dissabte, 3 de novembre de 2012

UOCalitzador de passions


Vaig acceptar participar a la prova pilot del UOCalitzador com a divertiment i per curiositat. En aquella primera fase els únics estudiants que en formàvem érem els d'Humanitats, per tant seria una bona manera de conèixer més companys i companyes d'estudi.
L’eina permet accedir, després de veure'n la localització en el mapa, directament al perfil del Campus Virtual on la majoria hi tenim una fotografia junt una fitxa amb informació professional i personal. I aquí va començar tot.

Em va cridar l’atenció un perfil molt surrealista, divertit, molt artístic i pluridisciplinari situat en una comarca veïna. Un home tastaolletes dels que m’agraden, una ment oberta, inquieta, sensible... Encara no havia coincidit amb ell a cap assignatura (potser perquè era estudiant de l’antiga llicenciatura) però amb la informació que tenia veia prou bé coincidíem en inquietuds, gustos, interessos, idees... Vaig redactar un missatge absolutament sincer, explicant que m’havia agradat i el motiu. Va respondre amb simpatia però amb certa desconfiança.
El temps i el fluid intercanvi d'informació (enllaços acadèmics inclosos) va ajudar a convertir-nos en amics i confidents. Com diria ell mesos més tard: “amistat a sang i foc”.

Costa molt relacionar-se virtualment amb algú sense sentir la curiositat de veure’l en persona, sobretot quan t’hi entens tan bé. I a la vegada, això, també fa certa por, por a que després d'haver estat cara a cara ja res sigui el mateix. Finalment ens hi varem atrevir i, perquè fos més d'acord amb la nostra manera de ser (i el menys tens possible) varem organitzar una jornada cultural.
Havíem quedat a les torres venecianes de Plaça Espanya per enfilar junts el camí cap a la seu de Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ell parlava del seu viatge pel Mediterrani Oriental i jo l’escoltava amb certa enveja i admiració; em fascinava estar amb algú tan apassionat per la Història, sobretot per la d'una civilització que ha donat tant a nivell de filosofia i tècnica. D’un tema passàvem a l’altre, com ja era habitual, sempre amb el nostre toc “dionisíac”, deixant sortir a la llum el nostre “jo ocult” que ja no ho era tant...

El lloc em portava molts records i va ser quan li vaig explicar la història de la meva ex parella. M’escoltava atentament, com immers en les meves paraules, empatitzant amb les meves emocions; al intuir que les llàgrimes afloraven em va aturar per abraçar-me en silenci, una reacció del tot inesperada. Aquell contacte em va reconfortar molt i em va permetre conèixer la seva olor. Em va agradar. Vaig notar com ell també aspirava el meu perfum.
El meu cos bullia, el cervell anava de bòlit, dubtava de si manifestar els meus pensaments, de si fer o dir res. Se’m va escapar un sospir i ell em va abraçar més fort. Va acostar el seus llavis a la meva orella amb un dolç “xxsst, tranquil·la, ja està, és el passat...” . Em sentia a punt de trencar en un plor angoixant fins que, com era típic en ell, va deixar anar un comentari divertit: “Si m’omples de mocs després m’hauràs de pagar la tintoreria!”

Era la primera vegada que ens veiem i també va ser la primera vegada que rèiem junts en persona, a ple pulmó, com dos bojos. Crec que el riure uneix molt a les persones.
Feia un dia preciós, amb aquell sol que tant ens agrada i, per recuperar-nos de les emocions, decidirem fer una pausa admirant la panoràmica. Vaig deixar caure el meu cap a la seva espatlla i ell va seguir parlant.

- Va, anem abans no t’adormis!! Si a la tarda fa aquest solet ja l’aprofitarem junts.

La veritat és que els jardins de l’entorn del museu conviden a passejar i perdre-s’hi.




Varem sortir del museu amb un estat eufòric brutal (altre cop parlant de Història, Filosofia, Antropologia, Psicologia...) normal i lògic en dos estudiants d'Humanitats. Havíem previst fer un pícnic sabent que hi havia una zona habilitada, així tindríem prou llibertat per seguir parlant sense pensar en rellotges ni formalismes de restaurant i, sobretot, a l’aire lliure, en plena natura.
El fet de poder compartir els nostres dinars va donar lloc a situacions divertides: forquilles que assaltaven la carmanyola de l’altre, roba que esquivava una taca per pocs centímetres...

Caminàvem sense rumb, deixant-nos dur per el nostre GPS interior, fins que va aparèixer un tros de gespa idíl·lic. En principi ens hi varem asseure però la soneta de la digestió i l'escalfor del sol demanaven posició horitzontal. Allí hi va haver un primer contacte molt innocent però que ho va encendre tot.
De cop estàvem jugant amb les mans, entrellaçant els dits, amb total naturalitat, mentre parlàvem de les sensacions que ens provocava aquell contacte gairebé infantil però que entre adults despertava tantes emocions. I va sortir una de les nostre bromes, un tema pendent. Per no haver contextualitzat correctament la Pesta Negra havia de pagar penyora fent-li un massatge.
No som de pedra i la meva habilitat va provocar que ell no pogués estar còmodament de panxa a terra però també va admetre que girar-se seria pitjor..... Altre cop rialles, què fàcil era riure amb ell!!

Asseguda al seu costat el contemplava a tot ell estirat, admirant el contrast del color dels seus llargs cabells amb el verd que ens rodejava; podia notar el seu benestar, la placidesa de la seva ànima, la calma que encomanava. Vaig apartar els cabells buscant el seu clatell i li vaig regalar un dolç petó. Respongué amb un sorollet de satisfacció divertit i assenyalà amb el dit un altre punt que rebé un altre petó, i un altre, i un altre; ell assenyalava i jo besava. Va girar el cap just per posar-se el dit sobre els llavis, vaig somriure recordant unes paraules seves, i sense dubtar gens vaig fondre els meus llavis amb els seus.
Es va acabar de girar per embolcallar-me amb el seu braç i seguint-me besant, amb tendresa i passió. Els cervells i els cors brunzien, podia sentir la sang en el meu pols, podia notar com creixa la humitat del meu sexe i en aquella posició la seva erecció era més que evident. Estàvem disposats a endinsar-nos en un terreny perillós però que ens venia molt de gust explorar.

Una de les seves mans va començar a resseguir el meu contorn, baixant cap a les cuixes, el cul, tornant a pujar per acabar el seu recorregut en un dels meus pits, trobant un mugró endurit. Una de les meves mans també es va dedicar a passejar per aquell cos desconegut, buscant els racons més sensibles, atenta a totes les reaccions.
Notar l’escalfor d'una mà al pubis em va fer estremir, em sentia terriblement excitada, la meva roba interior es començava a humitejar i ell ho va notar amb un “oooh, uuuuf, que mulladeta, déu meu.... Com pots estar tan molla ja?” Jo només pensava en com acabarien els meus pantalons i que necessitaria una estona perquè s’eixuguessin... Em deixava dur pel plaer naixent oblidant que “no estava bé”, que no era el més correcte, però era massa bo com per aturar-ho. Així doncs em vaig abandonar sense oposar resistència i vaig decidir prendre part del festí.

La meva mà resseguia el contorn del seu cul, buscant com escapar-se cap a sota els pantalons. Ell se'ls va descordar per facilitar-me la feina, acceptant la intromissió. Ens besàvem i acariciàvem com si fos la primera (que ho era) i última vegada (millor no pensar-hi) que ho fèiem, com si ens hi anés la vida. Tocar la seva pell va ser increïble; volia regalar-li plaer, portar-lo al cel... Vaig començar a resseguir el seu darrera fent relliscar un dit entre les seves natges, dubtant de si dirigir-me o no al forat, però tal com estàvem poc més podia fer.
Sentia el seu cor accelerat, la respiració agitada. Es va separar una mica com demanant que portés la meva mà de darrera a davant. Tenia el seu membre a l’abast, erecte, palpitant. Vaig acomodar-hi la meva mà, acostumant-me al seu diàmetre i llargada, bona mida, m’agafaven ganes de menjar-me’l sencer, fins al fons, però amb ell no es pot ser brusca.

El vaig començar a masturbar lentament mentre a cau d'orella li recitava tota la llista de perversions que em passaven pel cap, tal qual.

-       No saps pas com m’agradaria menjar-te fins fer-te cridar de plaer.... Fer-te abandonar el món, fer-te oblidar qui ets, on ets, conduir-te al nirvana absolut, assegurar-me que mai oblides això....

-       Dimonieta .... Que dolenta ets!! Saps perfectament que voldria fer-te el mateix......

Ens masturbàvem mútuament, sentint els nostres gemecs, els esbufecs, notant com els cossos s’estremien; ens arrapàvem un a l’altre, estirant-nos la roba, mossegant-nos. A la merda la racionalitat!! A prendre pel sac la moral!!  Expressàvem el que sentíem, amb veu entretallada. Ens començava a embolcallar l’olor dels nostres sexes, el so dels fluids. Em feia nosa la roba, tenia ganes de despullar-me, de despullar-lo, de llepar-lo, de tastar-lo.... No volia parar... Més, per favor, més, et vull .... Pren-me.... per favor ....
Vaig notar que estava molt a punt d'inundar-me la mà, li vaig dir que no es tallés, que es deixés dur, que no es preocupés i així ho va fer. Amb la mà lliure vaig abaixar-li els pantalons per la part de davant, just per poder arribar a llepar-lo. Mmmmmmm, ambrosia. Rodolant em va fer quedar sota el seu cos, em mirava mossegant-se el llavi, clavant el seus ulls lluents i penetrants.

-       Jo també et vull tastar....

I així ho va fer. Poc li va costar trobar el punt, la seva sensibilitat ajudava a que entengués a la perfecció les meves reaccions; la velocitat era dolça, em feia embogir, no tenia pressa. Sabia molt bé el que es feia, s’ajudava amb els dits, pujava a besar-me, a llepar-me l’orella i, amb un art semblant al meu, deixava anar el que passava pel seu cap. Sí, ja m’havia dit que els seus pensaments podien tenir aquest efecte...
Sentia el meu propi raig mullant-me les cuixes, regalimant cap al cul. Estava quedant extenuada, amb la gola seca, els ulls capgirats, la mandíbula adolorida, tot el cos garratibat d'espasmes. Vaig perdre la noció del tot. Només vaig recuperar-me al notar el seu cos paral·lel al meu, sentint el seu membre altre cop erecte contra el meu cul. En un atac de frenesí em vaig abaixar els pantalons més avall. M’engrapava les galtes molles, clavant-me suaus plantofades amb eco d'humitat. Va començar a refregar el seu sexe mig empresonat per la roba, agafant-me un pit, mossegant-me el coll. M’encantava, m’embogia. Empenyia el meu cos contra el seu, buscant la màxima pressió.

Va apartar les calces i vaig sentir el contacte calent i carnós de la seva erecció directe al meu cul.  Lliscava entre les galtes, tanta era la humitat que va entrar a dins sense gairebé esforç. Es movia a poc a poc, intentant aguantar. Altre cop aquella marea de plaer, la seva mà buscant el meu tresor. Ja no m’importava res.......
Es va separar de mi bruscament amb urgència, deixant anar un gemec profund.

Amb els ulls tancats vaig notar com regirava la motxilla buscant les tovalloletes humides que una estona abans ens havien fet tant servei durant el dinar. Em va netejar, es va netejar, es va posar bé la roba, em va tapar amb el seu cos calent, abraçant-me fort, mentre cantava a cau d'orella “Don't stand, don't stand so, don't stand so close to me.......”
No demanis que no m’acosti quan el que no voldria és haver d'estar lluny de tu!!




Per sort encara ara puc recordar el seu tacte, la seva veu, la seva olor, el gust dels seus petons; el nostre moment, el nostre secret.... 

4 comentaris:

  1. bé txell !! com sempre vas descrivint el desig que es manifesta a cada pam del cos, l'entrega del sexe com una cosa natural, tal i com a de ser, l'entrega mútua

    felicitats !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!

      Aquest és d'aquells especials i significatius. El vaig escriure a principis d'any com a regal d'aniversari per a una "musa mentolada, de mirada maragda"... Es mereixia formar part del bloc després de polir-lo una mica, sobretot ara que aviat farà 1 any que va aparèixer tal musa!!

      Simbolismes ;)

      Elimina
  2. Exquisit...!!! Exquisit...!!! Exquisit...!!! i gens "natural" sempre que aquesta paraula vulgui significar: corrent, concret, habitual, usual, comú, freqüent, ordinari, sistemàtic, ritual, pla, assenyat, correcte...etc...
    Jo el qualificaria de magnífic, excel·lent, superior, esplèndid, resplendent, bellíssim, estupend, collonut, arrauxat, fogós, abrivat, impetuós, arravatat, explosiu, esclatant, extraordinari, excepcional, sensacional, colossal, grandiós, formidable, immens, magne, arrauxat...etc...etc...etc...

    (m'agradaria que me'l pengessis al grup EROTISME del Facebook...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bufa!! :D El millor comentari que m'han deixat per aquí, fins ara!! Moltes gràcies!!

      Penjat està, no puc negar-m'hi després de tal repertori d'adjectius positius. :)

      Elimina