En peu i de peu

Després d’anys sense veure’ns un seguit de casualitats havien propiciat la trobada ideal per a recordar vells temps. Tot i que cap dels dos ja no era la mateixa persona tampoc havíem deixat de ser qui érem, no podíem oblidar les experiències compartides ni els moments viscuts... I sense voler van acabar esdevenint part de la conversa durant aquell sopar pendent.

Em vas comentar que recordaves les meves “dots de bruixa” i, amb certa picardia, vas preguntar si podia intuir els teus pensaments. Per resposta et vaig mirar fixament mentre un dels meus peus nus anava pujant per la teva cama fins a escapolir-se sota els amples pantalons curts i seguir direcció l’entrecuix. La teva cara de sorpresa va deixar clar que no esperaves aquesta reacció però aviat em fas facilitar les coses perquè arribés allà on els dos volíem arribar. Podia sentir la duresa del teu membre i veia la teva mirada plena de desig contingut. T’estava agradant que fos tan descarada...

M’hi vaig estar una estona, amunt i avall, parlant com si res. Amb prou feines et podies concentrar en la conversa i respondre’m coherentment. Estàvem acabant les postres i encara seguia la tortura, aquesta vegada passant només la punta dels dits, fent pessigolles... Em miraves amb cara de plaer i patiment.

Mentre t’acabaves el tallat vaig enunciar que anava a la barra a pagar de camí al lavabo. Vas fer un últim glop amb urgència per aixecar-te i córrer darrera meu. Just acabava d’obrir la porta del lavabo de dones quan vaig notar-te enganxat a mi, empenyent-me cap a dins de la primera porta oberta. Vas tacar el pestell i et vas quedar mig avergonyit de la teva acció.

-          Em penso que tenim un problema ... I l’haurem de solucionar aquí dins entre els dos. Però si has vingut serà que has pensat en algun remei, no?

Vaig riure per sota el nas abans de desafiar-te a sorprendre’m. I sí, la teva reacció va ser del tot inesperada, venint de tu...

Em vas arrambar contra la paret agafant-me per les natges i morrejant-me amb desfici. Em va agradar però no era el millor lloc per fer el que tenies ganes de fer... Et vaig aturar apartant-te cap a la paret contraria mentre t’obsequiava un llarg i lasciu petó. Una de les meves mans havia baixat cap al teu paquet... El notava dur i desbocat. Vaig descordar-te els pantalons sense deixar de besar-te mentre tu jugaves amb els meus pits i em mossegaves el coll. Et vaig abaixar els calçotets i vaig desaparèixer entre les teves cames. Ens miràvem cara a cara, somrient. Vaig començar a masturbar-te. Només es va perdre el contacte visual quan la meva llengua juganera va començar a llepar-te el gland, resseguint-lo lentament sense deixar de masturbar-te. Agafant-me el cap em vas empènyer més cap a tu. La vaig engolir tota, sencera, fins al fons, xarrupant una estona, sentint els batecs. Parant, just quan intuïa el moment final, vaig iniciar un massatget al amb la punta dels dits.

Mig hipnotitzat miraves les meves ungles pintades movent-se al voltant del teu gland i, gairebé amb els ulls en blanc, em vas demanar que ho acabés ràpid... Et vaig tornar a atrapar amb els meus llavis per fer-te entrar altre cop tot sencer a la meva boca i no parar fins notar el teu sobresalt orgàsmic. Em vaig apartar just perquè veiessis com el teu nèctar s’escapava per les meves comissures abans de rellepar-te com un xupa-xup i acabar llepant-te els llavis per oferint-te el teu propi gust... Em besaves amb passió, amb luxúria. Finalment vas parlar, em volies tornar el favor.

Em vas fer seure a la cisterna del vàter, sentia la fredor de la ceràmica a la meva pell i el contrast amb la calor que s’havia despertat dins meu. Vas posar-me una cama a sobre la teva espatlla i et vas desfer de la roba que et molestava per començar a llepar-me l’engonal, la part interna de les cuixes.... M’estaves fent patir de la mateixa manera que t’havia fer patir una estona abans. Quin dolç turment! Notava la humitat del meu sexe, sentia aquells regalims que et tornen boig recorrent la pell. Els llepaves amb devoció, amb intenció de superar la menjada que t’havia explicat durant el sopar... I anaves per molt bon camí, sobretot perquè era la primera vegada que tenia sexe en uns lavabos públics!!

Sentia com estava a punt d’arribar a l’orgasme quan de cop algú va intentar obrir la porta. Vaig cridar “ocupaaaaaaaaaaaaat” entre gemecs. Ens arribava el soroll del lavabo del costat, l’aigua de la cisterna veïna, l’aixeta, una porta que es tancava i de nou el silenci. Feia cara de patiment, estava tota xopa, suada, excitada. Em miraves amb cara de felicitat al haver aconseguit el teu objectiu però no estaves del tot content. Ho podies millorar si trobàvem un lloc més ample i tranquil...

M’eixugo, ens eixuguem, eixuguem el lavabo. Et faig un petó, surto jo primer; via lliure perquè surtis tranquil·lament.

No agafem el teu cotxe, anirem d’excursió aprofitant que és nit de lluna plena. Quan, camí del bosc deixem enrere la claror de l’enllumenat públic, els mòbils fan un altre servei per arribar sense prendre cap mal fins a un raconet de la infància on, després d’esquivar la malesa de la natura en estat salvatge, trobem un petit gorg sense aigua a recer de qualsevol mirada humana. Les altres mirades no ens molesten ni ens incomoden, fins i tot és agradable notar la presència de la fauna nocturna i sentir que ens protegeixen. Un cop allí, ens desfem de tota la roba per estar més còmodes i poder gaudir millor dels nostres cossos, pell amb pell ........ 

Divendres Sant

Davant un llarg trajecte en tren hi ha qui opta per escoltar música, altres per llegir o conversar amb els acompanyants. Ella, en canvi, s’asseu sempre que pot al costat de la finestra amb intenció de contemplar el paisatge i deixar volar els seus pensaments.

Es dirigia cap a una cita amb dues persones que només coneixia a través de la pantalla; paraules escrites i fotografies. En altres ocasions semblants sentia un lleuger pessigolleig de nerviosisme però havia tingut tants dies per mentalitzar-se, després de molts més dies meditant la decisió, que es sentia estranyament serena, convençuda i decidida.

El sol acompanyava el seu viatge quan va rebre el missatge, a la seva destinació hi plovia des de bon matí. Havia marxat de casa sense paraigües però els amables amfitrions li n’oferirien un. Va somriure, sentia que estava en bones mans.

La pluja va ser el seu comitè de recepció. Al seu lloc potser algú altre s’hauria molestat pels pocs metres caminats sota el ruixat, però estava allà, exactament al mateix lloc on tants cops havia abraçat al seu “millor amic” i allò era com un bon auguri. Altre cop sentia la seva presència... De fet ell ho sabia tot, sabia on havia anat i perquè.

Els amfitrions van aparèixer exhibint alegria i felicitat, sensacions agradables que sempre ajuden. En el mateix moment ella va desconnectar una part de la seva persona per deixar-se dur per l’altra part, més adient a la situació. A aquestes alçades hauríeu de notar que estem parlant d’una trobada entre tres persones, dues noies i un noi, situació aparentment innocent i sense res d’estrany, però potser la vostra opinió canviarà d’aquí a poques línies.

Després d’un dinar que va servir per trencar el gel i una divertida visita a la farmàcia per prendre les degudes precaucions (mai se sap com pot acabar), estaven a punt per una imminent primera experiència sexual compartida a tres bandes, sí, un trio. La gràcia és que era una novetat per tots tres, per tant, la igualtat de condicions ajudava molt. Les dues noies potser semblaven més emocionades que el noi, doncs per elles també seria la seva primera experiència lèsbica....

El lloc escollit acompanyava, s’hi respirava un ambient familiar i la tranquil·litat de saber que estaven en un espai privat. Era un local atípic, meitat espai laborable, meitat espai domèstic, però el disseny i la distribució el feia molt confortable i acollidor. Ja he dit abans que els va costar arrencar i tot va començar gràcies a un famós joc de cartes amb números i colors. Qui guanyés cinc cops rebria un massatge per part dels qui perdessin. Sis partides després, en vistes que el joc s’allargava massa, van decidir un “tot o res”, la partida definitiva. Per alegria dels tres va guanyar la convidada que, precisament era qui anava perdent...

Tothom sap que per rebre un bon massatge cal despullar-se, així doncs l’afortunada, en una provocativa i coqueta mostra de fals pudor, només va conservar les seves calcetes negres semitransparents. Es va acomodar en l’esponjosa superfície del sofà llit que havien desplegat una estona abans entre rialles; la tènue llum acompanyava a relaxar-se, hi havia la claror justa per distingir somriures i mirades, per delectar-se la vista contemplant la pell. Ella es va deixar fer, perquè res li agrada tant com els massatges i aquest era a quatre mans. Gairebé mig adormida va notar que les quatre mans canviaven per dues llengües juganeres, allò es posava interessant. La sensació de relaxació va canviar a sensació d’excitació i la humitat va començar a créixer. Quan l’entremaliada parella li va demanar que es girés, va aprofitar per desfer-se de les calcetes i, així, salvar-les de la imminent inundació. Ara hi havia contacte visual directe, fet que augmentava encara més l’excitació. Es podien explorar i comunicar visualment. Les mans d’ells es movien pel cos d’ella, i mentrestant ella dedicava una mà a cadascú dels dos. En aquell moment el cervell havia de fer una notable adaptació al fet de repartir carícies, petons i llepades entre dues persones, sensació inicialment aclaparadora però que aviat van integrar. I amb aquesta integració, engegats els motors del desig, la festa va començar al trobar-se tres cossos nus.

S’havien proposar deixar-la extenuada a base de llepadetes íntimes, ditets savis, mossegadetes sensuals. I ella rajava, i rajava, abandonada al plaer regalat, despreocupada pels efectes de la seva humitat. Però mai ha estat una dona submisa i de deixar-se fer, també tenia ganes de jugar i, sobretot, ganes d’explorar un cos del mateix gènere. Aviat va trobar gust i gràcia al fet de rellepar i pessigar uns mugrons femenins mentre ell rellepava una altra part erògena de l’anatomia femenina. El treball en equip era divertit i excitant. Ell la va desafiar a tastar el nèctar de la seva companya i ella va davallar a degustar el seu primer conyet. Allí estaven els dos, llepant junts, entre petons amb regust de fluxe.

La convidada va confessar estar rendida i esgotada de plaer, doncs ell (tot i ser home) podia satisfer-les perfectament a la vegada; ella preferia dedicar-se al cos de la seva companya després d’haver perdut el compte multiorgàsmic viscut. Els dos desconeguts, que ara ja no ho eren tant, van anar per feina, concentrats en el plaer de l’altre noia. Un per baix, l’altre per dalt, jugant amb les paraules adequades, acariciant, llepant, mossegant... L’objectiu era que la segona noia també arribés a l’èxtasi.

Quan finalment hi va arribar, en un espasme magnífic, les dues noies es van mirar amb cara de molt molt molt dolentotes. Enceses com estaven, van anunciar que era el torn d’ell. Es van estirar amb el noi al mig, que va confessar sentir-se al paradís, i van començar a jugar des dels laterals. Les dues gaudien de l’excitació d’ell, de fer-lo patir sense pressa. El cos humà està molt ben dissenyat; un mugró per a tu, un per a mi. Un cantó del coll per a tu, un per a mi. Un petó per a tu, un per a mi.

La propietària legítima va baixar cap al sexe d’ell per devorar-lo amb passió, la convidada la va seguir buscant-li l’escrot. Combinaven la masturbació i el sexe oral. Era divertit fer-ho amb una mà cada una, així els quedava una altra mà lliure per seguir jugant amb els seus mugrons i els sexes amarats de plaer. I a cada petó de les dues, amb llengua lasciva i descarada, el membre d’ell saltava de joia i s’inflava, gemegant de gust, de plaer, gaudint de l’espectacle de ser el subjecte desitjat per dues dones atrevides i perverses. Augmentaven la velocitat, multiplicaven els estímuls, volien la seva llet. La seva companya el masturbava amb passió mentre un dit de la convidada es dirigia a buscar el punt sublim que ell va acceptar i permetre trobar. La seva ejaculació va ser explosiva, el dit expert havia fet bona feina. Els tres van quedar ruixats i feliços.

Però el rellotge no s’atura i la nit ja era el teló de fons. Calia tornar a la realitat, tornar cadascú a casa seva, sense haver sopat però saciats d’una altra fam. La primera trobada havia estat tan plaent i satisfactòria que no descartaven repetir tan aviat com les obligacions ho fessin possible.  De fet, diuen que hi ha una possible nova data, però ja no tindrà la mateixa gràcia de ser un Divendres Sant...  

Desig sense fronteres

Aquelles paraules l’encenien de desig i li portaven dolços records. Els convidaven a crear un món de fantasia, només per a ells dos.

Era dur acceptar que per la distància i les circumstàncies no podrien gaudir tan sovint com els agradaria del cos de l’altre, de la presència i la companyia física, però cada moment que havien passat junts, per breu que hagués estat, es convertia en un oceà de sensacions, una muntanya russa d’emocions indescriptibles, innumerables ...

Podien evocar el rostre, el somriure sincer, aquella mirada tan intensa, les olors, tot allò contingut en l’interior del seu ésser i que els agradaria exorcitzar per sentir-se millor; per regalar-se una estona de glòria entre petons i carícies, per passejar les llengües per tots els racons de l’altre, per ser dues criatures dolces i salvatges, per descobrir junts nous plaers, per recordar-ne o compartir-ne de millors.

Hi pensen sovint, just abans d’adormir-se i somien un amb l’altre, trobant-se a través de la distància i malgrat les circumstàncies.

El desig no té fronteres ni tampoc les seves fantasies.  Que arribin a realitzar-se és el motiu d’aquest viatge ... 

"Extraterrestres"

La verda mirada es va trobar amb els ulls de mel. Parlaven d'una manera que encara no havien pogut fer mai i en el fons els espantava tenir-se al davant. En abraçar-se els cabells es van acostar, contrast de castanys, clar i fosc. I fonent-se en una sincera abraçada per fi van trobar el tacte de l’altre, aspirant l’olor personal. Detalls molt mundans que els recordaven que els dos eren reals i s’estaven abraçant...

Aleshores el xip racional es va aturar, a cau d’orella es recitaven frases de cançons que havien compartit abans i que per ells eren especials. Sorollets estranys que es transformaven en somriures de complicitat. I es tornaven a abraçar, intentant transmetre en aquest llenguatge un estrany codi marcià.

Però, malgrat estar-hi disconformes, els abduïa la realitat. La temptació d'aprofitar aquell instant per tastar altres sentits. Els verds es van emmirallar en aquella mirada tan viva que tenien davant, interrogant, demanant permís i suplicant no prendre mal. I la mel, per resposta, va recordar que li havia promès compensar un error de Història Medieval.

El bes els va transportar per galàxies de llum i color, on els cossos són celestes i no de carn i os. S’entrellaçaven en carícies de tendre passió, conscients de voler fondre’s en un sol astre lluminós, de voler desaparèixer d'aquell món d'avarícia, enveja, egoisme i competició, de voler volar fins a la lluna i quedar-s’hi junts, sols, durant uns segons.

El temps s’esllanguia en totes aquestes sensacions, oblidant on eren i el que passava en el seu entorn. Ella feia màgia, amb carícies i petons. Ell, escèptic com era, els hi tornava de dos en dos, intentant assegurar-se que eren bons. Cicuta ensalivada, metzina d'amor.
Les mans viatjaven pel cos de l’altre, oblidant el Platonisme que sempre hi havia hagut entre els dos...

Tremolaven, de fred, de joia i de por. El frenesí de sensacions els torbava, presoners de les emocions. Era com trobar-se l’aigua del riu i la salabror. Salabror que els envaïa el cos, convidant-los a anar més enllà dels petons. I buscaren un lloc a recer, on explorar-se a fons, per descobrir un nou Univers nascut del desig dels dos. Desig d’entregar-se, escapant de la raó, sentint-se marcians, fonent-se ambdós...

Bons bombons (Recepció de nit II)

Els silencis llargs m’incomoden i aquell m’estava matant. El que havia passat entre nosaltres em desconcertava una mica. Ni m’ho esperava ni m’ho hauria pogut imaginar. Ens creuaven mirades o ens fèiem gestos assenyalant expositors interessants. Però els dos evitàvem fer cap comentari directe sobre el tema, fins que ja no vaig poder més.

- Escolta, el què ha passat abans... Normalment jo no sóc així, vull dir que no sé perquè ho he fet ... Bé sí, em venia molt de gust, hi estava còmode i m’he deixat dur ....

- Tranquil•la, si m’hagués sentit violent ho hauria parat. En fred m’he sentit incòmode perquè fa molt temps que.... que no estic amb cap dona.... i de cop he estat amb dues, sense saber ben bé com ha passat...

- Ho sento. Em sap greu... No he pensat gaire en tu, em sento egoista ara.

- I si marxem d’aquí? Necessito airejar-me. Vols que en parlem tot sopant?

- Entesos.

La conversa durant el sopar no va tenir res de sexual, a part de petites bromes innocents. Més aviat va ser el moment on cadascú es va mostrar tal com és.

La veritat és que era un home de món, un home amb molta cultura, amb qui podies parlar de tot, inquiet, nerviós, amb afany de coneixement... I allò em fascinava encara més. No tan sols era un cos naturalment bonic sinó que tenia l’habilitat de fer-te somriure i riure, encara que a estones la seva sinceritat pogués resultar punyent però amb la millor intenció del món.

Després de sopar em va acompanyar fins a la porta de l’habitació; dubtava entre ser freda i distant o convidar-lo a entrar, el cervell m’anava a mil analitzant totes les possibilitats. Ell semblava cansat, així que vaig optar per una actitud neutral.

- Moltes gràcies pel sopar.

- Ja pots comptar, si has pagat tu!!

- Vull dir que he estat molt a gust i que necessitava passar una estona tan agradable com la que hem compartit.

- Tinc uns horaris una mica bojos, però si vols n’hi poden haver més.

- Gràcies.

I sense saber com em vaig trobar enganxada als seus llavis... Va ser un petó lleu, un petó que s’havia escapat sense permís.

- Ho sento, perdona...

- En vols un altre?

- Sí...

I ens vam fondre en un altre petó, aquesta vegada de llengua juganera, que es va allargar molt més, fins que ell el va aturar conscient que no era el moment ni la manera.

- He de marxar, avui tinc torn de nit i...

- Entesos. Cuida’t molt, ja parlarem, fins aviat.

- Fins aviat, bona nit.

Un cop sola em vaig trobar immersa en un mar de contradiccions. Tan aviat semblava que el conegués de tota la vida com se’m feia un personatge hermètic i reservat. El cas és que era perfectament conscient que l’endemà jo ja no seria la mateixa. Anava recordant la jornada i la imaginació se’m disparava, de manera que em vaig acabar masturbant, no un sol cop, sinó dos o potser van ser tres... Recordava la seva mirada neta i penetrant, els seus deliciosos llavis (dels que encara tenia el seu regust de cafè) i les seves mans fredes de palmell gran.... Tornava a recórrer mentalment el seu cos mentre recorria físicament el meu imaginant que era ell qui ho feia.

Al matí vaig trobar un SMS. “Espero que en surti un bon relat. Per cert, marxes avui, oi? No em podré acomiadar de tu però m’agradaria tornar-te a veure quan sigui possible. Cuida’t molt i ves per feina!”

Vaig tornar a la realitat, decidint que no donaria detalls a ningú sobre aquell cap de setmana. Després d’entregar la feina em vaig mig oblidar del tema.
No el vaig tornar a veure fins al cap d’un mes però durant tot aquell temps ens vam enviar uns quants correus. Era evident que entre nosaltres havia nascut una peculiar amistat, de manera molt atípica i un xic transgressora.



Ell diria que sóc dolenta (m’ho va dir uns quants cops, suposo que per com l’havia fet patir) però vaig decidir que d’ara en endavant m’allotjaria sempre al seu hotel amb l’esperança de poder veure’l en persona sovint. M’havia agafat un cap de setmana de desconnexió per organitzar una mica la meva caòtica vida. Sentia que em faltava aire, necessitava una pausa.

El senyal de missatge va sonar: “Hola, veig que tornes a ser aquí! Feina altre cop?”

Li vaig explicar el motiu de la meva presència a l’hotel i per alegria meva en el següent missatge m’anunciava que, essent temporada baixa, començaven les seves vacances.

“Si vols que en parlem estic lliure a partir d’aquesta tarda”

Va ser com rebre la visita d’un àngel, un regal inesperat. Millor impossible. El meu estat anímic demanava una dosi de benestar urgent.

A mitja tarda sèiem un davant de l’altre, enfredolits i cansats, amb una tassa de xocolata desfeta a les mans. Ell tenia més ganes de parlar que jo i se’n va adonar. Va començar a preguntar fins que em va arrencar de la gola totes les angoixes que em perseguien des de feia dies.

- T’has d’activar, has de posar ordre. Mira, això és com les claus de les habitacions, bé, com les targetes. Cadascuna està programada per obrir la porta d’un número concret, tu també has de programar les teves targetes perquè obrin les portes que vols, però si no introdueixes el número correcte poc podrà fer el sistema, entens?

- No, no acabo d’entendre gaire què vols dir.

- No pensis en totes les coses que has de fer com una llista, pensa en cada cosa per separat, dedica’t a una i quan la tinguis enllestida passa a la següent. Tots tenim moments d’angoixa però no et pots quedar bloquejada, impassible. Activa les teves claus.


Definitivament, vaig ser conscient que en ell hi havia molt per descobrir i a la vegada em vaig adonar de com m’agradaria tenir més temps per aprofundir en la psique d’aquell home amb qui em sentia tan a gust.

- Mira, aquests dies de vacances vull aprofitar per fer tràmits i gestions però prometo trobar un altre moment per tu. Et vull fer un regal per animar-te, segur que t’agrada.

- Un regal? Ai mare, por em fas!

- No tonta, no és res del que t’imagines. Aprofita el cap de setmana per oxigenar-te i organitzar-te. Abans no marxis tindràs una sorpresa.

Això era divendres i diumenge al matí rebia un SMS seu: “M’obres la porta? Sorpresa!!”

En obrir la porta no m’esperava trobar el que em vaig trobar. Palplantat amb gest divertit, lluint un orgullós somriure, mostrava una caixa embolicada amb paper de regal i un llaç daurat.

- Espero que t’agradin, els he fet jo mateix. És una de les activitats que més em relaxa per molt estrany que et pugui semblar...

Vaig desembolicar amb compte, pensant què carai podia ser. Una intensa aroma familiar va arribar a les meves narius: xocolata?

- Bombons? Els has fet tu? Si home, va!
- Que sí, sóc un fanàtic de la xocolata i de les postres!! M’agrada experimentar, ja veuràs!!

Ens vam asseure al balcó, entre el Paral•lel i Montjuïc. Davant meu tenia una caixa d’estímuls no només olfactius. Amb un cop d’ull ja s’evidenciava un treball fet curosament, a consciència, visualment atractiu, cuidant el mínim detall. Ell era així, com aquells bombons.

- No sé per on començar. Quin m’aconselles?

- Agafa’n un qualsevol i mossega’l amb calma, a veure que et sembla!!

Vaig anar sobre segur, agafant una típica trufeta de deliciosa xocolata negra, cruixent, amb el toc just de brandy. Deliciosa...

- Ostres que bo!! Quin crac estàs fet!! Et creuràs que mai he fet trufes?

I a continuació va venir una master class sobre com fondre la xocolata i com manipular-la correctament. Sí, no m’havia enganyat, acabava de descobrir una de les seves grans passions.

- Té, tasta aquest ja veuràs.

- Oh, és tou!! Sembla una gominola, mmmm!! Té un gust estrany, em sona i no sé què és. Són fruites del bosc...

- Mores sí, i què més?

- Doncs no sé, és un gust estrany, molt aromàtic però se m’escapa...

- Va, una pista, n’hi ha molt a Galícia!!

Seguia fent petites mossegades al bombó intentant desxifrar-ne aquell ingredient secret al mateix temps que em sentia totalment descol•locada; m’estava envaint una forta sensació de nostàlgia i alegria.

- No ho endevines?
- No, ho sento... Estic en xoc....
- És eucaliptus!!
- Eucaliptus?! Ostres sí, ara que ho dius....

Segona masterclass sobre les propietats de la xocolata combinades amb les propietats d’altres d’ingredients. I a partir d’aquí van començar les bromes de les possibles aplicacions de la xocolata, acostant-nos a temes més picants però amb un toc dolç.

- Mmmm, el contrast de la xocolata amb el salat d’una dona... Un dia ho hauré de provar! La fusió de textures i sabors...

I altre cop un impuls dels meus. Aquell va ser un petó de xocolata i eucaliptus.


Minuts després ell situava un bombó de caramel sobre el meu pubis. Li va clavar una petita queixalada, just per alliberar el caramel que es va estendre sobre els meus llavis. Llepava amb delicadesa, amb certa timidesa i jo notava com el caramel es barrejava amb altres fluids. Els dos estàvem experimentant junts, em sentia orgullosa de compartir aquell moment amb algú com ell. Escoltava el seus gemecs en assaborir el nou gust que estava paladejant mentre jo descobria una sensació molt plaent i excitant.

Un parell d’intensos orgasmes després vaig demanar si jo també podia fer el mateix, volia barrejar gustos. La combinació d’erecció amb bombó de “dulce de leche” va donar lloc a un parell de bromes que vam riure a ple pulmó. Seria llet amb llet?
Vaig mossegar amb delicadesa, deixant caure el contingut just a la punta del seu gland per després estendre’l amb els meus llavis i recollir-lo amb la llengua. Era com menjar un caramel, fins al fons, xuclant-lo, notant-lo entrar i sortir, llepant-ne el rastre...

Els dos vam coincidir en que estava bo quan li vaig oferir un petó per tal que en pogués conèixer el gust.

- Massa dolç per mi, però pots seguir si t’agrada...
- M’agrada molt i me’l penso acabar tot.

El recepcionista xocolater deixà anar un gemec de plaer que em va posar la pell de gallina. Tants estímuls em motivaven molt i em vaig esforçar per arrencar-li sospirs i més gemecs, notant com estava anant pel bon camí i com aviat s’hi afegiria un nou gust...

- No paris, no paris... per favor!

El veia amb els ulls gairebé en blanc, plorosos, extasiats. Un sobresalt seu va acompanyar la segona llet que vaig rellepar barrejant-la amb els altres gustos. Em vaig acomodar al seu costat, sentint la seva pell, mig abraçada a ell. A cau d’orella li vaig dir si havia pensat mai en fer bombons de semen.... Potser resultava fastigós però en aquell moment vam riure molt.

Me’l mirava en silenci, aquella rialla tan espontània i sincera no tenia preu i estava essent la millor medecina pels meus mals... Li vaig fer un altre petó, aquesta vegada tendre, gairebé fraternal, donant-li les gràcies per enèsima vegada.
Em va mirar fixament, en silenci, amb una gèlida intensitat que feia por. Esperava que digués alguna cosa però no va afegir res, només va moure el cap a banda i banda. Finalment, somrient i amb to molt fluix, va pronunciar una frase que no vaig ser capaç d’entendre. En preguntar-li què havia dit va respondre amb el seu ja típic “ets molt dolenta”.


Continuarà........

Recepció de nit

El recepcionista d’aquella nit em va cridar molt l’atenció, no només per tenir uns llavis carnosos i sensuals que no podia deixar de mirar mentre intentava resoldre el meu problema tècnic, sinó per la seva frondosa cabellera, gairebé tan llarga com la meva. De fons vaig sentir que tenia el reproductor de l’ordinador engegat i vaig reconèixer al grup i així va començar una segona fase de la conversa, gràcies a la música. Malgrat això ell estava “treballant” i jo era una clienta, però les guàrdies nocturnes com a recepcionista acostumaven a ser molt tranquil·les i avorrides (segons em va dir) i sense Internet a la meva habitació ja m’anava bé fer-li companyia des de la zona WiFi.

Poc a poc va créixer la confiança i es va atrevir a demanar quina era la feina que em tenia tan ocupada. Es tractava d’una crònica, la jornada d’obertura d’una fira, bé, d’un saló, el Saló Eròtic per ser exactes. Es va sorprendre que en parlés tan lliurement i aleshores li vaig apuntar en un tros de paper les adreces dels blogs on publico els meus relats. Cadascú va seguir amb la seva tasca, però de tan en tan les nostres mirades es trobaven...

L’endemà vaig llegir un comentari en el meu blog i un missatge privat:

“M’ha agradat el que he llegit i m’agradaria parlar-ne... Et convido a una cervesa al bar de l’hotel abans no comenci el meu torn, acceptes?”

Evidentment vaig acceptar. Just acabar de sopar vaig sortir cap al bar. Ell ja m’hi esperava, sense vestir encara el seu uniforme, però la samarreta negra del grup que havíem estat escoltant li quedava igual de bé; per a mi era tan o més sexy.

-         Mmmm, bonica samarreta? És la de la última gira, veritat?

-         Caram, ets un pou de sorpreses tu!!

-         No t’ho pots ni imaginar.... Però més m’ha sorprès el teu missatge. Així doncs, què?

-         Va, seu que et demano la birra i parlem.

Es va aixecar per anar a la barra i gràcies als pantalons estrets vaig poder admirar el seu culet mentre em mossegava el llavi en un gest de desig mig dissimulat. Era un bombonet, mare meva!! Aleshores em vaig adonar que ignorava la seva edat, se’l veia madur però amb un punt molt juvenil, quants anys devia tenir? Més tard sabria que era nascut al 1971, gairebé ens portàvem 10 anys però semblàvem de la mateixa dècada.

Anava comentant detalls dels meus relats i jo l’escoltava mig absent en els meus pensaments o més aviat hauria de dir posseïda per la meva imaginació. Com era d’esperar va aparèixer el relat per l’amic heavy:

-         Ja m’agradaria estar al seu lloc!!.

Somrient amb malícia el vaig mirar fixament per dir, abans de fer un glop de la meva gerra:

-         Mai se sap, alerta amb el que demanes, es podria fer realitat.

D’un tema passàvem a un altre, començava a haver-hi cert feeling malgrat féssim veure que no ho notàvem però la meva intensa jornada passava factura i tenia massa son. Li vaig dir quina era la meva habitació just abans de fer-li dos petons i xiuxiuejar-li “bona nit” a cau d’orella. Per resposta un “que descansis, somnia amb dimoniets...”

Al matí vaig trobar un sobre a sota la porta amb un número de telèfon, el vers d’un dels meus poemes eròtics i el seu nom. El trucaria a l’hora de dinar, m’esperava una altre dia de tallers i xerrades al saló.

Durant la pausa per dinar li vaig enviar un missatge preguntant si estava lliure a la tarda. Em va trucar al moment i va acceptar la meva invitació; seria el meu acompanyant al saló, només un lleó podia ser tan valent.

Passejàvem tot comentant les obres de l’exposició d’art quan algú em va clavar una empenta que em va desequilibrar. Em vaig recolzar al seu pit, per evitar caure, i vaig notar el que semblava un pírcing al mugró.

 

- Estàs bé?

- Sí, perdona... Portes un pírcing?

- Caram nena, quin tacte que tens!!

- Ui, sóc molt sensible jo.

I vaig començar a jugar per sobre la roba amb aquella anella metàl·lica que tants bons moments ens portaria més endavant...

-         Doncs vigila què fas, jo també ho sóc, molt... I entre els quadres i els teus ditets m’estic posant malaltó.

Va clavar la seva mirada al meu escot per després dirigir-la a la meva mà juganera i acabar passant dels ulls als llavis. Era un home de comunicació visual, deia més amb el seu cos que amb les paraules. La veritat és que jo també m’estava posant a to i el lloc acompanyava.

Posant a prova el seu atreviment vaig demanar-li ajuda, necessitava una parella per poder entrar a l’àrea swinger .

-         Em vols ajudar a fer un reportatge?

-         Jo?! Pobre de mi...

-         Només m’has d’acompanyar i divertir-te.

-         Acompanyar-te, on? Divertir-me? Ai, ai, ai quina por em fas!!

-         Tens parella?

-         No... I tu?

-         Doncs perfecte, avui seràs la meva parella!

-         Però en tens o no?!

-         Sí, ara tu ets la meva parella...

Agafats de la mà vam anar cap al recinte swinger. Pel camí li vaig confessar que no l’involucraria en cap pràctica, que només era per seguir les normes i poder entrar a fer un parell d’entrevistes ràpides a alguna parella que ho acceptés. Però un cop a dins tot es va desfermar...

Per aparentar el que no érem, però sí en que ens estàvem a punt de convertir, vaig posar la seva mà a la butxaca del darrera, engrapant aquell deliciós culet. Em va mirar sorprès, el meu somriure l’autoritzava a fer el mateix. Em va agafar de la cintura i em va apretar contra ell, mentre em feia un llarg petó; sentència d’amor.

A dins la sala vaig anar per feina, parlant amb els responsables i una parella molt simpàtica; tothom va respondre les meves preguntes amb molta amabilitat. Ell no es separava de mi ni un moment. De cop es va acostar a la meva orella:

-         M’estic posant molt calent...

-         Tranquil, ja marxem – i mentre reia per sota el nas vaig afegir – aguanta una mica més, va!

-         Uuuff, no puc, no vull trempar ara, aquí, així ...

Ho va dir amb una carona de pena tan graciosa i amb una mirada que era per riure!!

No em pregunteu com ni perquè, de cop ens vam trobar fotent-nos mà i menjant-nos els morros amb passió, donant per resolta la tensió sexual acumulada. Es va llençar al meu coll dient que era molt dolenta per fer-lo patir d’aquella manera, que m’havia avisat però no podia més. Li vaig tornar les mossegades i llepades confessant que em tornava boja el seu cul, els seus llavis, la seva mirada, el seu somriure, aquells cabells tan llargs, llisos i suaus.

Ens havíem fet passar per parella però ara érem una més de les que s’estava estimant en aquella sala habilitada precisament per això. Sense cap mania el vaig despullar de cintura amunt, no em podia treure del cap aquell pírcing maleït, em moria de ganes de jugar-hi amb la meva llengua. I així ho vaig fer... Pels seus gemecs i esbufecs era evident que li estava agradant tant com a mi.

Vaig deixar que aconseguís la igualtat de condicions; calenta com estava poc m’importava el que passés al meu voltant, per mi només existíem ell i jo, fins que vaig notar unes altres mans.

 Em vaig aturar violentada per aquell contacte tant inesperat però el somriure d’una noia que havia entrevistat poc abans em va deixar fora de joc.

-         Mmmm, jo també vull jugar, puc?

Ens vam mirar tots tres i ell va prendre la iniciativa, dient que seria un plaer. Em va assaltar un petit sentiment de possessió, no esperava haver-lo de compartir (tot i que m’ho podria haver imaginat) i de fet ell i jo no érem res més que amics, no podia exigir-li cap tipus d’exclusivitat. També vaig pensar que, havent-me acompanyat, si a ell li venia de gust, no tenia perquè privar-lo. Així doncs, vaig compartir el “meu” recepcionista amb aquella semi desconeguda.

Va ser estrany, era la primera vegada que feia un trio, va ser el meu primer contacte amb una altra dona, i a més en públic. Més tard que al ser conscient de tot plegat m’agafaria una infantil vergonya... I encara quedaven 2 dies de saló i altres nits a l’hotel!!

Malgrat tot va ser molt agradable. Ella en cap moment va intentar res amb mi i aviat vam sintonitzar per fer-li veure les estrelles al recepcionista. Em va sorprendre molt que es pogués establir tanta bona entesa amb algú que acabaves de conèixer i més tenint en compte el context. No va ser només amb ella, amb ell també vaig notar com tot fluïa. Simplement, acabava de ser jo mateixa, per fi m’havia alliberat del tot, deixant-me anar sense pensar en conseqüències.

Només tenia contacte amb ella per coordinar els nostres moviments; jo em vaig centrar en la part superior, ella molt més atrevida va adjudicar-se la inferior. I ell gaudia i es desfeia de gust... I a mi em tornava boja veure’l així!! Va explotar abraçant-se a mi i donant-me les gràcies a cau d’orella, quan havia estat ella qui s’havia dedicat al seu sexe!

La nostra companya va desaparèixer tal i com havia aparegut. Al haver-la entrevistat em seria fàcil localitzar-la, m’havia donat algunes dades de contacte per si necessitava més ajuda però no m’esperava que fos tan generosa!!

Sols de nou, vam seguir voltant pel saló evitant parlar de la situació però mirant-nos de reüll,  esperant qui treia el tema. Em costava creure el que havia passat una estona abans i encara ho estava processant.

Continuarà...

Breu infinit (Experimental 2)

Una mà resseguia la cara interna de les cuixes,
apropant-se lentament al sexe ja humit,
disposada a jugar-hi fins a caure rendits.

Una altra mà es distreia acaronant un mugró,
embolcallant-lo entre els dits.

Una boca generosa donava calor al pit abandonat,
abraçant amb llengua juganera un altre mugró
 que s’alçava dur i insolent.

Tots els llavis eren besats amb delit i famolenca follia.
Carn rebregada, pell suada.

El seu cos s’havia convertit en temple del plaer,
acollint l’orgasme com a ofrena d’aquelles ànimes calentes
en que s’estaven convertint...

Booksexcrossing

Eren moltes setmanes sense ganes d’escriure (no per falta de motius) però tot va canviar en una tarda. Al bar de l’estació del poble hi ha una “biblioteca” que funciona per sistema de bookcrossing, et pots emportar els llibres que vulguis a condició de tornar-los o deixar-ne d’altres. M’agrada anar controlant les noves incorporacions i aquesta última vegada em vaig adonar del gruix de llibres de temàtica “sexualment alliberadora” escrits per dones. Li vaig fer notar aquest detall al Juan, responsable del bar, i per resposta em va comentar que gairebé tots venien, com era d’esperar, de les mans d’una dona.

En vaig agafar dos: Cent cops de raspall de dents i El blog de Lola Pons. Quan els fullejava em vaig topar amb diferents punts de pàgina, un dels quals era una aquarel•la d’uns castellers. Vaig pensar que era un punt de llibre molt bonic per desfer-se’n (sense parar atenció a quina pàgina estava) i el vaig entregar al Juan perquè el fes arribar a la seva antiga propietària. Tot hauria estat molt normal si no fos perquè precisament aquest gest va ser el desencadenant de la història...

Al cap d’uns dies vaig rebre un estrany missatge al Facebook d’un aparentment desconegut (sí, en masculí) agraint el detall. Els llibres els havia entregat la seva germana gran però el punt era seu i estava content d’haver-lo recuperat. El cas és que el Juan (amb qui hi ha molta confiança) li havia comentat la meva passió (i mai millor dit) per la literatura de contingut eròtic tot adreçant-lo al meu blog. D’allà, demostrant que era un home cibernèticament hàbil, va arribar al meu Facebook personal amb tan sols les 5 lletres del meu alter ego...
El seu missatge era agradable, demanava si podíem ser amics i compartir els gustos en comú (quan has estat un temps entre faixes i mocadors costa desfer-se del cuquet casteller...). Vaig acceptar la petició d’amistat. Mirant les seves fotos em va semblar un noi molt normal (si fa no fa era de la meva edat), de somriure tímid però ple de vida i amb una mirada blava encisadora. De complexió més aviat prima (sense arribar a esquifit) i de look aventurer però formal.

Vam estar setmanes intercanviant-nos missatges privats amb frases suggerents, algunes extretes de llibres i d’altres de collita pròpia. Comentaris mai grollers, sinó poètics i sincers... Abans que ens en adonéssim quelcom s’estava teixint dins aquella aparentment “normal” amistat. Havia crescut certa complicitat, confiança i confidencialitat. Passaven els mesos i entre les nostres paraules planava un punt de tensió, les ganes de fer un pas més i trobar-nos en persona, però cap dels dos ho acabava de veure massa clar. Per omplir-nos de valor vam passar a les videoconferències... En directe totes les sensacions s’amplificaven i també, sobretot a certes hores de la nit, es descontrolaven.

I després d’un parell de mesos més de descontrol, per fi, ens vam atrevir al cara a cara. Ell havia confessat certs sentiments envers la meva persona, tot i saber que jo tenia parella; per resposta va rebre una confessió sobre les meves fantasies més secretes... El seu somriure ho va dir tot.

Al trobar-nos ens vam fondre en una fervent i elèctrica abraçada, necessitat vital continguda durant molts dies. Els dos petons van ser per obligada cortesia, nerviosos, fugaços, amb riure contingut però les mirades demanaven quelcom més. Aquest primer dia va començar com tantes altres cites; passejada, conversa, tímides aproximacions físiques... Va finalitzar amb un petó als llavis i la promesa d’una segona cita.

Aquesta segona trobada, des del vostre punt de vista, us resultarà molt més interessant. Si en la primera ell m’havia acompanyat pels seus racons preferits de cert parc, en la segona va ser el meu torn. El fet d’haver-li explicat algunes de les meves anteriors experiències en aquell indret evidenciava certa predisposició (per no dir intenció) d’un contacte més íntim. I així va ser. La temperatura ambiental, més la corporal, convidava a anar-se desfent de la roba.

Les seves carícies eren maldestres (feia molt que no estava amb cap dona) però tendres, insegures però apassionades. Tot plegat terriblement excitant, era com estar amb un jovenet sense experiència; deixava que l’anés guiant i anava consultant el meu grau de satisfacció. Educadament li vaig recordar a cau d’orella que, en el meu cas, per saber si m’agrada o no n’hi ha prou en escoltar els sorollets i palpar les humitats. Entre les paraules pronunciades i el com les vaig dir es va encendre de cop, mostrant una fermesa no violenta però si agressiva; per fi despertava el lleó que du a dins...

Es va submergir entre les meves cames, agafant-se el comentari al peu de la lletra. Coneixia perfectament les meves preferències i debilitats. Potser li faltava experiència però li sobrava voluntat. La seva dedicació (per no dir devoció) em feia sentir perversament servida, molt ben servida (mai oblidaré la seva menjada de cony!!). Vaig arribar a perdre la noció del temps, oblidant que érem al mig d’un bosc, refugiats entre roques... Em vaig deixar fer, totalment extasiada, simplement gaudint de l’experiència.

El fet de ser previsors ens va permetre un descans per recuperar forces tot berenant. Aleshores li vaig demanar que s’estirés, em deixés fer i es concentrés en les sensacions. Una de les seves confessions feia referència a la seva capacitat per aguantar sense ejacular i a la vegada això mateix s’havia convertit en un dels meus reptes... La mamada era lenta, procurant trobar el ritme, l’angle, la profunditat i la humitat necessàries per obtenir l’explosió que m’hauria de permetre degustar la seva llet. Estava comprovant que no m’havia mentit i se’m començava a fer llarg. Dur, gustós, es retorçava i gemegava i jo m’escalfava més i més. Vaig allargar el braç fins a trobar la meva bossa tot buscant un preservatiu amb la mà. Als dos ens feia molt respecte la penetració. Li vaig demanar si s’hi atrevia, si ho volia. La seva resposta va ser que se’n moria de ganes però no gosava demanar-ho. 

Aprofitant-nos del diferent nivell que ens oferia la roca, em vaig posar en una posició còmode per tal oferir-li el meu cul. M’havia confessat que mai havia provat el sexe anal... La idea de ser la primera em resultava perversament excitant. Li vaig dir que comencés a masturbar-me en aquella posició. Sentia el seu cos sobre el meu, el seu sexe dur, enfundat en la fina però segura protecció del condó. Notava la meva pròpia humitat, rajant en vertical, esquitxant-nos; sentia les seves mans recollint el meu nèctar que m’oferia per tal de veure’m fer aquell gest que el posava tant calent... La meva llengua l’eixugava, em passava la mà molla pel pit, jugant amb el mugró, i baixava altre cop avall. Feia indecisos intents de penetrar-me, fins que em vaig mig girar per verbalitzar un “folla’m, folla’m fort” entre súplica i ordre. Aleshores vaig sentir-la, una profunda envestida que em va fer estremir, seguida d’un bombeig suau i les seves paraules a cau d’orella, mossegant-me el coll, llepant-me amb delit... Amb un gest de violència controlada em va posar dreta, agafant-me pel cabell tot preguntant si m’estava agradant.

No m’allargaré gaire més. Només dir que em va fer girar de cara a ell, apretant-me contra la paret de la roca. Em va alçar una cama i va seguir penetrant-me amb la fúria del clímax imminent. Fent força des de les espatlles em va obligar a ajupir-me davant seu per acabar descarregant a sobre dels meus pits, tot notant la fredor i el tacte rugós de la roca contra la meva esquena en contrast amb l’escalfor del seu semen sobre el meu cos. La violència de la passió va donar pas a la tendresa i el plaer amb més calma.

Aquella sessió de sexe ens va alliberar de moltes cuirasses i es va convertir en el segell d’una amistat molt més que especial de la qual desconeixíem el desenllaç i la durada, només ens importava (i ens importa) enfortir-la, gaudir-la, fer-la créixer i alimentar-la amb moments més calents o més calmats, però sempre molt i molt estimulants...

Viure el sexe. Trencant tabús.

Bon dia a tothom,

A alguns i algunes ja us ho havia comentat: he passat a formar part d'un equip que està engegant un nou blog sobre sexe.

El projecte ja comença a tenir forma i necessitem que hi digueu la vostra!!

http://www.viureelsexe.cat/

Esperem els vostres comentaris, opinions, crítiques (constructives, per favor!! Que tot just estem engegant!!), idees, suggerències, peticions i perversions (hehehee...).

Moltes gràcies!!

Buscant un bon cul

Hola a tothom,

Busco voluntaris atrevits!! La meva amiga Sònia (que il·lustra alguns dels meus relats) necessita una imatge que representi la situació de l'esbós que adjunto. És a dir, un noi dret d'esquena, amb un bon cul, penetrant a una noia asseguda en una taula, marbre de cuina, etc.

No cal que es vegi cap cara però si que s'interpreti bé la situació. La dona pot anar descalça, amb sabates de taló, etc. L'important és el cul del noi enllaçat per unes cames femenines. També li anirà bé si només és una foto d'un nu masculí d'esquena, diu que li costa trobar un cul prou "estètic" per dibuixar-lo.

Poden ser fotos personals o imatges trobades a la xarxa. S'accepta tota creativitat possible.

Li vaig prometre  que com a mínim intentaria trobar-li un parell de bons culs, m'ajudareu?! Gràcies!!

Si algú coneix pàgines de fotografia eròtica pot adjuntar l'enllaç.

Confio en vosaltres i el vostre culet!!

Petonets,

-DêNit-

Ah, els que hi col·laboreu rebreu una mostra del dibuix final com a agraïment!!