diumenge, 17 de novembre del 2013

Un Raig Roig

Un raig roig endevinat
darrera les muntanyes.
A la vall, la boira
segueix el transcurs del riu.
Fa fred.
Silenci de tardor.
Drac vagareja..

Els cors bateguen d'anhel,
crema la lava
a la sang.
S'encén,
s'enfurisma,
colpeja, trenca els arbres
que no vol trencar.
Desespera! Plora.
Reviu el tecte suau
de la pell,
sobre cos escatat.
Recorda els seus ulls de foc
blau,
en el fosc dels teus reflexats..

Cada nit alça el vol
i vola
fins el niu dels seus germans
adormits,
que retronen i volen despertar
de furia compartida.

La seva germana,
atrapada
en aquella cruïlla de camins,
la recorda.
Sent la mossegada de la ment,
i el dolor que va tornar.
Les pedres ploren.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Senyals


En allitar-se, encara feia olor d'ella. La sentia sobre la seva pell, gravada en cada racó. Les mans empudegaven. Hi trobà la seva olor, i la pròpia. Pudien a la suor d’ambdós, i al semen i al flux i a les seves salives. Cobrí el nas fent cova amb els palmells, esbatanà els narius i inspirà profundament. Les olors entraren brutalment a dins seu, l'ompliren i el deixaren curull de sensacions. Inspirà molts més cops, aquelles olors el precipitaren a un espiral de desig, es marejà.



Repetint el gest tribal dels homes, passà les mans per l'entrecuix i s'olorà. La ferum d'almesc era escruixidora, es cargolà sobre les altres olors i les potencià, i totes plegades l'ompliren de passió per ella.
Es covà sota el llençol fins que les olors, el mareig de sentir-les o el cansament el venceren.


L'havia vist caminant, d'esquena. S'havia entaforat al cotxe riallera i només va encertar a donar-li dos petons a les galtes, tant a prop com va poder de la boca. Ullava el seu cos rotund mentre intentava mantenir la mirada en els seus ulls. Potser va arribar a adonar-se'n.
Havien xerrat de camins, rutes i caminades, mentre el dirigia pels revolts, fent rodar el cotxe per la pista amb una velocitat moderada. Desprès, en el retorn, havia conduït lentament, com intentant que aquella estona no tingués final.
Aturà el cotxe en un petit prat, vora la tanca. Sortí, tancà i jugà neguitosament amb les claus, sense saber ben bé que fer. Miraven a la llunyania quan li creuà el braç per les espatlles. Intuí, més que copsà, els sentits en alerta. Cobrí les espatlles d'ella amb el seu propi braç, i feu presa del seu cos. Li tornà un primer senyal, silenciós.
Caminaren al voltant de l'ermita, però en realitat no la miraren. Li parlà de camins, i ell recordà una anècdota. L'únic que volia era abraçar-la. En un dels costats amagats al camí, un banc de pedra es projectava des dels murs.

Sentí un dit fent un dibuix tímid sobre el camall. Allargà la mà i la passà suaument pel seu avantbraç. El borrissol sobre la seva pell li endegà una descàrrega que se l'hi escampà pel cos, electritzant-lo. La besà als llavis, sentí la llengua trencant el poc marge d'intimitat que havia guardat, i es deixà entrar, tancà els ulls per a sentir-la i els tornà a obrir per a mirar-la.
D'alguna manera va aconseguir treure-li els sostenidors. Ella es va deixar fer; la va agafar per la cintura, li acaronà el ventre. Després li engrapà els pits, bonics, grossos, que li reposaven a les mans deixant-les curulles de sensualitat. Premé i sentí la seva carn voluptuosa entre el seus dits, el mugrons fregant-li els palmells.
S’atansà al seu coll des de darrera i espirà una alenada tèbia en un dels costats. El llepà suaument i bufà per a refredar-lo. La tebior i la fredor desencadenarem la resposta, i la sentí inspirar profundament i retenir l'aire. Mossegà la clavícula dolçament, repetí la tebior i la fredor, i li endevinà un calfred a l'espinada..
El record següent, els seus dits explorant-ne el sexe. L'orgasme d'Ella fou inesperat. Baixà les mans cap el ventre i les passà per sota dels pantalons. amb els polzes dibuixà sobre els llavis, dessota les calces. Amb la resta de dits premé l'interior de les cuixes, carnoses. El tacte li enviava foc des de les mans fins el més profund de la seva ment, i la seva ment enviava el mateix foc al sexe, als testicles. Els ous li cremaven i lubricà amb intensitat. Amb una mà començà a masturbar-la per sobre les calces, mentre amb l'altra cercà el naixement dels cabells i començà a escabellar-la.
Es va vinclar cap enrere, com un ressort, i sabé que la tenia. passà la mà pel costat de la calça, molla, i entrà amb els dits. Continuà escabellant-la, li agafà els cabells i obligant-la, la besà. La pell d'ella cremava; i el sexe, els llavis, el clatell. Engrapà la base del crani, amb fermesa, i els gemecs li ompliren la resta dels sentits. L’escabellà amb força, gemecs. Li clavà els dits fins el fons del cony, gemecs. Li menjà la boca, gemecs, i llavors la va mossegar al coll, i ella vinclà i arribà a l’orgasme, i sentí la mà molla mentre la musculatura del sexe li atrapava els dits i palpitava per a impedir que marxessin.
S'atansà la mà a la boca i menjà la correguda, i n'hi oferí. Golafre, va envoltar els dits amb la boca i va xuclar-los.. sentí la pressió dels ous, sentí el foc recorrent el membre i deixà anar tot el lubricant possible, violentament, i fou millor que un orgasme.

El tema havia arribat a la conversa sense saber exactament com. Parlaven del rol dominant i dominat d'una relació i va sorgir Ell. Arraconant-la, prenent-li l’espai. Va començar a tremolar sense voler-ho. L'abraçava, així que va estrènyer-la amb fermesa. No tenia nom, i per tant no tenia rostre. Tenia una edat, i hi havia una paraula. Tot allò s’havia esvaït en el temps, però encara tremolava i la paraula sortia escopida de la seva ment. Sentí el cos cargolant-se sobre ell mateix, una nova alerta. Li tornà un segon senyal.
Hi havia quelcom amagat, quelcom més que s'esmunyia entre les paraules. Va continuar estrenyent-la fins que els tremolors s'aturaren. el cos nu entre els seus braços, però, perdurà.



Recorregueren el perímetre i trobaren un esbarzer amb mores. En menjaren unes poques, ell en prengué sense ocultar-ho, al mateix temps sense mostrar-ho. Continuaren caminant fins a trobar un bon lloc. Estengué la manta mentre ella es treia els pantalons i les calces, mullades, i la convidà a seure. Mentre ho feia li estirà la samarreta i els seus pits foren el més bonic que mai havia vist. Uns pits plens, generosos, lleugerament caiguts, amb mugrons bells, amb arèoles tendres que volgué besar sense control. Mamelles plenes que l’emplenaren de luxúria; les agafà amb força, les queixalà i les pressionà, les separà i besà entre les dues. Les arèoles, escandalosament atractives; les  llepà i mossegà i estirà els mugrons amb els llavis i les dents, i llavors recordà que tenia un present per a ella. Accedí divertida i calenta.
Ajustà la pinça amb cura, va rebre el vistiplau. Passà a la segona, l’ajustà de la mateixa manera. La tancà encara més, va sentir-la respirar profundament. Tancà la primera. Respirava amb força. La besà moltes vegades, li tornà. Estirà de la cadena. La pell cremava. Féu un gemec quan el dolor es va tornar plaer, i va baixar fins el sexe.
El cony preciós, de llavis carnuts. Entaforà la llengua i els besà, i llepà els llavis interns i els mossegà, tot aquell precum el sadollà, pogué empassar-lo amb delit. Empassà tant com pogué, i amb dits tremolosos va amagar la mora entre els llavis. Amb la llengua jugà a caçar-la; va devorar amb desig. Amagà i engolí una segona mora. Quan caçà la tercera va sentir l’espasme, el gemec sostingut i el raig li omplí la boca, entrà pel nas, profundament per la gola. Eufòric, begué.
Pujà a besar-la, a compartir el seu tast. Mentre feia, tocà la cadena, ella vinclà i tornà a gemegar. Conduí la mà a la xona i començà a acaronar i fregar els dos parells de llavis, mentre amb els dits la penetrà i encara li follà l’anus amb el dit petit. La girà amb determinació i amb la mà lliure tornà a escabellar-la, prement els dits contra el crani, dibuixant cercles sobre el cuir. El gemec fou més intens, animal, i un nou orgasme li omplí la mà de llet.
Lleparen la llet entre els dos, rigueren, s’abraçaren, parlaren. Parlaren molta estona.

El que restava amagat anà prenent forma. Primer se li eriçaren els cabells, i els llavis començaren a tremolar. Feia fred? Potser no. Ulls vidriosos, empal·lidí. L’agafà per la cintura, des del costat. Tornà a sentir aquell cos en alerta.. Finalment la forma es transformà en paraules..
Desprès d’aquell va haver-ne un altre. Tòxic. Enduent-se-la. Enduent-se les energies, la voluntat, l’ésser. Buidant-la i convertint-la en una clova perduda, com les cloves on els ermitans s'encasten i nien fins que troben una clova millor.
Les dificultats per a escapar-ne. La lluita amb ella mateixa, contra la manca de força, la covardia de la impotència. Sortir. Sortir-ne.

L’abraçà amb tot el seu cos. Li tornà un nou senyal. La besà al coll i darrera l’orella. La conversa es trencà, aprofità per a besar-li la boca. Besà les galtes i els ulls, begué les llàgrimes. Besa el nas i la barbeta, les espatlles, l’avantbraç i el braç fins els dits de la mà. Besà el braç per l’interior fins a l’aixella i el pit. D’un pit a l’altre i tornà a pujar fins a la boca. L’escabellà i la sentí vinclar-se com un jonc, la tornava a tenir, baixà l’altra mà al sexe i l’acaronà entre els llavis. Sentí la vagina polsant amb violència, el gland omplint tot l’humit interior. Un altre. Dóna-me’n un altre, amor. Queda’t dalt, no vulguis baixar.
No els comptaren, però en fruïren fins que ella sentí que no podia més, fins que el sexe li digué prou, fins que el plaer es transformà en una punta de dolor dolç. Tot era moll, però entre gemecs i respiracions ella tornava a riure, a ser feliç.

Li dedicà prou temps. El menjà, hi jugà, s’embrutà. Es netejaren i vestiren, tenia fred. Recolliren tot.


La portà prop de casa i la veié marxar, i en veure-la d’esquena va saber que l’estimava, d’aquella forma irreal però respectuosa. Sí que l’estimava.

dissabte, 3 d’agost del 2013

Pantalons de rebaixes


Per fi havien arribat les esperades vacances! Com cada estiu,  era el moment de traslladar-se al poblet dels avis a on la família encara hi conserva la casa pairal. Tot i ser una localitat petita té prou fama turística com duplicar el nombre d’habitants. Aquest és el motiu per anar-hi any rere any bé, un dels motius. L’altre és ella, la noia que cada estiu intenta seduir i que cada estiu és l’única que se li resisteix.

Pensava tot això de camí a on treballa la seva musa, la Sandra. Després d’estudiar disseny tèxtil va inaugurar la seva pròpia botiga de roba, amb molt d’èxit, i cada any li fa una visita amb l’excusa de les rebaixes d’estiu.
Ja sap que hi trobarà, un munt de noies joves i MILFS modernes a la recerca de modelets exclusius i, fins i tot, personalitzats. El paradís per a qualsevol home. I ell sempre rep aquell tracte de client especial que tant li agrada...

Abans d’entrar ja es va adonar dels primers canvis. Malgrat la crisi, o potser degut a la mateixa, la botiga havia crescut i ampliat oferta. A part de la roba ara també hi havia complements de moda artesanals, fets a mà, i una secció de calçat. Va celebrar que la secció de moda masculina també hagués crescut.

