divendres, 29 de gener de 2010

Fragments estripats [Bloc del Netlog]

Un cotxe traçant elS revolts... un mòbil que sona... tAnts i tants records ... tantes paraules, tants petons perduts... Roques i arbres; Vidres entelAts... Plens de vida, moments fora del tempS...

La Lluna enS mira i jO et dic adéu; uNa part de tu ha fugit, una part de mi jA no hi és...

Comencem sense ser un principi, distants i prudents... Per sempre, fins mai.
Etern.
Fort, profund i màgic... Fins el final.

Llévame a perderme
dónde este junto a ti,
caminando sobre las hojas
tan solo el recuerdo me queda,
el anhelo de mirarte
cuando tan solo soñarte puedo.
Ya nada me inspira

Me quedaré junto al viejo árbol
dónde grabé un día tu nombre,
dónde me abrazo llorando
a sus ramas tristes...
¿porque no estás?

[Amadeüs]
Quan ja no tens res a perdre o quan el que pots perdre ja no és res del que tens ... no importa pecar de sinceritat, baixar-se els pantalons, empassar-se l'orgull i dir la veritat amb el cor a la mà!! :)

I al final queda una gran sensació de pau i felicitat sabent que has fet el que havies de fer, que potser has tardat i potser no ha sigut com voldries però ja està fet, ja està dit, ja està vomitat. :)

Punt ... i a part :) Passem pàgina, el llibre ja s'està fent pesat!! :) Fi del capítol. Inici de l'aventura. :)

La veritat és aquesta, qui realment es preocupi per tu voldrà estar al teu costat, et farà costat. Les paraules boniques necessiten accions simplement meravelloses que els facin justícia... :)

Una flor ja pot ser molt preciosa que si no la cuides s'acabarà morint i podrint... s'ha de ser realment estúpid per deixar-se perdre tanta bellesa!! :)

Agraeixo el més mínim petit esforç, valoro el simple gest d'un SMS inesperat convidant a compartir una estona (per curta que sigui). Tan difícil no és, o sí?! :)

Tot és voler... fer-ho realitat.

Ara ho veig tot molt més clar, reconec que potser  m'havia equivocat... la propera vegada quan tingui un dubte ja sé què (NO) he de fer...

Era molt bo, en sabia, tenia art. Havia nascut per seduir i, a la vegada, deixar-se seduir. Havia aprofitat els anys i l'experiència, tot i ser relativament jove. Sabia fer-se irresistible, sabia tenir-les contentes, la paraula adequada en el moment precís, poc o molt totes les dones s'assemblaven, era més senzill del que molts homes s'imaginaven. Però no havia previst que una dona com ella es creués en el seu camí i li desmontés tota la teoria apresa... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada