dijous, 30 de desembre de 2010

Secret

Vinc a les nits, de puntetes; sssssshhhhh....

Et llepo l'orella, te la mossego, baixo cap al coll i baixant, baixant, m'aturo als teus mugrons, per escalfar motors (escalfar-te més? sí, més!!) i segueixo avall, fins allà on t'agrada tant, on ens agrada tant... I m'hi estic tot el temps que em deixis, tot el temps que pugui. I qui sap, potser et vull tastar sencer, del tot dins meu, del tot dins teu... Olorar les nostres suors, els nostres licors, la nostra pell amarada d'amor, de plaer, de llibertat, d’èxtasi luxuriós.
Aleshores ja estarem junts de veritat i no caldrà res més perquè aquest moment serà nostre, hi ho serà TOT per a nosaltres, per sempre més. I el podrem recordar quan vulguem, quan ho desitgem, sigui amb qui sigui, on sigui i com sigui. Sense res més.

Em desperto, encara humida. Deixo que l'aire del mati acariciï el meu cos nu. Assaboreixo el teu record. T'espero, et convido, et vull un altre cop...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada