dimecres, 20 d’agost de 2014

Molt molla

La situació era estranya però no estava nerviosa, al contrari. Em sentia curiosament relaxada. N'havíem parlat aquell dia que vam quedar per dinar i veure'ns per fi en persona. Per segons què som molt iguals, això ajuda a la compenetració; per segons què som molt diferents i això ens havia despertat certa fascinació.

M'anava despullant lentament, tu em miraves unes passes enllà, enfundat en un impermeable. Em sentia poderosa, enmig de la natura, xopa però serena. La predicció meteorològica no havia fallat, saber que ningú s'atreviria a sortir amb aquell xàfec ens donava confiança i tranquil·litat. Ens miràvem i somrèiem incrèduls, perquè ningú s'ho creuria, si mai ho explicàvem...

Recollies la meva roba, deixant-me fer. No em tocaves, gaudies d'anar descobrint per primer cop tot el meu cos nu, amarat de pluja. Em costava tenir els ulls oberts, els cabells se m'arrapaven al rostre. L'excitació creixia. Tu també et vas anar despullant, em tenies enveja. Érem dos cossos de porcellana enmig la fúria de la natura, protegits pel nostre element. Aleshores va arribar el primer contacte.
Et vas acostar a pas tranquil, prudent, en alerta per no relliscar. Ens vam abraçar i ens vam dir el primer que ens va passar pel cap, directe del cor. Després una abraçada llarga, palpant-nos tota l'esquena, baixant fins el cul, tornant a pujar, buscant besar els llavis. Arribats a aquest punt, la nostra natura luxuriosa va fer la seva primera aparició a través de la llengua. Ens llepàvem les gotes, de baix a dalt, recollint-les. Et vas aturar als meus pits per jugar amb els mugrons, conscient del meu desig i debilitat.
Em vaig abraçar a tu, aixecant el cap al cel i trobant-me amb la pluja, just al mateix moment que sentia els primers regalims escapolint-se del meu sexe. Els vas netejar amb la mà, et vas agafar al meu cos per agenollar-te davant meu, per dir-me com n'estava de bonica tan salvatge i lliure. Vas separar una mica més les meves cames, buscant les restes dels regalims. Cada llepada em feia tremolar, notava com t'aferraves fort al meu cul, no sé si per aguantar-te o per aguantar-me. La teva llengua em penetrava, recorrent tota la meva íntima cavitat. Sospirava, gemegava. Sospiraves, gemegaves. Abaixava la mirada per trobar-me amb els teus ulls, lluents de satisfacció, plens de desig i excitació.

Et vas aixecar per posar-me les mans sobre les espatlles i fer-me baixar. La catifa de molsa estava molla i relliscosa, tota una metàfora. La fresca olor ens va acollir en un llit sense llençols. El contrast de temperatures em va posar la pell de gallina. Em vas abraçar per donar-me més escalfor, besant-me, mossegant-me, recorrent el coll, jugant amb els llavis, masturbant-me, torturant-me els mugrons. Jo també gaudia de l'oportunitat d'assaborir el teu cos, de gaudir la seva curiosa olor alterada per la situació. Reia, se'm feia molt curiós veure un home com tu, sempre tan elegant i refinat, tirat pel terra del bosc, tot nu i xop. Vas riure amb el meu comentari, recordant-me que també ets un home segur de si mateix, juganer i amb molta curiositat. Recordaries per sempre les sensacions d'aquest dia, ho sabies, ho sabíem. I ningú s'ho creuria... Ningú ho diria...

Ens rebolcàvem en el nostre llit de molsa, embrutant-nos en la seva suavitat, amarant-nos de la seva característica olor de tardor... Vaig buscar el teu sexe, dur, erecte, palpitant. Et subjectava pels canells, fingies oposició, jugàvem. Et vaig mirar als ulls, dels ulls vaig baixar més avall. “Fes-ho”. No et va caldre repetir-ho, tenia ganes de devorar-te, de fer-te cridar, d'allargar el moment de l'orgasme, sentir-te a les meves mans, apoderar-me del teu ésser, robar-te l'alè.
Em vas deixar fer, concentrat en el teu plaer, en gaudir d'aquella situació com si no fos real. Sentia la pluja picant-me l'esquena, resseguint la meva columna, baixant avall fins el cul. Increïblement excitant... Vam rodolar un cop més, intercanviant-nos els papers. Et vas esmerçar en apoderar-te de tota la meva humitat. Avui els bassals passarien desapercebuts, fusionant-se amb l'ambient...

Et vas aixecar, tot brut i suat, salvatge com un Déu pagà. Et vas posar dret amb una cama a cada costat del meu cap. “Quieta, deixa'm embrutar-te” L'escalfor de la teva ejaculació damunt els meus pits i panxa contrastava amb la fredor de la meva pell. Estava a punt de perdre la poca raó que em pogués quedar. I me la vas fer perdre del tot quan vam començar a refregant-nos cos amb cos, situant-nos en posició de 69... Quedaríem embetumats de tots els nostres fluids corporals. Trobaríem la solució fent servir la molsa com una esponja gegant. Ens oloraríem com dos animals i acabaríem fent l'amor fins l'esgotament.

Estirats de costat, encara damunt la catifa humida, ens acariciàvem de manera suau, recuperant la normalitat, notant com la respiració i el cor tornaven al seu ritme habitual. Vas treure un parell de tovalloles per eixugar-nos, per tapar-nos i recuperar temperatura corporal. El ruixat minvava, imitant el nostre ritme. Ens vam mig vestir per anar cap al cotxe. Vas engegar la calefacció per eixugar-nos millor. Mai més tornaríem a sentir aquella indescriptible atmosfera. Embriagadora, excitant.



Passat un temps, vas confessar que encara hi somiaves, amb l'olor, el tacte. Que cada cop que plovia tenies una erecció espontània i un terrible desig de despullar-te al mig del bosc per fer-me l'amor sota la pluja, altre cop... Però que optaves per omplir la banyera i submergir-te en el sabó, recordant com d'agradable és sentir-se tant salvatge com un animal.



I sempre que m'ho expliques acabo molt molla... Desitjant estar junts, de nou sota la pluja.


2 comentaris:

  1. La pluja, poderosa aliada. La malparida..

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La pluja crea ambient... Convida a la calma, a refugiar-se, a apropar-se pell amb pell.
      Benaurada!

      Suprimeix