-          Hola, caram com ha canviat això!
-          Hola, quina sorpresa!! Ja ho veus... Quan has arribat?
-          Vaig arribar ahir però estava tan fet pols que gairebé no vaig sortir.
-          Ves mirant que ara de seguida estaré per tu.

La preciosa Sandra, simpàtica, atenta, detallista, amb un físic digne d’admirar i sempre tan elegant... Quants anys feia que es coneixien? Molts, de tota la vida, de petits ja jugaven junts a l’estiu. Potser per això mai se l’ha mirat amb ulls lascius com ho fa ell.  

-          Emprova-te’ls, fan molt per tu, són del teu estil. Si no t’acaben d’anar bé te’ls ajusto en    un moment i els passes a buscar quan puguis, sense cap compromís.
-          D’acord, tens algun emprovador lliure? Tanta dona ...
-          Passa al magatzem si vols, li dic a l’Ivan que acabi d’enllestir les clientes i estic per tu.

Va entrar al magatzem notant una lleugera excitació; aviat estarien allà dins, els dos sols. La tindria tant a prop...

-     A veure com et queda això, guapo ... Ui! Ja veig que tindré feina, et fan bossa i et van llargs. Puja aquí que ara porto les agulles.

Enfilat al tamboret, la fantàstica visió de l’escot aviat va desencadenar en erecció. La noia voltava agafant roba aquí i allà, s’ajupia, es tornava a aixecar, s’allunyava unes passes i tornava a palpar les seves cames per sobre la tela. Ho feia sense malícia però aquell contacte cada cop l’excitava més. Començava a patir una mica quan va sentir el telèfon de la botiga i l’Ivan va entrar.

-   Sandra, la trucada dels proveïdors que esperàvem, em vas dir que hi volies parlar urgentment...
-      Ostres sí, et fa res acabar?

Se li va quedar cara d’estaquirot pròpia de a qui el deixen a mig fer. Coneixia a l’Ivan de veure’l a la botiga però mai havien parlat massa. Sempre havia dubtat si era gay o hetero.

-     Així que ja tornes a ser aquí, un any més. No et rendeixes, eh, veig que et segueix posant molt a to.

El comentari i el canvi d’atencions van fer que l’erecció comencés a baixar. Es va relaxar desitjant que la trucada fos breu. L’Ivan era destre i delicat amb la feina, va trobar que tenia les mans àgils, que gairebé anava més ràpid que ella i no perquè no s’hi mirés tant.

-     És una putada quan se’t fa bossa, sense marcar paquet uns pantalons com aquests perden molta gràcia. I això que són còmodes però si estàs tan prim com tu és el que té... Fas molt exercici, menges poc o és per què ets nerviós? O et mates a palles?

Tanta confiança el va deixar sorprès i no va saber reaccionar.

-   Hahaha, tranquil, feia broma... Ara que ho recordo, tu anaves per bomber, vas aconseguir entrar al final?
-      Sí, a la segona convocatòria.
-   Ah, vet aquí perquè estàs tan escanyolit! Hauries de fer una dieta per guanyar to muscular, si vols te’n passo alguna. Jo sóc de constitució molt prima i una amiga nutricionista em va passar una dieta ideal.

I mentre parlava li anava grapejant la zona púbica amb una naturalitat desconcertant. Estava fent la seva feina, un gest normal, però a ell això que un altre home tingués les mans per allà l’incomodava. L’Ivan li anava parlant de la dieta i d’altres temes als quals no dedicava massa atenció perquè de cop es va adonar que estava recuperant l’erecció. No podia ser, l’estava tocant un home i s’estava excitant, mai li havia passat res semblant. Però si ell és heterosexual convençut! O no, potser havia de ser sincer i admetre que sempre ha tingut curiositat pel sexe entre homes...

-      Mmmm, si segueixes així hi haurà perill que et punxi alguna cosa sense voler! Caram, en què estàs pensant?
-       Res, coses meves, perdona...
-      No cal que et posis nerviós, és una reacció fisiològica. Si has d’estar incòmode ja li diré que ho acabi ella, segur que t’agradarà més.
-          No, és igual, no cal ... Vull dir que ja ho fas bé ... Vaja que m’és igual...
-          Entesos.

L’Ivan va començar a exagerar els moviments amb un contacte més intens. L’erecció anava creixent i la respiració s’anava accelerant...

-          Escolta, escolta .... Potser sí que ho acabi ella...
-          N’estàs segur? Si vols t’ho puc acabar jo, em penso que la trucada anirà per llarg i la      botiga està buida...
-          És que... No puc més...
-          Ja ho sé, tonto, i estàs patint perquè tu vols! Deixa’m fer ...

Li va descordar els pantalons mentre li picava l’ullet tot somrient. Se li va agenollar amb devoció i, abans d’abaixar-li els bòxers, va fer la broma de rigor “a veure aquesta mànega, bomber”.



Va tancar els ulls per oblidar que aquelles mans eren les d’un home. Les mans van deixar pas a la llengua; mai havia sentit un plaer tan gran, semblava que el conegués a la perfecció, tocava, llepava, al punt just, amb la pressió justa, al ritme adequat... Ofegava els gemecs, estava gaudint del millor francès que li havien fet mai. Sentia proper el moment de l’orgasme. Va obrir els ulls, l’Ivan s’havia tret la samarreta, deixant al descobert un tòrax envejant. La dieta funcionava, i tant! Per instint i mogut per l’excitació va acostar una mà als mugrons, no era el tacte tou esperat però aquell pit depilat i fibrat bé hauria pogut ser el d’una noia més aviat plana.

-          Sense vergonya, no pateixis, el que passi aquí es quedarà aquí...

La curiositat va poder més, aviat s’estaven devorant les boques amb llengua juganera. L’Ivan li va buscar l’anus sense deixar de besar-lo ni masturbar-lo.

-          No puc més, no puc més, em corro!!!!

Va ser l’escorreguda més brutal de la seva vida, semblava que portés dies sense ejacular. Un potent espasme va recórrer tot el seu cos, gairebé se li va tallar la respiració. Es va quedar mirant l’altre noi amb cara de vergonya, sorpresa i espant. No ho podia entendre.

