Ruixat

-       

- Això que ha passat no es pot tornar a repetir, em sents?

- Au va, ara diràs que no t'ha agradat!

- Massa, precisament per això ho dic!!

- Segur? De debò no vols que es repeteixi?

El petó fou llarg, apassionat, amb algun gemec mig ofegat...

Tot havia començat de bon matí. Era un preciós dia de primavera, un cop més estàvem a punt de començar una de les nostres habituals excursions. Ens agradava compartir rutes, camins, senders. Era una metàfora de la nostra amistat. El moment ideal per posar-nos al dia de les nostres vides. I aquella hauria estat una jornada com tantes si no fos perquè a mig camí de tornada es va començar a ennuvolar. Vam accelerar el pas amb l'esperança que la pluja no ens enxampés, però va ser més ràpida que nosaltres.

El xàfec era prou violent com per necessitar més protecció que la capellina. Coneixia prou la zona com per recordar un vell pont que ens podria servir d'aixopluc. El riu, sovint sec, començava a baixar amb un cabal considerable. Ens vam ajudar mútuament per enfilar-nos dins un dels tallamars del pont; ens faria de cova artificial. Només calia esperar que el nivell del riu no pugés gaire més...

-      Que emocionant! M'encanten les aventures.

- Sí, ja em conec el teu esperit aventurer però no les tinc totes. I si puja el nivell?

- Saps nedar, oi? 

- No tinc ganes de mullar-me! 

I va riure, segurament donant una altra interpretació a les meves paraules.

- Relaxa't, gaudeix de l'espectacle!

- Com vols que em relaxi enmig d'una situació com aquesta?

- Mmm, saps? Hi ha una cosa que sempre he tingut ganes de provar i segur que et relaxa           molt...

El petit espai afavoria la proximitat. Per no embrutar-nos de pols i teranyines ens havíem assegut cara a cara, evitant repenjar-nos al mur. Sense afegir cap altra paraula va posar la seva motxilla darrera el meu cul i em va fer estirar al mateix moment que em començava a descordar els pantalons per acabar abocant-se al meu sexe. Ho va fer amb gest decidit i certa violència continguda. Hauria d'haver protestat però em va agafar tant per sorpresa que no vaig ser capaç d'oposar-m'hi, de fet vaig cedir a la seva voluntat. 

Tancant els ulls em vaig entregar al plaer. Sentia la pluja picant fort a les pedres, algun tro. La tempesta semblava una metàfora de meu interior. Una electricitat salvatge em començava a pujar des del final del cul fins a la gola. No vaig poder ni vaig saber com ofegar el crit de l'orgasme. Em vaig incorporar. Ens miràvem. Em va tornar a besar i vaig notar el meu gust al seus llavis. No entenia com havia pogut passar. Acabava de sentir plaer amb algú del meu mateix gènere i m'havia agradat. 

Només sabia que no es podia repetir perquè sinó seria la meva perdició; en voldria més. Dins meu es va instal·lar un dilema: Havia de renunciar a aquells moments compartits que tant em feien sentir l'emoció de viure?

Pètals

Un vespre més era l'últim en abandonar el lloc de feina. Cansat i desanimat va pensar que tornar a casa a peu seria una bona idea per oxigenar el cervell. Notà la primera ràfega de vent quan intentava tancar la porta. L'aire li fuetejà la pell, el fred se li clavà com un ganivet. Es protegí el coll, ficà les mans a les butxaques i començà a caminar. Queia una fina cortina d'aigua, gairebé imperceptible; semblava que el vent l'escombrés abans no arribés a terra. L'aire era cada cop més fort i, de tant en tant, el vent udolava. Els carrers havien anat quedant deserts. La pluja guanyà intensitat, com si de cop algú hagués obert una aixeta. La caputxa de la jaqueta servia de ben poc. Aviat estaria xop de dalt a baix i les ràfegues de vent accentuaven la sensació de fred.

Aquell era un carrer ple de grans portals on refugiar-se, hi havia entrat més d'un cop, només per meravellar-se en la contemplació del luxe burgès. Tan de bo en trobés un d'obert... Amb prou feines podia caminar tenint el vent en contra. Girava el cap a cada portal fent una ullada ràpida, sense aturar-se. Una ràfega l'empenyé contra la paret. Davant seu la porta es movia, obrint-se i tancant-se uns pocs centímetres. Hagué de fer força per vèncer la resistència de l'aire. Un cop dins respirà alleugerit; per fi un recer, un descans. Els pocs metres caminant contra la força de la natura l'havien acabat d'esgotar. S'estava relaxant quan el llum començà a fallar. Es va sobresaltar. Arrambà l'esquena contra la paret; si marxava la llum, com a mínim no estaria al mig del pas. La situació li portà al cap els mals pensaments de sempre, idees de solitud, de desorientació, de no trobar sentit a la seva vida... Si com a mínim estigués ben acompanyat, tot seria tan diferent! Tancà els ulls recordant moments alegres, moments bonics, però sempre acabava arribant a moments de llàgrimes. Espolsà el cap volent espantar els fantasmes d'un passat massa recent com per haver-lo oblidat. S'agafà les mans, al canell hi duia un regal simbòlic que l'ancorava a sensacions agradables. Les acostà al cor buscant la calidesa de qui li havia regalat. Es tranquil·litzà, tancà els ulls, somrient.

Un espetec el tornà a la realitat. Mirà cap al carrer, completament fosc, sense enllumenat públic. Donà gràcies de ser en un portal amb llum d'emergència. La poca claror amb prou feines permetia distingir un pam enllà, res més. A fora la tempesta s'havia fet violenta. Els llamps il·luminaven la foscor i la pluja picava violentament contra el finestral de la porta. Recordà la relació entre l'aigua i els esperits. Gairebé hauria preferit seguir tenint pensaments pessimistes i no pas esotèrics. Es començà a sentir observat. En entrar aviat observat que la garita del conserge estava buida i, amb els sentits en alerta com tenia, n'hauria escoltat les passos. Si no hi havia ningú, per què tenia aquella sensació? S'agafà les espatlles abraçant-se a si mateix, tancà els ulls ben fort, esperant desfer-se de l'estranya por que creixia en el seu interior.

De sobte sentí com una força l'empenyia contra la paret, pressionant-li el pit. Volgué desfer l'abraçada però no podia. Ara sabia que no estava sol però tampoc era capaç de distingir qui o què intentava ofegar-lo. Pensà que potser només era un atac d'angoixa, producte del cansament o del pànic. No s'atrevia a obrir els ulls. Sentia com s'anava quedant sense aire; pel seu cervell passaven pensaments relacionats amb tot allò pendent per aconseguir. S'adonà de les immenses ganes de viure que tenia. Tornà a pensar en ella. Intentà desfer-se de l'estranya força i aleshores li arribà una olor dolça que ho embolcallà tot. La força deixà lloc a una nova sensació, menys violenta però igual d'inexplicable.

Alguna cosa se li estava entortolligant al coll, com una carícia que havia pujat del pit cap a les orelles i el clatell. La pressió era més lleu, semblant a una abraçada, i el pànic passà a ser a una calma que s'anà convertint en excitació. La carícia continuà pujant per darrera el clatell, embolcallant-li el cap, i tornà a baixar per les galtes, el pit, pels laterals del cos. Sentí una escalfor al pubis, el sexe en erecció, dur, a punt d'esclatar. Respirava excitat, mig gemegant. Fos el que fos, li acabaria provocant un orgasme. Ejaculà i es deixà caure, notant com la caiguda semblava sostinguda. En cap moment havia deixat de sentir la dolça olor de flors. Li recordava els geranis florits, l'estiu. S'estava recuperant, encara plovia però el vent havia afluixat. Tornà la llum. El vestíbul aparegué davant seu, completament buit però ple d'aquella olor que l'acompanyaria fins a casa.

Entrà al pis. Es sentia molt més cansat que de costum; havia perdut la noció del temps. Es despullà. Tenia l'olor enganxada a la pell, a la roba. Posà una rentadora i se n'anà a la dutxa. Es mirà la banyera. S'imposà la idea d'omplir-la d'aigua calenta i submergir-s'hi. Per fi l'esperat moment de relax. Tancà els ulls... L'olor de flors flotava per damunt l'olor del gel de bany. Tornà a sentir una fiblada d'excitació. Un calfred li pujà per la columna, del sexe fins a les cervicals. Feia molts anys que no sentia res semblant. Tancà els ulls. Pensà que una olor tan dolça només podia ser d'una dona sensible i afectuosa. Se l'imaginà: voluptuosa, generosa, entregant-se-li, donant-li plaer. De nou tornà a sentir la presència, les carícies. Estava tan esgotat que no va fer ni l'esforç de pensar. Si abans no li havia fet mal (al contrari, sentia que l'havia salvat) no tenia perquè fer-n'hi ara. L'aigua es bellugava en petits remolins entre les seves cames, semblava una banyera d'hidromassatge. Deixà caure els braços dins l'aigua i començà a jugar, movent els dits, notant com el líquid passava entremig. Tingué por de quedar-se adormit. S'esclarí i se n'anà directe al llit.

En apartar el cobrellit i el llençol el saludà de nou la dolça olor. Somrigué. Pensà que també era una dona juganera. S'estirà, derrotat, submís. Posà els braços en creu i, abans de quedar-se adormit, murmurejà “t'estimo” sense saber perquè ni a qui.

L'endemà el matí es despertà ben abrigat. L'olor dolça persistia en els llençols. Els aspirà profundament, rebent l'aroma del plaer. En moure les cames descobrí que necessitaria una altra dutxa i, també, canviar els llençols. Se sentia profundament satisfet, com quan s'adormia després d'haver fet l'amor. Es girà cap al costat buit del llit. Passà la mà buscant una escalfor que ja no hi era des de feia temps, massa temps... En trobar aquell tacte palpà millor. Obrí els ulls. Pètals? Apartà el llençol. Un mantell de pètals cobria l'altre meitat del llit. N'engrapà uns quants i, instintivament, se'ls acostà al nas. Aspirà fort. Mai oblidaria aquella olor. Ara només quedava l'esperança que tingués propietària i no es rendiria fins trobar-la.

Per això, quan coneix a una noia i s'hi acosta per fer-li dos petons tanca els ulls i aspira a fons... 

Foto: Silvana L. Merino 

Eterns

En entrar els va saludar una dolça olor de canyella. Havia ficat la clau al pany amb cert nerviosisme. Feia molts anys que no portava una dona a casa i ella no era una dona qualsevol. Era especial. Va obrir deixant-la entrar primera.

- Endavant. Benvinguda.

Ella va entrar, aspirant l'aroma de l'encens. Es van somriure. Acabava de travessar la porta d'una llar desconeguda però si sentia com a casa. Des del principi amb ell tot se li havia fet familiar, proper. Sempre havia desitjat tenir-lo molt més a prop, tant com en aquell moment.

Van penjar jaquetes, bosses de mà i bufandes abans de fondre's en una profunda abraçada. Les mans resseguiren el cos aliè gaudint del tacte, de les reaccions. Es tenien les orelles i el coll a mercè, sentien palpitar la temptació. Els dos esperaven un primer moviment, dubtaven de si l'altre ho acceptaria. Es van separar uns segons per mirar-se als ulls, interrogant, transmetent desig. Els somriures van catalitzar l'acció.

