Sempre és agradable
canviar de paisatge i treballar en bona companyia, lluny d'allò quotidià. M’havien
enviat a un acte cultural a la capital del Baix Camp. M’acompanyava un dels
altres redactors, ens coneixíem poc però últimament ens enviaven junts a tot
arreu, deien que fèiem un bon equip. Per a nosaltres perfecte, ens enteníem
prou bé i podíem treballar còmodament. Havíem escollit un hotel amb ubicació
estratègica, sabíem que tindríem poc temps lliure però volíem aprofitar el
viatge per fer cultura i conèixer la ciutat.
Tot va anar perfecte,
sense cap contratemps (excepte haver-nos perdut només arribar ...) però al
tornar a l’hotel, després de la gala, vaig tenir un sobresalt. Les habitacions
ens comunicaven indirectament a través de la finestra del lavabo i es podia sentir perfectament qui
hi havia a l’habitació veïna... Gairebé hauria preferit sentir una parella
gaudint del sexe que no pas aquella cançó, bé, el problema no va ser la cançó,
sinó reconèixer la veu que la cantava. El cor em va fer un salt, no podia ser
que fos ell.
Vaig sortir del
lavabo molt seriosa, tant que el meu company va preguntar si em trobava bé. La
confiança va fer que li expliqués el meu descobriment. Ell, tot maliciós, em va
suggerir que anés a fer-li una visita al nostre veí, segurament pensava que no
en seria capaç. Dubtava però la temptació de recuperar el contacte amb un
músic, amic i antic amant va ser superior a mi. Els pocs metres que separaven
les habitacions es van fer eterns.
Un parell de tocs a
la porta. No responia. Vaig acostar l’orella, el sentia parlant per telèfon.
Després d'esperar uns minuts vaig tornar a enganxar l’orella a la porta;
silenci. Dos tocs més a la porta i aquesta vegada un “Sí? Qui ha?”. Vaig
respondre fent servir el seu sobrenom i demanant que m’obrís. Va aparèixer
sense samarreta i amb cara d'incrèdul.
-
Però, què fas tu aquí? D’on surts?
-
De l’habitació del costat. T’he
sentit des del lavabo, t’he reconegut i fa tant que ...
-
Ppfffff, em deixes fred i mira que
mai m’havia passat això amb tu!! Estàs sola?
-
No, he vingut per feina, estic amb
un company.
-
Mmmm, compartiu habitació? Caram,
poc treballareu!!
-
Havent de pagar nosaltres no estem
per gaires despeses. És una relació estrictament professional, no t’imaginis
res.
-
Mmmm, saps què passa? Més que
imaginar ara de cop i volta m’he recordat de l’últim cop que vam estar junts.
-
Últim i únic, voldràs dir. Vas
desaparèixer sense deixar rastre. No sabia que pensar..
-
Té una explicació, segur que ja
t’ho imagines i ho entens.
-
Sí, em vas dir que volies canviar
d'estil de vida, que volies fer bondat, allunyar-te de les temptacions.
T’hauria deixat tranquil, no calia ser tan radical.
-
Era pel meu bé, o et penses que és
fàcil oblidar i no voler repetir?
Silenci llarg,
incòmode.
-
Començo a pensar que no hauria
d'haver vingut, perdona’m.
-
No dona, no. Si m’alegro molt de
veure’t, m’encanta la casualitat i no puc evitar pensar que per algun motiu
serà... Tens pressa?
-
Bé, pressa, pressa no, però hauria
de parlar amb l’Eloi, el meu company, no el vull deixar tirat sense motiu.
-
Aaaiiss, tan bona noia ella.
Digues-li que un vell amic et segresta un parell d'horetes, acceptes?
-
D’acord, ara torno.
L’Eloi m’esperava
llegint estirat sobre el llit. Em va interrogar amb la mirada.
-
Et molesta si et deixo sol un
parell d'hores?
-
Només un parell d’hores? Ei, ja
hem fet la feina, no hi ha pressa. Això sí, recorda que hem pactat aprofitar el
matí demà o sigui que tu mateixa.
-
Què insinues?
-
Que si vols no cal que dormis a
aquesta habitació, tonta!
- Ep, ep, frena,
frena!! No he dit res de ...
-
No has de dir res però ho portes
escrit a la cara. Ves, va, passa-t’ho bé i no cridis gaire que sinó et sentiré
i després et farà vergonya!
-
Animalot! Dues hores i torno o et
dic on dormo, entesos?
-
Entesos, vinga ves!
Quan vaig tornar a
l’habitació veïna la porta era oberta. El fet de tenir només un llit feia que
semblés més gran que la nostra. S’estava cordant les sabates. Això volia dir
que no ens quedaríem allí. Vaig respirar alleujada.
-
Anem a prendre alguna cosa, et
sembla bé? Conec un lloc que t’agradarà.
Pel camí em parlava
de la seva nova vida. Havia estat pare, se’l veia molt feliç però també podia
llegir-li un punt de tristesa als ulls. Enyorava la “mala vida”, li costava
domar a la bèstia. Aviat vam arribar al lloc, un casal independentista, m’ho
hauria d'haver imaginat venint d'ell. Despertaferro.
La cervesa, la
música, la nit i l’ambient fan anar minvant les defenses. Ens costava estar
tant a prop i no tocar-nos; cadascú tenia una mà a sobre la cama de l’altre i
tot parlant vam començar a jugar a fer-les córrer, pujant cap a l’entrecuix, a
veure qui dels dos s’aturava abans. Ens desafiàvem amb la mirada, somrèiem.
Estàvem jugant com havíem fet anys enrere. Passejàvem els dits per la part
interna de les cuixes, ens estàvem excitant per moments, el cor desbocat, la
respiració accelerada; o ho aturàvem ara o ja no hi hauria remei. Vaig pensar
que anar al lavabo seria una bona manera d'acabar-ho però en aixecar-me ell
també es va posar dret i em va besar apassionadament.
-
He estat amb moltes dones, ja ho
saps. Però també has de saber que no t’he oblidat. Va ser només una vegada, una
única vegada, però no se me'n va del cap. Et desitjo, vull repetir. Et vull
tenir altre cop, necessito tornar a estar dins teu.
I em va tornar a
besar sense deixar-me respondre.
-
Desapareixes durant anys, et trobo
a l’habitació del costat després d'estar temps sense saber res de tu, acceptant
les teves normes, entenent la situació i ara .... He de dir que sí perquè a tu
et ve de gust?
-
No, si no vols no cal que diguis
que sí. Però només si no vols; segur que no vols?
Moments després
tornàvem cap a l’hotel, amb urgència, directes a la seva habitació. Vam obrir
la porta entrelligats amb petons i llepades, com dues bèsties en zel. Em va empènyer
cap al llit. Petit. Els dos ens vam mirar pensant que hi estaríem incòmodes.
-
Si aquí al costat sou dos, això
vol dir que el llit és ample, no?
-
Són dos llits petits com aquest.
-
Però són dos llits, més espai,
sabem que necessitarem espai...
-
Què vols dir?
-
Hi ha confiança amb el teu
col·lega, oi? Fem un canvi d'habitació?
-
Em sembla una mica abusiu però...
-
Però te'n morts de ganes, va, que
ens coneixem ...
Vaig tornar a la
meva habitació per explicar-li la situació a l’Eloi, amb certa vergonya i pensant
si ara em tindria per una fresca qualsevol.
-
Ah, molt maco. Primer em deixes
aquí tirat, ara em vols fer fora de l’habitació; molt de morro no?
-
Ja ho sé, perdona.... Però és
que...
-
Sí clar, només hi ha un llit i és
petit. I com que jo sóc un pobre mort de gana...
-
Apa, no et passis!!
-
I, escolta, he de marxar per
força?
-
Què vols dir?
-
Ets una noia molt oberta, hem parlat
de moltes fantasies. Encara no t’he confessat una de les meves i ara és el
millor moment. Em deixaríeu mirar?
-
Què? Estàs boig? No fotem!!
-
Fem una cosa, digues-li al teu
amiguet que vingui i en parlem els tres.
M’ho havia
d'imaginar, a en Gorka li va encantar la idea de tenir l’Eloi mirant-nos. A mi
se’m feia estrany barrejar un company de feina, per qui creia no sentir cap
mena d'atracció sexual, amb un ex amant. Però també he de confessar que l’idea
m’atreia, tenia curiositat.
L’Eloi només volia
mirar, en principi no tenia intenció de participar. Em va semblar bé, m’excitava
pensar que seria observada mentre gaudia. L’Eloi es va acomodar en l’única
cadira que hi havia a l’habitació. En Gorka i jo vam seure un damunt cada llit;
ens despullàvem mútuament, sense pressa, besant-nos la pell, llepant-nos. Per
damunt l’espatlla veia l’Eloi descordant-se els pantalons. Les nostres mirades
es van creuar, em va picar l’ullet mentre somreia i es tirava enrere, tot
ficant la mà dins dels pantalons. En Gorka em va demanar si recordava el nostre
joc: masturbant-nos un davant de l’altre. Ens vam posar de manera que l’Eloi ho
pogués veure tot sense perdre detall i vam començar a gaudir del plaer
individualment. El meu cervell bullia en mil sensacions, m’estava masturbant
davant de dos homes i tenia dos homes, completament diferents, per no dir oposats,
masturbant-se davant meu.
Va ser el Gorka qui
va trencar el silenci, xiuxiuejant que necessitava tocar-me. Mentre s’acostava,
em vaig mirar l’Eloi, mai l’havia vist d'aquella manera, excitat, gaudint del
plaer. Ens vam somriure. La nostra bona entesa no necessitava paraules. El
Gorka m’havia fet estirar al llit, em masturbava amb delicadesa, amb cara de
fascinació davant la meva humitat. L’Eloi també se n'havia adonat.
-
Company, això és una delícia.
Segur que no em vols donar un cop de mà? Que et sembla, bonica, vols una altra maneta
donant-te plaer?
El meu “sí” entre gemecs
va fer que l’Eloi s’acabés de despullar a la velocitat de la llum... Estava tan
calenta que necessitava més i l’Eloi semblava no saber com començar, o sigui
que li vaig demanar que s’acostés. Mentre en Gorka seguia masturbant-me amb
excel·lent destresa vaig començar a llepar el membre de l’Eloi; mai m’hauria
pogut imaginar una situació semblant! Em passaven mil idees per la ment però el
plaer era superior a qualsevol pensament moralitzador.
En Gorka va allargar
un braç cap als seus pantalons buscant un preservatiu que es fa enfundar amb
notable habilitat. Estàvem mig de lateral, no va deixar de masturbar-me mentre
em penetrava i amb cada empenta seva jo engolia més profundament el penis ja
ben dur de l’Eloi. El sentia bategar dins la meva boca, sentia els meus propis
batecs al clítoris i gairebé podia sentir el cor d'en Gorka. Tot es va
accelerar. Va ser un moment explosiu. Amb una penetració profunda en Gorka va
arribar a l’orgasme, vaig sentir el penis de l’Eloi contra la meva gola i al
enretirar-me vaig donar gràcies de tenir els ulls tancats en notar l’escalfor
del semen directe a la cara, fins als pits; sense tallar-se gens ni mica en
Gorka me'ls va rellepar per després besar-me. Aleshores vaig veure la cara de l’Eloi,
semblava demanar-me perdó. Vaig somriure, el vaig agafar per darrera del genoll
fent-lo ajupir i li vaig acostar els meus llavis, molls d'ell, per besar-lo
tendrament.
En Gorka i jo ens
vam abraçar fort, molt fort, més fort que mai. Era un nou comiat, qui sap fins
quan. L’Eloi va desaparèixer cap a la dutxa. Jo vaig seguir-lo mentre el basc
tancava la porta amb els ulls altre cops plens de vida i alguna llàgrima
clandestina; no volia allargar més el moment de dir-li adéu a un home que tant
havia marcat la meva vida.
A la dutxa, els dos
sols, ens vam fondre en petons, ensabonant-nos, acariciant-nos. Un cop nets,
havent superat una barrera important i significativa, l’Eloi semblava un altre.
- T’he explicat mai que vaig fer un curs de massatge tàntric?
- T’he explicat mai que vaig fer un curs de massatge tàntric?
complet relat Txell !!! et felicito perquè vas fent augmentar la temperatura a cada paràgraf, com ha de ser un bon relat eròtic.
ResponElimina:-) joan
Caram, moltes gràcies, Joan!!
ResponEliminaÚltimament estic trobant bons models a seguir... Llegint també s'aprèn, oi?!
Hehehe!!
Simplement fantàstic, com sempre ;)
ResponEliminaAletheia, bonica!! Moltíssimes gràcies!! M'alegro que t'hagi agradat ;-)
Elimina