-      Et puc fer una pregunta? Tu ets d’aquells heteros estúpids i amb por que els estimulin el cul, oi? T’ho havien fet mai? T’havies deixat mai?
-      No, no coneixia aquesta sensació... Estic confós...
-    Ei, tranquil, no t’acabes de convertir en homosexual per art de màgia, eh!! Sou tan burros quan us poseu així amb el tema... L’estimulació anal et donarà sempre els millors orgasmes i el plaer més gran, si no tens manies ni tonteries! Ah, i entre tu i jo, si esperes aconseguir res amb ella com no et facis un canvi de sexe ho tens clar!
-          Com dius? Perdona?
-    Sembla mentida que la coneguis de tota la vida, no ho saps? No t’ho ha dit mai? La Sandra és lesbiana!
-          Vinga, va! Però si sempre ...

I de cop alguns records d’infantesa van prendre un altre sentit. La discreció i timidesa de la seva amiga ja no li semblava tanta discreció ni tanta timidesa, mai l’havia vist coquetejar amb un noi ni tampoc li havia sentit cap comentari d’admiració dirigit a un home. Li costava creure que fos cert.

-     L’hauries d’haver vist el dia que em va demanar si volia fer un trio amb ella i la seva parella, la Júlia!! Em va buscar a mi per la confiança que ens tenim i perquè, segons ella, al ser bisexual tenia el bo i millor de cada orientació sexual, ideal per fer-les gaudir i gaudir...

La porta del magatzem es va obrir.

-          Vaja, vaja, no sabia que fóssiu tant amics.
-          Jo, Sandra, eehh, no és el que sembla...
-          Ah no? Quina llàstima perquè és hora de tancar i m’heu fet venir ganes de jugar. Teniu pressa?

L’Ivan es va acabar de despullar mentre la Sandra abaixava la persiana de la botiga i apagava els llums...







dimecres, 12 de juny del 2013

Vincle

No havia estat el nostre millor bolo però tampoc havia anat malament. La sala s’havia omplert prou, el públic s’havia comportat, fins i tot havíem cobrat!! Per a mi havia estat especial, sobretot perquè ella havia acceptat la meva invitació. Veure-la cantant, ballant i animant-nos des de primera fila havia estat molt estimulant. Vaig donar gràcies d’haver passat de guitarrista a simple cantant, clar que el meu instrument sempre havia estat el baix... La meva nova funció dins el grup em permetia interaccionar més amb el públic i gràcies a això l’intercanvi de somriures, mirades i gestos m’havia anant excitant. A més, la meva privilegiada perspectiva m’havia ofert precioses vistes del seu generós escot fins al punt de desconcentrar-me en algun moment però ningú ho va notar.
Després d’ajudar-nos a recollir els instruments, feina pesada quan estàs cansat i és de matinada, vaig creure oportú convidar-la a un parell de birres (els músics teníem barra lliure). Els de la sala ens van fer fora abans de poder acabar-nos les consumicions, no podíem quedar-nos al carrer i al final vam acabar a dins la meva furgoneta. Hi feia calor, era com estar en una sauna. Es notava que havia passat el dia al sol. Això va fer que, en un excés de confiança, ens anéssim despullant, quedant-nos gairebé en roba interior. Arribats a aquell punt ja no vaig poder més.

-       Porto una nit que no vegis!! No puc més, em petaran els calçotets!!
-       Hahahaa, exagerat!! No serà tant!!
-       Que no? Que no? Mira, mira, toca, toca!!

I amb la tonteria ens vam començar a tocar, primer ella a mi, tan dolça i excitant. Em mirava somrient, dient que tenia raó, que hi havíem de posar remei... Però no volia anar tan ràpid, havia estat tot tan bonic que no podia començar i acabar així. El primer petó me’l va fer ella, tan apassionat que em va fer veure els estels. Sentia la seva pell i la volia sentir més. Vaig preguntar si li podia descordar els sostenidors, tenia ganes de sentir-nos pell amb pell. Va accedir i en quedar-se nua em va treure la samarreta a mi. Allí estàvem abraçats, suats després del concert, però no ens importava fer mala olor.

Ella va començar a jugar amb els meus mugrons, me’ls mossegava, rellepava i esgarrapava. Jo, en canvi, vaig ser més delicat amb els seus i diria que li va agradar, doncs es començava a mullar. Les ràfegues de petons s’alternaven amb carícies i abraçades. M’anava escalfant per moments, ens anàvem escalfant per moments. Vaig començar a tocar-li el sexe per sobre la roba, em moria de ganes d’amorrar-me als seus llavis, als vaginals, però tampoc volia semblar groller ni desesperat. Vaig demanar permís per masturbar-la i mentre ho feia ella m’anava menjant el coll i l’orella. Allò em posava a cent i en notar-ho ella encara s’anava mullant més i més... La sentia gemegar, sabia que l’estava fent gaudir d’un bon orgasme, els espasmes no em podien enganyar. En aquell moment totes les meves penes s’havien fos, ella tenia la virtut de fer-me sentir tranquil, millor, però a la vegada això em provocava dolor, dolor per no poder estar sempre així, amb ella. Potser això feia que la tractés amb respecte i delicadesa, volia que cada moment junts fos un bon record, un bon son. Sentir les seves carícies em posava la pell de gallina, em parlava a cau d’orella i perdia el món de vista.

Encara no entenc com vam poder fer l’amor a la meva furgona, sempre plena dels trastos de la feina, però va passar. La molt punyetera es recordava del meu somni i havia decidit fer-lo realitat. Sense dir res es va acabar de despullar, va enfundar un preservatiu i es va enfilar a sobre meu per començar-me a cavalcar. Primer suau i amorosa, mostrant-me el seu joc de malucs. M’excitava tant!! Poc a poc es va transformar, em va sorprendre el canvi de la seva mirada però no em vaig espantar, ara tenia a davant meu el seu ésser real. Li vaig acaronar el cabell, el clatell, baixant la mà per l’esquena, la vaig acostar cap a mi fins a tenir a la meva boca la seva orella: “M’agrada tenir-te dins i ser a dins teu, ara del tot, per fi”. La vaig besar i la vaig ajudar a mantenir el frenètic ritme. La frescor de la matinada ens evitava suar tant com si fos migdia.

La llum del sol em va despertar, la tenia nua dormint a sobre el meu pit, abraçats. Em va envair una enorme sensació de tendresa i de cop vaig sentir una estranya emoció, de felicitat, aquella enyorada felicitat... Li vaig fer un petó al front, potser massa fort i llarg. En acabar em va mirar amb el seu dolç somriure, dient-me “bon dia”. M’hi sentia tan a gust, era com si portéssim junts tota la vida.
Ens van roncar les panxes, teníem gana però a la suor del concert s’hi havia afegit la suor de la nostra passió i ens calia una dutxa. Vaig proposar-li buscar una habitació on poder dormir en condicions i, sobretot, poder-nos dutxar amb calma i tranquil·litat. Va acceptar i per sort no vam trigar massa en trobar un bon lloc encara que fos a una hora tant estranya, però els hotels de carretera són així, un món a part.

Vam fer un bon esmorzar, necessitàvem recuperar forces. Menjàvem, parlàvem, entre rialles i mirades. Ella jugava amb el peu per sota la taula, li vaig dir que si seguia així acabaríem tornant a l’habitació. Però no hi vam arribar... Després d’haver pagat vam fer la bogeria d’anar fins al mar. La cala era petita i solitària, tota per a nosaltres. Ens vam despullar, vam començar a rodolar per la sorra, menjant-nos a petons, fins que ella va quedar sobre meu, altre cop. I aleshores ho va fer... Va dir que se’m volia menjar, sencer del tot, fins al final. Va desaparèixer entre les meves cames per fer-me sentir el que seria se’ns dubte el millor orgasme de la meva vida.


Tots aquests records em passaven pel cap de camí cap a la seva terra, no podia deixar-la marxar sola, de fet no l’hauria deixat marxar mai. Si la portava a casa seva guanyàvem un temps preciós per estar junts, parlant, tocant-nos tant com la carretera ens deixava. Em vaig mirar al mirall retrovisor i vaig veure el meu propi somriure, tornava a ser un home feliç, ni que fos en aquell moment. Em vaig girar a mirar-la, era una fada, la llum del matí ho feia tan evident... Va començar la cançó, els dos cantàvem a ple pulmó com per dissimular el dolor de la tornada a la realitat, de l’inevitable separació. Els ulls negats... Em vaig treure un dels braçalets de cordill (sempre li han agradat) vaig allargar la mà: “Agafa’l, queda-te’l, vull que tinguis una part de mi, vull que em portis sempre amb tu”. Se’l va cordar al canell dret i, posant-se la mà a sobre el cor, va dir “fa molt temps que et porto amb mi, aquí, però m’agradarà molt dur un tros de cordill, una nova llaçada”.


Cada dia rebo una foto a on em mostra el braçalet; sé que no se’l treu mai, comença a estar vell i gastat, tal com em sento quan no la tinc al meu costat... 



diumenge, 19 de maig del 2013

Blau cel mar (Experimental 3)


Caminant pel passeig marítim es va fixar en aquell pintor; li va costar distingir entre el quadre i la realitat a l'horitzó. Aquell tros de mar sobre el llenç era realment preciós però molt més ho era el somriure del pintor, la seva mirada plena de vida.

Es va girar al sentir-se observat i va donar gràcies a la seva sensibilitat: una sirena s'havia escapat del seu mar estimat. Ella va demanar si podia seure, allà. No el volia desconcentrar. En aquell quadre hi havia quelcom que l'havia captivat; va començar a escriure.

Ell pintava, ella escrivia. Es miraven, somrient en silenci, parlant un llenguatge que només podien entendre ells. Cada cop somreien més... La gent caminava al seu voltant però ells ja havien fugit molt lluny, cadascú en el món de l'altre per trobar-se, junts, en pondre's l'astre.

“Pinta'm el mar i et duré a un altre món on tots els teus desitjos es poden fer realitat.”


Hores més tard en el quadre hi va aparèixer una paraula: "desig". Els fulls blancs s'havien tenyit de pinzellades blaves; també els seus pits, a ditades...

El sol els saludava des de l'horitzó. Es miraven, encara somrient, sense arribar a creure's el que havien estat fent, nus sota la llum de la lluna... Van esmorzar uns quants petons, amanits amb salsa de carícies. El mar semblava aplaudir l'ofrena de tals delícies.







diumenge, 14 d’abril del 2013

Neguit i delit


Es coneixien d'haver coincidit en algunes sortides de senderisme i, malgrat la diferencia d'edat, poc a poc s'havien anat fent bons amics. Compartien molts quilometres d'animades converses entre bromes, confessions i confidències. De manera natural, fruit de la confiança i la comoditat, havien anat apareixent bromes, frases amb doble sentit, insinuacions però mai res més enllà, fins aquell dia.

La sortida programada s'havia anul·lat i ella va comentar que era una llàstima, no coneixia el lloc i li feia molta il·lusió. Ell, decidit com és, va suggerir anar-hi els dos sols, coneixia perfectament el camí i li venia de gust fer-li de guia, a més el dia es presentava ideal. De bon matí la va recollir al punt que ja era habitual. Com sempre, mirades i somriures sincers, quan estaven junts tot els semblava bonic, divertit, agradable, excitant... Que poc els costava fer broma de qualsevol situació!!


Van iniciar el sender en aquell poble que ella tampoc coneixia. Li encantava descobrir nous racons al costat d'aquell home, d'un home de debò, madur, que no per això deixava de sorprendre-la i fascinar-la simplement pel fet de mostrar-se tal com és. Per sort el sol acompanyava, doncs l'aire encara era prou fred com per convidar a abrigar-se bé. El sender pujava planer, convidava a parlar sense ofec; aprofitant que avui estaven sols s'explicaven algunes aventures “censurables” com qui parla del temps o del futbol. I de cop, sense saber ben bé com, es van adonar que caminaven agafats de la mà. Van seguir la conversa tranquil·lament; els dits entrellaçats jugaven subtilment, acariciant la pell. Es miraven, somreien, parlaven, però els seus ulls deien molt més.

El temps passava ràpid, els estomacs els reclamaven una parada. Ell sabia que més endavant hi havia un indret on menjar còmodament. Van arribar-hi al cap de pocs minuts, una font coberta amb el cartell “aigua natural sense garantia sanitària” però amb taula i bancs de pedra. S'hi estava bé, a gust, arrecerats i frescos; segur que era un lloc molt agraït a l’estiu però van trobar-hi massa humitat i aquest comentari els va dur a un primer contacte. Es van fondre en una abraçada, llarga, sentida, amb les mans recorrent tot el cos. Instintivament ell va pujar una mà al seu clatell i ella es va estremir, li acabava de descobrir un dels seus punts febles.



-          Uuff, oooh, com m'agrada....
-          Perdó?
-        M'agrada molt que em toquin aquí... De fet m'agrada molt que em toquin, en general, però aquí... aquí és... brutal...
-          Mmmm, gateta, t'agrada així?
-          Sí, molt .... No paris.... Quina traça que tens....
-          Ja saps, mans de pianista retirat ...
-          Mmmm, això vol dir dits flexibles...
-          Estàs pensant en el que m'imagino? Mira que n'arribes a ser de marranota!!


La va besar mentre una mà baixava avall, buscant el seu sexe. La tela dels pantalons ja començava a estar humida.

-          Dona d'aigua, si sabessis les ganes que tinc de tastar-te!!
-          Per mi no te n'estiguis pas, tinc ganes de tenir-te allí baix...


Un bes llarg en el silenci del bosc.


De camí a la font havien passat per una clariana amb un pi inclinat. Van decidir fer marxa enrere i acomodar-se allà. Sentia l'escorça a la seva esquena i els dits d'ell per sobre les calcetes. Patia pels pantalons, ja els notava prou molls, de manera que va decidir abaixar-se'ls, oferint-li tot el seu sexe sense limitacions. Ell es va agenollar davant seu per mirar sense perdre detall. Li va confessar que el trobava preciós, que l'havia somiat, que era una meravella anatòmica. S'hi va amorrar, llepant-lo amb delicadesa i delit, amb ganes. Ella s'ho mirava, incrèdula, semblava impossible que allò estigués passant. Li agradava molt, molt més que amb cap altre abans. Des de sempre havia admirat l'habilitat d'aquell home per fer-la sentir bé, feliç, satisfeta i desitjada, fent servir només les paraules i mirades. Existia una estranya connexió, era evident, però mai s'hauria imaginat que arribessin a aquell punt.

Les cames li començaven a fer figa, tota ella tremolava. El tronc era prou ample per servir-li d'hamaca improvisada i així va acabar, sentint l'escorça entre les seves cames nues, directe al seu sexe, acompanyant la llengua i els dits d'ell. En un moment d'èxtasi va alçar la vista al cel trobant una lluna lluent, astre mare, que ja despuntava. Tan tard era ja?! Quantes hores havien passat? Havia perdut completament la noció del temps entregada totalment al plaer.


Sortint del seu estat hipnòtic es va activar, començant a descordar-li els botons de la bragueta amb una sola mà. Ni ella mateixa sabia com però ho estava aconseguint!! Ell l'ajudava, sense deixar de masturbar-la. Finalment tenien les mans un en el sexe de l'altre i podien gaudir d'aquell delit tan secretament desitjat. Verbalitzaven les sensacions d'una forma sorprenentment natural, com si aquell moment tan especial fos el més normal.


L'esclat li va regalar un raig que ell va admirar amb un dolç “que bonic, com m'agrada”. Ella va somriure entre avergonyida i complaguda. Acabaven d'establir un nou i alt nivell de confiança que convidava a fer un pas més endavant. En un rampell de desig ella es va apoderar del sexe del seu amic, volia  degustar-lo amb el mateix delit, volia tornar-li tot el plaer que aviat sentit gràcies a ell. Era tal el desig que ni va buscar una posició més còmode, tan sols es va incorporar; seguia sentint el contacte amb l'arbre, l'estava regant, el marcava amb la seva olor, com un animal... I també començava a notar una nova olor, la de l'excitació d'ell. 

Tot plegat els estava posant molt calents i xops però el temps no s'aturava i començava a fosquejar, calia emprendre el camí de tornada abans de trobar-se enmig d'una foscor que no convidava.


Caminaven intercanviant mirades, somriures, petons i abraçades, declarant inaugurat un nou estatus d'amistat, batejat amb un neguit que els acompanyaria al llarg de molts més dies, alguns mesos enllà...






dimecres, 13 de març del 2013

Encís


Experimentant, jugant amb la poesia i la fotografia; preludi? 



L’encís que d'ell n'admirava d'ella n'era una part sota la tela amagada,

arrapada a la pell, concentrada en la mirada, enfocada en ell.
Com criatures enjogassades, descobrint el món a través del palmell,
adults inquiets, experimentant una eterna primera vegada.

Àvids de sensacions, d'entregar-se a l’emoció del moment,
sense lligar-se ni perdre’s en ell.
Sense lligar-se ni necessitar anell,
conservant l’essència genuïna del que són, senzillament.

Donar-se la mà, somriure sense motiu aparent,
abraçar-se escoltant el recíproc batec,
meravella, pur sentiment.
Sense neguit, ni pena, ni ofec.

Meravella, pur sentiment
que creativament els esperona,
salvant l’ànima, estimulant cor i ment.

Aprenent a desaprehendre, aprenent t’entenc ...



diumenge, 10 de febrer del 2013

Seguretat aplicada


L’amistat que ja existia entre nosaltres va facilitar l’èxit d'aquella trobada. De camí al seu pis parlàvem d'allò en comú, comentàvem quotidianitats, ens relaxàvem i a l’hora anàvem encenent les brases del foc latent des de feia temps. Un cop arribats, després de la breu visita guiada de rigor, era el moment de fer el canvi de xip i recordar el motiu que m’havia portat fins allà.

-          N’estàs convençuda, segur?
-          Sí, sí, sé que estic en bones mans. Confio en tu.
-          Entesos, m’ho penso prendre molt seriosament, t’aviso.
-          D’això es tracta, no?
-          Després no et queixis...

