El dia que l’Amadeu va començar
a treballar amb nosaltres vaig pensar que se’l menjarien. La intuïció va ser
bona; la interpretació no. Avui és el seu últim dia. Ha demostrat ser un gran
professional i bon company. Només hem tingut relació laboral i molt poca. Sempre
m’ha semblat una persona agradable, per això m’he volgut acomiadar d’ell a
l’hora d’esmorzar. Però l’estona s’ha fet curta. Li he demanat si voldria
seguir la conversa acabada la jornada laboral i ha acceptat. Hem quedat a la
cafeteria de baix.
Recordo que he baixat amb
una sensació estranya: per què vull que ens tornem a veure, realment?
*****************
L’Amadeu seia sol en un
racó, amb posat seriós. Havia estat el seu últim dia. Altre cop sense feina...
Ella havia dit de trobar-se acabat el dia. La futura cap del seu futur
ex-departament, ironies de la vida. A ell se li acaba el contracte i a ella
l’ascendien.
-
Perdó, sento el retard!
- Tranquil·la. Enhorabona. M’he assabentat de
la jubilació de l’Engràcia. I sé qui la substituirà. Per això arribes tard,
imagino...
-
Mira que n’ets de llest! Es deixen perdre una
perla si no et renoven. No t’han dit res els de recursos humans?
- No. Bé, sí. Que amb la reestructuració del
departament no sé sap com anirà el personal i que, si de cas, ja m’avisaran...
-
Vaja... Si puc fer res per a tu, t’ajudaré
amb molt de gust. Si és que et vols quedar...
-
M’agradaria.
-
A mi també...
Es van somriure com tants
altres cops. La sensació va ser diferent. Ella sentia que no volia perdre el
contacte.
-
Escolta, et puc convidar a sopar o tens
plans?
-
Doncs... No tenia pensat fer res d’especial,
però... Estic una mica fotut...
-
Ja, per la feina?
-
Sí, aquí m’he sentit a gust i he après molt.
Però tornar-me a quedar sense feina se’m fa una muntanya...
-
Amb més raó t’anirà bé no pensar-hi! Un sopar
informal, a casa meva. Va! Prometo no parlar de feina. Tinc ganes que ens
coneguem millor...
El
jove va somriure. Per què no acceptar la invitació? Feia molt que cap dona el
convidava a sopar i menys a casa d’ella.
Seria agradable.
-
D’acord. Total, ja no treballarem junts...
Pot ser un bon comiat.
L’Amadeu va posar com a
condició que ell portaria les postres i el vi; no es volia presentar amb les
mans buides, abusant de confiança. L’elecció va demostrar el seu bon gust. I
ella, com més se’l mirava, més atractiu el trobava. La seva simpatia, el sentit
de l’humor, el somriure, el posat seriós de quan escoltava...
Durant el sopar van parlar
dels gustos culturals (llibres, pel·lícules, música...) i les nombroses
coincidències van ajudar a crear un clima de complicitat. El vi i la nit també.
Decidiren prendre les postres i el cafè al sofà, mirant un DVD que ell tenia
pendent i ella volia compartir. Van començar molt atents a la pantalla, fent
algun comentari. Cada cop es miraven més un a l’altre i menys a l’aparell.
Algun contacte accidental va provocar les primeres rialles i l’inici d’una conversa
sobre anècdotes divertides. I de la diversió a la intimitat...
Així va ser com va saber que
era un home de poca sort amb les dones. Pare separat i algunes relacions
posteriors que no havien anat bé... També va saber que era més jove del que
aparentava. Un impuls de tendresa la va dur a besar-lo.
-
Ai, perdona! Hauria d’haver preguntat.
-
Ja saps que tens permís...
-
Perdó?
Van riure altre cop. A la
feina ell sempre li deia aquella mateixa frase quan ella li demanava quelcom.
Es tornaren a besar, aquest
com un bes més llarg, dels que descabellen i descorden botons, cinturons i
desfan dubtes... Potser l’Amadeu no tenia sort amb les dones però no li mancava
traça per a fer-les gaudir. Mig nus, asseguts de costat, ella va acomodar el
cap al seu pit donant-li l’esquena. Ell es va tirar més enrere per poder
abastar els voluptuosos pits mentre li mossegava el clatell i llepava l’orella.
Va desplaçar una mà seguint aquelles delicioses corbes, decidit a explorar el
sexe de la seva antiga companya de feina. Ella també feia temps que no tenia
relacions sexuals i va agrair el contacte, inesperat però plaent.
Gemegava, gemegaven. No
només era bon amant, l’Amadeu era el més ben dotat que havia vist fins ara. Es
va mossegar el llavi. Quin encert haver-lo convidat a sopar i a casa, amb
intimitat... El va començar a masturbar, gaudint del gruix i llargària,
esgarrapant l’escrot suaument, mullant-se més cada cop que ell sospirava i accelerava
els seus moviments, masturbant-la més fort, millor, com a ella li agradava. No
es deien gairebé res, només alguna indicació per tal de fer-ho més bé, al gust
de cadascú. Després d’un parell d’orgasmes, ella es va abraonar al sexe ja ben
dur. Un caramel robust.
Ell es va excitar encara
més. Oblidava per moments quina era la relació entre ambdós, pensament que
sempre l’havia aturat a l’hora d’insinuar o proposar un acostament amistós més
enllà de l’àmbit professional. Quina dona... Sempre se l’havia mirat, molt
dissimuladament. Agradable i tendra, es feia desitjar. Tenia ganes de
posseir-la però com demanar-li? Ella seguia gaudint al seu ritme; ell sabia que
ho estava fent bé. En una pausa perquè ella agafés aire va reunir prou valor per a demanar-li:
-
La vols dins?
-
Sí.
El primer clau va ser allà
mateix, al sofà. De fet van ser dos. Primer ella a sota; es deixà caure amb
urgència de rebre l’envestida fonda, gairebé dolorosa però excitant. En uns
minuts de repòs podien tornar-hi. Però aquest cop el va fer seure per a
cavalcar-lo, mentre ell perdia el seny amb uns pits que no desatenia en cap
moment. Alguna cosa va caure al terra, però no va fer soroll de trencat.
L’espai se’ls estava quedant petit per a tal volum de passió i perversitat.
S’esgarrapaven suau, es besaven amb ferocitat. Somreien folls de plaer.
Va obrir els ulls. Sol al
llit. Un llit que no era el seu. Va fer memòria. Va somriure, el seu sexe també
va recordar... La seva característica inseguretat en el terreny personal va fer
acte de presència. I ara, què faig? Va sentir la dutxa. Esperar o anar a
cercar-la? Es va aixecar seguint el soroll. La porta entreoberta no deixava
dubte: seria ben rebut. Va entrar, veient-la a través de la mampara de bany. Es
va asseure en un tamboret, de cara ella. Primer només mirant. Després va
satisfer el pessigolleig... Ella el va enxampar i amb el dit el va convidar a
entrar. Més petons, més mossegades, més carícies i mirades... I més sexe; per
davant, per darrera... Es van ensabonar un a l’altre i eixugar poc a poc.
Calia recuperar forces amb
un bon esmorzar. Ell es va quedar al menjador. No havien recollit els plats del
sopar. L’espectacle feia evident que s’ho havien passat molt bé. Sol·lícit, va
començar a portar plats i utensilis a la cuina...
-
Amadeu, mentre dormies... Tinc una cosa per a
tu...
-
Ai, ai! Amb què em sortiràs ara, “jefa”?
-
Haha, calla! Vaig dir que t’ajudaria a trobar
feina, recordes?
-
Sí...
-
T’he escrit una carta de recomanació.
-
De debò?
-
Sí. Ja tenia pensat fer-ho. Abans que passés
res...
-
Entenc.
Se li va acostar i el va
besar. Li va parlar de les qualitats humanes, professionals i passionals que li
trobava, amb tant convenciment que es va acabar posant vermell. Li ho va agrair
somrient i oferint un bes llarg, captivador. Era home de poques paraules però
sabia fer-se entendre. I ho feia molt bé.
-
Saps, al principi pensava que m’agradaria
molt tornar a treballar amb tu, però ara no ho tinc tan clar...
-
Amb la meva carta, a recursos humans ho
tindran molt clar, ja ho veuràs!
-
Sí, però després diran que em follo a la cap
de departament i que per això estic a on estic...
-
No tenen perquè saber-ho...
- La veritat, prefereixo repetir més nits així
amb tu sense haver de patir. La carta de recomanació val per a qualsevol empresa,
no?
-
Evidentment!
-
Doncs ja està. Trobar feina és complicat;
trobar una dona com tu, també i potser més. I, si et sembla bé, m’agradaria anar-nos
coneixent... Arribar a intentar-ho...
-
Sempre ho he dit: ets un encant... Vine, que
se’t menjo a petons!!
La carta i els contactes van
ajudar que l’Amadeu trobés feina aviat. Un xic precària però com a mínim tenia
un sou amb el qual seguir pagant les postres i el vi. Fins i tot el cava i les
flors del primer mes junts...
molt enginyós i excitant alhora... FELICITATS...!!!
ResponEliminaMoltes gràcies! :)
EliminaDel desgavell econòmic q patim surt quelcom de bo!! Petons!
ResponElimina