divendres, 31 de juliol del 2009

T'esperaré, si vols....

Ara només poden passar dues coses si segueixo estirant la goma:
que t'apropi de nou a mi, com abans que tot s'enfonsés
o que es trenqui i t'allunyi del tot, per sempre més.

He decidit que no estiraré, deixo la goma penjant,
i que el temps em doni la raó o em faci veure que m'estava equivocant.

Havia prés la decisió i l'he anat postergant.
Aquesta vegada, amb tot el que sé, amb tot el que he après,
veig que ja no té sentit cansar-me d'anar estirant i estirant...

Tinc molts motius per agraïr-te cada instant,
però també en necessito de nous per anar-me alimentant.

He arribat a un punt que ja no sé què pensar,
per tant, cansada i confosa,
prefereixo deixar d'esperar...

Em poso en marxa,
coneixes el meu camí,
saps com arribar fins aquí.

T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.

Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.

[Glaucs - Si vols venir]

dimecres, 29 de juliol del 2009

Collita final

T’he estat seguint, buscant-te, durant segles, masses anys .... I ara que per fi t’he tingut al davant, que t’he trobat, no sé què dir ni què fer. Crec que per ser feliç en tinc prou amb el simple fet d’haver-te reconegut, encara que tu ja no et recordis de mi, de qui vam ser, del nostre passat, sempre junts però separats...

Potser millor que sigui així. Qui sap, potser ja és hora, potser ha arribat el moment de deixar de patir per una obsessió que ens ha fet immortals i que ara, en aquesta vida, arriba al final. No sé si ho entens, si també ho sents o si només ho sap una part de tu que està adormida fins que desperta quan experimentes el sentiment, la sensació de saber-me lluny però notar-me tan real... quan et sembla que sóc una part de tu, un mirall.

Ja no et culpo ni t’acuso, tens dret a no voler ni poder recordar. Estic satisfeta amb poder-te cuidar, que em cuidis, que ens deixem cuidar... T'allibero per pròpia voluntat.

Junts però separats, diga’m que mai m’oblidaràs;
Estic lluny però et puc sentir, queda’t per sempre amb mi.


Només per repetir aquell moment en el que el temps no s’atura però és un instant d'eternitat durant el qual tot es multiplica, es fa més intens, més celestial .... És quan realment ens tornem a trobar.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Fantàstica i màgica.

Em vas dir que era fantàstica.
Em vaig creure que era fantàstica.
Ara sé que sóc i sempre seré fantàstica.

Em vas dir que era màgica.
Em vaig creure que era màgica.
Ara sé que sóc i sempre seré màgica.

Em vas dir que era algú especial.
Em vaig creure que era algú especial.
Ara sé que sóc i sempre seré algú especial.

Em vas dir que era un coi de bruixa.
Em vaig creure que era un coi de bruixa.
Ara sé que sóc i sempre seré un coi de bruixa...

dilluns, 20 de juliol del 2009

Horror pelut!

Segur que n'has vist alguna vegada. Són silencioses, no criden l'atenció fins que les veus moure's amb aquella rapidesa, impulsades per l'aire.... Sovint apareixen del no res, són aterridores, t'ataquen per sorpresa, sense opció a defensar-te.

N'hi ha per tot arreu i més encara si tens animals peluts voltant per casa... Acostumen a amagar-se sota el llit o resten acomulades en un racó, en una cantonda, fins que arribes amb l'arma més mortífera i letal: l'aspiradora!! És l'únic que pot acabar amb elles definitivament, doncs l'escombra les propaga amb més horror encara.

Vigila, perquè no fan soroll però el seu atac en massa és horrible. Són lleugeres com plomes i quietes passen desaparcebudes quan troben un bon lloc. Ves amb molt de compte, mai saps on la trobaràs, és la terrible BOLA DE PÉL!!

divendres, 17 de juliol del 2009

Tardes d'estiu

Tardes d'estiu, que llargues se'm fan.
Eternes i massa sovint solitàries...

És quan més t'enyoro,
quan més trobo a faltar la teva presència,
quan més desitjaria que fossis aquí, amb mi,
al meu costat, junts...

Aleshores el temps s'acceleraria de forma misteriosa
i al només arribar seria l'hora del comiat.

Tardes d'estiu,
el meu pensament demana distreure's
per no trobar-te tant a faltar,
per deixar de pensar en tu
i no recordar....

Tardes d'estiu, ni la migdiada em salva
sé que et podria somniar
i al despertar-me seria més dura la realitat.

Tardes d'estiu, què fer-ne d'elles?
Quin desig els puc demanar
que em puguin otorgar?

Veure't, abraçar-te;
olorar-te, besar-te;
acariciar-te i no parar.

dilluns, 13 de juliol del 2009

[Converses] De Pamplona a Mont-rodon..........

No intentis negar-ho, saps que no em pots enganyar, sé que t’agrada.
Sí, no posis aquesta cara de sorpresa, qualsevol prou observador ho pot notar. Suposo que et preocupa pensar que, precisament ell, ho hagi pogut notar. Tampoc cal amoïnar-s’hi, amb tants quilòmetres pel mig no té sentit dedicar-li tantes atencions ni preocupar-se.
Oh, sí, ja sé que per poc que puguis t’encanta estar al seu costat i no és perquè l’estimis ni res de tot això, però quan esteu junts et sents molt a gust, no t’arrencarien de prop seu... I veient-vos tan poc tots els segons compten, veritat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::- :::::::::::::::::::::::::::::::::

Tranquil, t’ho dic jo, sé que no busca res. Simplement li agrades, però sense cap intenció sexual, vull dir que no intentarà seduir-te ni aconseguir res de tu; només gaudir de la teva companyia, de l'agradable sensació que sent estant al teu costat.
Li costa entendre el perquè d'aquest sentiment, com a mínim sap que no és amor però és incapaç de posar-li un nom. Li passarà, ja ho saps. Són uns quants dies i desprès “puf”, tot es desinfla, tot es fon....

Com una ventada que apaga una flama, si no l'encens queda oblidada.

divendres, 10 de juliol del 2009

Mil raons

El sol, el cel,
el verd, el blau, mil colors, mil olors...
La gent, els camins,
les plantes, els animals.
l'aigua, les flors....

Botes i bastons, motxilla completa, càmera i a caminar!!


Mil raons per no deixar de somriure, per no deixar de somniar...

dissabte, 4 de juliol del 2009

T'envejo!!

T'envejo quan ets capaç de convertir el teu cor en un gèlid batec,
ignorant tota emoció, desplaçant tot sentiment.

Ensenya'm a ser així, a saber oblidar a la gent,
a trepitjar qualsevol altre interès...

Com t'ho fas? Què sents?
Com pots ser tan fred i a l'hora tan intens?
Com pots esborrar emocions i sentiments?

Realment ets molt bo; serà secret de professió?