Vam pactar les normes del joc, deixant ben clars els límits, i també vam acordar una paraula d'emergència per si en algun moment ho volíem aturar. Les nostres mirades de desig evidenciaven que la conversa de preparació ens havia excitat prou. Va ser ell qui, seguint la meva petició, va passar a l’acció. De cop em vaig trobar de cara a una de les parets del menjador, amb les mans immobilitzades a l’esquena, sentint el seu corpulent cos contra el meu i la seva veu a cau d'orella.

-          Molt bé bonica, vull que m’escoltis amb atenció. No forcejaràs, no voldria fer-te mal. Vull que et descalcis, treu-te les sabates.

Vaig obeir, primer una després l’altra.

-          Així m’agrada, bona minyona. Com em posa que siguis tan bona nena... Ara m’ajudaràs a que et tregui les mitges, oi que sí?
-          Sí ... mmff ....
-          Poc a poc, una cama i després l’altra.

No deixava de fer pressió amb el seu cos, parlant a cau d'orella, llepant-me el coll després de casa frase. Les seves mans fortes i expertes engrapaven les meves manetes que semblaven de mantega. No li costava gens fer el que segurament ha fet tants i tants cops en algun dia de feina. Se'n sortia molt bé, era evident. Em vaig quedar amb les cames nues, els peus sentint el terra, totalment exposada de cintura en avall.

-          Ooooh, quines calcetes tan maques i que molles estan ja... Les vols acabar de mullar més o te les trec, eh preciosa?
-          Treure-me-les, per favor.
-          Tan ràpid? Segur? No, no, no, les vull trobar més xopes encara.

Em va separar les cames amb gest enèrgic i va agafar les meves dues mans amb només una de les seves. Vaig notar com apartava la calceta per començar a passar un dit pels meus llavis, sense pronunciar paraula. Sentia la seva respiració a la meva nuca, el seu alè a l’orella. En qualsevol altre moment cap home m’hauria pogut tenir en aquella posició sense rebre un cop als ous però ell sabia excitar-me, era part del joc, de la fantasia que m’ajudaria a fer realitat.

-          T’agrada, oi porcota? Sí, ja ho noto com t’agrada... T’estàs mullant per moments, m’encanta. Et vull fer regalimar, vull mullar-te les cames...

Els seus dits resseguien tot el meu sexe, sense pressa, explorant-lo, captant cada contracció, cada batec.

-          Em sap greu però et faré patir una mica, vull que sentis als peus la teva pròpia humitat...

I tot seguit va començar a masturbar-me d'una manera deliciosa. L’índex entrava poc a poc, sincopadament, mentre amb polze em fregava hàbilment el clítoris. Les cuixes es començaven a mullar del meu propi flux; a mida que pujava el ritme, la intensitat de la pressió i dels moviments també augmentava el soroll d'humitat. Em va fer arquejar cap endavant, masturbant-me amb el palmell de la mà entre galta i galta del cul. Vaig notar com un dit en lubricava l’entrada. Aquella doble penetració va causar un escandalós “xaaaap”. Pels esquitxos era evident que allò m’estava agradant amb bogeria.

-          Mmmmm, mulladeta meva, que catxondo em poses .... Quines ganes tinc de follar-te!!

Em va fer incorporar i, com qui porta un detingut, em va dur fins al respatller del sofà. Va posar els seus braços al lateral del meu cos, com si no em volgués deixar escapar, i em va manar que m’acabés de despullar. No em podia girar a mirar-lo però de reüll intuïa que somreia. Cada cop que m’intentava girar amb ganes de besar-lo em rebia amb una insolent llepada perquè tornés a mirar endavant. Quan em va tenir nua del tot va treure les mans del sofà per engrapar el meus pits.

-          Ooohh, quins tetots, quines ganes els hi tenia, ja ho saps!!

Gairebé em feia mal. Agafant-me la cara em va tirar enrere contra seu, fent-me aixecar la barbeta, i aleshores em va besar sense deixar d'amassar-me els pits. El meu cos era un caos de sensacions, m’excitava de mala manera que fos tan barroer amb mi. Del meu sexe penjaven filaments de fluxe que va recollir i obligar-me a llepar, un cop llepava jo i un cop ell.

-          Estàs tan molla que no puc esperar més per fer-te tastar la porra.

Aquella frase em va espantar. Havíem parlat de les manilles però no de la porra! Vaig tenir por de ser sodomitzada amb aquell odiat objecte repressiu però el soroll dels seus pantalons descordant-se i caient a terra em va tranquil·litzar. La porra a tastar, per sort meva, no era la que m’havia imaginat. Vaig notar l’erecció clavada a la part superior del cul mentre s’acabava de despullar del tot. Es va dedicar a refregar-me la polla dura com una pedra, follant-me entre les galtes, sense entrar a cap forat. Em clavava sorollosos cops a les galtes i a la part final de l’esquena. Estava tan endimoniadament dura que semblava un fuet. Seguia masturbant-me i notava com aviat les meves cames farien figa en acostar-se l’orgasme. Tremolava com una fulla.

Em va agafar amb un braç per la cintura i, literalment, em va aixecar de terra per tirar-me contra el seient del sofà, amb la panxa al reposa mà. D’aquella manera el meu sexe quedava totalment exposat a la seva vista. Va posar la mà per darrera, fent pressió al pubis, i em va començar a refregar el clítoris amb violència. Els meus gemecs van créixer d'intensitat i volum.

-          Corre’t, vinga, corre’t!! Vull que cridis de plaer, vull que em diguis com em dius sempre...

Entre sospirs i gemecs vaig pronunciar aquelles tres lletres, la variant del seu nom real amb la qual sempre l’anomeno carinyosament.

-          Mmm, si digues bonica ... Vols alguna cosa? Demana, demana....
-          Acaba-ho ja, no puc més, necessito sentir com em trenco per dins....
-          Ooohh vol un orgasme la senyora? Sí, és això?
-          Sí, per favor.
-          El que la senyora vulgui, faltaria més i tant.

