessible des del mar, un lloc solitari i tranquil. Tu esculls a on vols esmorzar, a terra ferma o aquí mateix.
  • No he esmorzat mai sobre el mar, em fa il·lusió esmorzar aquí mateix!
  • Doncs som-hi!!







Els tres nois van preparar tot l’esmorzar mentre ella prenia el sol fent top-less. Una ombra se li va acostar.

  • El Jose m’ha parlat de les teves fantasies. Vols aprofitar avui? L’Àlex és de confiança absoluta... Si et ve de gust comença tu, ok?
  • Gràcies, Otger.
  • De res, dona! Només faltaria, serà un plaer molt gran donar-te plaer...

L’Àlex va anunciar que l’esmorzar estava a punt. Es va incorporar i tal com anava va entrar cap a l’interior. Els altres dos nois la van rebre amb un gran somriure. Van començar fent broma, jugant i aviat estaven els quatre mig nus. La fruita madura regalimava entre els seus pits; va somriure, ells van entendre el gest i de cop tres generoses llengües li eixugaven la pell entre petons. Aviat una mà es va perdre per dins les calcetes del biquini mentre les boques buscaven el seu coll, orelles, mugrons... Va agrair quedar nua del tot, així les calcetes es salvaven d’acabar més molles encara.  Els nois la van acomodar, es van despullar del tot i va començar un festival de llepades, petons i masturbacions... Sabia que l’Otger era bisexual però en veure als altres dos nois també tan entregats es va excitar encara més. Es van repartir el seu cos i ella, veient que no donava a l’abast amb tots i sabent que estava en bones mans, va decidir gaudir del plaer rebut. Encadenava orgasmes, notava els seus fluids regalimant com una font, de tant en tan alguna llengua generosa els hi netejava.

El plaer era tan gran que va haver de dir prou. Suats i nus com estaven, van embarcar els queviures i estris a la petita barca inflable per dirigir-se cap a la cala a on acabarien de passar el dia. Els jocs van seguir durant el bany, entre els nois, amb ella ... Ignorava que la complicitat masculina havia arribat prou lluny per, un cop a la sorra de la solitària i salvatge cala, rebre una nova proposta.

  • Saps que m'agrada molt mirar, oi? I jo sé que sempre has volgut provar un trio amb dos homes... I és evident que l’Otger i l’Àlex et tenen ganes... Vaja, no sé si m'entens...
  • Em penso que sí... Ets molt llest, t'ho has fet venir bé!!
  • No esperem més!