dilluns, 30 de novembre del 2015

Regust de cervesa (Nit de luxúria)

Feia estona que s'hi fixava. Entre canya i canya servida els ulls se li anaven cap a la parada del davant on una noia morena, amb una faldilla molt curta i una samarreta de tires, venia arracades, anells, joiers i mirallets. Se li havien anat els ulls quan, mentre endreçava l'aparador, s'havia posat a quatre grapes i la faldilla li havia ofert una visió esplendorosa de les seves cuixes. Ell s'havia hagut d'apujar les ulleres de pasta negres, gest que feia quan es posava nerviós.

Durant tota la tarda, mentre servia les cerveses (la de blat, la torrada i una de doble fermentació que era l'estrella de la casa) no es treia del cap la imatge de la noia a quatre grapes. Es veia apujant-li la faldilleta fins a deixar a la vista unes calcetes que s'imaginava minúscules, abaixant-les d'una estrebada i envestint-la. Era mirar-la i notar una erecció traïdora que li burxava els pantalons de lli. Prengué un glop de cervesa de blat i s'apujà les ulleres. Per un moment li va semblar copsar la mirada de la noia, reflectida en un mirall de darrere el mostrador que servia a les clientes per mirar-se les arracades. Va ser un instant molt breu però sota les ulleres de pasta, negres com les seves, uns ulls verds i vius se'l miraven, com a mínim amb curiositat.
La joiera anava enfeinada ensenyant anells i ajustant polseres però s’havia adonat de les mirades del noi de la parada de cerveses. Aprofitava el reflex dels miralls per controlar-lo. Al principi es va molestar. Au, un altre sortit! En mal moment havia agafat a corre cuita aquella faldilla tan curta. I a més, es va mossegar el llavi, les calcetes que s'havia posat eren aquelles... Uf!... Però una llambregada ràpida al mirall de motllures barroques que tenia dins la parada li va servir per comprovar que li quedava un culet la mar de maco. Va somriure. El mirall també va mostrar amb més bons ulls el noi de les cerveses. Potser se la mirava desvergonyidament però el trobava interessant. Prim, però no massa. Alt, cabells castanys deliciosament desendreçats, unes ulleres de pasta que li quedaven prou bé. I uns pantalons de lli molt xulos. Uns pantalons de lli que quan va haver de sortir de la parada per recollir un vas que havia caigut van mostrar-li una erecció molt generosa. Des d'aquell moment ja no va poder concentrar-se en les clientes i no feia més que veure, en tots els miralls, aquella tibantor tan apetitosa.

Aviat seria hora de recollir i la gentada anava minvant buscant on menjar. Va decidir fer el mateix. No tenia clar què soparia però si amb què voldria acompanyar el sopar…

-       Hola, sóc de la parada del davant. La fas tu, la cervesa?
-       I tant. La vols tastar?
-       Sí, però no sabria per on començar…
-       Com t’agraden?
-       M’agrada tota, no ho sé…
-       Mira, et proposo un maridatge. Tinc un amic que està en una parada de formatges. Recullo i anem a trobar-lo. Et sembla bé?
-       Perfecte. Aprofitaré per saludar a un conegut que fa pizzes.
-       Veus que bé, ja tindrem el sopar!
-       Però no em ve de gust menjar al carrer. Podem fer el maridatge al darrera de la meva furgona?
-       Per mi no hi ha cap problema. Serà un plaer - I va lamentar el comentari per si ella sospitava alguna intenció oculta...


Va obrir la porta i amb un somriure el va convidar a entrar en aquell espai reduït. El darrera de la furgoneta estava perfectament equipat. Un armari, una nevereta, una pica amb un mirall (que servia per rentar-se la cara o fregar els utensilis de cuina) i una tauleta on li va indicar que diposités aquella safata amb uns talls de formatge que feien salivar. Ell es va situar en un racó al costat de la tauleta per no fer-li nosa. Quan ella va anar per ficar les cerveses a la nevera, sense voler, li va refregar els seus pits generosos a l’esquena. Va ser un frec gairebé imperceptible però suficient perquè els notés i sentís un calfred d’excitació acompanyat d’un bony als seus pantalons. Ella es va disculpar i va riure en veure’l vermell com un tomàquet. En el fons li agradaven els nois amb un punt de timidesa. Van estar parlant de joies i cerveses durant una estona, fins que ell va treure dues ampolles de cervesa torrada.

-       Em sembla que aquesta és la que més t’agradarà, combina amb el formatge i diria que t’agraden les coses dures… Amb caràcter...- Es va posar vermell altre cop, el subconscient l’havia traït de manera descarada.

Ella no hi va veure cap mala intenció, al contrari, va dir que li agradava notar el regust al fons del paladar i aquella afirmació va provocar-li un augment de l’erecció que intentava amagar. Aquella noia el posava molt nerviós amb simples comentaris innocents però la combinació del seu somriure i la naturalitat de la seva actitud creaven una atmosfera molt sensual.

Entre la cervesa, els talls de pizza i el formatge es van anar animant. En cert moment ella va dir que tenia calor mentre es ventilava movent la samarreta de tires que duia i mostrant sense voler el naixement dels pits. Ell va maleir no haver-se posat aquella samarreta rosa tan fresca que tenia un toc gai però era ideal a l’estiu. Realment començava a fer calor allà dins. Ella va obrir la porta però no passava ni un bri d’aire; la xafogor la posava molt nerviosa.

-       M’estic morint de calor!! Et fa res si em trec la samarreta?
-       No, no i ara, no em molesta…
-       Posa’t còmode si vols, no tinguis vergonya!


I així van acabar, ella amb uns sostenidors negres gairebé transparents i ell amb tot el pit a l’aire, preguntant-se on era la trampa perquè allò semblava un somni. Per un moment li va semblar descobrir el secret, i si era lesbiana? Ella se’l mirava, riallera…

-       Ets molt tímid, oi?
-       Una mica… Sap greu… Em sento ridícul.
-       Per què?
-       Estic tancat dins una furgoneta amb una dona guapa, mig despullada i no m’atreveixo a tocar-te.
-       Et faig por? M’has estat mirant tot el dia…
-       Perdona, no era la meva intenció…
-       Haha, m’encantes! M’agraden els homes com tu! I a tu, què t’agrada?


Aquella conversa li va donar prou valor per respondre que li agradaven els seus pits, les seves cuixes, el cul, el somriure, els seus ulls... Poc més va poder afegir. El va empènyer contra la porta tancada i se li va tirar a sobre besant-lo amb lasciva passió. Ell va reaccionar buscant-li els pits, dubtant si alliberar-los o no. Ella va resoldre el dubte. El posava calent que fos una dona directa, decidida i amb les idees clares. Seguia els seus instints, sense por a ser jutjada. Ella va començar a descordar-li els pantalons. No el deixava respirar. Es besaven, es fotien mà, es llepaven… Ell li va treure la faldilla, admirant les calcetes que havia pogut intuir al llarg del dia. Va somriure en comprovar que estaven humides… Va fer lliscar un dit per sota la tela, buscant la humitat. Ella, com era d’esperar, no es va quedar quieta. El va fer canviar de posició; d’esquena a terra i ella de quatre grapes damunt seu, començant a devorar-li el sexe cada cop més dur. Sentia que estava a punt d’esclatar quan algú va trucar la porta pronunciant el nom de la noia. Ella no va respondre, només va acabar d’obrir les portes sense deixar de fer el que estava fent. El noi va reconèixer el pizzer artesà que els havia regalat part del sopar. La complicitat entre aquell parell de firaires era evident. El pizzer es va despullar després d’haver-li etzibat una plantofada al cul, gest que ella va respondre girant-se somrient i besant-lo. El cerveser al·lucinava molt més que abans. Aquell tio semblava no fer-li fàstics a res i ella encantada! Mentre assimilava la situació, l’altre paio va començar a penetrar a la joiera sense que aquesta abandones la seva piruleta. Allò era massa!! Un trio sense previ avís?

Als pocs minuts va reaccionar. Volia entaforar la llengua a l’entrecuix de la joiera i per fer-ho hauria de prendre-li el lloc al pizzer però no sabia com aconseguir el seu objectiu. Es va remoure, nerviós. Ella el va mirar i només amb aquell gest va entendre la situació.

-       Genís, atura’t un moment, rei.
-       Què passa, Diana? T’he fet mal?
-       No, és per ell… - I va senyalar al cerveser.
-       Oh, que descortès, cert. Genís… - El pizzer va allargar la mà al cerveser amb total naturalitat i aquest va anar a clavar els ulls al pitjor lloc. Allò el va acabar de destrempar… Com competir en aquelles condicions?
-       Lluc. Encantat. I sorprès… Això no m’havia passat mai…
-       Oh, tranquil, la Diana i jo ens trobem a moltes fires i… Bé, ja has vist… Perdona, la confiança…


La Diana volent fer sentir-lo més còmode el va besar mentre el pizzer li picava l’ullet i feia un gest al·ludint al volum dels pits de la noia. En Lluc va somriure agraint la complicitat masculina i va engrapar una de les generoses sines. En Genís, sense esperar permís, va començar a llepar l’altra. La Diana gemegava i alternava petons i llepades amb les dues boques masculines, ocupant les mans posant a to els membres del seus companys. Aviat el plaer va fer que en Lluc s’oblidés de certs tabús i es deixés dur.

En Genís el va fer estirar, al principi allò el va posar nerviós però de seguida va entendre la seva intenció, que no era cap altra que tornar al moment interromput… La Diana va començar a cavalcar en Lluc mentre en Genís llepava l’esquena i el cul de la noia. En Lluc s’excitava cada cop més, perdent la poca vergonya que li quedava. Quan es va afegir als gemecs de la Diana, en Genís va saber que era el seu torn. Va penetrar el cul de la joiera. En Lluc va experimentar una sensació estranya, diferent, però molt plaent. Tant que als pocs minuts va començar a cridar advertint que aviat arribaria al punt final… La Diana el va mirar, va somriure i el va besar mentre ell es deixava anar del tot, buidant-se dins aquella dona sensual i salvatge. Però encara no s’havia acabat...

En Genís va deixar de follar a la joiera per esquitxar-li l’esquena i, de rebot, el pit d’en Lluc. D’una revolada els dos estaven netejant a en Lluc, ella per baix i ell per dalt. El cerveser es deixava fer, sabent que mai més viuria res semblant. Un cop net va decidir prendre la iniciativa. Va fer seure a la Diana, li va obrir bé les cames i va començar a menjar-se-la amb devoció. Ella li acariciava els cabells a contra pèl provocant-li un calfred de gust. De cop va notar en Genís estirat al seu costat; li va clavar uns copets a l’abdomen i ell es va arquejar per deixar que el seu nou amic s’acomodés a sota, disposat a estimular el darrera de la noia. La Diana s’anava excitant per moments i aviat els va sorprendre una ruixada de plaer; el pizzer va somriure triomfant, en Lluc no s’ho creia. En Genís demostrava tenir molt coneixement dels gustos i debilitats de la Diana. Quants cops s’haurien vist? Quants anys feia que es veien?

Van acabar de passar la nit gaudint de la seva particular orgia. En el transcurs de la matinada en Lluc va descobrir que en Genís era bisexual i que, quan t’alliberes dels prejudicis i dels tabús, pots acabar despertant dins una furgoneta amb olor a sexe, pizza i formatge, mig abraçat a un altre home, amb una dona voluptuosa arrambada a tu i un regust de cervesa al paladar que sempre et recordarà aquella nit tan especial…

A la següent fira en Lluc presentava una cervesa nova: “Nit de luxúria”...

2 comentaris:

  1. Jajaja... caram com està el gremi català de firaires artesans... quin goig i quina salut...Són aquestes situacions les que fan passar estones ben divertides i luxurioses en el moment i el lloc més inesperat... En Genís, en LLuc i la Diana de ben segur que continuaran gaudint d'aquesta llibertat sexual arreu del país i sense complexos...

    Molt divertit!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Solidaritat entre firaires... ;-) Celebro que t'hagi agradat!!
      Salut!!

      Elimina