Coses que passen (1 de 3)

Aquesta és la 1a part d'un relat que un dia van escriure dos amics a quatre mans... En cursiva, ella; en normal, ell.

Era nit de concert, tornaria a anar sol, ja que no havia aconseguit enredar a ningú per a la ocasió. Em vaig dutxar i vaig agafar les primeres peces de roba que vaig trobar. Total, ningú s’hi fixaria. Vaig engegar el cotxe per anar cap al pavelló esportiu. Els carrers pròxims ja estaven plens, hi havia molt moviment de gent. Vaig aparcar un tros més enllà. Sort de tenir entrada anticipada, la cua per comprar-ne era més llarga que la de per entrar.

Poques vegades puc anar de concert sense haver d’agafar transport públic, això sí, em tocava travessar mitja ciutat, però tenint entrada anticipada no hi havia motiu per córrer. La zona del pavelló, sempre tan solitària, bullia d’activitat de cotxes i de gent. Segur que trobaria algú conegut, o això esperava, per no sentir-me tan sola. La cua per accedir a l’interior era llarga, però la de comprar entrada ho era el doble, havia fet bé d’agafar-la anticipada.  Per “cutre” que pugui semblar, li vaig comprar una llauna de cervesa a un venedor ambulant; si havia de fer cua sola, millor estar distreta.

Vaig anar cap a la cua per entrar, sempre que vaig a un concert m’agrada estar tan endavant com puc; ja que pago, que ho pugui veure de ben a prop. Aquesta vegada però, al haver sortit just de temps, no podia assegurar-me el lloc. Ja començava a haver-hi els anomenats llauners, literalment, ja que venen llaunes. Només portaven cervesa. Com l’odio, no en suporto l’olor. Sembla que als concerts només es visqui d’alcohol. Per tant, em vaig resignar a esperar. Cada cop anava arribant més gent; la marea humana es començava a aglutinar i els espais buits s’anaven reduint. Mòbil en mà, consultava quanta estona faltava perquè obrissin les portes i poder recuperar espai vital. Tot d’una, vaig sentir una melodia al davant. Seguidament un cop de motxilla a les mans que gairebé em tira el telèfon i, per a rematar-ho… un bany de cervesa! La noia del davant va empal·lidir per la mirada que li vaig dedicar. Només em faltava això!

No em pregunteu com va passar, perquè va anar tot molt ràpid. Vaig sentir el mòbil, una trucada?! Ho vaig trobar estrany però, al haver comentat que aniria al concert, potser algú s’havia animat a últim moment i em buscava. Esverada, em vaig despenjar una de les nanses de la motxilla, amb tanta mala sort que vaig colpejar a la persona de darrera. Em vaig girar per demanar perdó, sense deixar de buscar el mòbil que sonava amb insistència. Per si era poc, atabalada, a part de l’agressió amb la motxilla vaig acabar tirant mitja llauna de cervesa a sobre del noi de darrera meu. La mirada assassina que em va clavar no augurava una bona nit; començàvem bé...

-Vigila!

- Ho sento, perdona!! T’he mullat el mòbil? És que tenia una mà ocupada i …

- No, no l’has mullat, per sort. Però la camisa ja no té remei…

- Espero que s’eixugui ràpid, em sap greu. No és gens agradable que et dutxin d’alcohol, ho sé perquè m’ha passat en algun concert.

- No esperaré pas que s’eixugui, no suporto l’olor -Em vaig treure la camisa ràpidament, vigilant que el líquid no toqués la meva pell-. Espero que la samarreta de sota no s’hagi mullat també.

- Eh, em molen molt les camises però la samarreta que portes encara m’agrada més!! On l’has comprat?

- Gràcies, la vaig comprar l’última vegada que els vaig veure, és de la gira passada. Pensava lluir-la a dins, aquí fora encara fa fred per anar només amb màniga curta, però què hi farem…

- Has vingut sol?

- Sí. L’amic que va venir amb mi l’any passat, quan li vaig dir que tocaven aquí, em va dir que ni de broma… No li agrada gaire la música i em va acompanyar per compromís. Avui ha estat impossible enganyar-lo, ara ja els coneix. Perquè vingués a l’altre concert, li vaig dir que era un grup de pop.

- Ha, ha, ha mala persona, mira que enredar-lo així!! Quin morro!! Jo també he vingut sola, en principi. Suposo que trobaré algú conegut a dins, però de moment… Ens podem fer companyia? Així passa més ràpid l’estona i no serà tan pesat.

Aquella noia, que m’havia emmerdat fins a dalt, em demanava de fer-nos companyia? La primera reacció va ser etzibar-li un moc però, ben mirat, havia estat un accident. I a més, se li intuïen uns pits abundants que em neguitejaven.

- Clar, per què no? Tampoc marxarem gaire lluny, oi? Si trobes als teus amics ja m’ho diràs.

- Em sap molt de greu el què ha passat, de debò. Quina manera de començar la nit. Si per culpa meva et refredes, em recordaràs durant dies!!

- No et preocupis, encara que no em refredi et recordaré durant dies… Sobretot si no marxen les taques de birra. –(També pels pits, però això no em vaig atrevir a dir-li-ho).

- Per compensar et pago una consumició, fet?

- Accepto, normalment sóc jo qui ha d’anar convidant. Però haurem d’esperar a dins, aquests llauners d’aquí només tenen cervesa, i jo vull cola.

- Doncs només entrar et pago el què et vingui de gust. Així estem en paus.

El que em vingui de gust deia ella. Jo no podia deixar de pensar que el que em vindria de gust seria enfonsar la meva cara entre aquelles mamelles.

Notava que, quant més parlàvem, menys em mirava als ulls… Només em faltava això, havia anat a ensopegar amb el típic sortit de tots els concerts? De cop tenia ganes d’entrar, pagar-li la consumició i desaparèixer entre la multitud. Però, en el fons, la seva mirada i la seva amabilitat em van donar certa confiança. I confesso que, si ell em mirava als pits, jo m’havia distret mirant la seva bragueta.

Em vaig treure la idea del cap, quines possibilitats hi havia? Parlant, vam descobrir que compartíem gustos musicals, a part del grup del concert. Aleshores van obrir les portes i la gent va començar a empentar. Distrets com estàvem, vaig perdre l’equilibri i les meves mans van buscar un lloc on aferrar-se per mitigar el cop de la inevitable caiguda. Vaig topar amb els pits d’ella; les meves mans ben obertes sobre el seu pitram! Ara qui es va posar blanc vaig ser jo, per tot just després, notar una gran escalfor en el meu cos i sentir com em pujaven els colors.

- Perdona! Juro que no ha estat intencionat! -La gent del nostre voltant ja ens estava avançant.

- Estàs bé? T’has fet mal? No passa res, ens hem aguantat un amb l’altre… Entrem, va!!

- Estic bé, gràcies. Anem, que tothom ens passa al davant.

Sort que no m’havia fet res; no sabia si ella havia près mal al caure damunt seu, però no va mostrar-ne cap signe. Tampoc vaig rebre la plantofada que m’esperava. Ara, no podia treure’m la sensació dels seus pits ferms a les meves mans.

Havia estat sense voler però notava que aquell accident no l’havia disgustat. I a mi tampoc. La situació, la seva cara, havia resultat divertida, còmica. Mmm, i si era una mica dolenta amb ell?

La cua de l’entrada es va convertir en cua per comprar tiquets de beguda. Vaig pensar que era bon moment per intentar jugar. Ara sabia que era un bon noi o, si més no, prou educat.

- M’has dit una cola, oi? Sola? Només una? No vols res més, segur? - I li vaig picar l’ullet a veure què passava…

Havia vist el que em semblava? M’havia picat l’ullet o només havia estat un acte reflex? A què es referia en “no voler res més”?

- Sí, una cola. Si tu vols res més, tu mateixa, la meitat de la teva beguda se l’ha endut la meva roba.

- De moment una altra cervesa.

Les consumicions de dins ja eren totes amb got de plàstic o sigui que li vaig passar la seva allargant el braç.

Vaig entomar el got que m’oferia, i els nostres dits es van tocar. Se’m va escapar un somrís que segurament ella havia copsat. Què em passava?

S’estava començant a posar nerviós i jo a sentir-me malament pel fet de com estava jugant amb ell. Però si m’havia fixat en els llavis i la mirada, el somriure ja em va desfer… El trobava interessant, tenia quelcom atractiu, sensual. De cop me’l mirava d’una manera diferent. Com seria veure’l nu? Tenia ganes de sentir la seva pell, de gaudir i fer-lo gaudir.

Vaig perdre de vista l’escenari, la seva mirada estava fixa en la meva; llavors ho vaig tornar a veure, no podia ser involuntari, m’havia tornat a picar l’ullet. Era evident, m’estava observant, m’analitzava.

La vaig ajudar a sortir de l’aglomeració de les begudes oferint-li la meva mà lliure, i vaig aprofitar per atansar-la cap a mi.

- Des d’on t’agradaria veure el concert? Lluitem per posar-nos a primera fila? O ens quedem per aquí al darrere?

- Ah no, ni pensar-ho, cap a davant s’ha dit!! Va, ho intentem? -I vaig riure davant el desafiament, esperant la seva resposta afirmativa.

- Aviso que no porto més samarretes! Va vinga. -Li vaig agafar la mà i vaig començar a driblar gent, avançant poc a poc.

Mentre compràvem les begudes, el pavelló s’havia omplert de gom a gom i el concert ja havia començat. Tothom cridava i cantava, i nosaltres dos avançàvem. De tant en tant em semblava notar una mà al meu cul, fins que vaig notar un pessic, i al girar-me em vaig trobar el somriure còmplice d’ella.

Driblàvem gent i begudes, sense deixar de cantar. M’agafava de la cintura quan em quedava encallada. Aleshores aprofitava el moviment per recolzar-me sobre el seu pit i buscar el seu cul. O no ho notava o no li importava massa que li fotés mà, o sigui que vaig passar de fotre mà a pessigar. Ens abraçàvem rient, jugant. Així uns quants metres, fins arribar al davant. Ens vam mirar. Em sentia feliç, em trobava a gust al seu costat. Vaig buscar els seus llavis en un bes correspost. La nostra cursa per la primera fila havia fet créixer certa tensió. Amb el petó va créixer la seva erecció i la meva mullena. Sabia besar, m’agradava com ho feia, no podia separar-me d’ell; era un petó darrere l’altre, llepant-nos els llavis, jugant amb les llengües.

Ruixat

-       

- Això que ha passat no es pot tornar a repetir, em sents?

- Au va, ara diràs que no t'ha agradat!

- Massa, precisament per això ho dic!!

- Segur? De debò no vols que es repeteixi?

El petó fou llarg, apassionat, amb algun gemec mig ofegat...

Tot havia començat de bon matí. Era un preciós dia de primavera, un cop més estàvem a punt de començar una de les nostres habituals excursions. Ens agradava compartir rutes, camins, senders. Era una metàfora de la nostra amistat. El moment ideal per posar-nos al dia de les nostres vides. I aquella hauria estat una jornada com tantes si no fos perquè a mig camí de tornada es va començar a ennuvolar. Vam accelerar el pas amb l'esperança que la pluja no ens enxampés, però va ser més ràpida que nosaltres.

El xàfec era prou violent com per necessitar més protecció que la capellina. Coneixia prou la zona com per recordar un vell pont que ens podria servir d'aixopluc. El riu, sovint sec, començava a baixar amb un cabal considerable. Ens vam ajudar mútuament per enfilar-nos dins un dels tallamars del pont; ens faria de cova artificial. Només calia esperar que el nivell del riu no pugés gaire més...

-      Que emocionant! M'encanten les aventures.

- Sí, ja em conec el teu esperit aventurer però no les tinc totes. I si puja el nivell?

- Saps nedar, oi? 

- No tinc ganes de mullar-me! 

I va riure, segurament donant una altra interpretació a les meves paraules.

- Relaxa't, gaudeix de l'espectacle!

- Com vols que em relaxi enmig d'una situació com aquesta?

- Mmm, saps? Hi ha una cosa que sempre he tingut ganes de provar i segur que et relaxa           molt...

El petit espai afavoria la proximitat. Per no embrutar-nos de pols i teranyines ens havíem assegut cara a cara, evitant repenjar-nos al mur. Sense afegir cap altra paraula va posar la seva motxilla darrera el meu cul i em va fer estirar al mateix moment que em començava a descordar els pantalons per acabar abocant-se al meu sexe. Ho va fer amb gest decidit i certa violència continguda. Hauria d'haver protestat però em va agafar tant per sorpresa que no vaig ser capaç d'oposar-m'hi, de fet vaig cedir a la seva voluntat. 

Tancant els ulls em vaig entregar al plaer. Sentia la pluja picant fort a les pedres, algun tro. La tempesta semblava una metàfora de meu interior. Una electricitat salvatge em començava a pujar des del final del cul fins a la gola. No vaig poder ni vaig saber com ofegar el crit de l'orgasme. Em vaig incorporar. Ens miràvem. Em va tornar a besar i vaig notar el meu gust al seus llavis. No entenia com havia pogut passar. Acabava de sentir plaer amb algú del meu mateix gènere i m'havia agradat. 

Només sabia que no es podia repetir perquè sinó seria la meva perdició; en voldria més. Dins meu es va instal·lar un dilema: Havia de renunciar a aquells moments compartits que tant em feien sentir l'emoció de viure?

Molt molla

La situació era estranya però no estava nerviosa, al contrari. Em sentia curiosament relaxada. N'havíem parlat aquell dia que vam quedar per dinar i veure'ns per fi en persona. Per segons què som molt iguals, això ajuda a la compenetració; per segons què som molt diferents i això ens havia despertat certa fascinació.

M'anava despullant lentament, tu em miraves unes passes enllà, enfundat en un impermeable. Em sentia poderosa, enmig de la natura, xopa però serena. La predicció meteorològica no havia fallat, saber que ningú s'atreviria a sortir amb aquell xàfec ens donava confiança i tranquil·litat. Ens miràvem i somrèiem incrèduls, perquè ningú s'ho creuria, si mai ho explicàvem...

Recollies la meva roba, deixant-me fer. No em tocaves, gaudies d'anar descobrint per primer cop tot el meu cos nu, amarat de pluja. Em costava tenir els ulls oberts, els cabells se m'arrapaven al rostre. L'excitació creixia. Tu també et vas anar despullant, em tenies enveja. Érem dos cossos de porcellana enmig la fúria de la natura, protegits pel nostre element. Aleshores va arribar el primer contacte.

Et vas acostar a pas tranquil, prudent, en alerta per no relliscar. Ens vam abraçar i ens vam dir el primer que ens va passar pel cap, directe del cor. Després una abraçada llarga, palpant-nos tota l'esquena, baixant fins el cul, tornant a pujar, buscant besar els llavis. Arribats a aquest punt, la nostra natura luxuriosa va fer la seva primera aparició a través de la llengua. Ens llepàvem les gotes, de baix a dalt, recollint-les. Et vas aturar als meus pits per jugar amb els mugrons, conscient del meu desig i debilitat.

Em vaig abraçar a tu, aixecant el cap al cel i trobant-me amb la pluja, just al mateix moment que sentia els primers regalims escapolint-se del meu sexe. Els vas netejar amb la mà, et vas agafar al meu cos per agenollar-te davant meu, per dir-me com n'estava de bonica tan salvatge i lliure. Vas separar una mica més les meves cames, buscant les restes dels regalims. Cada llepada em feia tremolar, notava com t'aferraves fort al meu cul, no sé si per aguantar-te o per aguantar-me. La teva llengua em penetrava, recorrent tota la meva íntima cavitat. Sospirava, gemegava. Sospiraves, gemegaves. Abaixava la mirada per trobar-me amb els teus ulls, lluents de satisfacció, plens de desig i excitació.

Et vas aixecar per posar-me les mans sobre les espatlles i fer-me baixar. La catifa de molsa estava molla i relliscosa, tota una metàfora. La fresca olor ens va acollir en un llit sense llençols. El contrast de temperatures em va posar la pell de gallina. Em vas abraçar per donar-me més escalfor, besant-me, mossegant-me, recorrent el coll, jugant amb els llavis, masturbant-me, torturant-me els mugrons. Jo també gaudia de l'oportunitat d'assaborir el teu cos, de gaudir la seva curiosa olor alterada per la situació. Reia, se'm feia molt curiós veure un home com tu, sempre tan elegant i refinat, tirat pel terra del bosc, tot nu i xop. Vas riure amb el meu comentari, recordant-me que també ets un home segur de si mateix, juganer i amb molta curiositat. Recordaries per sempre les sensacions d'aquest dia, ho sabies, ho sabíem. I ningú s'ho creuria... Ningú ho diria...

Ens rebolcàvem en el nostre llit de molsa, embrutant-nos en la seva suavitat, amarant-nos de la seva característica olor de tardor... Vaig buscar el teu sexe, dur, erecte, palpitant. Et subjectava pels canells, fingies oposició, jugàvem. Et vaig mirar als ulls, dels ulls vaig baixar més avall. “Fes-ho”. No et va caldre repetir-ho, tenia ganes de devorar-te, de fer-te cridar, d'allargar el moment de l'orgasme, sentir-te a les meves mans, apoderar-me del teu ésser, robar-te l'alè.

Em vas deixar fer, concentrat en el teu plaer, en gaudir d'aquella situació com si no fos real. Sentia la pluja picant-me l'esquena, resseguint la meva columna, baixant avall fins el cul. Increïblement excitant... Vam rodolar un cop més, intercanviant-nos els papers. Et vas esmerçar en apoderar-te de tota la meva humitat. Avui els bassals passarien desapercebuts, fusionant-se amb l'ambient...

Et vas aixecar, tot brut i suat, salvatge com un Déu pagà. Et vas posar dret amb una cama a cada costat del meu cap. “Quieta, deixa'm embrutar-te” L'escalfor de la teva ejaculació damunt els meus pits i panxa contrastava amb la fredor de la meva pell. Estava a punt de perdre la poca raó que em pogués quedar. I me la vas fer perdre del tot quan vam començar a refregant-nos cos amb cos, situant-nos en posició de 69... Quedaríem embetumats de tots els nostres fluids corporals. Trobaríem la solució fent servir la molsa com una esponja gegant. Ens oloraríem com dos animals i acabaríem fent l'amor fins l'esgotament.

Estirats de costat, encara damunt la catifa humida, ens acariciàvem de manera suau, recuperant la normalitat, notant com la respiració i el cor tornaven al seu ritme habitual. Vas treure un parell de tovalloles per eixugar-nos, per tapar-nos i recuperar temperatura corporal. El ruixat minvava, imitant el nostre ritme. Ens vam mig vestir per anar cap al cotxe. Vas engegar la calefacció per eixugar-nos millor. Mai més tornaríem a sentir aquella indescriptible atmosfera. Embriagadora, excitant.

Passat un temps, vas confessar que encara hi somiaves, amb l'olor, el tacte. Que cada cop que plovia tenies una erecció espontània i un terrible desig de despullar-te al mig del bosc per fer-me l'amor sota la pluja, altre cop... Però que optaves per omplir la banyera i submergir-te en el sabó, recordant com d'agradable és sentir-se tant salvatge com un animal.

I sempre que m'ho expliques acabo molt molla... Desitjant estar junts, de nou sota la pluja.

El mur

Després d'unes hores de conversa, noves confidències i més rialles, just quan el sol començava a amagar-se, em va llençar una pregunta, al pur estil coach.

- Quan temps fa que no et diverteixes de debò, com quan eres adolescent?

La meva cara va respondre per si sola. Rient, va dir que calia posar-hi remei i va pagar mentre jo m'acabava d'abrigar. Va preguntar si confiava prou en ell com per deixar-me dur. Evidentment! Potser ens veiem poc però parlàvem molt, i amb total franquesa.

Vaig començar a caminar, seguint-lo. No em va donar cap pista, ignorava què estava a punt de passar i a hores d'ara crec que no va ser una decisió massa espontània.

La llum del dia estava desapareixent. Es va aturar davant un mur d'uns 2 metres. Sense dir res va agafar embranzida i s'hi va enfilar.

