diumenge, 14 d’abril del 2013

Neguit i delit


Es coneixien d'haver coincidit en algunes sortides de senderisme i, malgrat la diferencia d'edat, poc a poc s'havien anat fent bons amics. Compartien molts quilometres d'animades converses entre bromes, confessions i confidències. De manera natural, fruit de la confiança i la comoditat, havien anat apareixent bromes, frases amb doble sentit, insinuacions però mai res més enllà, fins aquell dia.

La sortida programada s'havia anul·lat i ella va comentar que era una llàstima, no coneixia el lloc i li feia molta il·lusió. Ell, decidit com és, va suggerir anar-hi els dos sols, coneixia perfectament el camí i li venia de gust fer-li de guia, a més el dia es presentava ideal. De bon matí la va recollir al punt que ja era habitual. Com sempre, mirades i somriures sincers, quan estaven junts tot els semblava bonic, divertit, agradable, excitant... Que poc els costava fer broma de qualsevol situació!!


Van iniciar el sender en aquell poble que ella tampoc coneixia. Li encantava descobrir nous racons al costat d'aquell home, d'un home de debò, madur, que no per això deixava de sorprendre-la i fascinar-la simplement pel fet de mostrar-se tal com és. Per sort el sol acompanyava, doncs l'aire encara era prou fred com per convidar a abrigar-se bé. El sender pujava planer, convidava a parlar sense ofec; aprofitant que avui estaven sols s'explicaven algunes aventures “censurables” com qui parla del temps o del futbol. I de cop, sense saber ben bé com, es van adonar que caminaven agafats de la mà. Van seguir la conversa tranquil·lament; els dits entrellaçats jugaven subtilment, acariciant la pell. Es miraven, somreien, parlaven, però els seus ulls deien molt més.

El temps passava ràpid, els estomacs els reclamaven una parada. Ell sabia que més endavant hi havia un indret on menjar còmodament. Van arribar-hi al cap de pocs minuts, una font coberta amb el cartell “aigua natural sense garantia sanitària” però amb taula i bancs de pedra. S'hi estava bé, a gust, arrecerats i frescos; segur que era un lloc molt agraït a l’estiu però van trobar-hi massa humitat i aquest comentari els va dur a un primer contacte. Es van fondre en una abraçada, llarga, sentida, amb les mans recorrent tot el cos. Instintivament ell va pujar una mà al seu clatell i ella es va estremir, li acabava de descobrir un dels seus punts febles.



-          Uuff, oooh, com m'agrada....
-          Perdó?
-        M'agrada molt que em toquin aquí... De fet m'agrada molt que em toquin, en general, però aquí... aquí és... brutal...
-          Mmmm, gateta, t'agrada així?
-          Sí, molt .... No paris.... Quina traça que tens....
-          Ja saps, mans de pianista retirat ...
-          Mmmm, això vol dir dits flexibles...
-          Estàs pensant en el que m'imagino? Mira que n'arribes a ser de marranota!!


La va besar mentre una mà baixava avall, buscant el seu sexe. La tela dels pantalons ja començava a estar humida.

-          Dona d'aigua, si sabessis les ganes que tinc de tastar-te!!
-          Per mi no te n'estiguis pas, tinc ganes de tenir-te allí baix...


Un bes llarg en el silenci del bosc.


De camí a la font havien passat per una clariana amb un pi inclinat. Van decidir fer marxa enrere i acomodar-se allà. Sentia l'escorça a la seva esquena i els dits d'ell per sobre les calcetes. Patia pels pantalons, ja els notava prou molls, de manera que va decidir abaixar-se'ls, oferint-li tot el seu sexe sense limitacions. Ell es va agenollar davant seu per mirar sense perdre detall. Li va confessar que el trobava preciós, que l'havia somiat, que era una meravella anatòmica. S'hi va amorrar, llepant-lo amb delicadesa i delit, amb ganes. Ella s'ho mirava, incrèdula, semblava impossible que allò estigués passant. Li agradava molt, molt més que amb cap altre abans. Des de sempre havia admirat l'habilitat d'aquell home per fer-la sentir bé, feliç, satisfeta i desitjada, fent servir només les paraules i mirades. Existia una estranya connexió, era evident, però mai s'hauria imaginat que arribessin a aquell punt.

Les cames li començaven a fer figa, tota ella tremolava. El tronc era prou ample per servir-li d'hamaca improvisada i així va acabar, sentint l'escorça entre les seves cames nues, directe al seu sexe, acompanyant la llengua i els dits d'ell. En un moment d'èxtasi va alçar la vista al cel trobant una lluna lluent, astre mare, que ja despuntava. Tan tard era ja?! Quantes hores havien passat? Havia perdut completament la noció del temps entregada totalment al plaer.


Sortint del seu estat hipnòtic es va activar, començant a descordar-li els botons de la bragueta amb una sola mà. Ni ella mateixa sabia com però ho estava aconseguint!! Ell l'ajudava, sense deixar de masturbar-la. Finalment tenien les mans un en el sexe de l'altre i podien gaudir d'aquell delit tan secretament desitjat. Verbalitzaven les sensacions d'una forma sorprenentment natural, com si aquell moment tan especial fos el més normal.


L'esclat li va regalar un raig que ell va admirar amb un dolç “que bonic, com m'agrada”. Ella va somriure entre avergonyida i complaguda. Acabaven d'establir un nou i alt nivell de confiança que convidava a fer un pas més endavant. En un rampell de desig ella es va apoderar del sexe del seu amic, volia  degustar-lo amb el mateix delit, volia tornar-li tot el plaer que aviat sentit gràcies a ell. Era tal el desig que ni va buscar una posició més còmode, tan sols es va incorporar; seguia sentint el contacte amb l'arbre, l'estava regant, el marcava amb la seva olor, com un animal... I també començava a notar una nova olor, la de l'excitació d'ell. 

Tot plegat els estava posant molt calents i xops però el temps no s'aturava i començava a fosquejar, calia emprendre el camí de tornada abans de trobar-se enmig d'una foscor que no convidava.


Caminaven intercanviant mirades, somriures, petons i abraçades, declarant inaugurat un nou estatus d'amistat, batejat amb un neguit que els acompanyaria al llarg de molts més dies, alguns mesos enllà...






12 comentaris:

  1. Ostres, quina sort. poder viure una trobada així. Em pregunto quant hi ha de real i quant d'imaginat.

    c];oD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la gràcia, imaginar la realitat... Moltes gràcies pel comentari!! ;)

      Elimina
  2. Aquesta manera d'escriure em té robat el pensament, mai aconsegueixo veure la línia, si existeix, entre la narració d'uns fets inventats i les vivències d'un mateix, el que està clar és que aconsegueixes que ens fiquem en el paper d'un dels protagonistes, aconseguint encendre la nostra passió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, d'això es tracta, no?! ;)
      M'alegro que t'agradin els meus relats. Un petó i segueix gaudint de la lectura (ah i comentant!!)

      Elimina
  3. Aquests passejos pel bosc... Aquestes hamaques improvisades... Denit... Delit... Aquests dits de pianiste... Em sembla un "dejà vu" molt entranyable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí? Vaja... Gràcies per llegir-me i, sobretot, per aquest comentari tan especial.

      Elimina
  4. Hola Meritxell, acabo de veure la notícia del teu premi al portal de la UOC.

    Jo també soc estudiant de la Universitat Oberta, i volia felicitar-te, ja que apart d’estudiar a la mateixa Universitat, compartim l’afició per escriure.

    Tot i que jo no escrigui sobre relats eròtics, si que em sento identificada amb tu i el camí que has fet per arribar fins aquí. Espero algun dia poder aconseguir-ho.

    Molta sort companya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Amanda!! Encantada de rebre comentaris i ànims de companys i companyes de la UOC!!

      No abandonis, un cop de sort pot ser la clau per començar!

      Ens llegim!! Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Txell..., un relat tan natural com imaginari. Potser records de moments viscuts, qui sap si expressió de fantasies viscudes en una ment plena de voluntat de felicitat. En tot cas, lectura fàcil i agradable, amb el punt de frisor suficient per fer-lo atractiu. La diferència d'edat..., aquest misteriós delit molt més real del que ens pugui semblar...
    A seguir escrivint..., jo aniré seguint el teu blog..., el trobo molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per les teves paraules, Miquel!
      M'alegro de rebre tan bona crítica :)

      Una abraçada i ens llegim!

      Elimina
  6. Alliberant sentiments,expressant,sentint, gaudint,com així ha de ser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Waldo!! Tu ho has dit, així ha de ser...

      Ens anem llegint, una abraçada.

      Elimina