divendres, 17 de juliol de 2009

Tardes d'estiu

Tardes d'estiu, que llargues se'm fan.
Eternes i massa sovint solitàries...

És quan més t'enyoro,
quan més trobo a faltar la teva presència,
quan més desitjaria que fossis aquí, amb mi,
al meu costat, junts...

Aleshores el temps s'acceleraria de forma misteriosa
i al només arribar seria l'hora del comiat.

Tardes d'estiu,
el meu pensament demana distreure's
per no trobar-te tant a faltar,
per deixar de pensar en tu
i no recordar....

Tardes d'estiu, ni la migdiada em salva
sé que et podria somniar
i al despertar-me seria més dura la realitat.

Tardes d'estiu, què fer-ne d'elles?
Quin desig els puc demanar
que em puguin otorgar?

Veure't, abraçar-te;
olorar-te, besar-te;
acariciar-te i no parar.

1 comentari:

  1. Molt bo. Cuan t´ho pasas bé no t´adones que el temps pasa i cuan contemples com pasa el temps, es fa etern.

    ResponElimina