diumenge, 11 de març de 2012

Desig sense fronteres




Aquelles paraules l’encenien de desig i li portaven dolços records. Els convidaven a crear un món de fantasia, només per a ells dos.

Era dur acceptar que per la distància i les circumstàncies no podrien gaudir tan sovint com els agradaria del cos de l’altre, de la presència i la companyia física, però cada moment que havien passat junts, per breu que hagués estat, es convertia en un oceà de sensacions, una muntanya russa d’emocions indescriptibles, innumerables ...

Podien evocar el rostre, el somriure sincer, aquella mirada tan intensa, les olors, tot allò contingut en l’interior del seu ésser i que els agradaria exorcitzar per sentir-se millor; per regalar-se una estona de glòria entre petons i carícies, per passejar les llengües per tots els racons de l’altre, per ser dues criatures dolces i salvatges, per descobrir junts nous plaers, per recordar-ne o compartir-ne de millors.

Hi pensen sovint, just abans d’adormir-se i somien un amb l’altre, trobant-se a través de la distància i malgrat les circumstàncies.

El desig no té fronteres ni tampoc les seves fantasies.  Que arribin a realitzar-se és el motiu d’aquest viatge ... 

2 comentaris:

  1. no sé on vaig llegir una vegada... que el desitg mor un cop està satisfet... és trist però és així.
    genial el relat! expressa ven bé com n'és de fort aquest.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari!! :) Suposo que desig, il·lusió i motivació van de la mà ..........
    En tot cas, aquestes breus línies no haurien estat possibles sense l'existència d'algú molt especial ..... ;)

    Espero que no sigui el teu 1r i únic comentari, la opinió de qui llegeix és molt important i necessària!! Visca el feedback!!

    ResponElimina