dimarts, 6 de juliol de 2010

Recuperant el meu jo enterrat

Novembre de 2004...

Estant amb tu la meva bèstia es desferma. És alliberar tots els dimonis, donar sortida a una inofensiva perversió creixent. De dia una fada plena de bondat i virtuts, de nit una bruixa cruel que juga amb la teva valentia. Alimentant-me dels teus gemecs, nodrint-me de la teva passió, saciant la meva set amb els teus fluids... Amb tu seria capaç de traspassar la meva pròpia frontera, oblidar-me de la correcció i les bones maneres... Tenint-te a tu no seria humana..

Com xarrupant gotes de matinal rosada, enmig de tifons i huracans de luxúria; com deixant-me transportar a un altre món, sentint com tot el meu cos s'estremeix de plaer... Un calfred que sembla no acabar, fondejant les profunditats d'un veritable orgasme; felicitat silenciada, mesurant el descontrol. Por de sentir com el desig és real.



Em condueixes per camins foscos però agradables, per senders terrorífics als ulls humans però practicables. M'arribes al fons, fins i tot abans d'haver entrat... M'agafen anhels de bogeria, de transformació irracional. Mesurant la desmesura, saber que l'altre ja controlarà... Esperant que sàpigues aturar-me en el moment que vulgui abandonar-me a la bestialitat. No deixar que em faci mal...

Passió creixent, ganes de fer-te meu. Encadenar-te a mi, alimentant-te dels millors dolços, oferint-te els nèctars més suculents. Deixar que se'm mengis per postres, ser la teva pitjor embriaguesa. Festí de carn desitjable, oferint-me després de la resistència. Amb rampells de violència controlada, fent-te participar de la meva ruborització secreta.

Em transformes, rescates allò que sempre he amagat per temor. Enfonsaria les meves dents fins destrossar-te de plaer, recorreria cada centímetre de la teva pell mil dies seguits i encara no tindria prou...

Graó a graó, una escala que em condueix al teu interior. Provocant des de la distància, innocent criatura juganera. Al teu davant ser-ne la víctima, salvaguardada voler alimentar el teu foc...

Deixa'm ser cruel i perversa, deixa'm ser dolça com la mel, deixa'm ser fugaç com una estrella, deixa'm ser persistent com el dolor. Deixa'm ser lluna plena, deixa'm ser el teu sol, deixa'm ser la teva donzella, deixa'm ser desconsol. Deixa'm ser una fera, deixa'm ser la teva petita companyia. Deixa'm ser tranquil•la i serena, deixa'm ser un torbellí de desenfrè i agonia. Deixa'm ser àcida i amarga, deixa'm ser picant. Deixa'm ser lliure i atura'm quan voli massa alt...

Ets la meva droga perfecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada