1NTENS 1NTENT AC0MPLERT

Avís de nou missatge: “Ho sento potser arribaré tard; problemes informàtics”. La va trucar oferint la seva ajuda. Havien quedat i, vista la situació, no li costava gens donar-li un cop de mà. Ella va acceptar, no estaria tranquil·la marxant sense treure’s el problema del cap. Era la seva eina de treball i li preocupava.

Al cap de mitja hora li cedia la cadira mentre feia estiraments per alleugerir la tensió nerviosa. Ell va demostrar un domini excel·lent del sistema i una professionalitat total. Era evident que el cervell de l’aparell estava bastant creuat. Ella va aprofitar per acabar algunes tasques domèstiques, així el deixava fer amb tranquil·litat. Ell li anava explicant com estava la situació; el problema no era massa greu però demanava temps. Ella es va acostar per entendre què havia passat. La llum d’estiu emmirallava el seu escot a la pantalla de l’ordinador. Ell se’n va adonar i a partir d’aquí va disminuir la seva concentració. Altres pensaments li passaven pel cap... Les preguntes i comentaris el van tornar a la realitat.

­     -  Uuufff, quina calor...

­      - Et porto alguna cosa fresqueta per beure?

­     -  Sí, per favor. Gràcies, guapa!!

­      - Home, és el mínim que puc fer. Havíem quedat per anar a fer la cerveseta, no? A sobre que m’ajudes...

La complicitat, la calor, el joc de llums i reflexes van anar caldejant l’ambient. Ella, més calmada, també va començar a trobar divertida la situació. Mirava la pantalla des de darrera, inclinant-se de manera que ell pogués notar els seus pits contra l’esquena. També s’havia adonat de l’efecte mirall i li va semblar terriblement excitant. Jugava a desconcentrar-lo i ell li seguia el joc amb un posat aparentment seriós però amb cert somriure controlat.

En aquella posició tenia l’orella i el coll a l’abast, exposats, clarament indefensos; era una provocació massa deliciosa com per no sucumbir. Es va inclinar encara més, buscant-li el lòbul, excitada al saber ell adorava aquell gest. Va començar a fer servir la seva llengua tan bé com va poder, agafant-lo per les espatlles. Ell es deixava fer, entre gemecs i altres expressions de plaer. Ella jugava, de l’orella al coll, mentre amb l’altra mà anava explorant terreny fins trobar-se amb una erecció creixent.

Va fer girar la cadira per quedar cara a cara. Es van somriure, tots dos suaven. Ella es va desfer del top, deixant al descobert uns gairebé transparents sostenidors que empresonaven els seus generosos pits. Ell es va treure la samarreta. De seguida el va seguir excitant, ara llepant-li també els mugrons. El coneixia molt bé, massa. Sabia què havia de fer, a on i com. La gràcia és que ell també la coneixia. Va començar a deslligar el cordó dels pantalons pirates per a fer-hi entrar la mà i trobar-se amb un sexe humit, afamat de desig, inundat de plaer contingut. Ella seguia jugant amb la llengua, resseguint-li el pit. Ell la va començar a masturbar, poc a poc, suaument. Els dos gemegaven amb el ventilador del PC com a música de fons; sinònim de la calor d’aquella tarda...  Calor exterior, calor interior.

Havia arribat a l’orgasme amb relativa facilitat. Era un home amb un tacte sensible; ell també sabia fer. Es va ajupir per descordar-li els pantalons i alliberar aquell fal·lus dur, erecte, deliciós... Era la primera vegada que arribaven a un contacte tan íntim. En aquell moment cap dels dos es qüestionava res. Ell tornava a gemegar, dient que allò era molt bo, que ho feia molt bé, que l’estava tornant boig; fins que el va envair el dubte i la por. Ella el va calmar, somrient, mirant-lo als ulls, dient que es deixés fer. En asseure’s a sobre aviat va notar que la cadira no estava feta per a dos. Així que es va agenollar per tal de devorar-lo amb fam i vici. Recorria tot el gland i se l’empassava amb golafreria, fins al fons. Hi va jugar una estona, notant com creixia més, sentint-ne els batecs. Només es va aturar quan ell va anunciar que estava a punt. Va rebre la primera glopada a la boca per després deixar que li embrutés els pits. Ell es va incorporar per fer-la estirar al terra fred mentre li netejava les sines a llepades, tornant-li les mossegades a mugrons, coll i orella. No va fer escarafalls en sentir el seu propi gust en llavis aliens. De fet, tenia moltes ganes de llepar i, baixant la mà, va notar que hi havia molta humitat per aprofitar...

Llarga estona després compartien dutxa, aigua i sabó. Les mans buscaven plaer per tots els racons. Les boques i les llengües semblaven tenir vida pròpia. Cos amb cos, relliscosos, molls... En sortir de la dutxa es van estirar nus a prendre el sol a la terrassa, a recer de mirades furtives. Allà van seguir amb els seus jocs de delit fins al capvespre.

A dins l’ordinador hivernava. El problema estava resolt, però s’havien oblidat d’apagar l’aparell. Amagada en la penombra, una suggerent imatge il·lustrava el relat que el seu “innocent” amic havia estat llegint mentre ella es dedicava a estendre la roba, tot cantant una de les moltes cançons que compartien...

[ http://open.spotify.com/track/2ExhNXlKKFGjn9cwxQliU1 ]

Abans que ella iniciés cap maniobra de seducció, ell ja s’havia excitat llegint l’esborrany d’un relat sobre l’eròtica de la informàtica.

Des d’aquell dia, quan necessita un bon reset truca al seu amic i tècnic de màxima confiança. I ell, si pot, encantat de cobrar la feina amb dolces atencions i exuberants temptacions. Satisfet de poder llegir, en secret i abans que ningú, les excitants històries de la seva atrevida amiga. I orgullós de saber qui les inspira!

Pètals

Un vespre més era l'últim en abandonar el lloc de feina. Cansat i desanimat va pensar que tornar a casa a peu seria una bona idea per oxigenar el cervell. Notà la primera ràfega de vent quan intentava tancar la porta. L'aire li fuetejà la pell, el fred se li clavà com un ganivet. Es protegí el coll, ficà les mans a les butxaques i començà a caminar. Queia una fina cortina d'aigua, gairebé imperceptible; semblava que el vent l'escombrés abans no arribés a terra. L'aire era cada cop més fort i, de tant en tant, el vent udolava. Els carrers havien anat quedant deserts. La pluja guanyà intensitat, com si de cop algú hagués obert una aixeta. La caputxa de la jaqueta servia de ben poc. Aviat estaria xop de dalt a baix i les ràfegues de vent accentuaven la sensació de fred.

Aquell era un carrer ple de grans portals on refugiar-se, hi havia entrat més d'un cop, només per meravellar-se en la contemplació del luxe burgès. Tan de bo en trobés un d'obert... Amb prou feines podia caminar tenint el vent en contra. Girava el cap a cada portal fent una ullada ràpida, sense aturar-se. Una ràfega l'empenyé contra la paret. Davant seu la porta es movia, obrint-se i tancant-se uns pocs centímetres. Hagué de fer força per vèncer la resistència de l'aire. Un cop dins respirà alleugerit; per fi un recer, un descans. Els pocs metres caminant contra la força de la natura l'havien acabat d'esgotar. S'estava relaxant quan el llum començà a fallar. Es va sobresaltar. Arrambà l'esquena contra la paret; si marxava la llum, com a mínim no estaria al mig del pas. La situació li portà al cap els mals pensaments de sempre, idees de solitud, de desorientació, de no trobar sentit a la seva vida... Si com a mínim estigués ben acompanyat, tot seria tan diferent! Tancà els ulls recordant moments alegres, moments bonics, però sempre acabava arribant a moments de llàgrimes. Espolsà el cap volent espantar els fantasmes d'un passat massa recent com per haver-lo oblidat. S'agafà les mans, al canell hi duia un regal simbòlic que l'ancorava a sensacions agradables. Les acostà al cor buscant la calidesa de qui li havia regalat. Es tranquil·litzà, tancà els ulls, somrient.

Un espetec el tornà a la realitat. Mirà cap al carrer, completament fosc, sense enllumenat públic. Donà gràcies de ser en un portal amb llum d'emergència. La poca claror amb prou feines permetia distingir un pam enllà, res més. A fora la tempesta s'havia fet violenta. Els llamps il·luminaven la foscor i la pluja picava violentament contra el finestral de la porta. Recordà la relació entre l'aigua i els esperits. Gairebé hauria preferit seguir tenint pensaments pessimistes i no pas esotèrics. Es començà a sentir observat. En entrar aviat observat que la garita del conserge estava buida i, amb els sentits en alerta com tenia, n'hauria escoltat les passos. Si no hi havia ningú, per què tenia aquella sensació? S'agafà les espatlles abraçant-se a si mateix, tancà els ulls ben fort, esperant desfer-se de l'estranya por que creixia en el seu interior.

De sobte sentí com una força l'empenyia contra la paret, pressionant-li el pit. Volgué desfer l'abraçada però no podia. Ara sabia que no estava sol però tampoc era capaç de distingir qui o què intentava ofegar-lo. Pensà que potser només era un atac d'angoixa, producte del cansament o del pànic. No s'atrevia a obrir els ulls. Sentia com s'anava quedant sense aire; pel seu cervell passaven pensaments relacionats amb tot allò pendent per aconseguir. S'adonà de les immenses ganes de viure que tenia. Tornà a pensar en ella. Intentà desfer-se de l'estranya força i aleshores li arribà una olor dolça que ho embolcallà tot. La força deixà lloc a una nova sensació, menys violenta però igual d'inexplicable.

Alguna cosa se li estava entortolligant al coll, com una carícia que havia pujat del pit cap a les orelles i el clatell. La pressió era més lleu, semblant a una abraçada, i el pànic passà a ser a una calma que s'anà convertint en excitació. La carícia continuà pujant per darrera el clatell, embolcallant-li el cap, i tornà a baixar per les galtes, el pit, pels laterals del cos. Sentí una escalfor al pubis, el sexe en erecció, dur, a punt d'esclatar. Respirava excitat, mig gemegant. Fos el que fos, li acabaria provocant un orgasme. Ejaculà i es deixà caure, notant com la caiguda semblava sostinguda. En cap moment havia deixat de sentir la dolça olor de flors. Li recordava els geranis florits, l'estiu. S'estava recuperant, encara plovia però el vent havia afluixat. Tornà la llum. El vestíbul aparegué davant seu, completament buit però ple d'aquella olor que l'acompanyaria fins a casa.

Entrà al pis. Es sentia molt més cansat que de costum; havia perdut la noció del temps. Es despullà. Tenia l'olor enganxada a la pell, a la roba. Posà una rentadora i se n'anà a la dutxa. Es mirà la banyera. S'imposà la idea d'omplir-la d'aigua calenta i submergir-s'hi. Per fi l'esperat moment de relax. Tancà els ulls... L'olor de flors flotava per damunt l'olor del gel de bany. Tornà a sentir una fiblada d'excitació. Un calfred li pujà per la columna, del sexe fins a les cervicals. Feia molts anys que no sentia res semblant. Tancà els ulls. Pensà que una olor tan dolça només podia ser d'una dona sensible i afectuosa. Se l'imaginà: voluptuosa, generosa, entregant-se-li, donant-li plaer. De nou tornà a sentir la presència, les carícies. Estava tan esgotat que no va fer ni l'esforç de pensar. Si abans no li havia fet mal (al contrari, sentia que l'havia salvat) no tenia perquè fer-n'hi ara. L'aigua es bellugava en petits remolins entre les seves cames, semblava una banyera d'hidromassatge. Deixà caure els braços dins l'aigua i començà a jugar, movent els dits, notant com el líquid passava entremig. Tingué por de quedar-se adormit. S'esclarí i se n'anà directe al llit.

En apartar el cobrellit i el llençol el saludà de nou la dolça olor. Somrigué. Pensà que també era una dona juganera. S'estirà, derrotat, submís. Posà els braços en creu i, abans de quedar-se adormit, murmurejà “t'estimo” sense saber perquè ni a qui.

L'endemà el matí es despertà ben abrigat. L'olor dolça persistia en els llençols. Els aspirà profundament, rebent l'aroma del plaer. En moure les cames descobrí que necessitaria una altra dutxa i, també, canviar els llençols. Se sentia profundament satisfet, com quan s'adormia després d'haver fet l'amor. Es girà cap al costat buit del llit. Passà la mà buscant una escalfor que ja no hi era des de feia temps, massa temps... En trobar aquell tacte palpà millor. Obrí els ulls. Pètals? Apartà el llençol. Un mantell de pètals cobria l'altre meitat del llit. N'engrapà uns quants i, instintivament, se'ls acostà al nas. Aspirà fort. Mai oblidaria aquella olor. Ara només quedava l'esperança que tingués propietària i no es rendiria fins trobar-la.

Per això, quan coneix a una noia i s'hi acosta per fer-li dos petons tanca els ulls i aspira a fons... 

Foto: Silvana L. Merino 

Ai, Marquès!

S'havia fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb l'espai.

Després del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé ocupava tot l'estança.

• La teva és més gran...
• Com? Perdó?
• La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
• Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
• Quants llibres... Quina passada...
• Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
• I tant, endavant!

Per sorpresa meva, el fragment escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi tenia experiència...

Al acabar de llegir, el seu “Què et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.

• Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
• Gràcies.

Es va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant aquell moment.

Va buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis, abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre amb un “Fes, endavant...”

De l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me humida.

Sense deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons, besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.

• Xsssstt, quieta, no cal ...
• Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
• No pateixis, deixa'm fer, confia...

I li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt estimulant.

Malgrat la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt de la seva esquena.

Em va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no l'aturava...

Em vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al seu davant.

• Puc? Em deixes?
• Ja trigaves.

Va somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del tot.

• Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
• De debò vols que pari?
• No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
• Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
• Ets tan dolenta...
• Mira qui parla!

I ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins deixar-lo net del tot.

• Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
• Quedarà tot xop...
• Més ben igual!

D'una revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O espiar-nos?)

El primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.

• Ostres, quina mullena, nena!
• Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
• Sí, sí, ja prendré mesures ...

El segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces, va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins la matinada.

Els detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós, seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes de plaer que amaga al calaix.

L'endemà vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!), parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i els dos ens vam fondre en una rialla.

Sempre és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...

Conservo, encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.” 

Foto: El Marquès de la Lluna

Com un collar

T'havia anat despullant, una vegada més. Primer la part de dalt, gaudint del teu tors, sobretot dels teus mugrons. Després la part de baix, sense treure't la roba interior. Això feia més evident la teva humitat i excitació. Ignoraves que aquell dia tenia un regal per tu.

Vaig demanar que et relaxessis, et faria un massatge. M'encanta gaudir del tacte de la teva pell, de les teves reaccions, de com el contacte et fa estremir...

Vas somriure amb complicitat al veure el mocador de castells. Vaig demanar que aixequessis el cap i, sense dir res més, vaig privar-te del sentit de la vista.

Et deixaves fer, sempre t'han agradat els nostres jocs i molts cops has admès confiar en mi, sense por. Cert, saps que t'aprecio i seria incapaç de fer-te mal.

Em distreia recorrent la geografia del teu cos, dels pits al melic, passant per l'entrecuix i seguir baixant, jugant a fer créixer la teva incertesa, el teu desig.

La vibració et va fer somriure de nou. El petit aparell va repetir el mateix recorregut que havien fet les meves mans, però la teva reacció es va accentuar. Buscava induir-te a un estat d'incertesa i nerviosisme; lluny d'això semblaves estar entrant en un profund benestar, gairebé un son. Vaig preguntar si dormies, evidentment no. Vam riure, ens vam besar.

La vibració va centrar-se en la zona púbica, rodejant el teu sexe, ballant per les cuixes, per les natges, buscant les galtes del cul i fent intenció de dirigir-me al teu anus. Hi entraria? El teu cos s'arquejava cada cop que m'hi acostava. M'excitaven els teus canvis de respiració, tant que podia notar la meva pròpia humitat deixant-me xop el sexe, baixant cuixes avall... Però era dia d'anar a poc a poc, de gaudir de la sensualitat, d'alimentar la perversa passió que compartim.

