diumenge, 23 de setembre de 2012

Sortida eXXXcursionista


Tot just clarejava. Ens havíem aturat a pocs quilòmetres de la nostra destinació per fer un “esmorzar de forquilla” i acabar de despertar. També ajudaria a trencar el gel i la tensió provocats pel fet d'haver quedat, per fi, en persona. Cita atípica, calçats amb xiruques, equipats amb motxilla i bastons de trekking. Per davant 26 km de sender circular entre boscos i carenes, desnivell suau i predicció meteorològica prou favorable.

Durant l’esmorzar m’explicaves les meravelles naturals i arquitectòniques que ens trobaríem: monuments megalítics, ermites, cabanes de pastors, salts d’aigua i gorgs amb llegenda inclosa, molt en la nostra línia. Per a la meva tranquil·litat em vas ensenyar la ruta sobre mapa, demostrant coneixement de la zona i confirmant el seny que et caracteritza, malgrat a vegades siguis tan trapella.
En acabar d’esmorzar el dia ja era menys nit. Refrescava una mica però estava convençuda que la dessuadora faria nosa, en canvi, tu la vas endreçar a dins de la motxilla i més tard ho acabaria agraint. El cel no estava del tot serè però tampoc calia espantar-se per quatre nuvolets. Arribats a l’aparcament es feia evident la popularitat de la ruta. Quan descansa la muntanya? Els primers quilometres van ser un debat sobre l’ètica i el respecte per la natura; els dos l’estimàvem i respectàvem, per això ens indignava trobar-hi deixalles o senyals de poca sensibilitat. Creiem i volíem creure que en els boscos hi ha vida més enllà dels nostres sentits, per tant, calia endinsar-s’hi amb actitud respectuosa i agraïda.

Potser era per suggestió però ens sentíem estranyament acompanyats d’un silenci curiós. El nostre to de veu era prou suau per ser conscients dels sorolls que, en teoria, ens havien d’envoltar en aquesta època de l’any. Per acabar-ho d’arrodonir t’havies preparat a consciència un repertori de llegendes i històries locals que no deixaven indiferent. Gaudies caminant enmig d’aquella atmosfera de misteri. Em vas preguntar si tot anava bé, no hi havia motiu per dir el contrari. Ho portes a la sang, els temps de campaments marquen molt; ets expert en històries de por davant la foguera.
Enrere deixàvem refugis artificials, alguns més antics que altres, mentre el paisatge s’anava fent més feréstec. El meu nerviosisme no era tan sols per les teves històries sinó per la vida que es respirava allí, el moviment. Sentia calfreds, em semblava topar amb teranyines que apartava a cops de mà com qui espanta mosques. Em trobaves massa callada i em vas cedir la paraula canviant estratègicament de tema, gest que vaig agrair, doncs així desconnectava d’aquelles sensacions.  

Els ànims es van relaxar gràcies a la conversa més aviat “gamberra” i desenfadada. El grau de distensió va ser tal que, al cap d’un parell de quilometres, t’aturaves bruscament; ens havíem passat el trencant, calia tornar enrere. No era un error greu o això pensàvem. Metres avall havíem de trobar un sender que s’enfilava per l’esquerra; no hi havia manera, la malesa esborra els corriols. Amb camí ho sense calia enfilar la carena i, com que els dos som bosquerols,  tiraríem pel dret apartant el bardissar amb els bastons, tu obrint camí, jo seguint la teva traça i, de pas, gaudint d’una genial panoràmica del teu preciós i rodonet cul. Em distreia tant amb tal meravella davant dels meus ulls que no em fixava massa on posava els peus.
En relliscar em vaig aferrar a tu en un acte reflex però un dels meus bastons et va fer perdre l’equilibri i també vas caure. Relliscàvem pendent avall, ens bufetejaven les herbotes que estona abans havíem apartat, eren fuetades sense pietat. La pitjor part se la van emportar els braços al no portar-los coberts.  Esgarrinxades, rascades, res greu però coïa...
El millor de fer ruta amb un muntanyenc de debò és que vas preparat. En treure la petita farmaciola vas comentar els anys que tenia i el servei que t’havia fet. Em curaves amb delicadesa intentant calmar la meva explosiva mala llet, em sentia culpable perquè m’havia dedicat a mirar-te el cul en comptes de concentrar-me en el camí. Vaig acabar confessant la causa de l’accident i vas somriure tot cofoi, content perquè el teu cul m’havia fet perdre el camí de vista. La situació era graciosa però la ràbia m’havia negat els ulls. Vas apartar una llàgrima naixent i, al sentir el teu tacte, la carícia em va fer tancar els ulls i mossegar-me el llavi. Abans d’obrir-los ens havíem fos en un petó que va fer aflorar altres humitats més íntimes.


No ens vàrem aixecar, sinó tot el contrari, ja estàvem bruts, empolsinats, mig enfangats, ens acabàvem de fotre una bona patacada i l’adrenalina s’havia disparat. M’agafava a tu per no deixar-te fugir, tornant-te el petó amb una lleu mossegada. Les llengües van prendre vida i les mans també recorrien els nostres cossos de manera descarada. Vas posar la dessuadora a terra i m’hi vas fer estirar, detall que m’estalviava acabar amb els cabells plens de fulles i pinassa. Ens miràvem en silenci i desig contingut. Et vas treure la samarreta i vaig saludar aquell cos naturalment sa amb una ràfega de petons i llepades. Em vas treure la samarreta, vas admirar els meus pits i vas demanar si els podies alliberar de la seva presó. Ho havia estat desitjant des de la nostra primera conversa, me’n moria de ganes!!


Allí, perduts al mig del bosc, lluny de tot i de tothom, ens entregàvem a gaudir del plaer, oblidant-nos del rellotge i dels plans fets. Vaig demanar que em deixessis treure’m els pantalons, em vas ajudar amablement i, en abaixar-me les calcetes, vas comprovar la magnitud de la mullena. Primer hi vas passar un dit, el vas rellepar com si fos una piruleta; t’agradava el gust, la teva erecció ho deixava molt clar. Vas començar a masturbar-me delicadament, em volies fer patir i m’agradava, no hi havia pressa, em disposava a gaudir de la teva traça.
Notava com el meu cos es tensava i retorçava de plaer, sentia les nostres pells en contacte, els dos mig nus; volia igualtat de condicions i ens vam desempallegar dels teus pantalons. Vaig riure en reconèixer el tanga de la fotografia que em vas enviar quan el vas estrenar. T’apretava molt o això semblava. Em vaig incorporar per queixalar el teu massís i adorable cul, vas respondre amb una mossegada al coll per després passar la llengua pels meus mugrons i baixar melic avall. Em rellepaves amb golafreria, xarrupaves tot el líquid i jo feia esforços per no gemegar, patint per si algú ens descobria. De cop vaig recordar que ens trobàvem fora de qualsevol ruta senyalitzada, havíem ascendit entre bardissars, només algú prou desesperat passaria per allí. Això va fer que comencés a gemegar i a cada gemec tu insisties, més ràpid, més profund, més ràpid, més profund, més pressió, fins que em vaig córrer notant els regalims per tota la zona púbica. La teva barba havia quedat empastifada, em vas oferir la mà que t’havies passat per netejar-te i la vaig llepar, xuclant dit per dit.

Em tocava a mi, era el meu torn, una vegada em vas dir que et deixaries fer i ho volia comprovar. Vaig començar com sempre t’havia dit, passant la llengua per les teves orelles, refregant-te els pits suats sobre el teu cos; els acariciaves i intentaves capturar els mugrons amb els teus llavis, els tenia com dos diamants. Vaig baixar passant una llengua molla i serpentejant pel teu coll, mossegant-te un mugró i després l’altre. Gemegaves sense vergonya i allò em va posar a mil. Vaig jugar amb els teus mugrons mentre una mà buscava el teu sexe per començar a masturbar-te. Bategava, estava dur, el volia, el desitjava. La llengua va seguir baixant fins al pubis i la mà es va desplaçar per deixar lloc a la boca. Vaig acomodar els teus testicles sobre el meu palmell i el meu dit cor va buscar aquell raconet que tants homes encara no han descobert... Et menjava i t’estimulava notant les contraccions de plaer. Entre això i els teus crits podia saber que si seguia així acabaries aviat. Vaig fer una pausa per besar-te i deixar-te tastar el teu gust. Sempre t’he dit que et trobo atractiu però en aquell moment estaves diví.

La meva boqueta va tornar per feina anunciant que et deixava escollir el lloc a on descarregar. Vas somriure triomfant i reclamant el meu cul. El teu penis relliscava entre les galtes com si fos al mig d’una terrina de mantega, per si no hi havia prou humitat allò en creava més. Me’l vas clavar per damunt l’anus, notant com la teva llet relliscava cap al forat. Al incorporar-me una barreja de fluids penjaven avall, et vas estirar entre les meves cames, agafant-me pels turmells, i vas jugar a capturar-los mentre jo em masturbava damunt teu. Sentia falta d’equilibri, em vaig asseure amb l’esquena contra un pi, vas agafar-me per les cuixes i vas seguir llepant. Quan no vas poder més els teus dits van continuar donant-me plaer. L’excitació acumulada, la situació, la posició, la confiança que ens tenim i la teva evident experiència van aconseguir fer-me rajar en el sentit més literal: un rajolí va sortir directe a la teva panxa. Ens vam mirar, tu feies cara de sorprès i content, jo feia cara de demanar perdó mig avergonyida. Em vas abraçar i a cau d’orella em vas preguntar si portava preservatius. No m’havia imaginat que passaria res de tot això, no en portava, greu error. Tu els havies deixat al cotxe.

Ens vam estar besant durant una estona, refregaves el teu penis per la part interna de les cuixes, encara dur, humit, demanant més guerra. El sol brillava però no ens podíem exposar a quedar-nos sense llum al mig del bosc. Les tovalloletes ens van ajudar a sentir-nos més nets i còmodes. Un cop vestits tocava desfer el recorregut. Arribats al sender principal, només caminant uns 10 minuts, descobríem passat un revolt i perfectament indicat, el corriol que havíem estat incapaços de trobar. Ens vam abraçar rient com bojos i vam seguir avall, agafats de la mà, dedicant-nos mirades còmplices, somrient, pensant en el que ens esperava quan arribéssim al teu tot terreny...

8 comentaris:

  1. Genail!
    Gràcies... M'ha encantat la història. El proper cap de setmana tinc una ruteta pendent per boscos propers... Has fet que se'm dispare la imaginacio i, les expectatives d'aquesta excursió.

    Gurb

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari!! Espero que sigui una jornada molt plaent!! La natura inspira molt ...

      Suprimeix
  2. Tinc ganes de realitzar més i tot del relar. M.apuno a ls sortida per generar noves fantasies realitzables!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui, que agosarat!! Gràcies ;-)

      Suprimeix
    2. Geniaaaal!!! M'has posat a mil i una! Lectura fàcil i ràpida i molt calenta! Gràcies.

      Suprimeix
    3. Gràcies Joan per llegir i, sobretot, per deixar tan bon comentari! Salutacions :-)

      Suprimeix
  3. M'agrada aquest blog. Per moltes coses ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah, sí? Doncs me n'alegro!
      Gràcies pel comentari :-)

      Suprimeix