En estranya sincronia es van buscar els colls amb mossegades petites, suaus, alternant llepades i petons. Es van resseguir les clavícules fins arribar a l'espatlla. Les respiracions havien canviat, a cau d'orella sentien una simfonia de gemecs i sospirs que provocava la reacció dels respectius sexes. Parlaven sense ser-ne massa conscients. Ella va demanar anar al sofà. Ell la va guiar sense deixar d'assaborir la pell que tan havia desitjat i que no es creia capaç de gaudir com ho estava fent. Ella caminava d'esquena, confiada, sentint com perdia la raó per moments, tement perdre-la del tot. Ell la va ajudar a seure agafant-la per la cintura. Ella es va estirar, atraient-lo. Necessitava sentir els seus llavis, la seva llengua. Es va atrevir a buscar-los i ell la va correspondre. Les mans van palpar la pell sota la roba. Necessitaven tocar-se, acariciar-se. El bes va créixer en passió. S'estrenyien mútuament, com volent entrar un dins l'altre. Separaven les boques per verbalitzar les sensacions, els sentiments.

Durant molts anys ho havien estat evitant conscients que, mentre es tinguessin tal amor, acabaria passant. Havien aguantat per ètica, per principis, per velles promeses que no volien trencar; però la vida semblava haver-se entossudit en conduir-los cap aquí, fins i tot un cop morts.

Per fi s'havien fos...

Contenció

No era la primera cita i es coneixien feia prou temps com perquè entre els dos existís una complicitat molt especial. Es veien poc, però es tenien molta confiança; havien rigut i havien plorat, s'havien dit de tot i s'havien perdonat. I allí estaven, altre cop compartint àpat. Havien dinat a ritme lent a causa de la fluïdesa de la conversa. A l'Elisa li agradava la companyia d'en Martí, no era el típic home que només pensava en endur-se-la al llit; a en Martí li agradava l'Elisa, una dona capaç d'entendre'l i que mai li exigia res. S'havien posat calents mútuament a la mínima ocasió i amb qualsevol excusa havien compartit fantasies, però mai havien tingut cap contacte sexual. Fins aquell dia.

L'Elisa es llepava els dits, bruts de xocolata; postres llamineres. Aquell gest li va despertar el record d'una vella juguesca que potser el Martí ja no recordava. Més que una juguesca, era un desafiament, una gamberrada. Els tallats fumejaven, seguien parlant tranquil·lament. Just quan en Martí es va aixecar per pagar, l'Elisa va dir que anava al lavabo.

Va tancar la porta amb el cor accelerat, seria capaç de fer-ho? Ignorava què podia passar després. Sempre ho podien aturar a temps. Es va asseure a la tassa, es va abaixar les calcetes; la companyia d'en Martí li resultava tan agradable que sempre s'acabava mullant. Es va masturbar ràpid, no el volia fer esperar. Va sortir del lavabo per anar directe a la barra. En Martí mirava el mòbil. Se li va costar per darrera, li va acariciar la galta amb el dit moll per l'orgasme. Ell es va girar de cop, sorprès, mirant-la seriosament, sense acabar-s'ho de creure. No va pronunciar paraula, la va agafar de la mà i van sortir direcció el parc més proper. Amb el ulls ho deia tot. Somreia.

Es van asseure a un banc, en un racó discret. Començava a plovisquejar; la gent va desaparèixer. Per primer cop, es van besar. Sentir la humitat de les llengües els encenia. Es mossegaven els llavis. En Martí va agafar el dit de l'Elisa i el va començar a llepar, xuclant-lo amb ganes. L'Elisa tremolava, excitada per la reacció totalment inesperada. Tancà els ulls, gaudint de la sensació. Notà una mà esmunyint-se sota la faldilla, sota les mitges. La mà apartà la roba per començar a masturbar-la. L'Elisa gemegava, mossegava l'orella d'en Martí. Ell també va començar a gemegar. Lentament, el dit d'ell acariciava el detonant de tot, causant més humitat encara. Quan el va tenir ben moll, el va acostar a la boca de la seva amiga.

- Llepa, llepa la teva mel...

Ella va correspondre el seu desig. Es lleparen mútuament, de manera lasciva. Tan sols era un dit, però en els ulls es podia llegir la luxúria continguda durant anys...

Tan l'Elisa com el Martí, passen hores teclejant. A cada tecla que s'enfonsa sota la pressió dels seus dits, els torna el gust de sexe a la boca, la mirada de desig clavada al cervell, i l'orgull d'haver-se aturat a temps, prou a temps perquè ningú prengués mal. 

Foto: Mornai Èrtios 

Ella

Mai havia conegut una dona com Ella i sabia que mai la coneixeria. De fet encara em pregunto a qui o què vaig conèixer aquell estiu. Perquè, tot i que no ho pugui semblar, va ser real.

Estava estancat, en un moment de crisi creativa, i a sobre havia acceptat una feina només per ajudar a un amic. Sóc un tou, ho sé. L'encàrrec era aparentment senzill, consistia en fer el de sempre: animar a un personatge. La peculiaritat? Era per una sèrie de pornografia en 3D. El motiu pel qual l'havia acceptat? Estar distret, fugir dels meus pensaments...

Al principi les ganes eren molt minses però poc a poc, a mida que Ella prenia forma (i quines formes!!) m'anava animant, en més d'un sentit. Tant, que sovint acabava anant a dormir massa tard. Treballar tantes hores i sense descansar, era normal que acabés passant factura.

Ella ja havia pres forma. Una dona de carns generoses i ben proporcionades, de caràcter salvatge, indomable, a qui agradava imposar la seva voluntat. Tan podia ser una Mestressa implacable com una dolça companyia, però sempre quan Ella volia. Podia existir una dona així? Cabellera llarga, fosca, a conjunt amb el seu caràcter. Vestint amb poca roba i molt cenyida, ressaltant els seus pits, els seus malucs.

Me la mirava i pensava en quan feia que no agafava una dona pels malucs mentre la penetrava. Com seria fer-s'ho amb una dona com Ella? I pensant, pensant, l'erecció s'anava fent més evident; l'excitació també. Seria molt “cutre” masturbar-se amb la teva pròpia creació? Què caram, no podia més!!

M'imaginava Ella, lligant-me els canells amb un mocador de seda dels que portava penjant de la seva cuirassa. Era hàbil, els sabia convertir en armes letals... Seria un plaer entregar-me als seus capricis.

Foto cedida per Mornai Èrtios.

Em vaig despertar de sobte. Plovia i la finestra estava oberta. La vaig tancar. Al tornar a seure vaig prendre consciència del què havia fet. Al acabar de masturbar-me m'havia quedat profundament adormit. L'ordinador feia pampallugues reclamant la meva atenció. Un dolç perfum flotava en l'habitació; em sentia esgotat malgrat haver dormit qui sap quantes hores. Els canells em coïen; en rascar-me'ls vaig observar unes marques. Innocent de mi, creia que era de fer servir el braç de coixí!

Fets com aquests es van anar repetint durant les setmanes treballant amb Ella. Quan més vida prenia, més esgotat em sentia. Tothom ho atribuïa a la meva obsessió; les estones que passava amb Ella eren plaents, excitants, m'oblidava dels meus problemes. Però acabava sense forces, com absorbit per aquell desfici. No era per menys, des de que estava amb Ella, encara que fos en somnis, havia viscut situacions i plaers que no hauria pogut imaginar.

Moltes nits m'era impossible deixar la feina, em sentia especialment inspirat i seguia davant la pantalla fins quedar-me adormit. Aleshores començava tot. Ella apareixia del no res, em besava sense pronunciar paraula, amb mirada lasciva, llepant-me tot el cos. Sense temps per deixar-me reaccionar s'abraonava al meu sexe, l'engolia fins posar-lo dur. Acte seguit em despullava i em lligava a la cadira. No la podia tocar, no podia fer res, només restar captiu del seu desig. M'abandonava als seus capricis, em deixava utilitzar; gaudia mirant-la, sentint-me absorbit per aquells ulls foscos, el somriure vermell carmí. Mai parlava, però podia entendre perfectament que em desitjava. Era inesgotable, mai en tenia prou. S'asseia damunt el meu sexe, es penetrava al seu gust, mossegant-me el coll, llepant-me les orelles. Mai la podia tocar, només la podia gaudir. M'agradava... Però també m'angoixava no poder prendre cap iniciativa ni negar-me a les seves atencions. Sempre manava ella, no importava la meva voluntat.

Les meves llargues nits amb Ella eren visibles en forma d'ulleres; tenia els ulls inflats, vermells, cansats. Però era feliç, o això creia. Recuperava els anys perduts estimant a una dona “de debò”, que a l'hora de la veritat havia traït la meva confiança. I Ella m'era fidel, apareixia cada nit. Setmana a setmana, tres mesos de passió absoluta. Començava a ser obsessiu, gairebé em passava tot el dia dormint per estar ben despert a la nit, però sempre acabava sucumbint a un estrany son.

Ella era com una ombra, passejant per la meva habitació, rondant-me, alimentant-se de mi. Em començava a coure el sexe de tant fer-lo servir!! Sense adonar-me'n, tot el plaer s'havia convertit en dolor i frustració. Els gemecs eren plors de desesperació, volia desfer-me d'Ella, d'aquell malson, encara que això signifiqués tornar a sentint-me miserable i sol...

Estava acabant l'encàrrec i gairebé me n'alegrava. La situació m'estava esgotant, des de feia setmanes no tenia una nit de descans. Sortia de casa i em sentia abatut. Era fer un parell de cerveses i cap a dormir. I aquella ombra, que no podia tocar però que s'alimentava del meu plaer, fent-se més gran i jo sentint-me més i més cansat. Res desitjava tant com perdre-la de vista, tenir-la lluny de mi.

Vaig entregar la feina a principis de setembre, havien estat gairebé tres mesos ocupat, absent, atrapat en un malson que per fi s'havia acabat. Començava a refrescar, les nits eren més suaus, de bon dormir. Desitjava poder descansar de debò, ara que Ella havia marxat.

I hauria estat així, si fos més endreçat. Durant quinze dies més, un esbós d'Ella va resistir a la paperera. Era com si sabés que tot havia acabat. Els malsons es van fer més angoixants, la seva mirada més exigent. Em demanava seguir vivint de mi, amb mi, per mi.

Vaig buidar la paperera, vaig revisar que no hi hagués cap rastre d'Ella dins l'ordinador. Gairebé em feia por l'arribada de la nit, ara que s'enfosquia abans. La seguia somiant, amb menys intensitat i sense trobar-me estranyes marques i esgarrapades de bon matí. Però enyorava les seves formes, la seva sensualitat. La buscava en cada dona que em creuava pel carrer.

En un rampell de desesperació, vaig trucar al meu amic per explicar-li la història, amb el risc que em prengués per boig. Per sorpresa meva, després d'escoltar-me, em va citar immediatament a casa seva. Havia passat pel mateix i no era l'únic. Ella s'havia propagat per cada llar com un virus. Calia aturar-la del tot, esborrar-ne qualsevol rastre.

