divendres, 24 de febrer de 2017

Sorpresa

Aquell era una missatge estrany, una sorpresa? Venint de tu vaig pensar es tractava d’una de les teves clàssiques “proves de valor” o reptes lúdics. Les instruccions eren clares i concises. Seguint les indicacions al peu de la lletra em va costar molt poc trobar el lloc. Un bonic mirador al qual s’hi accedia recorrent un curt passeig. A esquerra i dreta dues balconades s’abocaven al mar. D’una d’elles baixaven uns quants graons a un nivell inferior. En aquests graons m’hi esperava una noia, tal com m’havies dit. Ens vam presentar i em va acompanyar al nivell inferior; dos nois m’esperaven asseguts en uns bancs d’obra al voltant d’un bloc de ciment que feia de taula.  Després d’una estona parlant vaig començar a entendre que ells eren la “sorpresa”, o com a mínim, els encarregats d’executar-la... Un cop mostrat el meu acord, van passar a l’acció.

Em van fer estirar a sobre del bloc. Un dels nois em va despullar de cintura en avall i es va amorrar al meu sexe amb molta fam, com si li anés la vida. Em retorçava de gust, era hàbil amb la llengua i els dits. La noia em va despullar de cintura en amunt per dedicar-se als meus pits, amb delicadesa però decisió. La seva llengua aviat em va endurir els mugrons; me’ls pessigava i mossegava arrencant-me gemecs i sospirs. Entre els dos feien molt bon equip. El tercer s’ho mirava mentre s’anava masturbant i, quan va estar a punt, em va demanar que obrís la boca... Va ser quan et vaig veure, recolzat en la barana del mirador de l’altre costat, amb una visió privilegiada de l’escena. Vaig entendre que vigilaves, que controlaves la situació. No hi havia perill. L’únic que havia de fer era gaudir del meu regal. 



Sentia com els regalims em mullaven les cuixes. Era conscient d’estar esquitxant al pobre noi; aviat no va poder aguantar més i es va abocar sobre el meu ventre, per després besar a la noia i dedicar-se un a cada pit. Amb llibertat de moviments, em vaig començar a masturbar. Em posava molt calenta saber que em miraves i també t’hi volia posar... Em sentia extenuada. Necessitava un descans, una pausa o que acabés aquella orgia de plaer. Es va allargar uns minuts més, fins que el meu rostre devia evidenciar prou bé el cansament i la deshidratació. Em van oferir aigua i menjar. Em van netejar i es van acomiadar pujant escales amunt, fent guàrdia perquè ningú baixés al nivell inferior. 

Un cop sola, em vaig asseure nua damunt la taula-bloc, de cara al mar i amb els peus al banc. Vaig tancar els ulls. Sentia les onades picant contra les roques pocs metres per sota d’on em trobava. Fins i tot em semblava notar alguna esquitxada. Sentia l’olor de sal del mar i l’olor salada del meu plaer. Notava l’aire eixugant-me l’entrecuix i fent ballar els cabells lliures, salvatges. Vaig obrir els ulls i vaig mirar cap a l’altre mirador superior. Seguies allà, somrient. 

- Deixa de mirar i baixa.
- No, que m’embruixes!

La teva ocurrència em va arrencar una riallada. Per la cara que feies era evident que l’escena ja t’havia embruixat prou...

- Va, de debò. Baixa.
- Vols que baixi?
- Sí, vine. 

Amb tota la naturalitat et vas enfilar sobre el mur de la barana del mirador i et vas despenjar per la part exterior que, a la vegada, era la part superior d’una gran roca.

- Què fas?
- M’has dit que baixés...
- Sí, però cap aquí!
- Ah, entesos.

Et vas tornar a penjar de la part exterior, només amb una mà, per impulsar-te i agafar-te una mica més enllà. Així et vas anar acostant. Pel cap només em passava la imatge de veure’t caure al buit davant meu i no poder evitar-ho. Et movies com si res, no representava cap esforç per a tu però a mi se’m va fer molt llarg.

- Què fas? Estàs boig?
- És com un rocòdrom; no hi ha tanta diferència!

Et vaig ajudar a saltar el mur del mirador inferior i arribar a zona segura.

- Has passat por?
- Sí, és clar!
- Estaves preocupada?
- Sempre em preocupo per tu, com si no ho sabessis...

Aleshores em vas besar. No era el primer cop que ens fèiem un petó, però si era el primer cop d’un petó amb tanta passió i que tu havies buscat. Ens vam abraçar i, a cau d’orella, et vaig dir que el millor regal era aquell moment. Vaig notar el teu somriure i em vas estrènyer més fort entre els teus braços. Amb els dits recorries la meva esquena nua, despertant-me una esgarrifança. Se’m va posar la pell de gallina i vas comentar que no era qüestió d’agafar fred... Ni de desaprofitar la intimitat.

Hores més tard no podia deixar de pensar “I això? Per què?”. Vaig arribar a la conclusió que el millor era tornar a la realitat, convençuda que tard o d’hora entendria la sorpresa.

Cap comentari:

Publica un comentari