Des de dalt, i abans de desaparèixer a l'altra banda de l'obstacle, em va demanar que fes el mateix. Sentir-lo sense veure'l em va impulsar a deixar enrere qualsevol dubte. Vaig seguir el seu exemple, amb menys traça. Un cop dalt el mur, la qüestió era com baixar sense prendre mal.

- Despenja't, deixa't caure; jo t'agafo abans no toquis a terra.

I així va ser. Vaig notar les seves mans agafant-me fort els malucs, lliscant cap a la cintura i de la cintura als pits. Els va engrapar descaradament mentre em pressionava contra la paret amb tot el seu cos, clavant-me el principi d'una erecció, refregant-se al meu cul. A cau d'orella va preguntar si m'agradava. Vaig riure. Em va tapar la boca amb una mà, moviment que va aprofitar per fer-me decantar el cap, deixant el coll exposat a la seva mossegada suau, excitant, lasciva; em llepava com un gos, em besava buscant la meva llengua amb la seva. I tot sense deixar de magrejar-me els pits. En un altre context m'hauria semblat un tracte vexatori i humiliant; era talment una teràpia de xoc. Va tornar a demanar si estava a gust. Vaig respondre engrapant-li el cul i va riure; la resposta era evident.

Em vaig girar, més ben dit, va deixar que em girés. Em va aixecar els braços contra el mur, subjectant-me pels canells, seguint amb els mateixos estímuls d'abans. Em va agafar les dues mans entre una de les seves. Em va recordar la seva habilitat amb els dits mentre començava a ficar la mà sota la roba. Sabia que notaria la meva humitat i no va dissimular la satisfacció. Va començar a masturbar-me apartant les calcetes. La meva excitació seguia creixent per moments, oblidant-me de tot. Només ell i jo.

Les cames em començaven a tremolar, els gemecs s'escapaven amb total llibertat. Va dir que li agradava molt, que em volia més calenta, més excitada, més molla encara. Em va començar a follar amb els dits. Sabia com fer-ho i ho sabia fer molt bé. Sentia que aviat perdria l'equilibri. Gentilment em va fer seure a terra, mentre m'abaixava calces i pantalons. Sentia el mur a la meva esquena i la seva llengua afamada clavant-se al meu sexe, incansable, experta.

El bassal evidenciava com m'havia agradat, ignorava quants cops m'havia mort per moments. Em va mirar als ulls, va somriure, va mirar cap a la seva bragueta, em va tornar a mirar. Missatge rebut. Vaig descordar la cremallera. Ho havia estat desitjant tant com ell. Vaig buscar el seu sexe. Estava molt més dur que abans però no prou. Em vaig impulsar aprofitant el mur per saltar damunt seu, tirant-lo a terra i llençar-me com una fera sobre la meva presa. Llepava, succionava, sentia els batecs, els seus gemecs. M'animava a seguir, agafant-me del cap. Més, folla'm més, més fort. Vaig obeir. El moment estava a prop. Em va aturar amb el temps just per posar-se el preservatiu. No vaig demanar permís per asseure'm i fer-lo servir com un vulgar consolador humà. Meu, era meu; tot meu, per mi sola. M'importava una merda amb quantes havia estat o amb quantes estaria després.

Jugava amb els canvis de ritme, l'estava tornant boig. Ell es dedicava amb golafreria als pits, després d'haver-me'ls tret del sostenidor. A estones l'estirava dels cabells per clavar-me més fort dins seu. Es va incorporar, vigilant de no perdre la penetració. Vam canviar de posició, ara dominava ell. Fort, més fort. Més endins, fins al fons. Un, dos, tres i es va deixar caure, abraçant-me, besant-nos. Mirant-nos...

El segon sempre és millor que el primer. A quatre grapes, jugant amb els meus mugrons mentre jo m'anava masturbant. Sentíem el fred del capvespre sobre la nostra pell suada però l'escalfor que despreníem era superior a nosaltres mateixos.

Aquella tarda es van fer realitat moltes hores de conversa, de secrets, fantasies i confidències. La gràcia va ser tornar a saltar el mur cansats i esgotats. Aquesta vegada ell em va ajudar a pujar, empenyent-me del cul. Cul que va jurar follar-se a la propera oportunitat; i era un home de paraula...

Neguit i delit

Es coneixien d'haver coincidit en algunes sortides de senderisme i, malgrat la diferencia d'edat, poc a poc s'havien anat fent bons amics. Compartien molts quilometres d'animades converses entre bromes, confessions i confidències. De manera natural, fruit de la confiança i la comoditat, havien anat apareixent bromes, frases amb doble sentit, insinuacions però mai res més enllà, fins aquell dia.

La sortida programada s'havia anul·lat i ella va comentar que era una llàstima, no coneixia el lloc i li feia molta il·lusió. Ell, decidit com és, va suggerir anar-hi els dos sols, coneixia perfectament el camí i li venia de gust fer-li de guia, a més el dia es presentava ideal. De bon matí la va recollir al punt que ja era habitual. Com sempre, mirades i somriures sincers, quan estaven junts tot els semblava bonic, divertit, agradable, excitant... Que poc els costava fer broma de qualsevol situació!!

