divendres, 19 d’octubre de 2012

Retrobament inesperat


Sempre és agradable canviar de paisatge i treballar en bona companyia, lluny d'allò quotidià. M’havien enviat a un acte cultural a la capital del Baix Camp. M’acompanyava un dels altres redactors, ens coneixíem poc però últimament ens enviaven junts a tot arreu, deien que fèiem un bon equip. Per a nosaltres perfecte, ens enteníem prou bé i podíem treballar còmodament. Havíem escollit un hotel amb ubicació estratègica, sabíem que tindríem poc temps lliure però volíem aprofitar el viatge per fer cultura i conèixer la ciutat.

Tot va anar perfecte, sense cap contratemps (excepte haver-nos perdut només arribar ...) però al tornar a l’hotel, després de la gala, vaig tenir un sobresalt. Les habitacions ens comunicaven indirectament a través de la finestra del lavabo i es podia sentir perfectament qui hi havia a l’habitació veïna... Gairebé hauria preferit sentir una parella gaudint del sexe que no pas aquella cançó, bé, el problema no va ser la cançó, sinó reconèixer la veu que la cantava. El cor em va fer un salt, no podia ser que fos ell.
Vaig sortir del lavabo molt seriosa, tant que el meu company va preguntar si em trobava bé. La confiança va fer que li expliqués el meu descobriment. Ell, tot maliciós, em va suggerir que anés a fer-li una visita al nostre veí, segurament pensava que no en seria capaç. Dubtava però la temptació de recuperar el contacte amb un músic, amic i antic amant va ser superior a mi. Els pocs metres que separaven les habitacions es van fer eterns.

Un parell de tocs a la porta. No responia. Vaig acostar l’orella, el sentia parlant per telèfon. Després d'esperar uns minuts vaig tornar a enganxar l’orella a la porta; silenci. Dos tocs més a la porta i aquesta vegada un “Sí? Qui ha?”. Vaig respondre fent servir el seu sobrenom i demanant que m’obrís. Va aparèixer sense samarreta i amb cara d'incrèdul.

-          Però, què fas tu aquí? D’on surts?
-          De l’habitació del costat. T’he sentit des del lavabo, t’he reconegut i fa tant que ...
-          Ppfffff, em deixes fred i mira que mai m’havia passat això amb tu!! Estàs sola?
-          No, he vingut per feina, estic amb un company.
-          Mmmm, compartiu habitació? Caram, poc treballareu!!
-          Havent de pagar nosaltres no estem per gaires despeses. És una relació estrictament professional, no t’imaginis res.
-          Mmmm, saps què passa? Més que imaginar ara de cop i volta m’he recordat de l’últim cop que vam estar junts.
-          Últim i únic, voldràs dir. Vas desaparèixer sense deixar rastre. No sabia que pensar..
-          Té una explicació, segur que ja t’ho imagines i ho entens.
-          Sí, em vas dir que volies canviar d'estil de vida, que volies fer bondat, allunyar-te de les temptacions. T’hauria deixat tranquil, no calia ser tan radical.
-          Era pel meu bé, o et penses que és fàcil oblidar i no voler repetir?

Silenci llarg, incòmode.

-          Començo a pensar que no hauria d'haver vingut, perdona’m.
-          No dona, no. Si m’alegro molt de veure’t, m’encanta la casualitat i no puc evitar pensar que per algun motiu serà... Tens pressa?
-          Bé, pressa, pressa no, però hauria de parlar amb l’Eloi, el meu company, no el vull deixar tirat sense motiu.
-          Aaaiiss, tan bona noia ella. Digues-li que un vell amic et segresta un parell d'horetes, acceptes?
-          D’acord, ara torno.

L’Eloi m’esperava llegint estirat sobre el llit. Em va interrogar amb la mirada.

-          Et molesta si et deixo sol un parell d'hores?
-          Només un parell d’hores? Ei, ja hem fet la feina, no hi ha pressa. Això sí, recorda que hem pactat aprofitar el matí demà o sigui que tu mateixa.
-          Què insinues?
-          Que si vols no cal que dormis a aquesta habitació, tonta!
-     Ep, ep, frena, frena!! No he dit  res de ...
-          No has de dir res però ho portes escrit a la cara. Ves, va, passa-t’ho bé i no cridis gaire que sinó et sentiré i després et farà vergonya!
-          Animalot! Dues hores i torno o et dic on dormo, entesos?
-          Entesos, vinga ves!

Quan vaig tornar a l’habitació veïna la porta era oberta. El fet de tenir només un llit feia que semblés més gran que la nostra. S’estava cordant les sabates. Això volia dir que no ens quedaríem allí. Vaig respirar alleujada.

-          Anem a prendre alguna cosa, et sembla bé? Conec un lloc que t’agradarà.

Pel camí em parlava de la seva nova vida. Havia estat pare, se’l veia molt feliç però també podia llegir-li un punt de tristesa als ulls. Enyorava la “mala vida”, li costava domar a la bèstia. Aviat vam arribar al lloc, un casal independentista, m’ho hauria d'haver imaginat venint d'ell. Despertaferro.

La cervesa, la música, la nit i l’ambient fan anar minvant les defenses. Ens costava estar tant a prop i no tocar-nos; cadascú tenia una mà a sobre la cama de l’altre i tot parlant vam començar a jugar a fer-les córrer, pujant cap a l’entrecuix, a veure qui dels dos s’aturava abans. Ens desafiàvem amb la mirada, somrèiem. Estàvem jugant com havíem fet anys enrere. Passejàvem els dits per la part interna de les cuixes, ens estàvem excitant per moments, el cor desbocat, la respiració accelerada; o ho aturàvem ara o ja no hi hauria remei. Vaig pensar que anar al lavabo seria una bona manera d'acabar-ho però en aixecar-me ell també es va posar dret i em va besar apassionadament.

-          He estat amb moltes dones, ja ho saps. Però també has de saber que no t’he oblidat. Va ser només una vegada, una única vegada, però no se me'n va del cap. Et desitjo, vull repetir. Et vull tenir altre cop, necessito tornar a estar dins teu.

I em va tornar a besar sense deixar-me respondre.

-          Desapareixes durant anys, et trobo a l’habitació del costat després d'estar temps sense saber res de tu, acceptant les teves normes, entenent la situació i ara .... He de dir que sí perquè a tu et ve de gust?
-          No, si no vols no cal que diguis que sí. Però només si no vols; segur que no vols?

Moments després tornàvem cap a l’hotel, amb urgència, directes a la seva habitació. Vam obrir la porta entrelligats amb petons i llepades, com dues bèsties en zel. Em va empènyer cap al llit. Petit. Els dos ens vam mirar pensant que hi estaríem incòmodes.

-          Si aquí al costat sou dos, això vol dir que el llit és ample, no?
-          Són dos llits petits com aquest.
-          Però són dos llits, més espai, sabem que necessitarem espai...
-          Què vols dir?
-          Hi ha confiança amb el teu col·lega, oi? Fem un canvi d'habitació?
-          Em sembla una mica abusiu però...
-          Però te'n morts de ganes, va, que ens coneixem ...


Vaig tornar a la meva habitació per explicar-li la situació a l’Eloi, amb certa vergonya i pensant si ara em tindria per una fresca qualsevol.

-          Ah, molt maco. Primer em deixes aquí tirat, ara em vols fer fora de l’habitació; molt de morro no?
-          Ja ho sé, perdona.... Però és que...
-          Sí clar, només hi ha un llit i és petit. I com que jo sóc un pobre mort de gana...
-          Apa, no et passis!!
-          I, escolta, he de marxar per força?
-          Què vols dir?
-          Ets una noia molt oberta, hem parlat de moltes fantasies. Encara no t’he confessat una de les meves i ara és el millor moment. Em deixaríeu mirar?
-          Què? Estàs boig? No fotem!!
-          Fem una cosa, digues-li al teu amiguet que vingui i en parlem els tres.

M’ho havia d'imaginar, a en Gorka li va encantar la idea de tenir l’Eloi mirant-nos. A mi se’m feia estrany barrejar un company de feina, per qui creia no sentir cap mena d'atracció sexual, amb un ex amant. Però també he de confessar que l’idea m’atreia, tenia curiositat.
L’Eloi només volia mirar, en principi no tenia intenció de participar. Em va semblar bé, m’excitava pensar que seria observada mentre gaudia. L’Eloi es va acomodar en l’única cadira que hi havia a l’habitació. En Gorka i jo vam seure un damunt cada llit; ens despullàvem mútuament, sense pressa, besant-nos la pell, llepant-nos. Per damunt l’espatlla veia l’Eloi descordant-se els pantalons. Les nostres mirades es van creuar, em va picar l’ullet mentre somreia i es tirava enrere, tot ficant la mà dins dels pantalons. En Gorka em va demanar si recordava el nostre joc: masturbant-nos un davant de l’altre. Ens vam posar de manera que l’Eloi ho pogués veure tot sense perdre detall i vam començar a gaudir del plaer individualment. El meu cervell bullia en mil sensacions, m’estava masturbant davant de dos homes i tenia dos homes, completament diferents, per no dir oposats, masturbant-se davant meu.

Va ser el Gorka qui va trencar el silenci, xiuxiuejant que necessitava tocar-me. Mentre s’acostava, em vaig mirar l’Eloi, mai l’havia vist d'aquella manera, excitat, gaudint del plaer. Ens vam somriure. La nostra bona entesa no necessitava paraules. El Gorka m’havia fet estirar al llit, em masturbava amb delicadesa, amb cara de fascinació davant la meva humitat. L’Eloi també se n'havia adonat.

-          Company, això és una delícia. Segur que no em vols donar un cop de mà?  Que et sembla, bonica, vols una altra maneta donant-te plaer?

El meu “sí” entre gemecs va fer que l’Eloi s’acabés de despullar a la velocitat de la llum... Estava tan calenta que necessitava més i l’Eloi semblava no saber com començar, o sigui que li vaig demanar que s’acostés. Mentre en Gorka seguia masturbant-me amb excel·lent destresa vaig començar a llepar el membre de l’Eloi; mai m’hauria pogut imaginar una situació semblant! Em passaven mil idees per la ment però el plaer era superior a qualsevol pensament moralitzador.

En Gorka va allargar un braç cap als seus pantalons buscant un preservatiu que es fa enfundar amb notable habilitat. Estàvem mig de lateral, no va deixar de masturbar-me mentre em penetrava i amb cada empenta seva jo engolia més profundament el penis ja ben dur de l’Eloi. El sentia bategar dins la meva boca, sentia els meus propis batecs al clítoris i gairebé podia sentir el cor d'en Gorka. Tot es va accelerar. Va ser un moment explosiu. Amb una penetració profunda en Gorka va arribar a l’orgasme, vaig sentir el penis de l’Eloi contra la meva gola i al enretirar-me vaig donar gràcies de tenir els ulls tancats en notar l’escalfor del semen directe a la cara, fins als pits; sense tallar-se gens ni mica en Gorka me'ls va rellepar per després besar-me. Aleshores vaig veure la cara de l’Eloi, semblava demanar-me perdó. Vaig somriure, el vaig agafar per darrera del genoll fent-lo ajupir i li vaig acostar els meus llavis, molls d'ell, per besar-lo tendrament.

En Gorka i jo ens vam abraçar fort, molt fort, més fort que mai. Era un nou comiat, qui sap fins quan. L’Eloi va desaparèixer cap a la dutxa. Jo vaig seguir-lo mentre el basc tancava la porta amb els ulls altre cops plens de vida i alguna llàgrima clandestina; no volia allargar més el moment de dir-li adéu a un home que tant havia marcat la meva vida.

A la dutxa, els dos sols, ens vam fondre en petons, ensabonant-nos, acariciant-nos. Un cop nets, havent superat una barrera important i significativa, l’Eloi semblava un altre.

-           T’he explicat mai que vaig fer un curs de massatge tàntric?


4 comentaris:

  1. complet relat Txell !!! et felicito perquè vas fent augmentar la temperatura a cada paràgraf, com ha de ser un bon relat eròtic.

    :-) joan

    ResponSuprimeix
  2. Caram, moltes gràcies, Joan!!

    Últimament estic trobant bons models a seguir... Llegint també s'aprèn, oi?!
    Hehehe!!

    ResponSuprimeix
  3. Respostes
    1. Aletheia, bonica!! Moltíssimes gràcies!! M'alegro que t'hagi agradat ;-)

      Suprimeix