Des d'aquell estiu vaig deixar de mirar pornografia i fugia del videojocs on apareixien personatges femenins esculturals. Des d'aquell estiu, vaig preferir les dones de veritat, les de debò, amb manies i imperfeccions. Qualsevol em semblava més dolça que Ella i, sobretot, més inofensiva. Des d'aquell estiu vaig començar a sortir cada nit, buscant amb qui gaudir de la passió sense patir.

Ai, Marquès!

S'havia fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb l'espai.

Després del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé ocupava tot l'estança.

• La teva és més gran...
• Com? Perdó?
• La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
• Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
• Quants llibres... Quina passada...
• Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
• I tant, endavant!

Per sorpresa meva, el fragment escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi tenia experiència...

Al acabar de llegir, el seu “Què et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.

• Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
• Gràcies.

Es va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant aquell moment.

Va buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis, abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre amb un “Fes, endavant...”

De l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me humida.

Sense deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons, besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.

• Xsssstt, quieta, no cal ...
• Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
• No pateixis, deixa'm fer, confia...

I li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt estimulant.

Malgrat la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt de la seva esquena.

Em va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no l'aturava...

Em vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al seu davant.

• Puc? Em deixes?
• Ja trigaves.

Va somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del tot.

• Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
• De debò vols que pari?
• No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
• Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
• Ets tan dolenta...
• Mira qui parla!

I ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins deixar-lo net del tot.

• Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
• Quedarà tot xop...
• Més ben igual!

D'una revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O espiar-nos?)

El primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.

• Ostres, quina mullena, nena!
• Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
• Sí, sí, ja prendré mesures ...

El segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces, va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins la matinada.

Els detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós, seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes de plaer que amaga al calaix.

L'endemà vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!), parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i els dos ens vam fondre en una rialla.

Sempre és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...

Conservo, encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.” 

Foto: El Marquès de la Lluna

Molt molla

La situació era estranya però no estava nerviosa, al contrari. Em sentia curiosament relaxada. N'havíem parlat aquell dia que vam quedar per dinar i veure'ns per fi en persona. Per segons què som molt iguals, això ajuda a la compenetració; per segons què som molt diferents i això ens havia despertat certa fascinació.

M'anava despullant lentament, tu em miraves unes passes enllà, enfundat en un impermeable. Em sentia poderosa, enmig de la natura, xopa però serena. La predicció meteorològica no havia fallat, saber que ningú s'atreviria a sortir amb aquell xàfec ens donava confiança i tranquil·litat. Ens miràvem i somrèiem incrèduls, perquè ningú s'ho creuria, si mai ho explicàvem...

Recollies la meva roba, deixant-me fer. No em tocaves, gaudies d'anar descobrint per primer cop tot el meu cos nu, amarat de pluja. Em costava tenir els ulls oberts, els cabells se m'arrapaven al rostre. L'excitació creixia. Tu també et vas anar despullant, em tenies enveja. Érem dos cossos de porcellana enmig la fúria de la natura, protegits pel nostre element. Aleshores va arribar el primer contacte.

Et vas acostar a pas tranquil, prudent, en alerta per no relliscar. Ens vam abraçar i ens vam dir el primer que ens va passar pel cap, directe del cor. Després una abraçada llarga, palpant-nos tota l'esquena, baixant fins el cul, tornant a pujar, buscant besar els llavis. Arribats a aquest punt, la nostra natura luxuriosa va fer la seva primera aparició a través de la llengua. Ens llepàvem les gotes, de baix a dalt, recollint-les. Et vas aturar als meus pits per jugar amb els mugrons, conscient del meu desig i debilitat.

Em vaig abraçar a tu, aixecant el cap al cel i trobant-me amb la pluja, just al mateix moment que sentia els primers regalims escapolint-se del meu sexe. Els vas netejar amb la mà, et vas agafar al meu cos per agenollar-te davant meu, per dir-me com n'estava de bonica tan salvatge i lliure. Vas separar una mica més les meves cames, buscant les restes dels regalims. Cada llepada em feia tremolar, notava com t'aferraves fort al meu cul, no sé si per aguantar-te o per aguantar-me. La teva llengua em penetrava, recorrent tota la meva íntima cavitat. Sospirava, gemegava. Sospiraves, gemegaves. Abaixava la mirada per trobar-me amb els teus ulls, lluents de satisfacció, plens de desig i excitació.

Et vas aixecar per posar-me les mans sobre les espatlles i fer-me baixar. La catifa de molsa estava molla i relliscosa, tota una metàfora. La fresca olor ens va acollir en un llit sense llençols. El contrast de temperatures em va posar la pell de gallina. Em vas abraçar per donar-me més escalfor, besant-me, mossegant-me, recorrent el coll, jugant amb els llavis, masturbant-me, torturant-me els mugrons. Jo també gaudia de l'oportunitat d'assaborir el teu cos, de gaudir la seva curiosa olor alterada per la situació. Reia, se'm feia molt curiós veure un home com tu, sempre tan elegant i refinat, tirat pel terra del bosc, tot nu i xop. Vas riure amb el meu comentari, recordant-me que també ets un home segur de si mateix, juganer i amb molta curiositat. Recordaries per sempre les sensacions d'aquest dia, ho sabies, ho sabíem. I ningú s'ho creuria... Ningú ho diria...

Ens rebolcàvem en el nostre llit de molsa, embrutant-nos en la seva suavitat, amarant-nos de la seva característica olor de tardor... Vaig buscar el teu sexe, dur, erecte, palpitant. Et subjectava pels canells, fingies oposició, jugàvem. Et vaig mirar als ulls, dels ulls vaig baixar més avall. “Fes-ho”. No et va caldre repetir-ho, tenia ganes de devorar-te, de fer-te cridar, d'allargar el moment de l'orgasme, sentir-te a les meves mans, apoderar-me del teu ésser, robar-te l'alè.

Em vas deixar fer, concentrat en el teu plaer, en gaudir d'aquella situació com si no fos real. Sentia la pluja picant-me l'esquena, resseguint la meva columna, baixant avall fins el cul. Increïblement excitant... Vam rodolar un cop més, intercanviant-nos els papers. Et vas esmerçar en apoderar-te de tota la meva humitat. Avui els bassals passarien desapercebuts, fusionant-se amb l'ambient...

Et vas aixecar, tot brut i suat, salvatge com un Déu pagà. Et vas posar dret amb una cama a cada costat del meu cap. “Quieta, deixa'm embrutar-te” L'escalfor de la teva ejaculació damunt els meus pits i panxa contrastava amb la fredor de la meva pell. Estava a punt de perdre la poca raó que em pogués quedar. I me la vas fer perdre del tot quan vam començar a refregant-nos cos amb cos, situant-nos en posició de 69... Quedaríem embetumats de tots els nostres fluids corporals. Trobaríem la solució fent servir la molsa com una esponja gegant. Ens oloraríem com dos animals i acabaríem fent l'amor fins l'esgotament.

Estirats de costat, encara damunt la catifa humida, ens acariciàvem de manera suau, recuperant la normalitat, notant com la respiració i el cor tornaven al seu ritme habitual. Vas treure un parell de tovalloles per eixugar-nos, per tapar-nos i recuperar temperatura corporal. El ruixat minvava, imitant el nostre ritme. Ens vam mig vestir per anar cap al cotxe. Vas engegar la calefacció per eixugar-nos millor. Mai més tornaríem a sentir aquella indescriptible atmosfera. Embriagadora, excitant.

Passat un temps, vas confessar que encara hi somiaves, amb l'olor, el tacte. Que cada cop que plovia tenies una erecció espontània i un terrible desig de despullar-te al mig del bosc per fer-me l'amor sota la pluja, altre cop... Però que optaves per omplir la banyera i submergir-te en el sabó, recordant com d'agradable és sentir-se tant salvatge com un animal.

I sempre que m'ho expliques acabo molt molla... Desitjant estar junts, de nou sota la pluja.

Com un collar

T'havia anat despullant, una vegada més. Primer la part de dalt, gaudint del teu tors, sobretot dels teus mugrons. Després la part de baix, sense treure't la roba interior. Això feia més evident la teva humitat i excitació. Ignoraves que aquell dia tenia un regal per tu.

Vaig demanar que et relaxessis, et faria un massatge. M'encanta gaudir del tacte de la teva pell, de les teves reaccions, de com el contacte et fa estremir...

Vas somriure amb complicitat al veure el mocador de castells. Vaig demanar que aixequessis el cap i, sense dir res més, vaig privar-te del sentit de la vista.

Et deixaves fer, sempre t'han agradat els nostres jocs i molts cops has admès confiar en mi, sense por. Cert, saps que t'aprecio i seria incapaç de fer-te mal.

Em distreia recorrent la geografia del teu cos, dels pits al melic, passant per l'entrecuix i seguir baixant, jugant a fer créixer la teva incertesa, el teu desig.

La vibració et va fer somriure de nou. El petit aparell va repetir el mateix recorregut que havien fet les meves mans, però la teva reacció es va accentuar. Buscava induir-te a un estat d'incertesa i nerviosisme; lluny d'això semblaves estar entrant en un profund benestar, gairebé un son. Vaig preguntar si dormies, evidentment no. Vam riure, ens vam besar.

La vibració va centrar-se en la zona púbica, rodejant el teu sexe, ballant per les cuixes, per les natges, buscant les galtes del cul i fent intenció de dirigir-me al teu anus. Hi entraria? El teu cos s'arquejava cada cop que m'hi acostava. M'excitaven els teus canvis de respiració, tant que podia notar la meva pròpia humitat deixant-me xop el sexe, baixant cuixes avall... Però era dia d'anar a poc a poc, de gaudir de la sensualitat, d'alimentar la perversa passió que compartim.

Em vaig despullar, no ho podies veure però descaradament deixava que ho poguessis intuir. Faig refregar el meu cos contra el teu, pits i mans es van saludar. Una llepada, un altre petó, una mossegada. Era follia tenir-te a la meva disposició, amb total entrega, com una vulgar nina.

Un batec em va saludar al acostar els meus llavis al teu sexe; com m'agrada llepar-te'l quan està en el seu màxim punt d'excitació, omplint-me la boca dels teus regalims... Ets un vici!

Vaig pujar a llepar-te el coll, buscant les orelles i passant per aquell punt que tant t'agrada, per arrencar-te un parell de gemecs. Fingia voler besar-te i tu mostraves disposició a correspondre'm, com sempre, però agafant-te pels cabells et vaig allunyar del teu desig. No hi hauria bes, només lleparia els teus llavis. Somreies amb satisfacció davant la meva brutalitat. Sé que t'agrada fer-me perdre el control...

Intentant excitar-te, qui més s'excitava era jo. Volia la teva mirada, sentir els teus ulls clavats al meu cos, llegir-hi el desig, la follia, el descontrol. Et vaig posar la mà al front i bruscament vaig tirar cap avall el mocador. Quedà mig encallat al teu coll, talment com un collar.

Per un moment vaig tenir una visió que ja no marxaria del meu cap.

Vull follar-te, a quatre grapes.

El mur

Després d'unes hores de conversa, noves confidències i més rialles, just quan el sol començava a amagar-se, em va llençar una pregunta, al pur estil coach.

- Quan temps fa que no et diverteixes de debò, com quan eres adolescent?

La meva cara va respondre per si sola. Rient, va dir que calia posar-hi remei i va pagar mentre jo m'acabava d'abrigar. Va preguntar si confiava prou en ell com per deixar-me dur. Evidentment! Potser ens veiem poc però parlàvem molt, i amb total franquesa.

Vaig començar a caminar, seguint-lo. No em va donar cap pista, ignorava què estava a punt de passar i a hores d'ara crec que no va ser una decisió massa espontània.

La llum del dia estava desapareixent. Es va aturar davant un mur d'uns 2 metres. Sense dir res va agafar embranzida i s'hi va enfilar.

Des de dalt, i abans de desaparèixer a l'altra banda de l'obstacle, em va demanar que fes el mateix. Sentir-lo sense veure'l em va impulsar a deixar enrere qualsevol dubte. Vaig seguir el seu exemple, amb menys traça. Un cop dalt el mur, la qüestió era com baixar sense prendre mal.

- Despenja't, deixa't caure; jo t'agafo abans no toquis a terra.

I així va ser. Vaig notar les seves mans agafant-me fort els malucs, lliscant cap a la cintura i de la cintura als pits. Els va engrapar descaradament mentre em pressionava contra la paret amb tot el seu cos, clavant-me el principi d'una erecció, refregant-se al meu cul. A cau d'orella va preguntar si m'agradava. Vaig riure. Em va tapar la boca amb una mà, moviment que va aprofitar per fer-me decantar el cap, deixant el coll exposat a la seva mossegada suau, excitant, lasciva; em llepava com un gos, em besava buscant la meva llengua amb la seva. I tot sense deixar de magrejar-me els pits. En un altre context m'hauria semblat un tracte vexatori i humiliant; era talment una teràpia de xoc. Va tornar a demanar si estava a gust. Vaig respondre engrapant-li el cul i va riure; la resposta era evident.

Em vaig girar, més ben dit, va deixar que em girés. Em va aixecar els braços contra el mur, subjectant-me pels canells, seguint amb els mateixos estímuls d'abans. Em va agafar les dues mans entre una de les seves. Em va recordar la seva habilitat amb els dits mentre començava a ficar la mà sota la roba. Sabia que notaria la meva humitat i no va dissimular la satisfacció. Va començar a masturbar-me apartant les calcetes. La meva excitació seguia creixent per moments, oblidant-me de tot. Només ell i jo.

Les cames em començaven a tremolar, els gemecs s'escapaven amb total llibertat. Va dir que li agradava molt, que em volia més calenta, més excitada, més molla encara. Em va començar a follar amb els dits. Sabia com fer-ho i ho sabia fer molt bé. Sentia que aviat perdria l'equilibri. Gentilment em va fer seure a terra, mentre m'abaixava calces i pantalons. Sentia el mur a la meva esquena i la seva llengua afamada clavant-se al meu sexe, incansable, experta.

El bassal evidenciava com m'havia agradat, ignorava quants cops m'havia mort per moments. Em va mirar als ulls, va somriure, va mirar cap a la seva bragueta, em va tornar a mirar. Missatge rebut. Vaig descordar la cremallera. Ho havia estat desitjant tant com ell. Vaig buscar el seu sexe. Estava molt més dur que abans però no prou. Em vaig impulsar aprofitant el mur per saltar damunt seu, tirant-lo a terra i llençar-me com una fera sobre la meva presa. Llepava, succionava, sentia els batecs, els seus gemecs. M'animava a seguir, agafant-me del cap. Més, folla'm més, més fort. Vaig obeir. El moment estava a prop. Em va aturar amb el temps just per posar-se el preservatiu. No vaig demanar permís per asseure'm i fer-lo servir com un vulgar consolador humà. Meu, era meu; tot meu, per mi sola. M'importava una merda amb quantes havia estat o amb quantes estaria després.

Jugava amb els canvis de ritme, l'estava tornant boig. Ell es dedicava amb golafreria als pits, després d'haver-me'ls tret del sostenidor. A estones l'estirava dels cabells per clavar-me més fort dins seu. Es va incorporar, vigilant de no perdre la penetració. Vam canviar de posició, ara dominava ell. Fort, més fort. Més endins, fins al fons. Un, dos, tres i es va deixar caure, abraçant-me, besant-nos. Mirant-nos...

El segon sempre és millor que el primer. A quatre grapes, jugant amb els meus mugrons mentre jo m'anava masturbant. Sentíem el fred del capvespre sobre la nostra pell suada però l'escalfor que despreníem era superior a nosaltres mateixos.

Aquella tarda es van fer realitat moltes hores de conversa, de secrets, fantasies i confidències. La gràcia va ser tornar a saltar el mur cansats i esgotats. Aquesta vegada ell em va ajudar a pujar, empenyent-me del cul. Cul que va jurar follar-se a la propera oportunitat; i era un home de paraula...

En bones mans

Primer relat de la sèrie "Reptes"

L'havia deixat que es despullés amb tota intimitat mentre ell anava a posar-se roba còmoda per tenir prou llibertat de moviments. L'habitació feia bona olor, la temperatura era agradable i la música convidava a relaxar-se. L'esperava nua, estirada de bocaterrosa sobre la camilla. La va saludar amb veu suau, per no sobresaltar-la. Li va demanar si estava a punt. No havia de fer res més que deixar-lo fer. I així va ser.

Sentia i percebia els seus moviments. El moment de destapar el pot d'oli. Ametlles amb taronja i canyella; només sentir-ne l'olor ja es va excitar. Ho hauria notat? Impossible dissimular les seves reaccions orgàniques. Va començar a les espatlles, moviments ferms però sense dolor, destensant els tendons carregats de tantes hores asseguda davant l'ordinador. Va seguir baixant, les lumbars també agraïen aquella dedicació. Començà a untar-li les cames, de les cuixes avall, de manera tubular, envoltant-li tota l'extremitat. Notava com la circulació fluïa millor. Si fos home, va pensar, segur que ja tindria una bona erecció. Quan les cames s'havien relaxat, se li va acostar a l'orella i, amb to maliciós, li va demanar permís per un massatge de glutis sense censures.

Sentia les seves mans engrapant-li les galtes del cul, amb els polzes a la part interior, perillosament a prop del forat. L'acariciava subtilment, s'hi acostava sense acabar-hi d'arribar. I ella s'anava mullant i mullant... Va fer lliscar una mà cap a davant, buscant el seu pubis, fent pressió. Aleshores va realitzar aquella maniobra tan sensacional, de plaer total. Un dit a cada forat i un altre al clítoris. Instintivament ella aixecava el cul per facilitar-li la feina. Li va fer obrir les cames, una mica més. Es va enfilar a la camilla mentre s'acabava de despullar. Els cossos relliscaven un amb l'altre, li refregava el sexe pel cul sense deixar de masturbar-la. Ella respirava més fort, el volia sentir dins seu, desitjava que la penetrés. Per sort no es va fer pregar. Va començar suau, rítmicament, fent-li petons al clatell, buscant-li els pits.

Va indicar que es girés, la part de davant també tenia dret al seu temps de relaxació. Ja seguirien jugant... Va començar destensant clavícules, posant-li la pell de gallina. Es va dedicar als braços, als dits, destensant tota la musculatura. Va tornar als seus pits. Una dosi extra d'oli. Als dos els agradava. Va baixar al ventre, mimant des de fora tot el seu aparell reproductor, sacralitzant la seva divinitat femenina, amb cura, respecte i devoció. La punta dels dits arribava just a on havia d'arribar, acariciant l'inici del pubis. Va acabar d'arribar molt lentament allà on ella el volia sentir. Els dits es van obrir pas entre els seus llavis, jugant amb ells. Es començava a remoure nerviosa i ell va tenir pietat. La llengua va saludar a un clítoris dur, ple de sang, sensibilitzat. Li va buscar les mans per avocar-li una mica d'oli. Ella va saber què havia de fer davant el generós gest; s'untava els pits amb moviments circulars, agafant-los fort, estirant-se els mugrons. I ell seguia llepant, masturbant, com si res passés a la part de dalt. Minuts després, orgasmes després, van intercanviar posicions. Es va untar de nou les mans, després d'haver-li donat una tovallola perquè s'eixugués les seves i pogués donar-se plaer lliurement.

La boca es va apoderar del mugró esquerre, desenfrenament, sense pietat, provocant un lleu dolor. Mentrestant uns dits pessigaven el mugró dret, alternant petits copets a la base del pit. No només sabia com fer anar les mans, sinó també la llengua; i ella n'estava gaudint d'allò més, tal com li havia promès. Les convulsions de plaer feien evident l'èxit d'aquell treball en equip. Atent a les seves reaccions, la va acomodar bé a la camilla per fer-li l'amor de manera salvatge, passional; però els petons i les mirades transmetien dolçor, complicitat.

En un rampell, van deixar la camilla per acabar al terra. Ella volia dominar la situació, prendre-li el control. Volia gaudir manant, fent-lo obeir sense pronunciar cap paraula. Ell va somriure, no li importava deixar-se fer, és més, sabia que en gaudiria molt, es coneixien prou bé. Només recordar l'últim cop que havia sentit aquell alè al sexe, aquest va reaccionar simpàticament, salutació que ella li va tornar amb una llepada de la base a la punta, abans de dedicar-se a l'escrot i l'anus. Ara qui gemegava i es movia convulsivament era ell.

Es va untar bé les mans. Amb una anava buscant fer-se lloc a l'interior del forat, mentre l'altra el masturbava, sense deixar de besar-lo amb llengua lasciva i juganera, atrapant-li el llavis entre les seves dents. Va dirigir-se cap avall, acomiadant-se amb una mirada i un somriure. Ell es mossegava el llavi, conscient del què estava a punt de passar. El tornava boig quan li feia allò, d'aquella manera. Sabia que s'acabaria escorrent a la boca d'ella o potser seria tant dolenta de deixar-lo rajar escandalosament sobre el seu propi cos (amb la possibilitat que, estimulada la pròstata, s'arribés a esquitxar la cara) per després netejar-lo amb la llengua, descaradament.

Va devorar la primera glopada però, com havia imaginat, va deixar que les següents cobrissin la seva pell. En el fons l'excitava notar el seu propi semen, calent, colpejant furiosament. Però aquell cop ella va reaccionar de manera inesperada i, en comptes de netejar-lo com era costum, el va abraçar, empastifant-se els dos. Els cossos tornaven a relliscar. Refregaven el semen i els fluids femenins. L'olor els va fer embogir. Sobretot a ell. Davant la novetat, l'instint animal va despertar i, en un moment, la va posar de quatre grapes. Ell també volia estimular-li el cul, tot, del tot. I així ho va fer, acompanyant la penetració amb furioses carícies a aquell sexe completament xop i relliscós.

S'havien dutxat, els dos feien bona olor; una agradable aroma a essències, fresca i relaxant. Ella va somriure, estirada al llit, allargant-li les mans. Ell li va tornar el somriure, omplint-les d'oli. Altre cop començava el joc, però aquesta vegada no buscarien saciar el desig, sinó donar plaer als seus sentits.

L'endemà els llençols conservarien durant tot el dia una dolça olor, la mateixa que impregnava aquells cossos nus abandonats al son profund, al descans absolut, al benestar de la plenitud compartida.

Foto gentilesa de MiuqdeSedlac. 

Moltes gràcies!