Van iniciar el sender en aquell poble que ella tampoc coneixia. Li encantava descobrir nous racons al costat d'aquell home, d'un home de debò, madur, que no per això deixava de sorprendre-la i fascinar-la simplement pel fet de mostrar-se tal com és. Per sort el sol acompanyava, doncs l'aire encara era prou fred com per convidar a abrigar-se bé. El sender pujava planer, convidava a parlar sense ofec; aprofitant que avui estaven sols s'explicaven algunes aventures “censurables” com qui parla del temps o del futbol. I de cop, sense saber ben bé com, es van adonar que caminaven agafats de la mà. Van seguir la conversa tranquil·lament; els dits entrellaçats jugaven subtilment, acariciant la pell. Es miraven, somreien, parlaven, però els seus ulls deien molt més.

El temps passava ràpid, els estomacs els reclamaven una parada. Ell sabia que més endavant hi havia un indret on menjar còmodament. Van arribar-hi al cap de pocs minuts, una font coberta amb el cartell “aigua natural sense garantia sanitària” però amb taula i bancs de pedra. S'hi estava bé, a gust, arrecerats i frescos; segur que era un lloc molt agraït a l’estiu però van trobar-hi massa humitat i aquest comentari els va dur a un primer contacte. Es van fondre en una abraçada, llarga, sentida, amb les mans recorrent tot el cos. Instintivament ell va pujar una mà al seu clatell i ella es va estremir, li acabava de descobrir un dels seus punts febles.

-          Uuff, oooh, com m'agrada....

-          Perdó?

-        M'agrada molt que em toquin aquí... De fet m'agrada molt que em toquin, en general, però aquí... aquí és... brutal...

-          Mmmm, gateta, t'agrada així?

-          Sí, molt .... No paris.... Quina traça que tens....

-          Ja saps, mans de pianista retirat ...

-          Mmmm, això vol dir dits flexibles...

-          Estàs pensant en el que m'imagino? Mira que n'arribes a ser de marranota!!

La va besar mentre una mà baixava avall, buscant el seu sexe. La tela dels pantalons ja començava a estar humida.

-          Dona d'aigua, si sabessis les ganes que tinc de tastar-te!!

-          Per mi no te n'estiguis pas, tinc ganes de tenir-te allí baix...

Un bes llarg en el silenci del bosc.

De camí a la font havien passat per una clariana amb un pi inclinat. Van decidir fer marxa enrere i acomodar-se allà. Sentia l'escorça a la seva esquena i els dits d'ell per sobre les calcetes. Patia pels pantalons, ja els notava prou molls, de manera que va decidir abaixar-se'ls, oferint-li tot el seu sexe sense limitacions. Ell es va agenollar davant seu per mirar sense perdre detall. Li va confessar que el trobava preciós, que l'havia somiat, que era una meravella anatòmica. S'hi va amorrar, llepant-lo amb delicadesa i delit, amb ganes. Ella s'ho mirava, incrèdula, semblava impossible que allò estigués passant. Li agradava molt, molt més que amb cap altre abans. Des de sempre havia admirat l'habilitat d'aquell home per fer-la sentir bé, feliç, satisfeta i desitjada, fent servir només les paraules i mirades. Existia una estranya connexió, era evident, però mai s'hauria imaginat que arribessin a aquell punt.

Les cames li començaven a fer figa, tota ella tremolava. El tronc era prou ample per servir-li d'hamaca improvisada i així va acabar, sentint l'escorça entre les seves cames nues, directe al seu sexe, acompanyant la llengua i els dits d'ell. En un moment d'èxtasi va alçar la vista al cel trobant una lluna lluent, astre mare, que ja despuntava. Tan tard era ja?! Quantes hores havien passat? Havia perdut completament la noció del temps entregada totalment al plaer.

Sortint del seu estat hipnòtic es va activar, començant a descordar-li els botons de la bragueta amb una sola mà. Ni ella mateixa sabia com però ho estava aconseguint!! Ell l'ajudava, sense deixar de masturbar-la. Finalment tenien les mans un en el sexe de l'altre i podien gaudir d'aquell delit tan secretament desitjat. Verbalitzaven les sensacions d'una forma sorprenentment natural, com si aquell moment tan especial fos el més normal.

L'esclat li va regalar un raig que ell va admirar amb un dolç “que bonic, com m'agrada”. Ella va somriure entre avergonyida i complaguda. Acabaven d'establir un nou i alt nivell de confiança que convidava a fer un pas més endavant. En un rampell de desig ella es va apoderar del sexe del seu amic, volia  degustar-lo amb el mateix delit, volia tornar-li tot el plaer que aviat sentit gràcies a ell. Era tal el desig que ni va buscar una posició més còmode, tan sols es va incorporar; seguia sentint el contacte amb l'arbre, l'estava regant, el marcava amb la seva olor, com un animal... I també començava a notar una nova olor, la de l'excitació d'ell. 

Tot plegat els estava posant molt calents i xops però el temps no s'aturava i començava a fosquejar, calia emprendre el camí de tornada abans de trobar-se enmig d'una foscor que no convidava.

Caminaven intercanviant mirades, somriures, petons i abraçades, declarant inaugurat un nou estatus d'amistat, batejat amb un neguit que els acompanyaria al llarg de molts més dies, alguns mesos enllà...

Sortida eXXXcursionista

Tot just clarejava. Ens havíem aturat a pocs quilòmetres de la nostra destinació per fer un “esmorzar de forquilla” i acabar de despertar. També ajudaria a trencar el gel i la tensió provocats pel fet d'haver quedat, per fi, en persona. Cita atípica, calçats amb xiruques, equipats amb motxilla i bastons de trekking. Per davant 26 km de sender circular entre boscos i carenes, desnivell suau i predicció meteorològica prou favorable.

Durant l’esmorzar m’explicaves les meravelles naturals i arquitectòniques que ens trobaríem: monuments megalítics, ermites, cabanes de pastors, salts d’aigua i gorgs amb llegenda inclosa, molt en la nostra línia. Per a la meva tranquil·litat em vas ensenyar la ruta sobre mapa, demostrant coneixement de la zona i confirmant el seny que et caracteritza, malgrat a vegades siguis tan trapella.

En acabar d’esmorzar el dia ja era menys nit. Refrescava una mica però estava convençuda que la dessuadora faria nosa, en canvi, tu la vas endreçar a dins de la motxilla i més tard ho acabaria agraint. El cel no estava del tot serè però tampoc calia espantar-se per quatre nuvolets. Arribats a l’aparcament es feia evident la popularitat de la ruta. Quan descansa la muntanya? Els primers quilometres van ser un debat sobre l’ètica i el respecte per la natura; els dos l’estimàvem i respectàvem, per això ens indignava trobar-hi deixalles o senyals de poca sensibilitat. Creiem i volíem creure que en els boscos hi ha vida més enllà dels nostres sentits, per tant, calia endinsar-s’hi amb actitud respectuosa i agraïda.

Potser era per suggestió però ens sentíem estranyament acompanyats d’un silenci curiós. El nostre to de veu era prou suau per ser conscients dels sorolls que, en teoria, ens havien d’envoltar en aquesta època de l’any. Per acabar-ho d’arrodonir t’havies preparat a consciència un repertori de llegendes i històries locals que no deixaven indiferent. Gaudies caminant enmig d’aquella atmosfera de misteri. Em vas preguntar si tot anava bé, no hi havia motiu per dir el contrari. Ho portes a la sang, els temps de campaments marquen molt; ets expert en històries de por davant la foguera.

Enrere deixàvem refugis artificials, alguns més antics que altres, mentre el paisatge s’anava fent més feréstec. El meu nerviosisme no era tan sols per les teves històries sinó per la vida que es respirava allí, el moviment. Sentia calfreds, em semblava topar amb teranyines que apartava a cops de mà com qui espanta mosques. Em trobaves massa callada i em vas cedir la paraula canviant estratègicament de tema, gest que vaig agrair, doncs així desconnectava d’aquelles sensacions.  

Els ànims es van relaxar gràcies a la conversa més aviat “gamberra” i desenfadada. El grau de distensió va ser tal que, al cap d’un parell de quilometres, t’aturaves bruscament; ens havíem passat el trencant, calia tornar enrere. No era un error greu o això pensàvem. Metres avall havíem de trobar un sender que s’enfilava per l’esquerra; no hi havia manera, la malesa esborra els corriols. Amb camí ho sense calia enfilar la carena i, com que els dos som bosquerols,  tiraríem pel dret apartant el bardissar amb els bastons, tu obrint camí, jo seguint la teva traça i, de pas, gaudint d’una genial panoràmica del teu preciós i rodonet cul. Em distreia tant amb tal meravella davant dels meus ulls que no em fixava massa on posava els peus.

En relliscar em vaig aferrar a tu en un acte reflex però un dels meus bastons et va fer perdre l’equilibri i també vas caure. Relliscàvem pendent avall, ens bufetejaven les herbotes que estona abans havíem apartat, eren fuetades sense pietat. La pitjor part se la van emportar els braços al no portar-los coberts.  Esgarrinxades, rascades, res greu però coïa...

El millor de fer ruta amb un muntanyenc de debò és que vas preparat. En treure la petita farmaciola vas comentar els anys que tenia i el servei que t’havia fet. Em curaves amb delicadesa intentant calmar la meva explosiva mala llet, em sentia culpable perquè m’havia dedicat a mirar-te el cul en comptes de concentrar-me en el camí. Vaig acabar confessant la causa de l’accident i vas somriure tot cofoi, content perquè el teu cul m’havia fet perdre el camí de vista. La situació era graciosa però la ràbia m’havia negat els ulls. Vas apartar una llàgrima naixent i, al sentir el teu tacte, la carícia em va fer tancar els ulls i mossegar-me el llavi. Abans d’obrir-los ens havíem fos en un petó que va fer aflorar altres humitats més íntimes.

No ens vàrem aixecar, sinó tot el contrari, ja estàvem bruts, empolsinats, mig enfangats, ens acabàvem de fotre una bona patacada i l’adrenalina s’havia disparat. M’agafava a tu per no deixar-te fugir, tornant-te el petó amb una lleu mossegada. Les llengües van prendre vida i les mans també recorrien els nostres cossos de manera descarada. Vas posar la dessuadora a terra i m’hi vas fer estirar, detall que m’estalviava acabar amb els cabells plens de fulles i pinassa. Ens miràvem en silenci i desig contingut. Et vas treure la samarreta i vaig saludar aquell cos naturalment sa amb una ràfega de petons i llepades. Em vas treure la samarreta, vas admirar els meus pits i vas demanar si els podies alliberar de la seva presó. Ho havia estat desitjant des de la nostra primera conversa, me’n moria de ganes!!

Allí, perduts al mig del bosc, lluny de tot i de tothom, ens entregàvem a gaudir del plaer, oblidant-nos del rellotge i dels plans fets. Vaig demanar que em deixessis treure’m els pantalons, em vas ajudar amablement i, en abaixar-me les calcetes, vas comprovar la magnitud de la mullena. Primer hi vas passar un dit, el vas rellepar com si fos una piruleta; t’agradava el gust, la teva erecció ho deixava molt clar. Vas començar a masturbar-me delicadament, em volies fer patir i m’agradava, no hi havia pressa, em disposava a gaudir de la teva traça.

Notava com el meu cos es tensava i retorçava de plaer, sentia les nostres pells en contacte, els dos mig nus; volia igualtat de condicions i ens vam desempallegar dels teus pantalons. Vaig riure en reconèixer el tanga de la fotografia que em vas enviar quan el vas estrenar. T’apretava molt o això semblava. Em vaig incorporar per queixalar el teu massís i adorable cul, vas respondre amb una mossegada al coll per després passar la llengua pels meus mugrons i baixar melic avall. Em rellepaves amb golafreria, xarrupaves tot el líquid i jo feia esforços per no gemegar, patint per si algú ens descobria. De cop vaig recordar que ens trobàvem fora de qualsevol ruta senyalitzada, havíem ascendit entre bardissars, només algú prou desesperat passaria per allí. Això va fer que comencés a gemegar i a cada gemec tu insisties, més ràpid, més profund, més ràpid, més profund, més pressió, fins que em vaig córrer notant els regalims per tota la zona púbica. La teva barba havia quedat empastifada, em vas oferir la mà que t’havies passat per netejar-te i la vaig llepar, xuclant dit per dit.

Em tocava a mi, era el meu torn, una vegada em vas dir que et deixaries fer i ho volia comprovar. Vaig començar com sempre t’havia dit, passant la llengua per les teves orelles, refregant-te els pits suats sobre el teu cos; els acariciaves i intentaves capturar els mugrons amb els teus llavis, els tenia com dos diamants. Vaig baixar passant una llengua molla i serpentejant pel teu coll, mossegant-te un mugró i després l’altre. Gemegaves sense vergonya i allò em va posar a mil. Vaig jugar amb els teus mugrons mentre una mà buscava el teu sexe per començar a masturbar-te. Bategava, estava dur, el volia, el desitjava. La llengua va seguir baixant fins al pubis i la mà es va desplaçar per deixar lloc a la boca. Vaig acomodar els teus testicles sobre el meu palmell i el meu dit cor va buscar aquell raconet que tants homes encara no han descobert... Et menjava i t’estimulava notant les contraccions de plaer. Entre això i els teus crits podia saber que si seguia així acabaries aviat. Vaig fer una pausa per besar-te i deixar-te tastar el teu gust. Sempre t’he dit que et trobo atractiu però en aquell moment estaves diví.

La meva boqueta va tornar per feina anunciant que et deixava escollir el lloc a on descarregar. Vas somriure triomfant i reclamant el meu cul. El teu penis relliscava entre les galtes com si fos al mig d’una terrina de mantega, per si no hi havia prou humitat allò en creava més. Me’l vas clavar per damunt l’anus, notant com la teva llet relliscava cap al forat. Al incorporar-me una barreja de fluids penjaven avall, et vas estirar entre les meves cames, agafant-me pels turmells, i vas jugar a capturar-los mentre jo em masturbava damunt teu. Sentia falta d’equilibri, em vaig asseure amb l’esquena contra un pi, vas agafar-me per les cuixes i vas seguir llepant. Quan no vas poder més els teus dits van continuar donant-me plaer. L’excitació acumulada, la situació, la posició, la confiança que ens tenim i la teva evident experiència van aconseguir fer-me rajar en el sentit més literal: un rajolí va sortir directe a la teva panxa. Ens vam mirar, tu feies cara de sorprès i content, jo feia cara de demanar perdó mig avergonyida. Em vas abraçar i a cau d’orella em vas preguntar si portava preservatius. No m’havia imaginat que passaria res de tot això, no en portava, greu error. Tu els havies deixat al cotxe.

Ens vam estar besant durant una estona, refregaves el teu penis per la part interna de les cuixes, encara dur, humit, demanant més guerra. El sol brillava però no ens podíem exposar a quedar-nos sense llum al mig del bosc. Les tovalloletes ens van ajudar a sentir-nos més nets i còmodes. Un cop vestits tocava desfer el recorregut. Arribats al sender principal, només caminant uns 10 minuts, descobríem passat un revolt i perfectament indicat, el corriol que havíem estat incapaços de trobar. Ens vam abraçar rient com bojos i vam seguir avall, agafats de la mà, dedicant-nos mirades còmplices, somrient, pensant en el que ens esperava quan arribéssim al teu tot terreny...