Em vaig despullar, no ho podies veure però descaradament deixava que ho poguessis intuir. Faig refregar el meu cos contra el teu, pits i mans es van saludar. Una llepada, un altre petó, una mossegada. Era follia tenir-te a la meva disposició, amb total entrega, com una vulgar nina.

Un batec em va saludar al acostar els meus llavis al teu sexe; com m'agrada llepar-te'l quan està en el seu màxim punt d'excitació, omplint-me la boca dels teus regalims... Ets un vici!

Vaig pujar a llepar-te el coll, buscant les orelles i passant per aquell punt que tant t'agrada, per arrencar-te un parell de gemecs. Fingia voler besar-te i tu mostraves disposició a correspondre'm, com sempre, però agafant-te pels cabells et vaig allunyar del teu desig. No hi hauria bes, només lleparia els teus llavis. Somreies amb satisfacció davant la meva brutalitat. Sé que t'agrada fer-me perdre el control...

Intentant excitar-te, qui més s'excitava era jo. Volia la teva mirada, sentir els teus ulls clavats al meu cos, llegir-hi el desig, la follia, el descontrol. Et vaig posar la mà al front i bruscament vaig tirar cap avall el mocador. Quedà mig encallat al teu coll, talment com un collar.

Per un moment vaig tenir una visió que ja no marxaria del meu cap.

Vull follar-te, a quatre grapes.

En bones mans

Primer relat de la sèrie "Reptes"

L'havia deixat que es despullés amb tota intimitat mentre ell anava a posar-se roba còmoda per tenir prou llibertat de moviments. L'habitació feia bona olor, la temperatura era agradable i la música convidava a relaxar-se. L'esperava nua, estirada de bocaterrosa sobre la camilla. La va saludar amb veu suau, per no sobresaltar-la. Li va demanar si estava a punt. No havia de fer res més que deixar-lo fer. I així va ser.

Sentia i percebia els seus moviments. El moment de destapar el pot d'oli. Ametlles amb taronja i canyella; només sentir-ne l'olor ja es va excitar. Ho hauria notat? Impossible dissimular les seves reaccions orgàniques. Va començar a les espatlles, moviments ferms però sense dolor, destensant els tendons carregats de tantes hores asseguda davant l'ordinador. Va seguir baixant, les lumbars també agraïen aquella dedicació. Començà a untar-li les cames, de les cuixes avall, de manera tubular, envoltant-li tota l'extremitat. Notava com la circulació fluïa millor. Si fos home, va pensar, segur que ja tindria una bona erecció. Quan les cames s'havien relaxat, se li va acostar a l'orella i, amb to maliciós, li va demanar permís per un massatge de glutis sense censures.

Sentia les seves mans engrapant-li les galtes del cul, amb els polzes a la part interior, perillosament a prop del forat. L'acariciava subtilment, s'hi acostava sense acabar-hi d'arribar. I ella s'anava mullant i mullant... Va fer lliscar una mà cap a davant, buscant el seu pubis, fent pressió. Aleshores va realitzar aquella maniobra tan sensacional, de plaer total. Un dit a cada forat i un altre al clítoris. Instintivament ella aixecava el cul per facilitar-li la feina. Li va fer obrir les cames, una mica més. Es va enfilar a la camilla mentre s'acabava de despullar. Els cossos relliscaven un amb l'altre, li refregava el sexe pel cul sense deixar de masturbar-la. Ella respirava més fort, el volia sentir dins seu, desitjava que la penetrés. Per sort no es va fer pregar. Va començar suau, rítmicament, fent-li petons al clatell, buscant-li els pits.

