dilluns, 3 de maig de 2010

Recerca

En dies com avui la meva ànima et busca, per omplir-se de joia i satisfacció,
per calmar el neguit de l'enyorança, dels dubtes, dels temors.
A estones et noto, malgrat no pugui tenir la certesa de saber qui ets, però la teva companyia etérea és un consol.

T'espero, sense impaciènca, deixant que el temps faci el seu curs,
aprenent cada dia a ser millor, per estar preparada per la teva lliçó.
Però a estones l'impaciènca em guanya i ploro de desesperació.
Si tan sols pogués situar-te, saber que tard o d'hora podré escoltar-te...

I mentre espero, avanço, busco nous camins, noves direccions.
Intento acostar-me una mica més per aclarir la sensació,
per saciar la buidor i la set de trobar algú prou estimulador;
cervell àvid de poder compartir aquesta dimensió...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada