dilluns, 14 de gener de 2013

Gaudint intensament


Quan li va confiar el seu nom i cognoms ella de seguida va confirmar la  sospita. Tenint amics i coneguts en el sector per força li havia de sonar però no esperava arribar a fer realitat una de les seves fantasies i menys amb algú com ell. Mentre esmorzaven junts podia sentir els batecs del seu cor i com amb cada innocent carícia es mullava més i més. Ell, amb decisió, preparava el terreny, calia aprofitar l’ocasió. La confiança els havia permès compartir confidències i ell es va oferir a fer realitat el seu desig; ja sabia a on dur-la.
Arribant al lloc ella era un esclat d'emocions, es sentia com una criatura, il·lusionada, nerviosa, insegura, emocionada. L’exquisidesa de l’ambient i el tracte dels treballadors li semblava un somni. Ser en un lloc com aquell i amb algú com ell... Somreia triomfant, vibrava.



Un cop en la intimitat de la 310 ella per fi es va poder deixar anar completament. Tot el matí esperant aquell moment. Es van anar despullant entre petons, parlant de les sensacions que sentien, olorant l’aroma de les seves pells. Es van començar a explorar mútuament, resseguint tot el seu cos, buscant els racons més sensibles des dels dits dels peus, llepant tota la cama, fins al sexe moll. Ell li va donar permís per ser perversa, la va desafiar a trobar el límit del seu dolor, li va donar permís per ser bèstia, la bèstia que sempre ha estat i ha hagut de domesticar a canvi de la felicitat... Ella es va llençar al seu pit, mossegant-lo, esgarrapant-lo, masegant els seus exquisits mugrons, comprovant com el sexe s’enduria més i més. Amb cada llepada, carícia i pessigada, ell gaudia del plaer d'un cos molt més jove entregat a la passió entre les parets d'aquella neutral habitació, amb tres miralls que els retornaven una perspectiva excitant de la situació. No va tenir por de submergir-se entre les seves cames, degustant un sexe que acabaria deixant un bassal en aquell llit de llençols blancs.





El plaer d'ella era gran, molt gran, tanta humitat ho feia evident. S’estava regalant tornar a gaudir del sexe salvatge tal com havia fet tants anys enrere i ho feia amb una excel·lent elecció. Els seus cossos s’entrelligaven, s’emmaraven de suor, impregnant-se de l’olor contrària, folrant-se de saliva.  Van mirar el rellotge, no els quedava massa temps, calia tornar a la realitat. I no aprofitar del tot aquell espai hauria estat una llàstima. Després de devorar-se del tot un a l’altre, mirant-se als ulls amb luxúria irrefrenable, la penetració va ser profunda, tendra però apassionada. Ella remenava els malucs per fer-lo embogir, sense deixar de mirar-lo, d’expressar la seva excitació. No els importava si repetirien o no, l’únic que importava era esprémer al màxim aquella ocasió, en qualsevol posició. La dutxa va ser ràpida, compartint lavabo com si fos habitual, recuperant la roba entre bromes i més petons.

Ell sabia que sortint d'allí a ella l’esperava una nova cita, confessant certa gelosia al saber que un altre home tindria l’oportunitat de gaudir, tant com ell, de tota la seva voluptuositat i entrega amb poques hores de diferència, privant-lo de repetir l’experiència després d'acabar la feina. Però malgrat tot, se la mirava com qui mira una criatura mítica, un tresor, un regal de Reis inesperat. Tal com ell la recordaria per sempre.
Ella patia pel rellotge, mai li ha agradat fer esperar a la gent. Però el següent afortunat era un home flexible i, per sort, amant de la naturalitat que havia descobert en aquella dona; ella havia perdut tot el maquillatge i els rinxols definits de seu cabell en dutxar-se de pressa i corrents, oferint un aspecte tan salvatge com el seu interior.






Durant l’àpat, compartit amb altres amics, es feia evident la tensió entre els dos. Es miraven amb desig contingut, prèviament alimentat a través de paraules clandestines i gràcies a la tecnologia. Volien fer realitat tota la màgia que havien imaginat entre lletres. L’espera se'ls va fer eterna. Ell sabia d'on venia ella i que havia fet però no l’importava. Només pensava que per fi estarien junts de debò, en persona. Patia fer si casa seva no li semblava un lloc prou adequat  però per ella, tractant-se d'ell, fins i tot un paller hauria estat un autèntic temple de l’amor. En el refugi d'una habitació, sense miralls ni decoració elegant, van aïllar-se del món.

Es van despullar entre mil petons, només desenganxant els llavis per desfer-se de la roba, sense pressa, estimant-se com dues criatures innocents que descobreixen l’amor, intercanviant mirades i somriures, gaudint de cada nova sensació. El cervell d'ella brunzia d’'moció i pels contrastos, potser allò encara la va excitar més. Però a diferència del matí, en aquella humil llar, entre aquelles quatre parets de barri mig marginal, s’hi respirava una atmosfera de màgia i complicitat especial, diferent, inexplicable. Els dos tenien la sensació d'estar vivint un retrobament, fins i tot eren capaços d'endevinar el pensament de l’altre i executar una acció sense necessitat de prèvia petició. S’estimaven tendrament amb tanta dolçor com la crema de cacau que els esperava a la tauleta de nit, just al costat de l’espelma vermella, llum suficient per mirar-se als ulls i gaudir del seus cossos nus amb tots els sentits. S’oloraven, es llepaven, es menjaven, s’acariciaven i escoltaven els seus sospirs, entregats l’un a l’altre, oferint-se consol per als seus mals compartits, pels mals de dues ànimes sensibles al patiment de la natura, capaces de sentir i notar més enllà del món físic...

Ell es va recrear en el sexe d'ella, des de tots ens angles, de totes les maneres, decidit a oferir-li aquell plaer sublim promès i així ho va complir. Ella va quedar totalment extasiada, sense forces, li costava moure’s i s’hauria quedat per sempre més entre els seus braços, tal com ell li suplicava. En aquell moment ho hauria deixat tot i, en un rampell de bogeria, hauria fugit de la seva rutina començant de zero amb ell; però tots dos ja tenien el seu camí traçat paral·lel a algú altre. Hi havia tant en comú i a la vegada eren tan diferents!! Per força era fàcil i plàcida la complicitat, aquella sensació de familiaritat. I només feia unes setmanes que tot havia començat!!

Tornant cap a casa li semblava haver estat a la vegada amb les dues cares d'una mateixa moneda; l’elegància i la modèstia, la tendresa i la ferocitat, el guerrer i el poeta.  Com qui comença el dia amb el Dr. Jeckyll i l'acaba esgotada per la força de Mr. Hyde ... 

O potser va ser al revés?!

21 comentaris:

  1. Vaja, quantes pistes, fotos incloses!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. mmmmmm... cap comentari respecte als trens...

      Suprimeix
    2. Qui reconegui les fotos és perquè hi ha estat... xD Les he agafat directament de la pàgina web!!

      Suprimeix
  2. No sortia la pestanya d'afaigir comentari i he tingut que fer-ho en les respostes i un cop publicat, ha aparegut. :( sorry...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cap problema, qüestió de pràctica!! Gràcies per llegir i per fer l'esforç de comentar!! Petons.

      Suprimeix
  3. No hase falta desir nada más!! Fantasia o realitat? Em decanto per la segona opció ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mai no s'expliquen el secrets que fan únic un bon plat cuinat amb amor...

      Suprimeix
  4. Molt i molt bo, sencillament un somni, un dia on els contrastos et van deixar extasiada, tant o més que l'energia gastada.
    Saber viure de la teva llibertat amb aquesta tranquilitat em crea enveja sana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per sort la imaginació encara ens pertany... Si la sabem fer servir bé podem transformar la realitat!!

      Moltes gràcies, companya!!

      Suprimeix
  5. Osss...tresss !

    (Quines ganes... d'escanyar)


    Felicitats

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No em faig responsable de cap reacció després de la lectura, hehehe!!

      Suprimeix
  6. No em pots fer això a aquestes hores!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt apreciat Friki Frank, ho sento, ets tu qui ho ha llegit a aquestes hores .... ;) Pensa-hi quan vagis a comprar i arribis a caixa hehehe!! :p

      Suprimeix
  7. Hola, soc el segon anònim... la habia llegit per el mòvil deixant-me la vista, però ara ho he fet mes lentament, i disfrutant mes de la lectura.
    Molt be sra.Dênit , molt bona feina... ens seguim parlant...
    ptons i moxaines

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, segon anònim!! M'alegro que t'hagi agradat!!

      Suprimeix
  8. Moltes parelles desitjarien poder ser els protagonistes de la historia Dénit, em crec la història, llegint he aconseguit posar-me a la pell dels personatges, amb la qual cosa encara n'he gaudit més de la teva obra.

    Per aquesta nit el meu cos ja diu prou, no deixi d'escriure Señora o senyoreta Denit, seria un desgracia per als amants de la bona literatura independent.

    salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels ànims i elogis, Jim! Seguiré escrivint mentre segueixi vivint. Happy ;)

      Suprimeix