Va indicar que es girés, la part de davant també tenia dret al seu temps de relaxació. Ja seguirien jugant... Va començar destensant clavícules, posant-li la pell de gallina. Es va dedicar als braços, als dits, destensant tota la musculatura. Va tornar als seus pits. Una dosi extra d'oli. Als dos els agradava. Va baixar al ventre, mimant des de fora tot el seu aparell reproductor, sacralitzant la seva divinitat femenina, amb cura, respecte i devoció. La punta dels dits arribava just a on havia d'arribar, acariciant l'inici del pubis. Va acabar d'arribar molt lentament allà on ella el volia sentir. Els dits es van obrir pas entre els seus llavis, jugant amb ells. Es començava a remoure nerviosa i ell va tenir pietat. La llengua va saludar a un clítoris dur, ple de sang, sensibilitzat. Li va buscar les mans per avocar-li una mica d'oli. Ella va saber què havia de fer davant el generós gest; s'untava els pits amb moviments circulars, agafant-los fort, estirant-se els mugrons. I ell seguia llepant, masturbant, com si res passés a la part de dalt. Minuts després, orgasmes després, van intercanviar posicions. Es va untar de nou les mans, després d'haver-li donat una tovallola perquè s'eixugués les seves i pogués donar-se plaer lliurement.

La boca es va apoderar del mugró esquerre, desenfrenament, sense pietat, provocant un lleu dolor. Mentrestant uns dits pessigaven el mugró dret, alternant petits copets a la base del pit. No només sabia com fer anar les mans, sinó també la llengua; i ella n'estava gaudint d'allò més, tal com li havia promès. Les convulsions de plaer feien evident l'èxit d'aquell treball en equip. Atent a les seves reaccions, la va acomodar bé a la camilla per fer-li l'amor de manera salvatge, passional; però els petons i les mirades transmetien dolçor, complicitat.

En un rampell, van deixar la camilla per acabar al terra. Ella volia dominar la situació, prendre-li el control. Volia gaudir manant, fent-lo obeir sense pronunciar cap paraula. Ell va somriure, no li importava deixar-se fer, és més, sabia que en gaudiria molt, es coneixien prou bé. Només recordar l'últim cop que havia sentit aquell alè al sexe, aquest va reaccionar simpàticament, salutació que ella li va tornar amb una llepada de la base a la punta, abans de dedicar-se a l'escrot i l'anus. Ara qui gemegava i es movia convulsivament era ell.

Es va untar bé les mans. Amb una anava buscant fer-se lloc a l'interior del forat, mentre l'altra el masturbava, sense deixar de besar-lo amb llengua lasciva i juganera, atrapant-li el llavis entre les seves dents. Va dirigir-se cap avall, acomiadant-se amb una mirada i un somriure. Ell es mossegava el llavi, conscient del què estava a punt de passar. El tornava boig quan li feia allò, d'aquella manera. Sabia que s'acabaria escorrent a la boca d'ella o potser seria tant dolenta de deixar-lo rajar escandalosament sobre el seu propi cos (amb la possibilitat que, estimulada la pròstata, s'arribés a esquitxar la cara) per després netejar-lo amb la llengua, descaradament.

Va devorar la primera glopada però, com havia imaginat, va deixar que les següents cobrissin la seva pell. En el fons l'excitava notar el seu propi semen, calent, colpejant furiosament. Però aquell cop ella va reaccionar de manera inesperada i, en comptes de netejar-lo com era costum, el va abraçar, empastifant-se els dos. Els cossos tornaven a relliscar. Refregaven el semen i els fluids femenins. L'olor els va fer embogir. Sobretot a ell. Davant la novetat, l'instint animal va despertar i, en un moment, la va posar de quatre grapes. Ell també volia estimular-li el cul, tot, del tot. I així ho va fer, acompanyant la penetració amb furioses carícies a aquell sexe completament xop i relliscós.

S'havien dutxat, els dos feien bona olor; una agradable aroma a essències, fresca i relaxant. Ella va somriure, estirada al llit, allargant-li les mans. Ell li va tornar el somriure, omplint-les d'oli. Altre cop començava el joc, però aquesta vegada no buscarien saciar el desig, sinó donar plaer als seus sentits.

L'endemà els llençols conservarien durant tot el dia una dolça olor, la mateixa que impregnava aquells cossos nus abandonats al son profund, al descans absolut, al benestar de la plenitud compartida.

Foto gentilesa de MiuqdeSedlac. 

Moltes gràcies!