I amb fúria em va acabar de masturbar fins que el batec del meu sexe va anunciar el plaer més gran.

-          Apaaaaa, com has deixat el sofàaaa!! Que dolenta, t’hauré de fer “pam-pam”.
Va engegar una ràfega de surres al cul que sonaven divertides a causa de la gran quantitat d'humitat.

-          Com a càstig ara t’hauràs de menjar una cosa que tinc per a tu!!

Passejava altre cop el seu sexe pel meu cos. Sentia la seva punta molla recorrent l’esquena, fins que me’l va posar contra la galta.

-          Menja, puta! Ensenya’m com de bé la mames, va que sé que t’agrada!!

Mai m’havia menjat una polla en aquella posició tan incòmode i gairebé no em deixava fer-ho al meu gust. M’estava follant la boca, en cap moment havia deixat de ser ell qui controlés la situació. Allò m’encenia en ganes de pensar la revenja quan arribés el meu torn. No tenia el seu recurs de la força física ni l’energia tant agressiva. La meva tortura seria molt i molt diferent... M’havia distret amb els meus pensaments quan vaig notar l’imminent arribada de la seva glopada. No em va deixar apartar la boca. La lleterada va picar el meu paladar; vaig notar que m’agafava pels cabells fent una cua i em va apartar.

De la meva boca va regalimar una asquerosa barreja. Ens vam mirar extasiats i em va fer posar de genolls a terra, davant seu. Pocs moments després tot el meu cos era una pringositat d'esperma. Vaig intentar netejar-me sense adonar-me que s’havia enfundat el preservatiu. Amb la mà em fregava els ulls i la cara quan, desprevingudament, altre cop la seva força em va fer tornar al sofà, panxa enlaire. M’agafava els canells per sobre el cap, m’estirava els braços fort.

-          Penso follar-te com un boig, t’empalaré el cul, estàs avisada.

Em va penetrar salvatgement, sentia els meus pits repicant. Era un espectacle veure tota aquella massa corpulent fent-me l’amor. Ens besàvem amb passió, somrient, jugant a mossegar-nos. Seguia envestint, variant de ritme i profunditat. Com m’estava agradant, sentia l’orgasme créixer dins meu.

-          Masturba’t, marranota!! Obre’t bé la xirla perquè te la pugui clavar millor.

Obeir les seves ordres em va fer arribar del tot. Ell seguia amb la seva feina, augmentant el ritme i la fúria a mida que estava a punt d'acabar. Amb un cop sec i profund va ejacular caient sobre meu. Em va mossegar el coll tendrament i em va xiuxiuejar dolces paraules d'admiració. Es va desfer del preservatiu i va seguir dedicant-se a proporcionar-me plaer a base de carícies i mots, petons, llepades... Em va deixar lliure perquè jo també el pogués besar, acariciar, mossegar. Quan estava en el punt més dolç, notant com s’havia endurit altre cop, em va recordar la seva promesa d'empalar-me el cul...

Em va manar que em posés de quatre grapes, em va embenar els ulls i va dir que no em mogués. Vaig sentir que anava i tornava, de cop el “clec-clec” fred d'unes manilles darrera la meva esquena. Em va fer enfonsar el cap, aixecant el cul ben amunt, pressionant les mans atrapades. Em va lubricar generosament, va obrir bé el camí i va començar a introduir-se dins del meu anus amb tota la cura del món. Em va fer alçar la panxa, buscant el meu sexe. Em masturbava i em donava pel cul al mateix moment, amb suavitat, tendresa, entrega.
El sentia entrar i sortir, sospirant, gemegant, dient com li estava agradant. Notava com recollia el meu flux i ho empastifava tot. L’orgasme no va trigar gaire. Em va tornar a recollir com un sac, encara emmanillada, i em va asseure sobre la taula ja preparada amb una tovallola. Em va fer pujar les cames sobre la taula, espatarrada, i en aquella posició va començar a llepar-me sencera, golafre del meu sexe. Amb les mans emmanillades darrera l’esquena m’aguantava mig tirada enrere.

M’agradava molt aquella llengua, sentir com xarrupava, com mossegava amb cura, tibant dels llavis. Em vaig córrer no sé quantes vegades. Notava tot el meu cos xop de suor, de fluxes. La barreja de feromones era tan excitant... Em sentia gemegar, costava mantenir l’equilibri en aquella posició però era ideal per aconseguir el que ell volia. Un raig va sortir inundant-li la cara. Em va mirar tot xop, sorprès i satisfet. Va repetir un parell de cops fins que ja no vaig poder més. Estava esgotada, em faltava la respiració, tenia sensació de mareig. I ell seguia i seguia, llepant, masturbant.

-          Prou, prou!! Para, para!!

Havia oblidat que no eren les paraules adequades per aconseguir aturar-lo. Lluny d'això va augmentar el frenesí. Vaig tenir por de perdre el coneixement o el control o no sé ... El cas és que vaig haver de fer esforços per poder articular clarament la paraula de fre: “polseres, polseres”. Va parar en sec, mirant-me mig espantat al veure la meva mirada perduda. Em va incorporar immediatament per treure’m les manilles, preocupat, atent.

-          Estàs bé? Respira, tranquil·la.

Em vaig abraçar a ell, nua i molla, asseguda a la taula. El cap em rodava, havia perdut molt líquid, m’ofegava i sentia com m’apagava... L’últim que recordo és que em va carregar sobre la seva espatlla. Moments més tard despertava tapada amb una manta, nua sobre el seu llit. El vaig cridar i va venir portant un got i una ampolla d'aigua. Vaig fer uns quants glops abans de poder articular paraula.

-          Uufff, ha estat brutal ....
-          Tu saps l’ensurt que m’has donat?
-          Per què?
-          Cullons nena, has perdut el coneixement!! M’has espantat, no reaccionaves!! Sort que he vist que respiraves! Estàs bé? Reposa que faré el dinar...
-          T’ajudo...
-          No, no, no!! Si vols ves-te dutxant però res d'entrar a la cuina! Et deixo un pijama perquè et posis còmode, aquí tens tovallola. Va, recupera’t sense pressa. Et faré uns macarrons per llepar-nos-en els dits!