diumenge, 9 de desembre de 2012

Seda calenta, xocolata freda

Com els millors temps me'n vaig a dormir, més de dia que de nit. 
M'hauria volgut emportar amb mi l'ànima que no m'ha deixat marxar abans al llit... 

M'estiro nerviosa, et sento aquí. 
T'he promès que ho faria, tot i estar cansada. 
Em relaxo i em deixo dur pel record de les nostres calentes paraules. 
Acabo ràpid, m'has preparat bé. Orgasme solitari, amarat del teu enyor. 
M'adormo mullada i et trobo en un altra dimensió. 


Els llençols estan freds, seda suau, se m'endureixen els mugrons. 
No hi ets, t'has aixecat abans que jo? Ni t'he sentit!! 
Sempre tan delicat, sempre tan servicial... 

Entres amb un somriure. Portes l'esmorzar!! 
Hem d'agafar forces, la nit ha estat llarga i cansada. 
L'olor de la xocolata m'obre encara més la gana, 
però no me la deixes tastar. 

Agafes un melindro i el suques, l'acostes a la meva boca. 
L'apartes quan vaig per mossegar, tan tou que es trenca i em cau als pits. 
És fred, no m'esperava aquesta sensació. 
Sense dir res te'l menges i llepes la xocolata que ha quedat a la meva pell. 

Faig un petit gemec, ja saps com m'agrada aquest joc. 
Jo també vull sucar-ne un però no em deixes!! 
Treus una petita espàtula de silicona i comences a untar-me. 
Dolç, pervers, diabòlicament coneixedor dels meus íntims secrets... 

La fredor de la xocolata, l'humitat de la teva llengua. 
M'estàs matant. Amb la mà busques la mullena, ja saps que la trobaràs. 
Baixes poc a poc, com si fos la primera vegada que toques tot el meu cos. 
Em dius que avui seré més dolça que mai mentre em fas el primer petó... 

I tornem a fer l'amor. Aquesta vegada amb més passió, després del repòs. 
Em deixes fer, amb el teu somriure de nen dolent. 
Saps que m'has provocat, que m'has encès sense haver de dir res. 
M'has fet teva altre cop. Xocolata i suor. La dutxa ens espera als dos...

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies Toni per la teva visita i, sobretot, pel comentari!! :)

      Elimina
  2. llàstima que els convencionalismes imperants ens afectin fins i tot quan parlem d'erotisme... en general
    per les dones que conec ens agrada reconèixer que un home ens ha fet seva...per què no?, això no té res a veure amb el fet de que siguem iguals a la vida...(sóc la Pilar (companya d'en Toni))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Pilar, la frontera entre la fantasia i la realitat pot ser tal com nosaltres, les dones, decidim. I no sempre deixar que ens facin d'algú altre significa renunciar a ser de nosaltres mateixes o ser nosaltres mateixes, fent de la fantasia realitat... ;)

      Gràcies per llegir i comentar :)

      Elimina